22 gener. El dia de Sant Vicenç, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos.
22 gener. Les boires de les inversions tèrmiques pròpies del final de la tardor i del principi de l'hivern solen donar pas als dies de vent del nord fred i intens.
22 gener. El dia es va allargant, el rossam sortirà a pasturar pels prats. Indica que al voltant d'aquesta data finalitza el període d'aparellament de les eugues. "Totes les eugues són prenys" vol dir que a mitjans de gener la cria està assegurada, i "de Sant Vicenç enllà, l'amo s'ho trobarà" significa que a partir de llavors les ventrades s'hauran de gestionar i s'evidenciarà la bona o mala feina de la gestació.
22 gener. Indica que, cap a aquesta data, els dies ja s'han allargat notablement —aproximadament una hora en total— en comparació amb els dies més curts de l'hivern, gràcies a una sortida del sol més primerenca i una posta més tardana.
22 gener. Fa referència a l'increment notable de les hores de llum solar cap a mitjans d'hivern, una observació popular valenciana que situa l'allargament del dia just després del solstici d'hivern i les festes nadalenques.
22 gener. Es refereix a la festivitat de Sant Vicent Màrtir. Fa referència a l'increment notable de les hores de llum solar cap a mitjans d'hivern, una observació popular valenciana que situa l'allargament del dia just després del solstici d'hivern i les festes nadalenques.
22 gener. Es refereix a la festivitat de Sant Vicent Màrtir. Fa referència a l'increment notable de les hores de llum solar cap a mitjans d'hivern, una observació popular valenciana que situa l'allargament del dia just després del solstici d'hivern i les festes nadalenques.
5 abril. Cal enllestir les feines del vi.
22 gener. Febrer és el mes més fred de l'any; però va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga, mentre que març sol ser ventós
22 generl. El fred va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga
21 abril. Indica que la data tradicional de sant Vidal és el moment ideal per plantar melons, assegurant una bona collita per a l'estiu.
21 setembre. És temps de collir-les. Indica que cap a l'equinocci de tardor, la collita d'aquest fruit sec està en el seu punt àlgid i es pot trobar pertot arreu.
29 setembre. Per muntanya, hom creu que cada any fa la ventada de sant Miquel, fresca i humida, que s'emporta les darreres calors i porta els primers freds, i que amb ella comença la tardorada. Els pagesos esperen aquesta ventada per començar la feina i els conreus propis d'aquesta estació.
5 febrer. Indica que, al voltant d'aquesta data, el sol està prou alt al migdia com perquè els seus rajos arribin a l'interior dels pous. És un senyal tradicional que els dies s'allarguen i l'hivern comença a afluixar, ja que el sol guanya força.
5 febrer. Assenyala l'inici de l'època de nidificació i aparellament dels ocells aprofitant que el fred intens de l'hivern comença a disminuir. La dita popular destaca l'apariament, indicant el començament de la primavera ornitològica.
5 febrer. [Alfàbega = planta aromàtica i condiment]. El proverbi descriu quatre nivells de previsió: L'estàndard: La que comença a plantar el mateix dia de la santa. L'espavilada: La que ja ha fet la feina de sembrar abans de la data. La garrida (elegant/polida): La que ja veu com treuen el cap els primers brots. La galana (la més lluïda): La que ja té la planta prou forta per canviar-la de test.
5 febrer. [arna: habitatge natural de les abelles, també anomenat rusc]. En aquesta època de l'any les papallones de rusc comencen a posar-se per les arnes, es mengen la mel i fan estralls en els abellars.
5 febrer. Assenyala l'inici de l'època de nidificació i aparellament dels ocells aprofitant que el fred intens de l'hivern comença a disminuir. La dita popular destaca l'apariament, indicant el començament de la primavera ornitològica.
5 febrer. [Alfàbega = planta aromàtica i condiment]. És un bon moment per fer el planter d’alfabeguera. Una herba que s'ha de plantar per dones el dia de la seua patrona.
21 gener. Indica la percepció tradicional que el dia comença a créixer notablement després del solstici d'hivern.
21 gener. fa referència al període del 21 de gener, on se celebren Sant Fructuós i Santa Agnès, considerat el cor de l'hivern amb les temperatures més baixes i riguroses. La tradició assenyala aquesta data com el moment culminant dels freds a l'hivern.
21 gener. Al voltant d'aquesta festivitat es trobem en el punt àlgid de l'hivern, sent habitualment un dels períodes més freds de l'any,
21 gener. Aquesta dita marca el moment ideal per començar una de les sembres més delicades de l'hivern: la del cànem. Tradicionalment es deia que el cànem sembrat per Santa Agnès feia una fibra més llarga i resistent, ideal per fer cordes, sacs o espardenyes.
23 juny. Un consell agrícola. Fa referència a la tradició agrícola i jardinaire de plantar clavells (clavellines) pels volts del 23 de juny, dia de Santa Agripina. Indica que és el moment òptim per a la seva sembra, sovint a prop de Sant Joan.
5 febrer. És temps d’apariar-se aprofitant que el fred no invita a eixir massa del niu. indica l'inici de l'època de nidificació i aparellament dels ocells. La dita fa referència al fet que, al voltant d'aquesta data, les aus comencen a formar parelles, aprofitant que els dies comencen a ser una mica més llargs tot i el fred hivernal.
5 febrer]. El fred acostuma a ser molt viu.
5 febrer. És el moment oportú per plantar cebes o calçots, independentment del fred o la gelada que faci. Malgrat les baixes temperatures i el possible risc de neu, la tradició agrícola assenyala que és un bon moment.
Santa Àgueda: 5 febrer. Santa Margarida: 20 juliol. Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar i a l'estiu treu la flor. Aquesta dita popular també destaca la tradició d'atreure l'amor i els casadors a través d'aquesta aromàtica.
5 febrer. Dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar. Recomana plantar l'alfàbrega ben aviat per assegurar que creixi forta i florida. Indica que, per ser previsors (com la dama), el moment ideal per començar el planter és a principis de febrer, per tal de tenir-la a punt cap a l'estiu.
5 febrer. Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar. Recomana plantar l'alfàbrega ben aviat per assegurar que creixi forta i florida. Indica que, per ser previsors (com l'àvia), el moment ideal per començar el planter és a principis de febrer, per tal de tenir-la a punt cap a l'estiu.
5 febrer. El febrer és el moment més bo per a podar els ceps.
5 febrer. [Torna-hi = insisteix, repeteix]. És època de posta.
5 febrer. Indica que és l'època en què les oques (o gallines) haurien de començar a pondre; si la cria no ha posat ous per aquesta data, vol dir que no en posarà i, per tant, ja es pot considerar a punt per al consum.
26 juliol. Pel juliol els raïms encara no són madurs, malgrat que cap a finals de mes se'n puguin collir uns pocs. És el moment en que els grans comencen a agafar color: verolar.
26 juliol. Aquest fruit madura per aquesta època. Indica que pels volts de Santa Anna la magrana comença a canviar de color, és a dir, a «pintar» o madurar, marcant l'avanç de l'estiu cap a la collita.
26 juliol. La vinya, que es cultiva en planes i pendissos, ja fructifica. Pel juliol els raïms encara no són madurs, malgrat que cap a finals de mes se'n puguin collir uns pocs (Santa Anna). És el moment en que els grans comencen a agafar color: verolar.
26 juliol. Per aquesta festivitat comença a madurar el fruit per planes i costers de baixa altitud.
26 juliol. Per aquesta festivitat comença a madurar el raïm. A finals de juliol, la vinya pintada és el senyal visual que el sucre ja puja pel cep i que la verema és a tocar. De fet, els viticultors saben que des que el raïm "pinta" fins que es cull, falten aproximadament uns 40-50 dies (segons la varietat i la calor).
16 juliol. La dita assenyala que, per aquesta diada, és costum menjar carn.
25 novembre. Marca l'inici de l'època de les matances del porc i l'emmagatzematge de farina per a l'hivern. És una dita de la saviesa popular que recorda preparar les provisions alimentàries davant el fred imminent, aprofitant que els animals ja tenen el pes adequat.
25 novembre. Al·ludeix a la llargada del dia. Al voltant d'aquesta data es produeix un escurçament del dia.
25 novembre. Subratlla la inestabilitat climàtica i l'arribada del fred intens o la pluja a les portes de l'hivern. Indica que cap a finals de novembre, el temps sol ser sever, caracteritzant-se per ser molt fred o molt humit.
25 novembre. Marca el moment àlgid de la temporada de pesca d'aquest peix blau abans que arribi el fred rigorós de l'hivern. A finals de novembre lel sardines s'apropen a la costa o es troben en un punt de maduresa ideal (amb el greix just). Els pescadors aprofitaven aquestes setmanes per fer les darreres grans captures amb bon temps, ja que després les llevantades i el fred de desembre feien la feina més perillosa.
25 novembre. Indica el final de la temporada alta de bolets, especialment del rovelló, quan el fred intens de l'hivern s'apropa. Recomana que és el moment d'haver recol·lectat els darrers exemplars i que la temporada micològica està pràcticament acabada.
Santa Caterina: 25 novembre. Sant Llop: 2 desembre. Indica el procés de maduració i el rendiment de l'oli segons avança la tardor. Em novembre les olives comencen a despuntar i al desembre ja estan per a collir
25 novembre. És el moment per preparar la llar per a l'hivern. Aconsella tenir a punt llenya per a la xemeneia i farina per menjar, ja que el fred fort ja s'acosta.
25 novembre. [Reïna: Resina]. Indica que al final de la tardor, amb el fred ja establert, tots els arbres, i per extensió tota la natura, ja estan "madurs" o preparats, fent referència al moment ideal per tallar la fusta. És el moment de proveir-se de llenya per a l'hivern.
25 novembre. Les gallines ja han passat l'època de la posta i es maten per cuinar en l'olla per donar substància a l'arròs. En moltes zones, era el plat de celebració dels collidors d'oliva que havien acabat la feina o feien una pausa abans del tram final fins a Nadal.
25 novembre. Ja anem de cara a l'hivern i el fred ja es nota. El fred ja no es queda al carrer; entra a les cases i ens obliga a encendre els fogons i buscar el caliu del foc.
25 novembre. Fa referència a la tradició culinària de consumir aviram en aquesta època de l'any, sovint relacionada amb l'arribada del fred i la preparació per al Nadal.
25 novembre. Ni sol fer vent ni les rieres solen portar aigua en novembre. Si els rius baixaven baixos, els molins fariners no tenien prou força per moure les moles.
25 novembre. Aconsella plantar blat. Vol dir que per Santa Caterina ja és hora d'haver sembrat el blat, i que el que no s'ha sembrat ja no cal sembrar-lo, ja que la sembra ja no serà productiva.
25 de novembre. La dita subratlla la maduresa de l'oliva, moment en què ja no guanya més greix i es pot procedir a la recol·lecció per evitar que es faci malbé o caigui. Indica que en aquesta data l'oliva ja està madura, té el màxim d'oli ("l'oli és a l'oliva") i és el moment de començar a collir-la o "plegar-la".
25 novembre. Destaca que cap a finals de tardor les bledes estan en el seu millor moment de consum, igualant en qualitat o valor nutritiu a la carn de gallina, ideal per a l'elaboració de sopes i caldos calents durant els primers freds.
25 novembre. . Aquesta dita avisa que el fred ja és a prop i és hora de preparar-se per a l'hivern. La santa d'avui o duu fred o pluja. Però també comporta neu.
25 novembre. Significa que cap a finals de tardor els enciams estan en el seu millor moment, essent tan bons, tendres i saborosos com la carn de gallina. És una dita popular que destaca el valor culinari de la verdura d'hivern.
25 novembre. Les olives comencen a despuntar. Indica que per a aquesta data l'oliva ja ha madurat prou perquè el seu contingut en oli sigui òptim i comenci la campanya de recollida o batuda. Marca el punt d'inflexió de la tardor on les olives estan a punt per ser collides.
25 novembre. Recomana prescindir-ne quan ja ha criat i deixa de pondre fins a l’hivern. Tradicionalment, les gallines que ja no ponien prou ous amb l'arribada del fred eren les triades per anar a l'olla.
25 novembre. El blat s'ha de sembrar a la tardor perquè germini amb les primeres pluges i el fred moderat. Si arribem al 25 de novembre i el gra encara és al sac, ja és massa tard; el fred congelaria la llavor abans de treure l'ullet. Com que ja no serveix per sembrar, el refranyer aconsella, amb un punt d'ironia, portar-lo al molí per i convertir-lo en farina per menjar.
25 novembre. El blat s'ha de sembrar a la tardor perquè germini amb les primeres pluges i el fred moderat. Si arribem al 25 de novembre i el gra encara és al sac, ja és massa tard; el fred congelaria la llavor abans de treure l'ullet. Com que ja no serveix per sembrar, el refranyer aconsella, amb un punt d'ironia, portar-lo al molí per i convertir-lo en farina per menjar.
25 novembre. D'aquí a Nadal hi ha un mes. Indica que al cap d'un mes, aproximadament per Nadal, el temps es torna molt més fred i es produeix un "refinament" o una purificació de l'atmosfera, consolidant l'hivern. També està relacionat amb la finalització de la sembra del blat.
Santa Caterina: 25 novembre. Nadal: 25 desembre. Per Santa Caterina, la demanda de gallines és altíssima per fer l'arròs amb gallina de les fires. És el millor moment per vendre les que ja no ponent i treure'n un bon preu. Un cop passat el boom de les fires de novembre, per Nadal el preu de les gallines de "segona" sol baixar, ja que tothom busca el gall dindi o el capó per al gran banquet. És llavors quan pots recuperar el teu corral a un preu més econòmic.
22 novembre. [Molló és un municipi gironí de la comarca del Ripollès]. Indica que per a aquestes dates de la tardor ja s'espera neu generalitzada i abundosa a les zones de muntanya com el Ripollès, on es troba Molló.
22 novembre. Indica el moment òptim per a la sembra de les faves. Suggereix que si es planten al voltant de Santa Cecília, la producció serà molt abundant (cada fava en fa mil), aprofitant les condicions meteorològiques de la tardor.
31 desembre. Fa referència al canvi d'hores de sol i a l'escurçament dels dies a mesura que avança l'hivern, utilitzant les festivitats de Santa Coloma, a vegades associat al matí o al començament de l'hivern en context de refranyer i Sant Silvestre, vespre, com a marcadors temporals. Indica que al matí (Santa Coloma) el sol ja és alt, però al vespre (Sant Silvestre) ja és fosc.
31 desembre. En al·lusió al darrer dia de l'any. Fa referència que el dia 31 de desembre, quan se celebra Santa Coloma, l'any arriba a la seva fi i comença a tornar-se vell, marcant la proximitat immediata de l'any nou.
3 maig. És el moment en què els llobatons, que neixen a la primavera, ja obren els ulls i comencen a ser espavilats. També té una lectura per al ramader: com que els dies s'allarguen i hi ha més llum, el llop té més hores de visibilitat per moure's i vigilar les seves preses. És l'avís que el perill "ja hi veu" i cal protegir bé el bestiar.
3 mai. És el moment idoni per a la cullita d’aquest llegum
Santa Creu: 3 maig. Sant Cebrià: 26 setembre. Aquesta expressió indica l'inici de la tardor i el moment ideal per començar la sembra de certs cultius.
Santa Creu: 3 maig. Sant Pancraç: 12 maig. Les falcies arriven a mitjan maig. Per Santa Creu, tot i que ja som a la primavera, encara és d'hora per veure aquests ocells de forma massiva. Les falzies (o falziots) acaben d'arribar o encara estan de camí. Per Sant Pancraç. només nou dies després, la situació canvia radicalment. Ja n'hi ha "per totes parts" perquè és quan l'arribada s'ha completat i se les veu volar i cridar per tot el cel, especialment a les viles i ciutats on nien.
3 maig. O siga: ets lliure de fer el que vulgues
12 febrer. Que en assecar-se serviran per aguantar tomatigueres, mongeteres, es faran canyissos per secar figues i moltes coses més.
12 febrer. Hom creu que el dia d'avui és el millor per a sembrar patates. No s'ha de retardar la sembra ja que són les temperatures inferiors a 18 graus les que afavoreixen la tuberització.
12 febrer. És una data orientativa. Situada a mitjans de febrer, coincideix amb el moment en què els dies comencen a allargar-se de forma notable i l'hivern més rigorós comença a perdre força, donant pas a una meteorologia més variable.
12 febrer. Sobre la llargada del dia. Subratlla l'allargament visible dels dies a mesura que s'acosta la primavera. Indica que, aproximadament al segon mes de l'any, el sol es pon una hora i mitja més tard que en el solstici d'hivern.
20 juliol. [Oblada: Es refereix a una ofrena o menjar]. Suggereix consumir o oferir formatge en aquesta època de l'any, possiblement com a part d'un costum tradicional o oferiment.
13 desembre. [Gentia», forma dialectal del mot «llentilla]. Vol dir que el dia encara s'escurça un poc, el canvi és gairebé imperceptible a simple vista, però ja ha començat.
Santa Llucia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre) La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
Santa Llúcia: 13 desembre. Nadal: 25 desembre. Ninou: 1 gener. Reis: 6 gener. Aquesta dita popular descriu com s'allarguen progressivament les hores de claror a l'hivern, des del solstici (desembre) fins al gener, utilitzant metàfores animals per indicar l'augment de la durada del dia.
Santa Llúcia: 13 desembre. Assenyala l'inici imperceptible de l'allargament dels dies (un "pas de puça") cap al solstici d'hivern i Nadal. Tot i que astronòmicament la nit més llarga sol ser una mica abans o després, la tradició marca el naixement de Jesús com a punt d'inflexió on el dia creix de manera més evident.
13 desembre. Al·ludeix a la llargada del dia. Aquest proverbi és equívoc, car vol significar que el dia s'allarga 'un pas de puça', i precisament encara s'escurça. Aquest proverbi és de creació anterior a la reforma gregoriana del calendari. Al calendari julià Santa Llúcia, s'esqueia el dia 23, o sia després de Sant Tomàs, dia 21, que és el dia més curt de l'any i, per tant, quan ja s'allarga. En l'ordenació del calendari, manada per Juli Cèsar, hom no va tenir en compte.
13 desembre. Per aquest temps, les olives van madurant i adquirint consistència en oli i color
13 desembre. Al·ludeix al solstici d'hivern, en què les hores de llum coincideixen amb les hores de foscor ia partir d'aquest dia, començarà a clarejar abans.
13 desembre. Al voltant d'aquesta data el temps sol ser plujós o és una bona època per a la pesca de la sardina, assenyalant aquest moment com a idoni per a aquestes dues circumstàncies.
13 desembre. Fa referència al canvi de tendència de la llum solar prop del solstici d'hivern. Tot i que tradicionalment es diu "Per Santa Llúcia (13 de desembre), un pas de puça", indicant que el dia comença a allargar-se imperceptiblement i la nit a escurçar-se, la dita popular completa sol ser "Per Santa Llúcia, s'escurça la nit i s'allarga el dia", marcant el final de la reducció de llum i l'inici de l'allargament.
13 desembre. Indica que el sol es pon una mica més tard, tot i que al matí encara surt una mica més tard. Tot i que astronòmicament el solstici d'hivern és uns dies més tard, la tradició popular l'associa a aquesta data.
13 desembre. Es refereix a les hores de sol a partir del 13 de desembre que s'incrementen molt poc a poc. Com que la diferència de llum entre el 13 i el 14 de desembre és de tot just uns segons, el refranyer usa la puça per descriure un creixement gairebé invisible, però real.
15 març. És el moment de llevar borrons al cep perquè prengui més força
15 març. Santa Madrona i Sant Ramon de Fitero, Són festivitats de referència aproximada de l’arribada de les orendelles a cada zona, que a terres valencianes sol produir-se a finals d’abril
15 març. Per aquesta festivitat té lloc l’arribada d'aquestes aus a cada zona
22 juliol. Marca el moment en què les figues (especialment les varietats més primerenques o les de la "primera florida") ja estan en el seu punt òptim de sucre i abundància.
22 juliol. Per Santa Magdalena, el fruit ja ha acabat de créixer dins de la closca. "Plena o no plena, cull l'avellana": És un consell de pagès. Si t'esperes massa a que acabe de madurar dalt de l'arbre, corres el risc que les tronades d'estiu, els animals o el vent la facen caure i es faça malbé a terra. Millor collir-la un punt verda que perdre la collita.