Tema
llocs
1.410 refranys catalogats sota aquest tema.
El relonge de Borriol que toca l’hora quan vol
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
llocs
El riu d'Alcoi boirejat, als tres dies banyat
Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià
llocs
El sastre de Campins, cosia de franc i encara hi posava el fil
Municipi de la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona. Es diu parlant de qui treballa sense guanyar-hi res i encara hi és a refer.
llocs oficis
El senyor de Molinell, les botes noves i el barret vell
Entitat de població del municipi de Culla en la comarca de l'Alt Maestrat de la província de Castelló
llocs indumentària persones
El sol es remira a Begur, pluja segur
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
llocs oratge
El tren d'Olot, que ix quan vol i arriba quan pot
Es diu referint-se al tren de via estreta que va de Girona a Olot
llocs
El vent d’octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca
Al canvi d’estació, moltes espècies volàtils busquen recer i calidesa als aiguamolls i les planes litorals llevantines
llocs animals oratge
Els blavets de la Marina quan van a segar arròs, només mengen tonyina, pa, tomaques i alficós
Comarca de la província d'Alacant. [Blavets: Cognom dels habitats de la comarca de la Marina. El malnom de “blavets” ve de temps de la dominació àrab de la zona, ja que el cabdill de la sublevació de la Marina Al-Àzraq, era conegut com "el blau"]. Els llauradors de la rica Ribera de Xúquer es burlen de l'obligada frugalitat dels blavets de la seca i fragosa Marina, que hi emigren temporalment per a la collita de l'arròs.
camp llocs menjar
Els catalans, de les pedres en treuen pans
Es diu quan un català obté grans beneficis de coses que en un principi sembla que tenen poc valor.
llocs
Els cul-rojos de Betxí saragüells de mitan cama, en dos quinzets de pa dur passen tota la setmana
[Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. [«Cul-rojos»: Malnom popular aplicat als de Betxí]. Fa referència irònica als habitants de Betxí ("cul-rojos"), descrivint-los amb saragüells (pantalons amples típics) a mitja cama i assenyalant la seva extrema frugalitat o pobresa, capaços de viure tota la setmana amb només dos quinzets (monedes antigues) de pa dur.
llocs
Els d'Alboraia són granotes
Poble valencià de la comarca de L'Horta
llocs
Els d'Alió, s'estimen més un plat d'olla que no un sermó
[Municipi de la comarca de l'Alt Camp en la província de Tarragona]. Resumeix el caràcter pràctic i terrenal dels habitants d'aquest poble, prioritzant l'àpat tradicional per sobre de les obligacions religioses. L'origen: Durant una festivitat els feligresos van deixar l'església buida per anar a dinar. El predicador, en veure la poca assistència, va encunyar la frase indignat en comprovar que els vilatans preferien gaudir d'un bon plat d'escudella i carn d'olla abans que escoltar el seu discurs
llocs menjar
Els d'Alós es mengen la carn i deixen l'os
Alòs de Balaguer és un municipi de la comarca de la Noguera, situat a la província de Lleida
llocs menjar
Els d'Arenys són setciències i per fer més savi dormen amb ulleres
Arenys de Mar, municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona
saber dormir llocs
Els d'Horta no veuen porta... els de Bot, ni de lluny ni de prop
[És de l'àmbit humorístic i futbolístic]. [Horta de Sant Joan, municipi de la comarca de la Terra Alta a la província de Tarragona]. Fa referència a la falta de punteria o habilitat golejadora dels equips d'Horta de Sant Joan i de Bot. És una mostra de paremiologia tòpica local utilitzada tradicionalment per burlar-se amistosament dels equips de futbol veïns.
llocs
Els d'Onda la claven fonda i els de Castelló, fins el taló
[Onda és un poble de la comarca de la Plana Baixa. Castelló està a la Plana Alta]. És una frase popular valenciana, part d'un ripi satíric, que fa referència a suposades proeses sexuals dels habitants d'Onda i Castelló. S'interpreta com una al·lusió a la virilitat o "profunditat" en les relacions sexuals dels homes d'Onda i Castelló.
llocs
Els de Borriol caguen al vol i els de Castelló ho arrepleguen en un perol
Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Alta
llocs
Els de Campins, dels diables són cosins
Municipi de la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona
llocs persones diable
Els de Castellbisbal, tot ho miren des de molt alt
Municipi de la comarca del Vallès Occidental a la província de Barcelona
llocs
Els de Castelldefels, en tot troben pels
Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
llocs
Els de Castellfort són escurçons
Municipi castellonenc a la comarca dels Ports
llocs
Els de Collbató sempre fan coses: fan el roser quan no hi han roses
[Municipi de la comarca del Baix Llobregat en la província de Barcelona]. Aquesta dita popular fa referència a la tradició de celebrar la festa del Roser a Collbató (Baix Llobregat), generalment al gener, quan encara no és temps de roses naturals, destacant la perseverança o peculiaritat d'aquesta celebració. Fa broma sobre fer coses a contratemps o d'una manera particular.
llocs
Els de l'Alguenya, una sabata i una espardenya
Es diu referint-se a gent descurada en la indumentària o en la netedat
llocs indumentària
Els de la Bisbal tant els fa quedar bé com mal
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
llocs mal be
Els de la Bisbal, l'escopeta al punt de dalt
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
llocs
Els de la Font són sabuts, cabuts i volguts
La Font d'en Carròs és un municipi del País Valencià. Pertany a la Província de València, a la comarca de la Safor
saber llocs persones
Els de la Ribera et donen un dàtil i et fan carregar amb la palmera
[És una comarca natural i històrica que agrupa les comarques administratives de la Ribera Alta i la Ribera Baixa al País Valencià]. Vol dir que algú et fa un favor molt petit (el dàtil) però, a canvi, et demana un esforç o un treball enorme (carregar la palmera). S’usa per advertir sobre aquelles persones que semblen generoses però que, en realitat, busquen aprofitar-se de tu.
llocs plantes
Els de Masnou, palangrers i res més
Municipi de la comarca del Maresme en la província de Barcelona
llocs
Els de Millena són raboses
Poble alacantí de la comarca del Comptat
llocs animals
Els de Pals són arrossers, mengen l'arròs a llossades
Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona. Quan per l'Empordà hi havia tants estanyols, pels aiguamolls dels voltants de Pals es conreava molt l'arròs, i segons veu popular els seus habitants no menjaven gairebé res més, i per ponderar el gran ús que feien d'aquest aliment hom suposa que no eren a temps a menjar-se'l amb cullera i leo feien amb la Iloça per passar-ne niés via.
llocs menjar plantes
Els de Paüls primer obrin la boca que els ulls
[Municipi de la comarca del Baix Ebre en la província de Tarragona]. Les persones actuem igual en totes bandes
cos huma llocs
Els de Puigcerdà diuen pêtre al capellà
Puigcerdà és un municipi de la comarca de la Cerdanya a la província de Girona
llocs
Els de Regencós fan bordar el gos
[bordar = lladruc]. Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
animals llocs
Els de Riudaura la deixen caure, els de Sant Joan la van parant; però que burros són els d'Olot que la paren amb un got
[Municipis de la comarca de la Garrotxa en la província de Girona]. Fa sàtira dels veïns de tres localitats utilitzant un joc de paraules sobre "la gota" (pluja) o "la dita/història" i la forma com gestionen la pluja o les situacions. Els d'Olot són titllats de rucs ("burros") per intentar recollir la pluja (o parar la situació) amb un simple got, una acció inútil o exageradament petita.
aigua llocs oratge
Els de Sant Climent es pixen a la riera. Els de Viladecans es beuen la bromera. Els de Gavà se l'acaben d'empassar
Municipis barcelonins de la comarca del Baix Llobregat. És una rima satírica i de rivalitat veïnal que descriu, d'una manera gràfica i irònica, la seqüència geogràfica de l'aigua i els residus, des de la part alta (Sant Climent) fins a la desembocadura (Gavà).
llocs
Els de Santa Coloma tanquen la porta amb una feixina
Santa Coloma de Farners, municipi Gironès de la comarca de la Selva. Aquesta dita popular fa referència a Santa Coloma de Farners (la Selva) i sol utilitzar-se com a toponímia irònica o burleta, on la «feixina» (un feix de llenya o branques) s'utilitza de manera tosca per barrar el pas, suggerint una manera de fer senzilla o rústica.
llocs
Els de Torelló, molts collons i poca por
[Municipi de la comarca d'Osona en la província de Barcelona]. Es de tohom conegut el valor que des de sempre han demostrat els homes i dones de Torelló
llocs
Els de Tous, a vendre ous
Municipi de la comarca de La Ribera Alta a la província de València
llocs
Els de Valls, a cada forquillada dos talls
[Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona]. Fa referència a la fama de menjadors abundants i generosos que tenen els vallencs (i en general, a la manera de fer a la capital de l'Alt Camp, lligada a la tradició de les calçotades). La dita assenyala la capacitat d'omplir-se bé la boca a cada mossegada.
llocs menjar
Els de Xirivella, una espardenya nova i una vella
Es diu referint-se a gent descurada en la indumentària o en la netedat
llocs indumentària
Els d’Aín són manyos
[Municipi castellonenc de la comarca de la Plana Baixa]. El terme "manyo" és un malnom o tòpic gentilici que els veïns d'Eslida apliquen als d'Aín.
llocs
Els escolans de Santa Coloma, tot menjant arròs es van cremar la gola
Santa Coloma de Farners, municipi Gironès de la comarca de la Selva. Aquesta frase és una dita popular o verset humorístic català utilitzat sovint per fer jocs de paraules, rimes o per assenyalar una acció precipitada (menjar massa calent)
llocs menjar oficis plantes
Els fadrins de Llíria ja no pinten res; els que pinten ara són els forasters
[Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]. Utilitza el joc de paraules per a fer una crítica social i generacional sobre el mercat de treball i les relacions de parella de l'època. Tradicionalment, els "fadrins" tenien el control de les festes, les colles i el festeig de les xiques del municipi. El vers lamenta de forma humorística que els hagen desplaçat. L'arribada de treballadors de fora del poble acabaven tenint més èxit econòmic o social que els mateixos joves locals.
llocs persones
Els fills de Montaverner tot ho volien saber, dasta un corbo de cireres quants pessons podia haver
Població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida
llocs plantes
Els forasters de Madrid et prenen la taula, i et prenen el llit
llocs
Els gats van a Roma per la coca
Per aconseguir menjar o per assolir algun objectiu vivament desitjat, es fa qualsevol cosa i se salva qualsevol obstacle
animals llocs
Els hòmens de la corbelleta
Nom que es dóna als habitants de Xirivella, que solen dur una corbella en la mà quan se'n van al camp
llocs maneres de dir
Els mallorquins, mariners fins
Tenen tradició de navegants i pescadors per la seua condició insular
oficis llocs mar
Els pegolins, molts i fadrins; i els atzuvianos, pocs i nanos
Pegolins de Pego i atzuvianos de L'Atzúvia, Pobles alacantins de la comarca de la Marina Alta
llocs
Els senyors de Tarrassa i els homes de Sabadell [curiosament ho diuen els sabadellencs]
Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
llocs persones
Els tarugos de Costur volien Alcalatén, la Basseta, la Fontnova i l’assut del Regatell
Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén
llocs
Els ulls que no hi veuen són al Camp-roig
Es diu que els de Camp-roig eren uns savis prepotents i que tots duien ulleres. Se'ls preguntava si se les treien per dormir i, aleshores, quan contestaven que sí, se'ls responia amb aquesta facècia.
cos huma llocs
Els vinarossencs van a Benicarló en cotxes per demanar prèstecs. Els benicarlandos van a Vinaròs en carros per a cobrar-los
Pobles castellonencs de la comarca del Baix Maestrat
llocs
Els xurros de Loriguilla han vingut a carregar pimentons de cal Pano, que té bon pimentonar
Poble valencià de la comarca dels Serrans
llocs
En Aiora la que no és puta llora
[Municipi valencià de la comarca de la Vall de Cofrents]. Fa referència, de manera masclista i tòpica, a les dones de la localitat. Suggereix que en aquell poble les dones només tenien dues opcions: o portar una mala vida o viure en la misèria i el plor.
llocs
En Albatera al que té un ull el fan alcalde
Ho diuen, perquè a Albatera són molt nombroses les oftalmies i cegueses, que es transmeten per herència, i provenien, de la construcció defectuosa de les cases d'Albatera
cos huma persones llocs
En Albatera qui te un ull es l'amo [o el rei]
Ho diuen, perquè a Albatera són molt nombroses les oftalmies i cegueses, que es transmeten per herència, i provenien, de la construcció defectuosa de les cases d'Albatera
llocs cos huma
En Albatera, els torts i cecs
Es diu perquè a Albatera eren molt usuals les oftalmies i cegueses, segons sembla a causa de la construcció defectuosa de les cases
llocs
En Alcoi, el més bovo apanya rellotges
Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià
llocs
En Alcora, Sant Cristòfol, en Albocàsser, Sant Pau, la Maladena en Moncofa, i en Borriana Sant Blai
Es refereix als patrons d'aquests municipis castellonencs. Resumeix la identitat de cada poble a través del seu patró o de la seva ermita més emblemàtica, creant un lligam entre el territori i la tradició: L'Alcora: Sant Cristòfol (ermita i romeria). Albocàsser: Sant Pau (ermita i romeria). Moncofa: La Magdalena. Borriana: Sant Blai (patró de la ciutat).
llocs sants
En Algar trauen els gossos a cagar
[Algar de Palància és un municipi valencià a la comarca del Camp de Morvedre]. La dita completa acostuma a ser: "En Algar trauen els gossos a cagar", i sovint s'hi afegia a continuació "i en un platet, a mullar". sS'utilitza per a rimar el nom de la localitat amb alguna acció quotidiana, absurda o exagerada.
animals llocs
En Almàssera són rabosos i raboses
Municipi de la província de valència a la comarca de l'Horta Nord
llocs
En Almassora són genets
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
llocs
En Altea els burros aguaiten per les finestres
Municipi alacantí de la comarca de La Marina Baixa. Fa referència a la topografia costeruda i l'arquitectura tradicional d'aquest poble. S'utilitza per al·ludir a la proximitat dels animals amb les cases i a la peculiaritat de la seua estructura urbana. La dita destaca la curiositat o la peculiaritat que els rucs (burros) pugen pels carrers estrets i inclinats d'Altea fins a acostar-se a les cases.
animals llocs
En Altea, el riu Algar, en La Vila, l'Amadori, en L'alfàs, Pineros, i en Agres l'oli
Pobles valencians
llocs
En Artana són sariers; en la Vall espardenyers; en Eslida, taponers, i en Tales, dolçainers
[Municipis castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Indica l'especialització artesanal d'aquests pobles. Artana (Sariers): Eren els mestres de l'espart. Feien sàries (les bosses dobles per a les bèsties de càrrega). La Vall d'Uixó (Espardenyers): Va ser la gran potència de l'espardenya. Va començar com un ofici artesanal per acabar sent el motor industrial del poble (la mítica fàbrica de Segarra). Eslida (Taponers): Amb les seues imponents sureres, Tales (Dolçainers): Tradició musical
llocs oficis
En Balones són fardatxos, en Gorga, molt redotors; en Billeneta, raboses; Quatretondeta, espentadors
Pobles alacantins de la comarca del Comptat
llocs
En Beneixida entra el galgo i en Alcàntera el xarnego, en Càrcer maten la llebre i en Cotes fan el caldero
Pobles valencians de la comarca de La Ribera Alta
llocs
En Beneixida entra el riu, en Alcàntera no pot, en Càrcer s'enduu les cases i en Cotes, fa el borinot
Pobles valencians de la comarca de La Ribera Alta
llocs
En Beneixida, abans d'entrar busca l'eixida
Poble valencia de la comarca de La Ribera Alta
llocs
En Benidorm, el qui molt vetlla, poc dorm
Poble alacantí de la comarca de La Marina Baixa. És un refrany popular valencià que destaca la falta de descans quan es passa massa temps desperts o vigilant. La frase subratlla la conseqüència directa de no descansar o estar pendent d'assumptes durant la nit.
dormir llocs
En Borriol, tots caguen al vol
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta. Els borriolencs responen: I a Castelló l'empomen en un perol.
llocs
En Canals han mort un burro, en Montesa l'han pelat, en Vallà l'han fet a trossos, en Moixent se l'han menjat
Municipis Valencians a la comarca de La Costera
llocs
En Carlet son lleganyosos, en Algemesí toputs, en Benifaió vellosos,i en Almussafes traputs
Municipis valencians de La Ribera
llocs
En Castalla, pa i baralla
Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià
llocs
En Castelló porten gorra en Almassora, barret, en Borriana, mocador, i en Vila-real sombreret
Pobles castellonencs de la comarca de La Plana
persones indumentària llocs
En Castelló, en cada casa hi ha un cabró; si te’n gires al revés, en cada casa n’hi ha tres
Lloc: Moncofa (La Plana de Castelló, València).
llocs
En Castenó, una sí y otra no
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
llocs
En Costur, pa dur
Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén
llocs menjar
En el darrer port d'Espanya
A terres molt llunyanes
llocs
En el fondó, ni carabassa ni meló
plantes llocs
En el Genovés caguen al revés
Poble valencià de la comarca de La Costera
llocs
En el mar es cria el peix, en les sèquies les anguiles, en la Ribera l’arròs i en els rosers les roses fines
llocs plantes animals camp
En el Rodeno, llentiscle; en la Costera, timonets; boges en el Pla de Càrcer, i per l'estepar, romers
Descriu la flora de les partides rurals del terme d'Alfara.
llocs
En Espanya cadascú s'apanya
Ve a dir que qui tinga algún interés és qui s’ha d’espavilar a solucionar els seus problemes sense esperar que ningú ni ninguna administració ho faça per ell
persones llocs
En Estivella mataren una burra vella; en Algar l'acabaren de pelar
[Municipis de la comarca del Camp de Morvedre a la província de València]. Fa referència a com es reparteixen o s'allarguen les tasques entre els dos municipis. S'utilitza sovint per il·lustrar de manera humorística quan un assumpte, una feina o fins i tot una broma comença en un lloc i s'allarga o es culmina en el poble veí.
animals llocs
En Estivella, beatos; en Torres Torres, ollers, en Algimia, gorrominos, i en Alfara, canterets
[Municipis de la comarca del Camp de Morvedre a la província de València]. Fa referència als malnoms amb què els pobles veïns es burlaven o identificaven els seus habitants: Estivella: Anomenats beatos per la devoció o el gran nombre d'actes religiosos. Torres Torres: Ollers, en referència a la tradició de fabricar olles. Algimia d'Alfara: Gorrominos, el sobrenom burlesc dels seus habitants. Alfara de la Baronia: Canterets, fent al·lusió a la fabricació de càntirs.
llocs oficis persones
En Gata, qui no és gat és gata, i qui no, arrapa
Gata de Gorgos és una població de la comarca de la Marina Alta a la província d'Alacant. Es tracta d'una expressió proverbial que destaca el caràcter viu, espavilat o murri dels habitants d'aquesta localitat, suggerint que tothom té un caràcter fort o aprofita les oportunitats. Indica que en aquest poble, si algú no és d'una manera, és d'una altra de similar, especialment en el sentit de ser actiu, incisiu o aprofitat.
animals llocs
En l'alt de la Carrasqueta una vella es va pixar, va regar un bancal d'horta i altre el va secar
[La Carrasqueta: port de muntanya situat a la comarca de l'Alcoià (Xixona)]. Fa referència a l'efecte directe i alhora contradictori de la pluja en determinats terrenys. És a dir, expressa de manera humorística com el clima pot afavorir una zona mentre perjudica o resseca una altra al mateix temps.
llocs persones
En la Granja 's'arrasquen' la panxa
Poble valencià de la comarca de La Costera
llocs cos huma
En la mar se cria el peix, en l'Albufera les fotges, i en el dodal de Matola se crien les xiques roges
Matola = Pedània de la ciutat d'Elx a la comarca del Baix Vinalopó
persones llocs animals
En la Nucia tramussos,en Callosa espardenyers,en la Vila vileros i en Altea pescaters
Municipis d'Alacant a la comarca de La Marina Baixa. Esta frase es un popular refrán o dicho popular valenciano hace referencia a la identidad o productos típicos de cuatro localidades: La Nucia (tramussos/altramuces), Callosa d'en Sarrià (espardenyers/alpargateros), La Vila Joiosa (vileros/gentilicio) y Altea (pescaters/pescadores). Es una forma tradicional de caracterizar a los pueblos vecinos.
llocs
En la terra de Maluca, el que no treballa no manduca [manducar = menjar]
Es diu com a advertència a qui no se li veu intenció de treballar o col·laborar en algun col·lectiu
menjar treball llocs
En la Torre la merda s'escorre
La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat
llocs
En la Vall són de carall
[La Vall d'Uixó, municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Dir que algú és un "carall" es pot referir a que és poc espavilat, una mica bovatge o que es deixa enganyar fàcilment o tot el contrari, orgullós o fatxenda:
llocs
En la Vall, el que té un burret, va a cavall: i el qui en té i el ven, ell s'enten
Cada u sap de les seues coses i se soluciona els problemes com vol, sap o pot, i ningú altre hi té res a dir
animals llocs
En Llanera s’acacen les dones amb la granera
Llanera de Ranes és una població valenciana de la comarca de la Costera
llocs persones
En lo pla de Molinell la marseguera és moscatell
Entitat de població del municipi de Culla en la comarca de l'Alt Maestrat de la província de Castelló
llocs vinya
En Massalfassar són llop
Poble valencià a la comarca de l'Horta Nord
llocs
En Monóver han fet un pregó que el que cante una cançó, té deu pessetes de multa i tres dies de presó
Població de la província d'Alacant a la comarca del Vinalopó Mitjà
llocs