llocs

Si te cases en Borriol seras dona de fortuna, perque aniràs a la font a cavall en una burra.

Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta

llocs

Si te cases en Costur seràs dona de fortuna, aniràs a les Useres a cavall en una burra

Municipis castellonencs a la comarca de l'Alcalatén

llocs

Si teniu res per llençar, porteu-ho a l'Aleixar

[Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp]. La dita fa broma a costa dels habitants de l'Aleixar, insinuant de manera irònica que el poble és com un abocador o que allà ho recullen tot, fins i tot el que els altres ja no volen ni necessiten.

llocs

Si tens una filla i no l'estimes gaire casa-la a Albons o bé a Bellcaire; i, si la vols matar aviat casa-la a Viladamat

Municipis de les comarques del Baix i Alt Empordà en la província de Girona

llocs parentiu

Si vas a Bellcaire alça la pota enlaire

Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

llocs

Si vas a El Catllar, abans has de testar

Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona

llocs

Si vas a Els Pallaresos, te la pelen els pagesos

Municipi de la comarca del Tarragonès

persones llocs

Si vas a Uixó, de nit al montó

[La Vall d'Uixó, municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Posiblment l'expressió "anar al montó" fa referència a la fama (festiva i un punt mordaç) que tenien les nits a la Vall. Ve a dir que, si passes la nit allà, acabaràs enmig del sarau o en situacions de molta proximitat amb la gent.

llocs

Si vas calent, per un duro vés a Tremp

[Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida]. Segons diuen, fa 100 anys, amb les centrals elèctriques hi van proliferar els prostíbuls.

llocs

Si vas per Abrera a la Festa Major et donaran garsa

Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat

animals festivitats llocs

Si vius a la Muralla tindràs sana la canalla

llocs persones

Si voleu saber qui són els tres pobres d'esta terra són: el Vilar de Sant Boi, el Noguer de Sagaró i l'Espona de Saderra

[Es refereix a tres masos històrics: Vilar de Sant Boi (Lluçanès), Noguer de Segueró (Beuda) i l'Espona de Saderra (Orís-Osona)]. En al·lusió a les tres pagesies més riques de la muntanya catalana. Retrata amb un punt de resignació i orgull la duresa de la vida a les masies d'alta muntanya. Anomenar-los "pobres" no era necessàriament una burla sobre la seva riquesa (alguns eren masos grans), sinó una referència a la pobresa de la terra.

llocs

Si vols la veritat, vés a cercar-la a Lleida

llocs

Si vols ser ric, vés a Alberic, i si vols ser-ho més, vés a Massalavés

Pobles valencians de la Ribera Alta

llocs diners

Simat cau de raboses, Benifairó la llobera, i Tavernes [La Vall] se'n porta la palma de la gent mal feinera.

Municipis valencians de la comarca de la Safor

llocs

Simater i fill de frare!

[Simater = Habitant de Simat de la Valldigna, i Vall = Vall de Tavernes o Tavernes de la Valldigna, pobles valencians de la comarca de La Safor]. Els simaters contesten: Però la puta estava a La Vall. "Simater i fill de frare!": Es refereis al famós Monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat. L'insult suggereix que els habitants del poble són descendents dels frares del monestir. Els simaters, responen dient que la culpa és la dona (la "puta") que venia de la Vall per temptar els frares.

llocs

Simater(o)', panxa buida i 'embustero'

Simater = Habitant de Simat de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor.

llocs

Socarrats de Benafigos, ja podeu baixá al bancal, que els pinxos de Vistabella vos foten el Carrascal

Municipis castellonencs de la comarca de l'Alcalatén

llocs

Socarrats de Cocentaina, ja heu perdut l'enteniment, que heu baratat les campanes en tramussos i aiguardent

[Cocentaina: Municipi alacantí de la comarca del Comtat]

llocs vinya campana

Sol, sol Borriol, trau la garba al sol

Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta

llocs

Sorió, dos places i un carreró

Pedània de la ciutat de Xàtiva a la comarca valenciana de La Costera

llocs

Sport Xixonenc: Plaça cap amunt, Plaça cap avall

Habitant del municipi alacantí de la comarca de l'Alacantí

llocs

Sueca la merda seca, Riola la panderola, Fortaleny me cague en ell

[Municipis de la província de València en la comarca de la Ribera Baixa]. Aquesta és la clàssica rima. En aquest cas, la rima uneix tres pobles que estan un costat de l'altre seguint el curs del Xúquer: Sueca: La ciutat més gran de la zona. Riola: El poble del costat, on la paraula "panderola" (per l'escarabat) serveix per a tancar la rima. Fortaleny: Que, per la seua terminació, sempre s'emporta la part més "bruta" de l'acudit.

llocs

Sueca, arrós i taleca

[Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. [Taleca: Fa referència a la bossa o saquet de tela que s'utilitzava antigament per a portar el dinar, els diners o les compres]. Sueca destaca per produir arròs de gran qualitat, cultivat en les marjals de l'Albufera. descriu una imatge de prosperitat agrícola: la ciutat on sobra l'arròs i on la gent anava amb la taleca plena per a fer tractes o jornals.

llocs plantes

T'enviaré a Maó!

Ho diuen per amenaçar a algú enviant-lo ben lluny

maneres de dir llocs

T'has quedat com la núvia de Pinet amb la cara llavada i el monyo fet

Municipi de la comarca de La Vall d'Albaida a la província de València

cos huma llocs

També vindràs a la fira dels Reguers!

[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. Dita tortosina, que sol dir-se de conyeta al qui vol capitalejar o fer vida en poblacions grans

llocs

Tants burros hi ha a l'Empordà que s'assemblen!

Ho diuen humorísticament referint-se a persones que s'assemblen molt

animals persones llocs

Tarragona la bribona, Constantí el bon fadrí, foc a la Torredembarra i els de Reus volen fugir

[Tarragona, Constantí i Torredembarra són municipis de la comarca del Tarragonès i Reus del Baix Camp a la província de Tarragona]. La rima s'utilitza tradicionalment per burlar-se o fer sàtira de les característiques o incidents històrics atribuïts a cada localitat. Segons alguns estudis de paremiologia catalana, la dita també fa referència als llocs on antigament es marcava el bestiar amb ferros roents.

llocs

Té més gola que el Perellonet

Pedania de València, situat a la vora de l'Albufera, concretament al voltant de l'eixida al mar anomenada la Gola del Perelló

llocs

Tenir més bens que l'emperador de la Xina

Tenir molta d'influència o poder

llocs

Tens més claror en els ulls que foc el sol d'Alacant i més color en la cara que té flors el mes de maig

foc llocs cos huma plantes

Terrassa mala raça, Sabadell mala gent, Barcelona són gitanos i Mataró bona gent

Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

llocs gent

Terrassa mala rasa, Sabadell mala pell a Manresa són gitanos i a Callús són bona gent

Els dos primers són municipis de la comarca del Vallès Oriental i els dos últims de la comarca del Bages a la província de Barcelona

gent llocs

Tibi, Tibi, carreret i mig, magranetes agres i farinetes de panís

Població de la comarca de l'Alcoià dins la província d'Alacant

llocs plantes

Tindre el cap en la lluna de València

Estar despistat

cos huma llocs maneres de dir

Tindre més males llevades que el Belcaire

Tindre mals arrambatges, tenir els jocs feixucs

mal llocs maneres de dir

Tindre més sort que la truja d’Artana

[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. S'utilitza per expressar que algú té una sort immensa, sobtada o inesperada. La història més estesa diu que, durant unes festes o una fira, es va sortejar una truja. L'animal es va escapar i va anar a parar directament al corral del propietari original (o d'algú que no tenia ni bitllet), així que el "guanyador" no va haver de fer cap esforç per tindre-la. Una altra variant diu que la truja va caure per un barranc o un terrat, salvant-se.

animals llocs

Torre de Babel

Lloc on parlen molts sense entendre's. Lloc o situació on hi ha una confusió de gent o llengües diverses

maneres de dir llocs

Torreblanca cotxina, corral de vaques; la primera collita,tot carabasses

Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta

llocs plantes animals

Torreblanquina gitana portes mocador d’a duro; algun dia portaràs les aurelles del meu burro

Torreblanquina és el gentilici del municipi castellonenc de Torreblanca a la comarca de la Plana Alta

llocs

Torrella, la burra vella

Poble valencià de la comarca de La Costera

llocs animals

Torrent, bona terra i mala gent [i repliquen: Torrent, bona terra i millor gent]

Poble valencià de la comarca de l'Horta

llocs gent

Torrent, Picanya i Paiporta, Benitusses i Alfafar, Poblenou i Sedaví, Xirivella i Campanar

Pobles valencians de la comarca de l'Horta

llocs

Torró alacantí, torró fi

El torró d'Alacant, amb denominació d'origen, és un dels més coneguts i apreciats. És dur, d'ametlla torrada amb sucre, mel i clara d'ou.

llocs menjar

Torrons alacantins, volen vins

beure vinya llocs menjar

Torrons del Collell, més bons que la mel

Santuari de la Mare de Déu de Colell que pertany al municipi gironès de Sant Ferriol en la comarca de la Garrotxa

llocs menjar bona

Tortosa, ciutat ventosa

Municipi tarragoní de la comarca del Baix Ebre

oratge llocs

Tortosí, lladre fi

Habitant de municipi tarragoní de la comarca del Baix Ebre

llocs persones

Tot 'lo' món va molt ufà 'en' el seu garrot llirià

[Llirià: Naturals del poble valencià de Llíria (Camp del Túria)]. [El garrot o gaiato és un element molt característic de la idiosincràsia lliriana]. La dita es fa servir per descriure de forma irònica o simpàtica com tothom està molt orgullós d'allò seu, per senzill o modest que siga (com un simple bastó de fusta). Equival a la idea que cadascú presumeix de la seua terra, dels seus costums o de les seues pertinences amb el cap ben alt.

llocs

Tot ho tenim a Gavà, platges, muntanyes i pla

[Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona]. Resumeix a la perfecció la privilegiada geografia de Gavà. Les muntanyes: Amb el massís del Garraf i les runes del castell d'Eramprunyà vigilant des de dalt.El pla: On tradicionalment s'ha situat l'agricultura (famosa pels seus espàrecs) i el creixement de la ciutat.Les platges: Amb el litoral mediterrani i les seues pinedes litorals.

llocs

Tot lo món i Bolulla

Poble alacantí de la comarca de la Marina Baixa. És una dita popular alacantina, específicament de la Marina Baixa, que s'utilitza per a indicar la totalitat de les coses, incloent-hi els llocs més remots o petits. Fa referència a Bolulla, un poble de la comarca, donant a entendre que inclou tot el món conegut i, fins i tot, aquest poble com un lloc aïllat o apartat.

llocs mon

Tot s'acaba a la vall d'en Lleres = A Puigcerdà, el cementiri està situat en aquesta petita vall.

llocs

Tot va com Calp!

Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. Quan algú vol expressar que alguna qüestió determinada (assumpte, afer, treball, decisió, esdeveniment, situació, negoci, empresa, corporació, etc.) no van com ell considera que haurien d’anar, ho posa de manifest amb l’expressió tot va com Calp, que és com dir així (o aixina) van les coses, així va tot, així va el món o va com va.

llocs

Tots són lladres en Gormaig; i només hi havia: l'amo i el criat

[Entitat de població del municipi alacantí de Cocentaina en la comarca del Comtat]. Es diu referint-se als qui pretenen disculpar-se donant la culpa a tothom en general

llocs persones

Traiguera, cap de bandera

Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

llocs

Tramuntana del Canigó és freda que Déu ni do

[El Canigó és una muntanya del Pirineu]. Subratlla la gran intensitat i el fred intens que caracteritza la Tramuntana quan baixa de la zona del Canigó.

déu llocs oratge

Tramuntana en l'Albufera, ni cacera ni pesquera

llocs caça

Tres coses n’hi han en Orpesa, que no n’hi ha ni en Madrid: la Farola, l’Albufera i el Mas del tio Conill

Municipi castellonenc en la comarca de la Plana Alta. Dita tòpica.

llocs

Trons a Mallorca, pluja a la porta

Quan veiem rellamps per la zona balear, és perquè l’atmosfera llevantina està neta i ens permet veure desplaçar-se cap a nosaltres la massa nuvolosa amb el seu aparat elèctric

llocs oratge

Un carro carregat de rocs per la carretera del Garraf

Nucli de població del municipi de Sitges en la comarca del Garraf a la província de Barcelona

llocs treball

Un carro carregat de terra roja per la carretera de Catarroja

Municipi de la comarca de l'Horta Sud a la província de València

llocs treball

Un estudiant de València, per a fer riure a la gent, es posava la jaqueta i els pantalons al revés

llocs

Un home de Palafrugell i un senyor de la Bisbal

[Municipis de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. L'home de Palafrugell: Representa la gent de mar (o suro), treballadora, directa i amb un punt de xaroneria orgullosa. El senyor de la Bisbal: Representa la capitalitat, la burocràcia i un cert aire de distinció (o de "vull i no puc") per ser el centre administratiu.

llocs persones

Un pi i una canya Picanya

Poble valencia de la comarca de l'Horta

llocs plantes

Un senyor de Terrassa, un home de Sabadell i un pagès de Manresa

Terrassa i Sabadell municipis de la comarca del Vallès Occidental i Manresa, ciutat capital de la comarca del Bages en la província de Barcelona

llocs

Una carro carregat de roques s'arrossega per La Roca amb les rodes rodones fent roc-roc

[La Roca del Vallés, és un municipi de la comarca del Vallés Oriental en la província de Barcelona]. Aquest és un embarbussament (o joc de paraules) clàssic que juga amb l'al·literació de la lletra "R", molt similar al famós "Setze jutges d'un jutjat...". El "roc-roc" evoca el so ronc i sec del fregament de les rodes sobre el camí pedregós.

llocs treball

Una mona i un furó, tirant pets a Castelló

Capital de la província del mateix nom a la comarca de la Plana Alta

animals llocs

Una xica de Llaurí diuen que té molta manya per a enflocar ratolins i enviar-los a Favara

Municipis valencians a la comarca de la Ribera Alta

llocs persones

Ursoleta i Violant, Pau, Macís i Catalina, Bàrbera, Vicent, Andreu, Manel, Jaume i Maria, són les campanes del Micalet

Aquesta rima és la forma tradicional en què els valencians han recordat durant segles els noms de les campanes des de la Catedral de València. La Caterina (1305): És la més antiga de totes. La Maria (1544) i el Vicent (1569): Són les dues campanes més grans. La Violant (1735): És la "benjamina", la més nova. L'Úrsula (Ursoleta), el Pau, el Macís, la Bàrbera, l'Andreu, el Manel i el Jaume: Completen aquest cor de bronze que encara hui es toca a mà pels Campaners de la Catedral en les festivitats.

llocs

Vaixell de Blanes o de Lloret, vaixell complet

Municipis de la comarca de la Selva a la província de Girona

llocs mar

Val més un glop de negre, que tot el que baixa pel Segre

És un refrany irònic que destaca la preferència pel vi sobre l'aigua. Ho diuen a Lleida, tot significant que és preferible beure un glop de vi negre que no pas tota l'aigua que transporta el riu Segre, posant el vi per sobre de l'aigua.

aigua colors llocs vinya

Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca

Qui està físicament o anímicament més a prop nostre és qui ens pot ajudar

persones llocs

València és bona si la bossa sona [i se sol afegir: Si sona o no sona, València és bona]

Es diu en el País Valencià, aplicant a València la dita que en altres regions s'aplica a Barcelona

llocs

Valencià i home de bé, no pot ser.

gent llocs persones

València jardí de flors, de clavelss i roses fines; els clavells són per als fadrins, les roses per a les fadrines

llocs plantes

València no s'ha fet en un dia

Significa que no cal precipitar els esdeveniments ni perdre la paciència perquè es torba a arribar allò que s'espera

llocs

València per ser València, en eixir el sol és de dia; en pondre's és de nit, i en ser les dotze, migdia

llocs

València per ser València, quan fa calor, no fa fred; el que és fadrí no és casat, i el que va tort, no va dret

llocs

València tota voltada de figueres palejals; ençà estan les figues verdes, ja les piquen els pardals

Aquesta és una popular cobla tradicional valenciana, sovint cantada en albaes o cançons populars, que descriu l'entorn de València amb un to satíric o festiu sobre la precocitat. La dita fa referència a la ufanor de les figueres i com els ocells piquen el fruit abans d'hora.

animals llocs plantes

València, per ser València, | pareix un corral de vaques; Palomar és xicotet, però té les xiques guapes

Palomar = Poble valencià de la comarca de la Vall d'Albaida

llocs

Valencià, si no te la ha feta te la ferà

Es diu desconfiant dels valencians. Refrany satíric que apliquen a la gent de València i dels habitants dels pobles veïns.

llocs

Valls, bon poble i mala gent

[Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona]. Era una manera de fer broma o rebaixar el prestigi d'una ciutat que destacava en la comarca. Bon poble: Reconeix les virtuts de la localitat, la seua prosperitat econòmica, riquesa cultural o bellesa. Mala gent: És una fórmula fixa i exagerada que s'utilitza en el refranyer tradicional. No s'ha de prendre de forma literal com una veritat absoluta sobre el caràcter dels vallencs.

gent llocs

Venir [o ésser, o baixar] d'Arbeca

[Municipi lleidatà de la comarca de les Garrigues]. Usat per a tractar algú de rústec i de poc coneixedor dels usos i costums de ciutat

llocs

Vent berguedà, ni plou ni se n'està

Comarca de la província de Barcelona

llocs oratge

Vent d'Alcarràs a Morella, no et fios d'ella

Alcarràs és un municipi lleidatà de la comarca del Segrià i Moreella es un municipi castellonenc de la comarca dels Ports

oratge llocs

Vent de Begur, pluja segur

Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

llocs oratge

Vent de Canigó, no durà res de bó

[El Canigó és una muntanya del Pirineu]. Adverteix que el vent procedent del nord (del massís del Canigó) sol portar temps fred, sec i desapacible, sovint associat a glaçades o mal temps que no beneficia les collites, especialment a l'hivern.

llocs oratge

Vent de Morella a Alcarràs, mal vas

Alcarràs és un municipi lleidatà de la comarca del Segrià i Moreella es un municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs oratge

Vent que bufa de França, unes vegades fred, altres bonança

Els vents del nord solen ser freds, però a vegades no arriben ací

oratge llocs

Vi alacantí, bon ví

llocs bona vinya beure

Vigatà i home de bé, no pot ser

Habitant de Vic, municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona

llocs persones

Vila-real o Vila-quinzet

[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. És una dita popular basada en un joc de paraules antic, on el "quinzet" feia referència a una moneda de 25 cèntims (equivalent a un real) utilitzada al País Valencià.

llocs

Viladecans: vila-de-gossos; pocs i merdosos

Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat

animals llocs gent

Viladrau, que ningú no sap on cau

Municipi de la comarca d'Osona a la província de Girona

llocs

Vilafranca del Penedès, moltes vinyes i pocs diners

Municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès

llocs plantes vinya

Vilanova de la Barca, el poble de les tres mentides: no és vila, no és nova ni té barca

Municipi català en la comarca de Segrià de la província de Lleida

llocs

Vinaixa, gent de faixa

Municipi lleidatà a la comarca de Les Garrigues

gent llocs

Vinalesa, la burra estesa

Poble valencià de la comarca de L'Horta

llocs animals

Vinaròs cagalló gros

Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

llocs