Refranys vinya

Refranys vinya

Vessar vi, bon destí, vessar [o abocar, o escampar] sal, mal senyal (Són dues creences contraposades)

menjar, vinya

Veu bon vi i menja bon pa i viuràs sempre sa

menjar, salut, vinya

Vi a tast, blat a mostra.

vinya

Vi agre i pa de sègol no fan bon treballador.

vinya

Vi agre i pa dolent, fan mala gent.

vinya

Vi al pitxell i dona borratxa, pobre d'ell!

vinya

Vi alacantí, bon ví

llocs, bona, vinya, beure

Vi amb les panses i aigua amb les figues

aigua, plantes, vinya

Vi barrejat amb vi, verí.

vinya, salut

Vi batejat no val un nap.

vinya

Vi batejat porta la seva aigua.

vinya

Vi batejat, el beure'l és penat

beure, vinya

Vi batejat, no en beguis, que és pecat.

vinya

Vi batejat, pitjor que l'aigua.

vinya

Vi bo, que boví

vinya, animals, bona

Vi clar l'amo fa cantar.

vinya, beure, cantar

Vi d'ampolla, al matí or i a la tarda gorga.

vinya

Vi damunt de llet és ben fet.

vinya

Vi damunt llet és ben fet

salut, vinya

Vi de bona olor, no li cal pregó (Els bons productes no necessiten publicitat perquè la seua publicitat és la seua pròpia qualitat)

vinya

Vi de grans és de mel, vi de premsa és de fel.

vinya, salut

Vi de maig, poc i dolent.

vinya

Vi de marina, llenya d'alzina.

vinya

Vi de Sant Martí és el millor vi. (11 novembre )

vinya, sants, mesos

Vi de setembre les dones fa estendre (El vi, en general, alegra el paladar, dóna energia i fa la gent xarradora. Ací, estendre, s’ha d’interpretar com eixir al balcó o eixir de casa amb una excusa per xarrar)

vinya, persones, mesos

Vi de vinyes velles fa perdre les relles.

vinya

Vi del mateix any fa dany.

vinya

Vi embotat i aigua rajant, totes les bótes ompliran (Afegint aigua al vi arribarem a omplir tots els tonells del celler)

vinya, aigua

Vi en dejú mata el cuc.

vinya, animals

Vi i aiguardent, mort de moment.

vinya

Vi i veritat no pot anar plegat.

vinya

Vi massa dolç fa el cos agre (Els sucs estomacals compensen la dolçor amb acidesa)

salut, beure, vinya

Vi mesurat i pa pesat, aviat s'acaben.

vinya

Vi moro, plata i or.

vinya

Vi per dins i vi per fora treu tots els mals al defora.

vinya

Vi pur i all cru fan l'home valent i astut (La coentor de l’all reclama vi, i el vi dóna energia i ajuda la digestió)

vinya, plantes, persones, beure

Vi que agreja i pa que dureja treuen la pobresa.

vinya

Vi que no té cor, vi de poc grau.

vinya

Vi que salti, pa que canti i formatge que plori.

vinya, riure/plorar, menjar

Vi sobre llet, salut; llet sobre vi, verí

salut, vinya

Vi tret de la bóta, beure-se'l toca.

beure, vinya

Vi vell i oli novell (El vi guanya cos i sabor amb el pas del temps, mentre que l’oli va prenent gust fort)

plantes, vinya

Vi, cavall i blat, ven-los aviat.

animals, vinya, plantes

Vi, dona i cavall, només per tu, i no els alabis a ningú

vinya, persones, animals

Vi, infants i orats diuen les veritats.

vinya

Vi, son i mel, remei de vell.

vinya, salut, menjar

Vi, tabac i dones, per l'esquerra (Tot és perjudicial en excés)

vinya, persones, beure

Vianda d'estiu vol regadiu (D’estiu, la vianda esdevé massa pastosa en la boca i en la panxa, i com a remei es recomana “regar-la” amb líquids)

vinya, beure, menjar, estacions

Vianda forta, s'ofega amb vi (El vi ajuda molt bé a pair els aliments)

menjar, beure, vinya

Vilafranca del Penedès, moltes vinyes i pocs diners (Municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès)

llocs, plantes, vinya

Pàgina 29 de 30.