Refranys vinya

Tota la vinya estimada, pel març treballada

mesos, treball, vinya

Traginer de vi no ha de ser borratxo.

vinya, beure, oficis

Tres coses en el vi s'ha de trobar: bon color, bona olor, bon paladar.

vinya

Tres coses enganyen el fadrí: gràcia de nina, pluja menuda i el bon vi.

vinya

Tres coses fan perdre l’home: el joc, el vi i la dona

joc, vinya, beure, persones

Trobar una vinya (Tindre sort)

maneres de dir, vinya

Tronc de Nadal, caga tarró i pixa vi blanc

vinya, colors, festivitats

Trons al matí no prenen pa ni vi.

vinya, oratge, menjar

Trons d'agost, fan fugir el peix i s'enduen el most (Les tronades agostines espanten els sers vivents i la pluja aigualeix la polpa del raïm)

mesos, animals, oratge, mar, vinya

Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer

oratge, vinya, camp, bona, mesos

Trons en març, el vi a bassals (Els trons anuncien el pròxim reg de les vinyes)

mesos, oratge, vinya

Un bocí de pa, i un trago de vi, i alça, Martí.

vinya

Un bon sopar sense vi, és un ball sense orquestra.

vinya, menjar, festa, bona

Un bon trago de vi i alça Martí (És una invitació a reprendre el treball o la marxa)

vinya, beure, bona

Un bon vi per un bon amic

vinya

Un caçaire i un pescaire a la llinya han pas mai comprat una vinya.

vinya, caça

Un dit de vi fa enfadar el metge.

vinya

Un geni com el vi de quatre barrejat amb aigua

aigua, beure, vinya

Un got de vi més! (Es diu volent significar que cal esvair les preocupacions)

maneres de dir, vinya

Un got de vi negre amb polls vius, cura el fel sobreeixit

vinya, salut, cos huma

Un home valent i una bóta de vi bo, aviat s'acaben

vinya, persones

Un mal cop costa un cep. Un mal cop costa un bot. Un mala poda costa una bóta

vinya

Un petricó de vi té més paraules que el missal llatí.

vinya

Un poc de vi fa pair, molt el verí (El vi va bé amb tot, i exagerant, fins i tot amb les toxines)

beure, salut, vinya

Un tassó de vi i una brusca prima enganyen un home.

vinya

Un ull al camp i un altre a la vinya (S’ha d’estar pendent en tot moment dels interessos i dels possibles perills)

cos huma, camp, vinya

Una bota té vi, vi té; té tap, tap té; té tap i tapó; tapó i tap té

vinya

Una mica de vi és meitat de sang.

vinya

Una vinya a cent anys és encara un infant.

vinya

Va dir la llet al vi: Bon dia veí; i va dir el vi a la llet: bon profit no t'hauré fet.

vinya

Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni. ( 17 gener)

sants, vinya, beure, déu, diable

Val més borratxo de vi que de medicines

beure, salut, vinya

Val més fer olor de vi que de medecina.

vinya, salut

Val més mal vi que bon sagí.

vinya

Val més mal vi que bona aigua.

vinya, bona, mal, aigua

Val més pa i vi que ben vestir.

vinya

Val més que sobri pa que no que falti vi.

vinya

Val més tot en vi que tot en lli.

vinya

Val més un glop de negre, que tot el que baixa pel Segre (Ho diuen a Lleida, tot significant que és millor el vi que no pas l'aigua)

colors, aigua, llocs, vinya

Val més vi maleït que aigua beneita.

vinya

Val més vi poc fort que aigua millor.

vinya

Vell amic i vi vell són molt bons.

vinya

Verema acabada, paner i portadora trencada.

vinya

Verema en eixut i tindràs or pur.

vinya

Verema en eixut i tindràs vi pur.

vinya

Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur (Després de ploure molt, el raïm està aigualit, com la resta de la fruita)

vinya

Verema mullada, vi aigualit (Després de ploure molt, el raïm està aigualit, com la resta de la fruita)

vinya

Verema tard i sembra aviat; si ho erres un any, cent ho encertaràs (Consell agrari fruit de l’experiència crònica)

vinya, consells, camp

Veremar sense cabra, és com la núvia sense arracada (Es diu per a denotar que falta algun detall perquè la feina estiga ben rematada. La cabra es menja l’agràs o agram i poda la vinya)

camp, animals, vinya, persones

Vespres de vi, maitines d'aigua (Segons la litúrgia catòlica, vespres i matines són oracions que es fan, respectivament, tard de nit i prompte de matí. Ací significa que qui abusa de l’alcohol de nit, al matí següent té el cos desarreglat)

aigua, beure, vinya

Pàgina 28 de 30.

El Refranyer