22 gener. La vinya cal que gaudeixi del sol i de llum abundant. Per això són millors llocs, les vessants orientals al migdia ja que seran les que disposen de més hores de llum. L'acció del sol a primeres hores del matí eixugarà les fulles mullades per la rosada, estalviant-los malalties criptogàmiques.
22 gener. [Fenc o farratge sec: Herba tallades i assecades per fer farratge per al bestiar].
22 gener. Va minvant poc a poc el fred coent.
22 gener. El fred encara està present.
22 gener. Fa referència a la humitat de la nit.
22 gener. El dia de Sant Vicenç, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos.
22 gener. Les boires de les inversions tèrmiques pròpies del final de la tardor i del principi de l'hivern solen donar pas als dies de vent del nord fred i intens.
22 gener. El dia es va allargant, el rossam sortirà a pasturar pels prats de la plana i a partir de Sant Vicenç serà més difícil que les eugues quedin prenyades.
22 gener. S'allarga el dia. Surt abans el sol i es pon més tard.
22 gener. El fred va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga
22 gener. Es refereix a la festivitat de Sant Vicent Màrtir i l'increment d'hores de sol
22 gener. El fred va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga
5 abril. Cal enllestir les feines del vi.
22 gener. Febrer és el mes més fred de l'any; però va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga, mentre que març sol ser ventós
22 generl. El fred va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga
21 setembre. És temps de collir-les. Indica que cap a l'equinocci de tardor, la collita d'aquest fruit sec està en el seu punt àlgid i es pot trobar pertot arreu.
29 setembre. Per muntanya, hom creu que cada any fa la ventada de sant Miquel, fresca i humida, que s'emporta les darreres calors i porta els primers freds, i que amb ella comença la tardorada. Els pagesos esperen aquesta ventada per començar la feina i els conreus propis d'aquesta estació.
5 febrer. És l'època de la nidificació
5 febrer. [Alfàbega = planta aromàtica i condiment]. Hi havia la creença que l'alfàbrega cridava l'amor i atreia els casadors.
5 febrer. [arna: habitatge natural de les abelles, també anomenat rusc]. En aquesta època de l'any les papallones de rusc comencen a posar-se per les arnes, es mengen la mel i fan estralls en els abellars.
5 febrer. El febrer és un mes bo per a la posta de l'aviram.
5 febrer. [Alfàbega = planta aromàtica i condiment]. És un bon moment per fer el planter d’alfabeguera. Una herba que s'ha de plantar per dones el dia de la seua patrona.
21 gener. La llum diürna s’ha allargat des del solstici d’hivern
21 gener. fa referència al període del 21 de gener, on se celebren Sant Fructuós i Santa Agnès, considerat el cor de l'hivern amb les temperatures més baixes i riguroses. La tradició assenyala aquesta data com el moment culminant dels freds a l'hivern.
21 gener. Al voltant d'aquesta festivitat vénen dies de fred intens.
21 gener. Així es diu que es faci.
5 febrer. És temps d’apariar-se aprofitant que el fred no invita a eixir massa del niu
5 febrer]. El fred acostuma a ser molt viu.
5 febrer. El dia de Santa Àgata, el dia pot ser de dur hivern, de fred, pluja i neu. Pel que sembla la nevada en aquest període beneficia el camp.
Santa Àgueda: 5 febrer. Santa Margarida: 20 juliol. Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar i a l'estiu treu la flor
5 febrer. Dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar
5 febrer. Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar
5 febrer. És època de post
5 febrer. El febrer és un mes bo per a la posta de l'aviram.
26 juliol. Pel juliol els raïms encara no són madurs, malgrat que cap a finals de mes se'n puguin collir uns pocs. És el moment en que els grans comencen a agafar color: verolar.
26 juliol. Aquest fruit madura per aquesta època
26 juliol. La vinya, que es cultiva en planes i pendissos, ja fructifica
26 juliol. Per aquesta festivitat comença a madurar el raïm
26 juliol. Per aquesta festivitat comença a madurar el raïm
16 juliol. És opinió que si avui plou, també ho fan totes les alres festes del mes.
El temps atmosfèric és encara inestable
25 novembre. La campanya del rovelló ja està finalitzada
Santa Caterina: 25 novembre. Sant Llop: 2 desembre. Em novembre les olives comencen a despuntar i al desembre ja estan per a collir
25 novembre. És el moment de preparar-se pel fred i de plantar el blat
25 novembre. És el moment de proveir-se de llenya per a l'hivern
25 novembre. Les gallines ja han passat l'època de la posta i es maten per cuinar
25 novembre. Ja anem de cara a l'hivern i el fred ja es nota
25 novembre. Ni sol fer vent ni les rieres solen portar aigua en novembre
25 novembre. Aconsella plantar blat. Vol dir que per Santa Caterina ja és hora d'haver sembrat el blat, i que el que no s'ha sembrat ja no cal sembrar-lo.
25 de novembre. Significa que per la festa de santa Caterina és bon temps per a collir les olives
25 novembre. Aconsella consumir vegetals en substitució de les gallines que s’han matat o s’han venut després de l’època de posta i de cria
25 novembre. La santa d'avui o duu fred o pluja. Però també comporta neu.
25 novembre. Les olives comencen a despuntar
25 novembre. Recomana prescindir-ne quan ja ha criat i deixa de pondre fins a l’hivern
25 novembre. Qui no hagi plantat el blat deurà comprar la farina
Santa Caterina de Siena: 29 abril. Vol dir que per Santa Caterina ja és hora d'haver sembrat el blat, i que el que no s'ha sembrat ja no cal sembrar-lo
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. Recomana desfer-se de les gallines quan deixen de pondre i de criar per a estalviar-se haver-les de mantenir durant mig any
22 novembre. [Molló és un municipi gironí de la comarca del Ripollès)
22 novembre. Es el temps ideal per la seva sembra si vols tenir bons resultats..
31 desembre. Es diu que la festa de Santa Coloma dura només el matí i la de Sant Silvestre comença al migdia.
3 maig. Es creu que aquest dia el llobató surt del cau.
3 mai. És el moment idoni per a la cullita d’aquest llegum
Santa Creu: 3 maig. Sant Cebrià: 26 setembre. Aquesta expressió indica l'inici de la tardor i el moment ideal per començar la sembra de certs cultius.
Santa Creu: 3 maig. Sant Pancraç: 12 maig. Les falcies arriven a mitjan maig.
3 maig. O siga: ets lliure de fer el que vulgues
12 febrer. Que en assecar-se serviran per aguantar tomatigueres, mongeteres, es faran canyissos per secar figues i moltes coses més.
12 febrer. Hom creu que el dia d'avui és el millor per a sembrar patates. No s'ha de retardar la sembra ja que són les temperatures inferiors a 18 graus les que afavoreixen la tuberització.
12 febrer. Sobre la llargada del dia.
Santa Llucia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre) La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Ninou: 1 gener. Reis: 6 gener. Al gener, la durada del dia ja ha crescut una miqueta respecte a Nadal
Santa Llúcia: 13 desembre. Al gener, la durada del dia ja ha crescut una miqueta respecte a Nadal
13 desembre. Al·ludeix a la llargada del dia. Aquest proverbi és equívoc, car vol significar que el dia s'allarga 'un pas de puça', i precisament encara s'escurça. Aquest proverbi és de creació anterior a la reforma gregoriana del calendari. Al calendari julià Santa Llúcia, s'esqueia el dia 23, o sia després de Sant Tomàs, dia 21, que és el dia més curt de l'any i, per tant, quan ja s'allarga. En l'ordenació del calendari, manada per Juli Cèsar, hom no va tenir en compte.
13 desembre. Per aquest temps, les olives van madurant i adquirint consistència en oli i color
13 desembre. Al·ludeix al solstici d'hivern, en què les hores de llum coincideixen amb les hores de foscor ia partir d'aquest dia, començarà a clarejar abans.
13 desembre. Les activitats de mar minven per l'efecte del fred i les borrasques hivernals.