2 febrer. Febrer és un mes de caràcter. Semblaria que en ser el darrer de l'hivern ja haurien de començar a minvar les condicions extremes, però sovint hi ha sorpreses. La tradició marca que al principi de febrer ha d'arribar algun temporal de fred, neu i vent.
24 setembre. És una dita pròpia del mes de les pluges i un desig que com no, depèn de l'oratge, que no sempre és fidel a les prediccions.
2 febrer. [bac = obaga, ombria]. El terreny on no pega el sol és gèlid, i més el 2 de febrer
15 agost. [Mare de Déu del llit: L'Assumpció de la Mare de Déu]. Insisteix en la minva d'hores de sol.
2 febrer. Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge
25 març: La frase indica que, amb l'arribada de la primavera a finals de març, el fred intens i les gelades de l'hivern comencen a desaparèixer per deixar pas a temperatures més suaus i agradables. És el moment en què el calendari pagès marca el canvi definitiu de cicle estacional.
15 agost. [Mare de Déu del llit: L'Assumpció de la Mare de Déu]. El temps de la canícula estival ja ha passat.
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant
25 novembre. La gent de mar, vuit dies abans o després del dia d'avui, diuen que surt un núvol circular, anomenat de roda de santa Catarina, en record del martiri de la santa. Aquest núvol congria tempestats molt perilloses per a la navegació i la gent de mar miren aquest moment amb certa paüra.
La tardor és una època de transició, on les temperatures no són extremes ni cap a la calor ni cap al fred. Uns anys fa fred i altres calor. En teoria la tardor deu ser una primavera en la qual ha minvat la calor estiuenca i encara no ha entrat l'hivern de ple.
L’atmosfera nítida de les nits hivernals permet una visió diàfana de la lluna, que es mostra preciosa
El fred encara no ha marxat o torna esporàdicament, per tant, ningú pot fiar-se del temps, aparentment primaveral.
[assoma = guaita, apareix, es manifesta, es fa sentir, es nota] A partir del dia 15, ja refresca un poc a les nits i a les matinades.
És època de canvi de les temperatures
Aconsella preparar-se per al fred que ja s’acosta
No cal abrigar-se més, però tampoc llevar-se roba, perquè l’oratge és incert
Si apliques massa força (vols controlar-ho tot al detall o pressiones algú en excess) acabes provocant l'efecte contrari: que la situació o la persona se t'escapin de les mans per pura pressió I aplicat a l'economia, tant es gasta, tant es gasta, que arriba un moment que no hi ha diners.
El temps pot canviar en pocs dies, i a vegades en poques hores o sobtadament, com en els cataclismes
No ens hem de deixar impressionar per amenaces sense fons, que no poden afectar una actuació decidida i ben fonamentada
25 desembre. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit. Expressa la saviesa popular sobre el temps meteorològic, suggerint una inversió tèrmica. Indica que si per Nadal fa un temps suau i assolellat, per Pasqua és probable que el temps sigui més fresc o inestable.
25 desembre. És una opinió. Suggereix que un hivern suau per Nadal seguit d'una primavera fresca per Pasqua afavoreix un bon cicle agrícola i un any productiu.
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror.
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror. El que feia que tant el traginer com la filadora iniciaren la seva activitat més aviat, en un temps que la llum del dia marcava l'inici del treball diari, penseu que no hi havia llum elèctrica com ara.
25 desembre. A més del fred, l'altre protagonista, la neu. Que serà molt beneficiosa per als camps.
25 desembre. Respon a la creença que el diluvi universal fou provocat per un intens vent grec i al pressentiment que aquest mateix vent el tornarà a provocar. Jesús no vol promoure aquest trastorn dins el període de Nadal per tal de no privar l'home de la gran solemnitat de la festa i de la joia que comporta, i d'ací que no deixi aixecar el gregal per tal que passi unes bones festes, tranquil·les i sense la temença d'un segon diluvi.
25 desembre. Suggereix que un hivern temperat (Nadal càlid) seguit d'una primavera freda o inestable (Pasqua freda) és beneficiós per a les collites i el camp.
25 desembre. Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Solstici d’hivern. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre i a partir d’ací va allargant-se el dia.
25 desembre. Es refereix a les hores de sol a Nadal, que s'incrementen a poc a poc
25 desembre. De dia s’han d’aprofitar les hores de menys fred, i de nit convé estar al davant de la llar, l’estufa o el braser
25 desembre. L'arbre fruiter en aquest temps dorm, per tant va bé per esmotxar i per sembrar-lo.
28 agost. El dia de Sant Agustí, s'interpreta com un dia ennuvolat, amb possibilitat elevada de precipitació i, si escau, abundants.
30 novembre. Anuncia que serà copiosa o persistent.
30 novembre. Els dies són més curts que les nits i el sol és menys brillant que a l’estiu
30 novembre. És època d’això, ja que a la primavera d’hivern els temps sol ser inestable
30 novembre. Anuncia que serà copiosa o persistent.
30 novembre. [Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona]. Anuncia que serà copiosa o persistent.
30 novembre. Així és depenent de l’altitud i l’orientació de cada lloc
30 novembre. [Bordons: Conjunt de tres estels de gran magnitud que formen el que en termes tècnics astronòmics se diu el cinturó d'Orió]. La frase indica que el mal temps (neu i fred) ja no només és a les muntanyes altes (la serra), sinó que baixa cap a les planes i valls (la terra).
30 novembre. [La Llacuna: Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona. Sarral: Municipi de la Conca de Barberà en la província de Tarragona]. La fira de la Llacuna es celebra per Sant Andreu i la de Sarral, a principi de desembre. Si no és en una data és en l'altra que el fred rigorós d'hivern ja es deixa sentir.
30 novembre. És l'oratge que es pot esperar normalment a partir d'ara.
30 novembre. D'entrada ens anuncia nevades.
30 novembre. Així és depenent de l’altitud i l’orientació de cada lloc.
30 novembre. És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps
30 novembre. Així és depenent de l’altitud i l’orientació de cada lloc
30 novembre. És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps
30 novembre. És època d’això, ja que a la primavera d’hivern no es pot esperar bon temps
30 novembre. Hi ha que estar preparat per l'arribada del fred
30 novembre. [flassada = cobrellit gros o calent]. Ja és temps de fred
30 novembre. Hi ha que estar previngut per a l'entrada de l'hivern i el fred
30 novembre. Els dies són més curts que les nits i el sol és menys brillant que a l’estiu
17 gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre. Cap al 17 de gener, encara que el sol ja hagi començat a pondre's, la claror i el crepuscle es mantenen fins a les cinc de la tarda. És un senyal d'esperança per al pagès i la gent de carrer: la sensació que la tarda ja no "es mor" tan d'hora com per Nadal.
17 gener. El gener és un mes molt ponedor de quasi tot l’aviram. Fa referència a l'inici de l'increment de la posta d'ous a mesura que els dies s'allarguen després del solstici d'hivern, tot i que el fred encara és intens.
17 gener. Amb aquesta sentència es dona per tancat el cicle de Nadal! És temps de fred rigorós i de reprendre les obligacions i tornar a la feina i a la rutina de l'hivern després de les festes nadalanques, d’Any nou i Reis. Els "focs" són les fogueres tradicionals de Sant Antoni (el 17 de gener), que simbolitzen la purificació i el fred que encara ha de venir, mentre que els "jocs" són les festes que hem anat encadenant des de Santa Llúcia.
17 gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre. Significa que, cap a aquesta data, la posta de sol ja s'ha endarrerit notablement, sent visible al carrer a les cinc de la tarda, cosa que abans de Nadal no passava.
17 gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre, aproximadament a les cinc de la tarda.
17 gener. Marca el moment en què, amb l'alargament dels dies després del solstici d'hivern, les gallines tornen a ser productives. A partir del 17 de gener, la llum solar augmenta prou com per a "despertar" el cicle de posta de les aus, que havia minvat o desaparegut durant els mesos més foscos de novembre i desembre.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Llorenç: 10 agost. Vol dir que no tots els dies seran freds per Sant Antoni o molt calorosos per Sant Llorenç.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Llorenç: 10 agost. Vol dir que no tots els dies seran freds per Sant Antoni o molt calorosos per Sant Llorenç.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Julià 7 gener. El gener és el mes més fred de l'any. Situa aquestes dues festes de gener com els moments de fred més cru i perillós de l'any. La referència al "fred del dimoni" juga amb la llegenda del sant, que sempre apareix acompanyat d'un diable que intenta temptar-lo. Sant Julià, "Cuida a matar" vol dir que el fred és tan intens que està a punt de matar (gent, bestiar o collites). Indica que és un fred que cala fins als ossos.
13 abril. Per aquest temps la claror del dia és prou llarga i hi ha més temps per a realitzar les tasques agricoles
24 agost. Indica que l'aigua en aquesta època és beneficiosa per al "sementer" (terres de sembrar) i augura una bona temporada agrícola. La pluja en aquesta data remulla la terra seca, facilitant el llaurat i l'arrelament posterior de la llavor.
24 agost. Hom diu que aquest sant fa ploure a bots i barrals. Tradicionalment, quan els trons venen "de cap al riu" (sovint referint-se a la direcció del llevant o de la desembocadura, segons la zona), indiquen que la pluja entra amb força des del mar o seguint la línia de la costa. És el senyal definitiu per deixar de batollar o de filar a l'aire lliure i buscar recer, ja que el canvi de temps és imminent i irreversible.
24 agost. Indica que cap a finals d'estiu solen començar les pluges, marcant el canvi de temps cap a la tardor. Després de la calor estancada de l'agost, l'arribada de Sant Bartomeu sol coincidir amb les primeres entrades d'aire fred en altura, provocant pluges que ja no són només quatre gotes, sinó generals ("arreu").
24 agost. El tro de Sant Bartomeu és el que "trenca" definitivament la basca de l'estiu.
24 agost. Indica el final de l'estiu i l'inici de les tempestes d'agost. Aquesta dita avisa que, en apropar-se el setembre, les tronades són més freqüents, marcant sovint un canvi de temps després de la forta calor estiuenca.
21 març. Indica que el sol ja s'eleva prou per incidir directament sobre les parets de les cases, marcant el canvi cap a dies més llargs i una major insolació després de l'hivern.
21 de març. Estem a darreries de l'hivern; però encara pot fer fred.
11 juny. Fa referència a la creença popular que si plou en aquesta data, s'inicia un llarg període de pluges de quaranta dies. Malgrat tanta aigua, la dita subratlla la fragilitat del cultiu, suggerint que ni tan sols amb pluges constants la carbassera sobreviu, subratllant la incertesa agrícola.
11 juny. Vaticina un període llarg d'inestabilitat meteorològica, amb molta pluja, que s'estén quaranta dies ja sigui abans ("al davant") o després ("al darrer") d'aquesta data. Se sol interpretar com l'arribada de les tempestes d'estiu.
11 juny. Vaticina un període llarg d'inestabilitat meteorològica, amb molta pluja, que s'estén quaranta dies.
20 d'Agost. [Gec: Peça de vestir que cobreix el tronc, amb mànigues i sense faldons]. Indica que, a les acaballes d'agost, el temps comença a refrescar, especialment al vespre o al matí, fent necessari cordar-se la jaqueta o gec.
12 març: Sant Bernat Bisbe. Fins aquest moment, el sol rodava molt baix i no es notava el forat de la teulada; però cap a mitjans de març el sol ja té prou alçada per entrar per les obertures (forats o finestres) de les cases, evidenciant l'allargament dels dies i l'arribada de la primavera.
Sant Bernat Calbó: 25 octubre. El refranyer alerta que el 25 d'octubre ja cal anar ben abrigat, amb la jaqueta tancada i també la testa coberta.
3 febrer. Les seves conseqüències duren molt de temps. Indica que si glaça per Sant Blai, es preveu un mes de febrer fred amb gebrades perllongades, assegurant així gairebé 30 dies més de fred intens. És una predicció tradicional sobre el temps hivernal per a la resta de l'hivern.
3 febrer). La llum del dia va allargant-se, i amb ella, els treballs agrícoles. Forma part de la dita tradicional sobre el cicle de la llum, on la jornada es fa notablement més llarga que al desembre, descrivint aquest augment com un pas gran i ràpid, com el d'un cavall.
3 febrer. Indica que per aquesta data, en ple hivern, encara és molt probable trobar neu o fred intens al camí o als passos de muntanya. És una dita meteorològica sobre la persistència del fred.
3 febrer. Al febrer acostuma a nevar. Les nevades poden ser molt intenses i acumular grans gruixos de neu, fins i tot cobrint l'alçada d'un cavall.
3 febrer. És un refrany que celebra l'allargament dels dies i l'entrada cap a la primavera. La frase indica que s'ha guanyat una hora de llum a la vesprada ("per dalt") i una altra al matí ("per baix") en comparació amb els dies més curts de l'hivern.
3 febrer. [jaç: llit]. Fa referència a un canvi en el comportament de la boira. Vol dir que, per Sant Blai, la boira ja no s'aixeca tant cap al cel com abans, sinó que es queda ajaguda a les valls o a la plana. També s'associa al fet que els dies ja s'han allargat un poc i el sol té prou força per a mantenir la boira a ran de terra fins que la desfà. En molts llocs es creu que si la boira es queda "al jaç" eixe dia, és senyal que el fred fort ja comença a remetre.
23 novembre. [de calent = de debò, de valent, de veritat, amb gana]. Marca l'entrada definitiva del fred rigorós de la tardor-hivern. El joc de paraules "apreta el fred de calent" és una ironia típica del refranyer català: vol dir que el fred arriba amb molta intensitat o força ("de valent"), malgrat que utilitzi la paraula "calent" per fer la rima. És el moment en què tradicionalment es diu que cal treure la roba de llana i encendre les llars de foc.
23 novembre. Marca l'entrada definitiva del fred rigorós de la tardor-hivern. Quan diem que el fred "reganya les dents", fem referència a la sensació de tiritar o de tenir les dents claquejant pel fred intens que ja es nota a finals de novembre.
23 novembre. Les boires de les inversions tèrmiques pròpies del final de la tardor i del principi de l'hivern solen donar pas als dies de vent del nord fred i intens, sovint el Cerç.
23 novembre. Marca l'arribada del fred intens i les primeres nevades a cotes baixes. "La neu a les dents" és una imatge poètica per dir que el fred ja ens toca directament la cara o que la neu ja és ben a prop, gairebé a tocar de boca.
13 juliol. Estem ja a meitat de juliol i arribem a la plenitud de la calor estiuenca, la qual cosa pot afectar a les collites.
26 desembre. Al·ludeix hiperbòlicament a l'allargament del dia.
4 octubre. Indica l'arribada dels primers freds importants de la tardor. Aquesta dita popular assenyala el canvi d'oratge, on l'octubre comença a portar temperatures més baixes, sovint coincidint amb el moment de sembrar el blat.
1 Setembre. Presenta la presumpció del començament del camí cap a l'hivern, quan el llarg i intens estiu dóna mostres de canvis, pel que sembla les temperatures nocturnes i les hores de sol descendeixen gradualment, igual que augmenten les precipitacions, donant la sensació de la proximitat del canvi estacional.
1 setembre. [gresol o cresol = làmpada d’oli]. Recomana preparar el gresol (làmpada d'oli) perquè la llum natural comença a escassejar i calia il·luminació artificial per seguir filant, teixint o treballant, especialment per a les dones de casa durant les llargues vesprades que s'apropen.
17 de novembre. La bonança de la tardor generalment s'acaba al novembre. A un mes de l'hivern, sembla que el fred es fa sentir.
25 juliol. [pauma = margalló, és una variant de la palmera]. Aquesta dita popular catalana fa referència al moment idoni per assecar al sol la pauma (fulles de margalló) per a l'artesania, generalment cap a Sant Jaume. L'exposició al sol permet que la fibra s'aclareixi, tornant-se blanca i suau per poder treballar-la correctament.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure