[Ares del Maestrat i Vilafranca del Cid, municipis castellonencs a la comarca de l'Alt Maestrat]. fa referència a la reputació, sovint satírica o exagerada, de les dones d'Ares del Maestrat i Vilafranca. Utilitza el tòpic per fer befa, on s'atribueix una suposada mala fama a les dones d'Ares i una "finesa" irònica a les de Vilafranca.
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
Municipis castellonencs a la comarca de l'Alcalatén
Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp
Municipis de les comarques del Baix i Alt Empordà en la província de Girona
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona
Municipi de la comarca del Tarragonès
[La Vall d'Uixó, municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Posiblment l'expressió "anar al montó" fa referència a la fama (festiva i un punt mordaç) que tenien les nits a la Vall. Ve a dir que, si passes la nit allà, acabaràs enmig del sarau o en situacions de molta proximitat amb la gent.
[Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida]. Segons diuen, fa 100 anys, amb les centrals elèctriques hi van proliferar els prostíbuls.
Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat
[Es refereix a tres masos històrics: Vilar de Sant Boi (Lluçanès), Noguer de Segueró (Beuda) i l'Espona de Saderra (Orís-Osona)]. En al·lusió a les tres pagesies més riques de la muntanya catalana. Retrata amb un punt de resignació i orgull la duresa de la vida a les masies d'alta muntanya. Anomenar-los "pobres" no era necessàriament una burla sobre la seva riquesa (alguns eren masos grans), sinó una referència a la pobresa de la terra.
Pobles valencians de la Ribera Alta
Municipis valencians de la comarca de la Safor
[Simater = Habitant de Simat de la Valldigna, i Vall = Vall de Tavernes o Tavernes de la Valldigna, pobles valencians de la comarca de La Safor]. Els simaters contesten: Però la puta estava a La Vall. "Simater i fill de frare!": Es refereis al famós Monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat. L'insult suggereix que els habitants del poble són descendents dels frares del monestir. Els simaters, responen dient que la culpa és la dona (la "puta") que venia de la Vall per temptar els frares.
Simater = Habitant de Simat de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor.
Municipis castellonencs de la comarca de l'Alcalatén
[Cocentaina: Municipi alacantí de la comarca del Comtat]
Pedània de la ciutat de Xàtiva a la comarca valenciana de La Costera
Habitant del municipi alacantí de la comarca de l'Alacantí
[Municipis de la província de València en la comarca de la Ribera Baixa]. Aquesta és la clàssica rima. En aquest cas, la rima uneix tres pobles que estan un costat de l'altre seguint el curs del Xúquer: Sueca: La ciutat més gran de la zona. Riola: El poble del costat, on la paraula "panderola" (per l'escarabat) serveix per a tancar la rima. Fortaleny: Que, per la seua terminació, sempre s'emporta la part més "bruta" de l'acudit.
[Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. [Taleca: Fa referència a la bossa o saquet de tela que s'utilitzava antigament per a portar el dinar, els diners o les compres]. Sueca destaca per produir arròs de gran qualitat, cultivat en les marjals de l'Albufera. descriu una imatge de prosperitat agrícola: la ciutat on sobra l'arròs i on la gent anava amb la taleca plena per a fer tractes o jornals.
Municipi de la comarca de La Vall d'Albaida a la província de València
[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. Dita tortosina, que sol dir-se de conyeta al qui vol capitalejar o fer vida en poblacions grans
Ho diuen humorísticament referint-se a persones que s'assemblen molt
Tarragona, Constantí i Torredembarra són municipis de la comarca del Tarragonès i Reus del Baix Camp a la província de Tarragona
Pedania de València, situat a la vora de l'Albufera, concretament al voltant de l'eixida al mar anomenada la Gola del Perelló
Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
Els dos primers són municipis de la comarca del Vallès Oriental i els dos últims de la comarca del Bages a la província de Barcelona
Població de la comarca de l'Alcoià dins la província d'Alacant
Tindre mals arrambatges, tenir els jocs feixucs
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. S'utilitza per expressar que algú té una sort immensa, sobtada o inesperada. La història més estesa diu que, durant unes festes o una fira, es va sortejar una truja. L'animal es va escapar i va anar a parar directament al corral del propietari original (o d'algú que no tenia ni bitllet), així que el "guanyador" no va haver de fer cap esforç per tindre-la. Una altra variant diu que la truja va caure per un barranc o un terrat, salvant-se.
Lloc on parlen molts sense entendre's. Lloc o situació on hi ha una confusió de gent o llengües diverses
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
Torreblanquina és el gentilici del municipi castellonenc de Torreblanca a la comarca de la Plana Alta
Poble valencià de la comarca de l'Horta
Pobles valencians de la comarca de l'Horta
El torró d'Alacant, amb denominació d'origen, és un dels més coneguts i apreciats. És dur, d'ametlla torrada amb sucre, mel i clara d'ou.
Santuari de la Mare de Déu de Colell que pertany al municipi gironès de Sant Ferriol en la comarca de la Garrotxa
Naturals del poble valencià de Llíria a la comarca del Camp del Túria. El 'garrot' o 'gaiato' és un element molt característic de la idiosincràsia lliriana
[Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona]. Resumeix a la perfecció la privilegiada geografia de Gavà. Les muntanyes: Amb el massís del Garraf i les runes del castell d'Eramprunyà vigilant des de dalt.El pla: On tradicionalment s'ha situat l'agricultura (famosa pels seus espàrecs) i el creixement de la ciutat.Les platges: Amb el litoral mediterrani i les seues pinedes litorals.
Poble alacantí de la comarca de la Marina Baixa. És una dita popular alacantina, específicament de la Marina Baixa, que s'utilitza per a indicar la totalitat de les coses, incloent-hi els llocs més remots o petits. Fa referència a Bolulla, un poble de la comarca, donant a entendre que inclou tot el món conegut i, fins i tot, aquest poble com un lloc aïllat o apartat.
Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. Quan algú vol expressar que alguna qüestió determinada (assumpte, afer, treball, decisió, esdeveniment, situació, negoci, empresa, corporació, etc.) no van com ell considera que haurien d’anar, ho posa de manifest amb l’expressió tot va com Calp, que és com dir així (o aixina) van les coses, així va tot, així va el món o va com va.
[Entitat de població del municipi alacantí de Cocentaina en la comarca del Comtat]. Es diu referint-se als qui pretenen disculpar-se donant la culpa a tothom en general
[El Canigó és una muntanya del Pirineu]. Subratlla la gran intensitat i el fred intens que caracteritza la Tramuntana quan baixa de la zona del Canigó.
Municipi castellonenc en la comarca de la Plana Alta. Dita tòpica.
Quan veiem rellamps per la zona balear, és perquè l’atmosfera llevantina està neta i ens permet veure desplaçar-se cap a nosaltres la massa nuvolosa amb el seu aparat elèctric
Nucli de població del municipi de Sitges en la comarca del Garraf a la província de Barcelona
Municipi de la comarca de l'Horta Sud a la província de València
[Municipis de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. L'home de Palafrugell: Representa la gent de mar (o suro), treballadora, directa i amb un punt de xaroneria orgullosa. El senyor de la Bisbal: Representa la capitalitat, la burocràcia i un cert aire de distinció (o de "vull i no puc") per ser el centre administratiu.
Terrassa i Sabadell municipis de la comarca del Vallès Occidental i Manresa, ciutat capital de la comarca del Bages en la província de Barcelona
[La Roca del Vallés, és un municipi de la comarca del Vallés Oriental en la província de Barcelona]. Aquest és un embarbussament (o joc de paraules) clàssic que juga amb l'al·literació de la lletra "R", molt similar al famós "Setze jutges d'un jutjat...". El "roc-roc" evoca el so ronc i sec del fregament de les rodes sobre el camí pedregós.
Capital de la província del mateix nom a la comarca de la Plana Alta
Municipis valencians a la comarca de la Ribera Alta
Aquesta rima és la forma tradicional en què els valencians han recordat durant segles els noms de les campanes des de la Catedral de València. La Caterina (1305): És la més antiga de totes. La Maria (1544) i el Vicent (1569): Són les dues campanes més grans. La Violant (1735): És la "benjamina", la més nova. L'Úrsula (Ursoleta), el Pau, el Macís, la Bàrbera, l'Andreu, el Manel i el Jaume: Completen aquest cor de bronze que encara hui es toca a mà pels Campaners de la Catedral en les festivitats.
Municipis de la comarca de la Selva a la província de Girona
És un refrany irònic que destaca la preferència pel vi sobre l'aigua. Ho diuen a Lleida, tot significant que és preferible beure un glop de vi negre que no pas tota l'aigua que transporta el riu Segre, posant el vi per sobre de l'aigua.
Qui està físicament o anímicament més a prop nostre és qui ens pot ajudar
Es diu en el País Valencià, aplicant a València la dita que en altres regions s'aplica a Barcelona
Significa que no cal precipitar els esdeveniments ni perdre la paciència perquè es torba a arribar allò que s'espera
Palomar = Poble valencià de la comarca de la Vall d'Albaida
Es diu desconfiant dels valencians. Refrany satíric que apliquen a la gent de València i dels habitants dels pobles veïns.
Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona
[Municipi lleidatà de la comarca de les Garrigues]. Usat per a tractar algú de rústec i de poc coneixedor dels usos i costums de ciutat
Alcarràs és un municipi lleidatà de la comarca del Segrià i Moreella es un municipi castellonenc de la comarca dels Ports
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
[El Canigó és una muntanya del Pirineu]. Adverteix que el vent procedent del nord (del massís del Canigó) sol portar temps fred, sec i desapacible, sovint associat a glaçades o mal temps que no beneficia les collites, especialment a l'hivern.
Alcarràs és un municipi lleidatà de la comarca del Segrià i Moreella es un municipi castellonenc de la comarca dels Ports
Els vents del nord solen ser freds, però a vegades no arriben ací
Habitant de Vic, municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. És una dita popular basada en un joc de paraules antic, on el "quinzet" feia referència a una moneda de 25 cèntims (equivalent a un real) utilitzada al País Valencià.
Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat
Municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès
Municipi català en la comarca de Segrià de la província de Lleida