Tema
llocs
1.410 refranys catalogats sota aquest tema.
Costar una cosa més que el pont d'Alcoi
Es refereix a una cosa molt laboriosa
llocs
Cotes, ni pardals ni granotes
Poble valencià a la comarca de la Ribera Alta
llocs animals
Covarxina puta fina
[Covarxina: Gentilici del poble castellonenc de les Coves de Vinromà en la comarca de la Plana Alta]. L'ús de la paraula "puta" és un recurs recurrent en el refranyer popular antic per fer rimes sonores i ofensives contra els pobles veïns. Sovint, quan un poble tenia fama de tenir dones "més vistes" o elegants (fines), els envejosos dels pobles del voltant transformaven aquest atribut en un insult per desprestigiar-les.
llocs persones
Crevillent, bona terra i mala gent
Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó
llocs gent
Cullera, mar sense peix i montanya sense llenya
Municipi valencia de la comarca de la Ribera Alta
llocs mar
Curridos de Polinyà, tres per ací, quatre per allà
[Polinyà de Xúquer, municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. La dita s'utilitza generalment de manera satírica o descriptiva per a parlar de la gent d'aquesta localitat, fent referència a un moviment dispers o desorganitzat (tres per ací, quatre per allà).
llocs
D'Albatera, lleganyosos
Poble alacantí de la comarca del Baix Segura
llocs
D'Alboraia fins Espioca, de Mislata al meu sequiol, va tocant una pavana, Pep de l'horta en caragol
[Pobles valencians de la comarca de L'Horta]. És una popular cançó infantil o verset tradicional valencià, sovint acompanyada de dolçaina i tabalet, que fa referència a localitats i indrets de l'horta de València (Alboraia, Espioca, Mislata) i a un personatge, "Pep de l'horta", que va tocant una pavana (un ball) mentre porta caragols.
llocs
D'Alcoi a Sella hi ha un pam
Pobles alacantins. Alcoi de la comarca de l'Alcoià i Sella de la comarca de la Marina Baixa. Joc de paraules entre el coll de la sella dels animals, i Sella, poble de la Marina. Hi ha una altra interpretació, segons la qual vol dir «del coll a la cella».
llocs
D'Alcover res de bo en ve, i si res de bo hi va, no ho deixeu escapar [o no el deixen marxar]
[Poble tarragoní de la comarca de l'Alt Camp]. D'Alcover res de bo en ve...: Expressa que la gent d'aquest municipi té un caràcter particular o murri. ...i si res de bo hi va, no ho deixeu escapar (o no el deixen marxar): Fa referència al fet que, si una persona valuosa, forastera o amb talent arriba al poble, els d'Alcover l'aprecien ràpidament i procuren quedar-se-la o "atrapar-la" per no perdre-la.
llocs
D'Alforja solament, ni la vila ni la gent
[Municipi de la comarca del Baix Camp en la província de Tarragona]. Expressa un rebuig humorístic o rivalitat històrica cap a aquest poble i els seus habitants. Sovint es fa servir per desestimar qualsevol cosa que provingui d'allà, tot i que s'utilitza de manera simpàtica en el refranyer català.
gent llocs
D'Algemesí, ni dona ni rossí.
Municipi de València a la comarca de la Ribera Alta. [I ells hi responen: 'Ni cap fill de puta que s'acoste per ací']. Aconsella no buscar parella ("ni dona") ni comprar cavalls o mules ("ni rossí"). Es deia que els d'Algemesí eren tan espavilats en els tractes que, si els compraves un animal, segur que t'enganyaven (el "rossí" tindria algun defecte ocult). De les dones, ens diu que tenien massa caràcter o eren massa "senyores" per a algú d'un altre poble que busqués una vida tranquil·la.
llocs
D'anar a França Déu me'n reguard, que fan els ous ferrats amb llard.
Es menysprea la cuina francesa.
déu llocs menjar
D'Asp i lleganyosos
Poble alacantí de la comarca del Vinalopó Mitjà
llocs
D'Elx i bovo canta-li un trovo
Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó
llocs
D'Elx, La Mare de Déu i els dèneu
Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó
llocs festivitats
D'Esparreguera Judes n'era, però a Olesa el van criar
Municipis de la comarca del Baix Llobregat en la província de Barcelona
llocs
D'Olot, ni dona ni porc
Municipi capital de la comarca de la Garrotxa en la província de Girona
animals llocs persones
Dalt de l’Alt Montcabrer moriren tres rossinyols; l’un va nàixer en Provença, el més vellet en Alcoi, i l’altre en el Grau de València
[Montcabrer és el cim més alt de la serra de Mariola de Concentaina (Alacant)]. Aquesta lletra sol formar part del repertori de cançons de batre o de folklore tradicional, i destaca com el rossinyol (un ocell que canta a la llibertat i a l'amor) mor en les altures de la muntanya, potser com a metàfora de la duresa de la vida o de la puresa del paisatge de la Mariola.
animals llocs
De Begur, ni dona ni burro
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
animals llocs persones
De Bellcaire a Albons set pons
Municipis de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
llocs
De Benissa, ni home ni matxo, ni cosa que valga un patxo
Municipi valencià de la comarca de la Marina Alta
llocs animals persones
De Betxí ni dona ni rossí ni casa que siga d’allí
[Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Suggereix, de manera humorística o despectiva, desconfiança cap als veïns de Betxí. Aconsella no establir relacions amoroses ni negocis (comprar cavalls o propietats) amb gent d'aquesta localitat.
animals casa llocs persones
De Betxí, ni dona ni rossi
Municipi castellonenc en la comarca de La Plana Baixa
llocs animals persones
De Campanar a Tendetes, no hi ha que tirar palletes
Es diu parlant de dues coses entre les quals no hi ha quasi gens de diferència. Campanar és el nom d'un llogaret agregat al municipi de València, i Tendetes és un suburbi immediat
llocs
De cara Cantavella o Morella, lluna vella
Poble conegut en castellà com a Cantavieja i situat en la província de Terol a la comarca del Maestrat. Morella es trova a la província de Castelló a la comarca dels Ports
llocs oratge
De Carcaixent, mal vent i mal casament
Municipi valencià de la comarca de La Ribera Alta
llocs amor mal oratge
De Cardona, sal, dona i terra bona
Municipi de la comarca del Bages en la província de Barcelona
persones llocs
De Castellfollit, sortós el qui ha entrat i qui n'ha fugit
Municipi de la comarca de la Garrotxa a la província de Girona
llocs
De Castells, ni elles ni ells
Castells = Castell de Castells, poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. Dita popular valenciana que sovint es completa com «...però els tenen a parells». La frase té un to satíric o de broma típica de les relacions entre pobles veïns, indicant que ni les dones ni els homes del poble no es consideren bons (o no s'hi troben), però tot seguit es fa la contrapartida sobre el nombre o la parella.
llocs
De Catí el dimoni va fugí
Municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat
llocs diable
De Corbera i dolces
[Poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa]. Segurament fa referència al cultiu de la taronja per la seva qualitat.
llocs plantes
De dies, en neixen a Begur i en moren a Can Janoher
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
llocs
De dones de La Llacuna, a cada poble n'hi ha prou amb una. I a on no n'hi ha, n'hi volen posar
municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona
llocs gent persones
De dones de la Llacuna, a cada poble n'hi ha prou d'una
Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona
persones gent llocs
De la Beguda, en surts de correguda
Dita tòpica d'aquest poble de la comarca de l'Anoia a la província de Barcelona
llocs
De la pols de la farina i de la bromera del vi, porten mantellina en randa les xiques de l’Alforí
[l’Alforí = Fontanars dels Alforins, poble vinater]. El benefici i la festa són resultat del treball fet
llocs vinya
De la Vall i bobo?, canta-li un trovo
[La Vall d'Uixó, municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. La dita sencera sol ser: "¿De la Vall i bobo? Canta-li un trovo, que si no és de la Vall, serà de més lluny". La frase afirma que a la Vall d'Uixó la gent és espavilada i llesta per naturalesa. Si algú sembla "bobo" o poc traçut sent d'allí, se li ha de posar a prova (cantar-li el trovo) perquè segurament eixirà amb una resposta enginyosa. El trovo és una forma de poesia improvisada o cantada, molt lligada a la tradició oral
cantar llocs
De les ales d'un mosquit feren a Castelló; i de les 'retallaüres', la Pobla i Benissanó
[La Pobla de Vallbona i Benissanó són municipis valencians de la comarca del Camp de Túria]. Juga amb la grandària i la importància de diferents poblacions utilitzant la metàfora de les parts d'un mosquit. El refrany ve a dir que, mentre que una gran ciutat com Castelló es va construir o va créixer a partir de les "ales" del mosquit, els pobles més petits i propers (com la Pobla i Benissanó) van sorgir de les restes, engrunes o "retallaüres" que van sobrar.
animals llocs
De llevant fins a ponent, no hi ha nenes més maques que les de Vilallobent
[Entitat de població del municipi cerdà de Puigcerdà en la comarca de la Cerdanya de la província de Girona]. Exalta la bellesa de les dones de Vilallobent. Utilitza una hipèrbole ("de llevant fins a ponent") per dir que no n'hi ha de més boniques enlloc.
llocs persones
De Llíria al mas de Casinos, de Casinos al Villar, del Villar, Llosa i Xulilla, a Sot de Xera i Xestalgar
[Pobles valencians a les comarques del Camp del Turia i els Serrans]. Descriu un itinerari geogràfic, comercial i històric que connecta diversos pobles de la comarca dels Serrans i zones adjacents. Aquest recorregut formava part de les antigues rutes de transhumància, mercadeig i comunicació que empraven els arriers i habitants de la zona de la Serrania per moure's entre la Foia de Bunyol i la comarca del Camp de Túria.
llocs
De Madrit ve tot podrit!!!
llocs
De Martinet en avall, ni dona ni cavall
[Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya a la província de Lleida]. La dita expressa una vella creença o prejudici sobre la qualitat de la zona respecte a les dones o els cavalls que podien trobar-se allà, sovint considerant-la menys favorable, menys pròspera o amb característiques diferent.
animals llocs persones
De Montroig, ni home ni dona no et faci goig. Ni ous per posar, ni lloques per covar
[Poble tarragoní de la comarca del Baix Camp]. Utilitza una hipèrbole per suggerir que en aquest poble no cal esperar gens ni mica. Es divideix en dues parts:"De Montroig, ni home ni dona no et faci goig": Expressa que cap persona d'allà hauria de ser del teu grat."Ni ous per posar, ni lloques per covar": Compara de forma figurada als seus habitants amb aus de corral poc útils, indicant que no sni per a una cosa ni per a l'altra.
llocs persones
De Montsant a Morella és cosa vella
[Montsant és una serra de la comarca tarragonesa del Priorat i Morella és un municipi castellonenc de la comarca dels Ports]. Fa referència a la llarga tradició, història i connexió geogràfica entre la zona del Montsant (Priorat) i Morella (els Ports), suggerint una relació o costums molt antics. Són dos enclavaments històrics i paisatgístics destacats de l'interior catalanoparlant, coneguts per la seva orografia, patrimoni i fortaleses.
llocs
De Montserrat a Manresa hi ha tres horetes; de Manresa a Montserrat, quatre i un quart
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
llocs
De Morella a Pallars no en tastaràs, de Pallars a Morella, una meravella
Municipi castellonenc de la comarca dels Ports
llocs
De Morella amb la corvella, del Forcall amb guirigall, de Cinctorres amb les torres, del Portell amb un batall
Municipis de Castelló a la comarca dels Ports
llocs
De Muro, ni haca ni burro, ni cosa que valga un duro
Ho diuen satíricament referint-se a la vila de Muro d'Alcoi
animals llocs
De Porreres, ni dones ni someres
Poble de Mallorca
animals persones llocs
De Puçol,ni dona ni caragol
[Municipi valencià a la comarca de l'Horta Nord]. El refrany sol utilitzar-se per a la zona de Puçol, tot i que la dita més comuna és "Pel juliol, ni dona ni cargol". Fa referència a que les dones tenien fama de tenir molt de caràcter i ser decidides (massa "espavilades" per a l'època), i que els caragols de la zona no eren bons per culpa de la qualitat de l'herba o la terra.
llocs
De Regencós, ni gat ni gos
Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
animals llocs
De Sant Hilari a Arbúcies, dotze cases i tretze bruixes
Municipis de la comarca de la Selva. en la província de Lleida
llocs
De Sant Sadurní, les dones i el vi
Sant Sadurní d'Anoia és un municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès. Resposta humorística que es donava a la pregunta «Què tal?
llocs persones vinya
De Sant Sadurní, les dones, el cava i el vi
Municipi de la comarca de l'Alt Penedès a la província de Barcelona. Resposta humorística que es donava a la pregunta «Què tal?
llocs persones vinya
De Santa Pola boguetes pudentes
Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó
animals llocs
De Sella beu-te l'aigua i guarda't d'ella
Municipi de la Marina Baixa. És una dita popular de la Marina Baixa que destaca la qualitat de l'aigua d'aquest municipi alacantí, sovint associada a la seua famosa «Ruta de l'Aigua» i el riu Sella, aconsellant gaudir-ne però ser prudent amb els seus habitants o entorn. La primera part («beu-te l'aigua») lloa la puresa i bondat de les fonts i el riu, mentre que la segona («guarda't/fuig d'ella») té un to irònic o de precaució.
llocs
De Silla a Picassent se’n va la mala gent
Municipis de la comarca de l'Horta Sud en la província de València
gent llocs
De Silla, ni mare ni filla
Municipis de la comarca de l'Horta Sud en la província de València
llocs parentiu
De Terrassa mala raça; de Sabadell mala pell
Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
llocs
De Tremp, heu perdut l'enteniment per la gola de l'aiguardent
Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida
vinya beure llocs
De València, ni l'arròs
plantes llocs
De Villores les bacores, i de Vilafranca el vi, i de totes les comarques a l'aplec dels Ports venim
Cant de l'aplec dels Ports-Castelló
llocs
De Xerta ni dona ni matxo, que el bo se ho queden ells
Poble tarragoní de la comarca del Baix Ebre
llocs persones animals
Del cap de Cervera al cap de Begur hi ha dotze llegües al sud
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
llocs
Del Port, més lluny que prop
Port de la Selva és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà en la província de Girona
llocs
Del Puig arranca i fuig
Municipi Valencià de l'Horta Nord
llocs
Després d'Agost, Castalla
Recomana fer les coses l’una després de l’altra, seguint una lògica
llocs
Després d'Ibi Tibi [Poblacions de la comarca de l'Alcoià dins la província d'Alacant]
Si fem les coses abans de temps, podem sucumbir a la temptació i incomplir l’objectiu previst
llocs
Déu ens guard de foc i de gent de Sort
Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida
llocs gent foc déu
Déu ens lliuri del dimoni i del Ramis de Sant Celoni
El primer i l'últim són municipis de la comarca del Vallès Oriental i els dos del mig de la comarca de Bages a la província de Barcelona
llocs diable
Dissabte, Santa Creu; ("Creu", per "diners" perquè es cobra) diumenge, a Igualada, (hom ho gasta tot) i dilluns a Manlleu.
Santa creu perquè es cobra, Igualada perquè hom no gasta tot i es queda igual que abans i Manlleu que equival a manllevar.
llocs setmana
Diu el bisbe de Comenja: qui no treballa, no menja
Es diu com a crítica a qui critica algú que té els seus mateixos defectes
persones treball menjar llocs
Diuen que en Benissanó, i pot ser fals testimoni, que per manco de mitja figa matarien lo dimoni
[Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]. Utilitza l'exageració i el sarcasme per parlar del caràcter fort i la poca por que tenen els habitants de Benissanó.
diable llocs
Diuen que Llíria és la glòria, i Benaguasil el cel, la Pobla és el purgatori i Benissanó l'infern.
[Pobles valencians de la comarca del Camp del Túria]. Descriu, de manera irònica i jocosa, la jerarquia o fama dels pobles esmentats: Llíria la Glòria: Històricament considerada la capital de la comarca. Benaguasil el Cel: Poble veí de la Pobla i Llíria. La Pobla (de Vallbona) el Purgatori: Poble intermedi. Benissanó l'Infern: A causa de la seva proximitat, sovint inclòs per tancar el vers de manera humorística.
llocs
Dona de Prades i mula de Reus, quan entrin per la porta que es trenquin els peus
[Municipis de la província de Tarragona a la comarca del Baix Camp]. És una expressió de mal caràcter o tossuderia atribuïda a aquests dos subjectes per part de la tradició oral. Expressa una animadversió humorística o tradicional cap a les dones de Prades i les mules de Reus, desitjant-los mala sort en entrar a casa. Existeix una variant comuna que inverteix els papers: "Mula de Prades i dona de Reus, abans d'entrar a casa bate-li els peus".
llocs
Dones i magranes, d’Alcora són les més preciades
Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén
llocs persones plantes
D’Espot, Déu et lliuri de fam i de foc
Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida
foc llocs déu
El bando de Morvedre: cada cabró que s’arregle
[Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre]. Fa referència a la ironia o el sarcasme d'una proclamació pública (el "bando") on es decideix que cadascú s'espavili o solucione els seus propis problemes. Segons la tradició oral, les autoritats de Morvedre van publicar un bàndol en una època de gran caos o escassetat. En lloc de donar normes d'organització, l'ordre es resumia en una premissa absoluta: que cadascú es traga les castanyes del foc.
llocs
El barber de Llavorsí, fa la barba i paga el vi
Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida
llocs oficis vinya
El bou de Benifairó diuen que té cagueroles, i se'n va anar a morir a la porta de mussoles
llocs
El campanar d’Almassora s’ha obert com una magrana
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
llocs campana
El canareu, enlloc no té preu
Canareu = Nadiu o propi d'Alcanar
llocs
El castell de Morella emboirat, dins de tres dies eixut o banyat
[Morella . poble castellonenc a la comarca dels Ports]. Quan hi ha boira a 300-700 metres d’altitud, es pot predir que la humitat va acumulant-se en l’atmosfera fins a esdevenir pluja
llocs oratge
El ferrer de Benigembla, que no el volgueren ni en el cel ni en l'infern
Municipi de la comarca de la Marina Alta en la província d'Alacant. En Benigembla hi havia un ferrer d'un geni embresquillat, que quan va notar que anava a morir-se, va manar que li ficaren el martell i les estenalles dins la taüt. Armat d'eixes ferramentes de l'ofici, es va presentar a la porta del cel, pegant dos colps ben forts al picaport. —Diu ¿qui és? —El ferrer de Benigembla, ¿que no em coneixes? I Sant Pere que ho va sentir: —Diu, tu no pots entrar ací, que eres massa amotinador.
llocs oficis
El ferrer de Tibi [o de Perelló; o de Livi; o de Banyera], ferrant ferrant [o manxant manxant] perdé [o va perdre] l'ofici
S'utilitza per a descriure algú que, en lloc d'avançar o millorar en la seua professió o estudis, es va fent cada vegada més ignorant, maldestre o s'hi va endarrerint. Planteja una contradicció molt divertida. Se suposa que la pràctica constant d'un ofici ("ferrant, ferrant") hauria de portar a la perfecció. En canvi, el personatge aconsegueix el resultat oposat: de tant insistir-hi sense traça o sense adaptar-se, acaba perdent l'ofici.
llocs oficis ensenyar
El mal d'En Rabassa, que menjant passa
Barri de la ciutat d'Alacant
llocs salut menjar
El Micalet si no ha caigut... encara està dret
És el nom que rep popularment el campanar de la Catedral de València
llocs campana
El millor carrer de Llíria és el carrer de la Venta, que allí està la blanqueria que tira l'aigua pudenta
[Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]. Descriu com eren les ciutats abans de l'arribada del clavegueram. El Carrer de la Venta era un dels eixos principals d'entrada i sortida del municipi. Una blanqueria (o assecador de pells) era l'establiment on els tanaidors tractaven les pells dels animals. El procés d'adobar requeria grans quantitats d'aigua i productes químics. En llançar els residus desprenia una olor extremadament forta i desagradable
llocs
El molló del Pla de l'Arc, Sant Miquel i la Torreta: eixos faran testimoni del temps que Llíria està feta
Poble valencià de la comarca del Camp del Túria. Fa referència a un límit o fita històrica en aquesta zona plana. Aquesta frase forma part d'una cançó o cobla popular de Llíria (Camp de Túria) que ressalta els elements geogràfics i històrics més emblemàtics de la ciutat com a testimonis de la seua llarga història. El molló del Pla de l'Arc, Sant Miquel i la Torreta són punts clau que representen l'essència i el pas del temps en la localitat.
llocs
El pardalot d'Alcoi, que quan anà a volar li faltava la cua
Ciutat de la província d'Alacant, capital de la comarca de l'Alcoià
llocs
El pare que tingui filles i no se les estimi gaire, que les casi a Tor, Albons o Bellcaire.
[Municipis de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona]. Fa referència a la duresa del clima, l'aïllament o les condicions de vida d'aquests pobles en el passat.
llocs parentiu
El poble del marit, per a la muller és Madrid
Li resulta estrany i llunyà
parentiu llocs
El Puig, Montgó i Segària, tot cap dins una sària
Tres cims de la província d'Alacant a la comarca de la Marina Alta. Ho diuen irònicament, perquè són muntanyes molt grans.
llocs
El que es casa i no va a Montserrat no és ben casat
mMssís muntanyós de Catalunya en la província de Barcelona
llocs amor
El qui vulga saber, que vaja a Salamanca
Es diu com a crítica als que pregunten massa sobre les coses d’u o als que pretenen saber coses d’u a través d’altres
llocs saber
El racó de Benifallim emboirat, dins de tres dies eixut o banyat
[Benifallim = poble alacanti a la comarca de l'Alcoià]. Quan hi ha boira a 300-700 metres d’altitud, es pot predir que la humitat va acumulant-se en l’atmosfera fins a esdevenir pluja
llocs oratge
El rector de Favara té una cabreta, a penes l'amolla li busca la bragueta
Barri de la ciutat de València
llocs
El rector de l'Alcúdia té una quimera: que molts sols van a missa quan hi ha canela
Alcúdia de Crespins, poble valencia de la comarca de La Costera
llocs persones
El rector de la Mata, una espardenya i una sabata [Municipi castellonenc de la comarca dels Ports]
Es diu referint-se a gent descurada en la indumentària o en la netedat
llocs indumentària