`

Refranys llocs

llocs

Cosa de la Vall, no val un carall

[La Vall d'Uixó, municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. És una expressió hiperbòlica que suggereix, de forma exagerada i despectiva, que el que prové de la Vall no té valor o qualitat o que no serveix per a res.

llocs

Costar una cosa més que el pont d'Alcoi

Es refereix a una cosa molt laboriosa

llocs animals

Cotes, ni pardals ni granotes

Poble valencià a la comarca de la Ribera Alta

llocs persones

Covarxina puta fina

[Covarxina: Gentilici del poble castellonenc de les Coves de Vinromà en la comarca de la Plana Alta]. L'ús de la paraula "puta" és un recurs recurrent en el refranyer popular antic per fer rimes sonores i ofensives contra els pobles veïns. Sovint, quan un poble tenia fama de tenir dones "més vistes" o elegants (fines), els envejosos dels pobles del voltant transformaven aquest atribut en un insult per desprestigiar-les.

llocs gent

Crevillent, bona terra i mala gent

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs mar

Cullera, mar sense peix i montanya sense llenya

Municipi valencia de la comarca de la Ribera Alta

llocs

Curridos de Polinyà, tres per ací, quatre per allà

[Polinyà de Xúquer, municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. La dita s'utilitza generalment de manera satírica o descriptiva per a parlar de la gent d'aquesta localitat, fent referència a un moviment dispers o desorganitzat (tres per ací, quatre per allà).

llocs

D'Albatera, lleganyosos

Poble alacantí de la comarca del Baix Segura

llocs

D'Alboraia fins Espioca, de Mislata al meu sequiol, va tocant una pavana, Pep de l'horta en caragol

[Pobles valencians de la comarca de L'Horta]. És una popular cançó infantil o verset tradicional valencià, sovint acompanyada de dolçaina i tabalet, que fa referència a localitats i indrets de l'horta de València (Alboraia, Espioca, Mislata) i a un personatge, "Pep de l'horta", que va tocant una pavana (un ball) mentre porta caragols.

llocs

D'Alcoi a Sella hi ha un pam

Pobles alacantins. Alcoi de la comarca de l'Alcoià i Sella de la comarca de la Marina Baixa. Joc de paraules entre el coll de la sella dels animals, i Sella, poble de la Marina. Hi ha una altra interpretació, segons la qual vol dir «del coll a la cella».

llocs gent

D'Alforja solament, ni la vila ni la gent

Municipi de la comarca del Baix Camp en la província de Tarragona

llocs

D'Algemesí, ni dona ni rossí.

Municipi de València a la comarca de la Ribera Alta. [I ells hi responen: 'Ni cap fill de puta que s'acoste per ací']. Aconsella no buscar parella ("ni dona") ni comprar cavalls o mules ("ni rossí"). Es deia que els d'Algemesí eren tan espavilats en els tractes que, si els compraves un animal, segur que t'enganyaven (el "rossí" tindria algun defecte ocult). De les dones, ens diu que tenien massa caràcter o eren massa "senyores" per a algú d'un altre poble que busqués una vida tranquil·la.

llocs

D'Asp i lleganyosos

Poble alacantí de la comarca del Vinalopó Mitjà

llocs

D'Elx i bovo canta-li un trovo

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs festivitats

D'Elx, La Mare de Déu i els dèneu

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs

D'Esparreguera Judes n'era, però a Olesa el van criar

Municipis de la comarca del Baix Llobregat en la província de Barcelona

animals llocs persones

D'Olot, ni dona ni porc

Municipi capital de la comarca de la Garrotxa en la província de Girona

animals llocs

Dalt de l’Alt Montcabrer moriren tres rossinyols; l’un va nàixer en Provença, el més vellet en Alcoi, i l’altre en el Grau de València

[Montcabrer és el cim més alt de la serra de Mariola de Concentaina (Alacant)]. Aquesta lletra sol formar part del repertori de cançons de batre o de folklore tradicional, i destaca com el rossinyol (un ocell que canta a la llibertat i a l'amor) mor en les altures de la muntanya, potser com a metàfora de la duresa de la vida o de la puresa del paisatge de la Mariola.

animals llocs persones

De Begur, ni dona ni burro

Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

llocs

De Bellcaire a Albons set pons

Municipis de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

llocs animals persones

De Benissa, ni home ni matxo, ni cosa que valga un patxo

Municipi valencià de la comarca de la Marina Alta

animals casa llocs persones

De Betxí ni dona ni rossí ni casa que siga d’allí

[Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Suggereix, de manera humorística o despectiva, desconfiança cap als veïns de Betxí. Aconsella no establir relacions amoroses ni negocis (comprar cavalls o propietats) amb gent d'aquesta localitat.

llocs animals persones

De Betxí, ni dona ni rossi

Municipi castellonenc en la comarca de La Plana Baixa

llocs

De Campanar a Tendetes, no hi ha que tirar palletes

Es diu parlant de dues coses entre les quals no hi ha quasi gens de diferència. Campanar és el nom d'un llogaret agregat al municipi de València, i Tendetes és un suburbi immediat

llocs oratge

De cara Cantavella o Morella, lluna vella

Poble conegut en castellà com a Cantavieja i situat en la província de Terol a la comarca del Maestrat. Morella es trova a la província de Castelló a la comarca dels Ports

llocs amor mal oratge

De Carcaixent, mal vent i mal casament

Municipi valencià de la comarca de La Ribera Alta

persones llocs

De Cardona, sal, dona i terra bona

Municipi de la comarca del Bages en la província de Barcelona

llocs

De Castellfollit, sortós el qui ha entrat i qui n'ha fugit

Municipi de la comarca de la Garrotxa a la província de Girona

llocs

De Castells, ni elles ni ells

Castells = Castell de Castells, poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. Dita popular valenciana que sovint es completa com «...però els tenen a parells». La frase té un to satíric o de broma típica de les relacions entre pobles veïns, indicant que ni les dones ni els homes del poble no es consideren bons (o no s'hi troben), però tot seguit es fa la contrapartida sobre el nombre o la parella.

llocs diable

De Catí el dimoni va fugí

Municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat

llocs plantes

De Corbera i dolces

[Poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa]. Segurament fa referència al cultiu de la taronja per la seva qualitat.

llocs

De dies, en neixen a Begur i en moren a Can Janoher

Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

persones gent llocs

De dones de la Llacuna, a cada poble n'hi ha prou d'una

Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona

llocs

De la Beguda, en surts de correguda

Dita tòpica d'aquest poble de la comarca de l'Anoia a la província de Barcelona

llocs vinya

De la pols de la farina i de la bromera del vi, porten mantellina en randa les xiques de l’Alforí

[l’Alforí = Fontanars dels Alforins, poble vinater]. El benefici i la festa són resultat del treball fet

cantar llocs

De la Vall i bobo?, canta-li un trovo

[La Vall d'Uixó, municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. La dita sencera sol ser: "¿De la Vall i bobo? Canta-li un trovo, que si no és de la Vall, serà de més lluny". La frase afirma que a la Vall d'Uixó la gent és espavilada i llesta per naturalesa. Si algú sembla "bobo" o poc traçut sent d'allí, se li ha de posar a prova (cantar-li el trovo) perquè segurament eixirà amb una resposta enginyosa. El trovo és una forma de poesia improvisada o cantada, molt lligada a la tradició oral

llocs animals

De les ales d'un mosquit feren a Castelló; i de les 'retallaüres', la Pobla i Benissanó

La Pobla de Vallbona i Benissanó són municipis valencians de la comarca del Camp de Túria

llocs persones

De llevant fins a ponent, no hi ha nenes més maques que les de Vilallobent

[Entitat de població del municipi cerdà de Puigcerdà en la comarca de la Cerdanya de la província de Girona]. Exalta la bellesa de les dones de Vilallobent. Utilitza una hipèrbole ("de llevant fins a ponent") per dir que no n'hi ha de més boniques enlloc.

animals llocs persones

De Martinet en avall, ni dona ni cavall

[Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya a la província de Lleida]. La dita expressa una vella creença o prejudici sobre la qualitat de la zona respecte a les dones o els cavalls que podien trobar-se allà, sovint considerant-la menys favorable, menys pròspera o amb característiques diferent.

llocs

De Montsant a Morella és cosa vella

[Montsant és una serra de la comarca tarragonesa del Priorat i Morella és un municipi castellonenc de la comarca dels Ports]. Fa referència a la llarga tradició, història i connexió geogràfica entre la zona del Montsant (Priorat) i Morella (els Ports), suggerint una relació o costums molt antics. Són dos enclavaments històrics i paisatgístics destacats de l'interior catalanoparlant, coneguts per la seva orografia, patrimoni i fortaleses.

llocs

De Montserrat a Manresa hi ha tres horetes; de Manresa a Montserrat, quatre i un quart

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

animals llocs

De Muro, ni haca ni burro, ni cosa que valga un duro

Ho diuen satíricament referint-se a la vila de Muro d'Alcoi

llocs

De Puçol,ni dona ni caragol

[Municipi valencià a la comarca de l'Horta Nord]. El refrany sol utilitzar-se per a la zona de Puçol, tot i que la dita més comuna és "Pel juliol, ni dona ni cargol". Fa referència a que les dones tenien fama de tenir molt de caràcter i ser decidides (massa "espavilades" per a l'època), i que els caragols de la zona no eren bons per culpa de la qualitat de l'herba o la terra.

animals llocs

De Regencós, ni gat ni gos

Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

llocs

De Sant Hilari a Arbúcies, dotze cases i tretze bruixes

Municipis de la comarca de la Selva. en la província de Lleida

llocs persones vinya

De Sant Sadurní, les dones i el vi

Sant Sadurní d'Anoia és un municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès. Resposta humorística que es donava a la pregunta «Què tal?

llocs persones vinya

De Sant Sadurní, les dones, el cava i el vi

Municipi de la comarca de l'Alt Penedès a la província de Barcelona. Resposta humorística que es donava a la pregunta «Què tal?

animals llocs

De Santa Pola boguetes pudentes

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs

De Sella beu-te l'aigua i guarda't d'ella

Municipi de la Marina Baixa. És una dita popular de la Marina Baixa que destaca la qualitat de l'aigua d'aquest municipi alacantí, sovint associada a la seua famosa «Ruta de l'Aigua» i el riu Sella, aconsellant gaudir-ne però ser prudent amb els seus habitants o entorn. La primera part («beu-te l'aigua») lloa la puresa i bondat de les fonts i el riu, mentre que la segona («guarda't/fuig d'ella») té un to irònic o de precaució.

gent llocs

De Silla a Picassent se’n va la mala gent

Municipis de la comarca de l'Horta Sud en la província de València

llocs parentiu

De Silla, ni mare ni filla

Municipis de la comarca de l'Horta Sud en la província de València

llocs

De Terrassa mala raça; de Sabadell mala pell

Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

vinya beure llocs

De Tremp, heu perdut l'enteniment per la gola de l'aiguardent

Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida

llocs

Del cap de Cervera al cap de Begur hi ha dotze llegües al sud

Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

llocs

Del Port, més lluny que prop

Port de la Selva és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà en la província de Girona

llocs

Del Puig arranca i fuig

Municipi Valencià de l'Horta Nord

llocs

Després d'Agost, Castalla

Recomana fer les coses l’una després de l’altra, seguint una lògica

llocs

Després d'Ibi Tibi [Poblacions de la comarca de l'Alcoià dins la província d'Alacant]

Si fem les coses abans de temps, podem sucumbir a la temptació i incomplir l’objectiu previst

llocs gent foc déu

Déu ens guard de foc i de gent de Sort

Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida

llocs diable

Déu ens lliuri del dimoni i del Ramis de Sant Celoni

El primer i l'últim són municipis de la comarca del Vallès Oriental i els dos del mig de la comarca de Bages a la província de Barcelona

llocs setmana

Dissabte, Santa Creu; ("Creu", per "diners" perquè es cobra) diumenge, a Igualada, (hom ho gasta tot) i dilluns a Manlleu.

Santa creu perquè es cobra, Igualada perquè hom no gasta tot i es queda igual que abans i Manlleu que equival a manllevar.

persones treball menjar llocs

Diu el bisbe de Comenja: qui no treballa, no menja

Es diu com a crítica a qui critica algú que té els seus mateixos defectes

llocs

Dona de Prades i mula de Reus, quan entrin per la porta que es trenquin els peus

[Municipis de la província de Tarragona a la comarca del Baix Camp]. És una expressió de mal caràcter o tossuderia atribuïda a aquests dos subjectes per part de la tradició oral. Expressa una animadversió humorística o tradicional cap a les dones de Prades i les mules de Reus, desitjant-los mala sort en entrar a casa. Existeix una variant comuna que inverteix els papers: "Mula de Prades i dona de Reus, abans d'entrar a casa bate-li els peus".

llocs persones plantes

Dones i magranes, d’Alcora són les més preciades

Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén

foc llocs déu

D’Espot, Déu et lliuri de fam i de foc

Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida

llocs

El bando de Morvedre: cada cabró que s’arregle

Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre

llocs oficis vinya

El barber de Llavorsí, fa la barba i paga el vi

Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida

llocs campana

El campanar d’Almassora s’ha obert com una magrana

Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta

llocs

El canareu, enlloc no té preu

Canareu = Nadiu o propi d'Alcanar

llocs oratge

El castell de Morella emboirat, dins de tres dies eixut o banyat

[Morella . poble castellonenc a la comarca dels Ports]. Quan hi ha boira a 300-700 metres d’altitud, es pot predir que la humitat va acumulant-se en l’atmosfera fins a esdevenir pluja

llocs oficis

El ferrer de Benigembla, que no el volgueren ni en el cel ni en l'infern

Municipi de la comarca de la Marina Alta en la província d'Alacant. En Benigembla hi havia un ferrer d'un geni embresquillat, que quan va notar que anava a morir-se, va manar que li ficaren el martell i les estenalles dins la taüt. Armat d'eixes ferramentes de l'ofici, es va presentar a la porta del cel, pegant dos colps ben forts al picaport. —Diu ¿qui és? —El ferrer de Benigembla, ¿que no em coneixes? I Sant Pere que ho va sentir: —Diu, tu no pots entrar ací, que eres massa amotinador.

oficis ensenyar llocs

El ferrer de Tibi [o de Perelló; o de Livi; o de Banyera], ferrant ferrant [o manxant manxant] perdé [o va perdre] l'ofici

Es diu referint-se a algú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix

llocs campana

El Micalet si no ha caigut... encara està dret

És el nom que rep popularment el campanar de la Catedral de València

llocs

El molló del Pla de l'Arc, Sant Miquel i la Torreta: eixos faran testimoni del temps que Llíria està feta

Poble valencià de la comarca del Camp del Túria. Fa referència a un límit o fita històrica en aquesta zona plana. Aquesta frase forma part d'una cançó o cobla popular de Llíria (Camp de Túria) que ressalta els elements geogràfics i històrics més emblemàtics de la ciutat com a testimonis de la seua llarga història. El molló del Pla de l'Arc, Sant Miquel i la Torreta són punts clau que representen l'essència i el pas del temps en la localitat.

llocs

El pardalot d'Alcoi, que quan anà a volar li faltava la cua

Ciutat de la província d'Alacant, capital de la comarca de l'Alcoià

llocs parentiu

El pare que tingui filles i no se les estimi gaire, que les casi a Tor, Albons o Bellcaire.

Municipis de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

llocs

El Puig, Montgó i Segària, tot cap dins una sària

Tres cims de la província d'Alacant a la comarca de la Marina Alta. Ho diuen irònicament, perquè són muntanyes molt grans.

llocs amor

El que es casa i no va a Montserrat no és ben casat

mMssís muntanyós de Catalunya en la província de Barcelona

llocs saber

El qui vulga saber, que vaja a Salamanca

Es diu com a crítica als que pregunten massa sobre les coses d’u o als que pretenen saber coses d’u a través d’altres

llocs oratge

El racó de Benifallim emboirat, dins de tres dies eixut o banyat

[Benifallim = poble alacanti a la comarca de l'Alcoià]. Quan hi ha boira a 300-700 metres d’altitud, es pot predir que la humitat va acumulant-se en l’atmosfera fins a esdevenir pluja

llocs persones

El rector de l'Alcúdia té una quimera: que molts sols van a missa quan hi ha canela

Alcúdia de Crespins, poble valencia de la comarca de La Costera