29 novembre. Fa referència a l'arribada del fred i les primeres nevades al voltant de la festivitat de Sant Sadurní.
Sant Sadurní: 29 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. El santoral menciona l'entrada del fred amb més intensitat i amb ell l'arribada de la neu.
6 d'agost. Tradicionalment, s'acabaven les feines més intenses de la sega i el camp, i les dones tornaven a filar. Durant l'estiu és l'època de màxima activitat dels filadors, abans que s'escurcin els dies.
6 agost. Es diu perquè en venir el mes d'agost a les regions muntanyoses ja sol començar a fer fred. Recomana preparar la indumentària d'abric (capa) a partir d'aquesta data.
6 agost. És el moment ideal per segar el cànem. És una referència al calendari agrícola tradicional, assenyalant l'inici de la collita d'aquesta planta, que sol fer-se a principis d'agost.
6 d'agost. Fa referència al moment de l'any en què les polles (les gallines joves nascudes a la primavera) ja estan crescudes i es pot distingir perfectament el cantador (el gall) entre elles. També té relació amb la qualitat i conservació dels ous recollits en aquesta època.
20 gener. És clar, estem en ple hivern. Sant Sebastià cau dins de la "Setmana dels Barbuts", que la saviesa popular associa amb barbes llargues, espesses i blanques, simbolitzant el fred i el gel i tradicionalment considerada la més freda de l'any. Associa la figura del sant (i altres com sant Antoni o sant Vicenç) amb les gelades intenses que caracteritzen el cor de l'hivern. Indica que el fred és extrem i insuportable per a aquestes dates.
20 gener. Indica que per aquesta festivitat sol produir-se el pas d'aquestes aus
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. És l’inici de la temporada de cacera de les perdius, les quals s’atrauen amb el cant d’un perdigot engabiat, que s’amaga entre la garriga o entre el fullatge
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. Indica que per Sant Sebastià el dia ja s'ha allargat notablement, concretament l'equivalent a un "pas de marrà" (un xai gran o moltó). Es refereix a la progressiva creixença de la llum solar després del solstici d'hivern, sent un pas més llarg.
20 gener. El 20 de gener, la llum diürna ja s’ha allargat una hora des del solstici d’hivern. Significa que per aquesta data l'allargament del dia ja és notable i visible ("un pas de milà" o milana). Indica que, després del solstici d'hivern, la claror ja guanya terreny de manera clara.
20 gener. El 20 de gener, la llum diürna ja s’ha allargat una hora des del solstici d’hivern. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. Comença a allargar el dia. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El 20 de gener, la llum diürna ja s’ha allargat una hora des del solstici d’hivern. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
Sant Sever: 6 novembre. Sant Medir: 3 març. marca el cicle de conreu de les faves: s'han de plantar per Sant Sever i ja es poden collir per Sant Medir. L'expressió està lligada a la llegenda de Sant Medir, un pagès que, segons la tradició, va veure com les seves faves creixien miraculosament en un instant davant els romans.
6 novembre. És la data tradicional per finalitzar la collita de castanyes i nous, ja que el fred i la tardor ja estan consolidats, essent el moment òptim per batre aquests arbres.
6 novembre. En el ple del fred abelleix menjar faves seques bollides, calentes i alimentoses
6 novembre. Época de collita d’aquest producte, per bé que els primeres fesols solen produir-se per Pasqua
6 novembre. Indica l'inici del millor moment per a la pesca de la sípia (i també del calamar) a la tardor, ja que els exemplars s'acosten a la costa per alimentar-se. És un refrany que barreja tradició marinera amb el calendari santoral.
Sant Sever: 6 novembre. Santa Caterina: 25 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. La Concepció: 8 desembre. Hom creu que ara és el temps més bo per a caçar els animals de pell apreciada, tals com gats mesquers, feixines, esquirols, guilles i teixons.
Sant Silvestre i Santa Coloma es celebren el 31 desembre. El refrany reforça la idea que el canvi d'any és imminent i el gener ja treu el nas.
31 desembre. Fa referència al 31 de desembre, final de les llogues (contractes de servei o masoveria) i fi de l'any, indicant que cal marxar de la casa on s'ha estat, obligatòriament, simbolitzant la fi del cicle laboral i l'arribada del fred intens.
31 desembre. Fa referència a l'últim de l'any, per destacar la importància de tancar tots els assumptes pendents. Indica que tot allò que no s'enllesteix abans que acabi l'any, ja no es farà o quedarà com a tasca pendent per al proper, subratllant la necessitat d'acabar la feina abans que l'any s'esgoti.
31 desembre. Fa referència a la situació del sol durant el solstici d'hivern (que s'allarga cap a finals d'any) i sovint s'utilitza per indicar el final dels compromisos dels llogaters. La dita subratlla que al voltant d'aquesta data el sol es troba en una posició molt baixa, permetent que la seva llum entri a les llars des de direccions inusuals (porta o finestra).
31 desembre. Sembla era un costum per l'alta muntanya ripollesa havia estat costum, a la tarda, pujar els ases a les golfes i fer-los treure el cap per la finestra. La dita fa referència al darrer dia de l'any i simbolitza la fi del cicle, sovint vinculat a deixar enrere el vell, supersticions o la necessitat de fer neteja abans que comenci l'any nou.
31 desembre. [Engerrat: guardat dins les gerres (o tines)]. La collita té lloc principalment entre els mesos de novembre i gener. Indica que, en arribar el 31 de desembre, la feina a l'oliverar ja s'hauria d'haver acabat i les olives ja haurien de ser premsades.
31 desembre. El dia del final de l'any fa auguris del següent any. Si a Sant Silvestre plou serà un any humit. Per contra, si és un dia assolellat, el conjunt de l'any també ho serà.
31 desembre. ndica que el sol entra a les cases, tant per la porta com per la finestra, gràcies a l'augment progressiu de la llum solar al final de desembre. També per a expressar que aquest dia acaban los compromisos dels llogaters de cases.
31 desembre. [perxe: Golfes, les habitacions més altes de la casa]. La festa de Sant Silvestre i Santa Coloma s'escau el 31 de desembre, o sia, el darrer dia de l'any. Això li dóna un aspecte màgic que es reflecteix en les supersticions populars. La nit de Sant Silvestre és considerada la festa major de les bruixes i dels bruixots, en la qual se celebren les orgies presidides pel dimoni en forma de boc.
31 desembre. [perxe: Golfes, les habitacions més altes de la casa]. La festa de Sant Silvestre i Santa Coloma s'escau el 31 de desembre, o sia, el darrer dia de l'any. Això li dóna un aspecte màgic que es reflecteix en les supersticions populars. La nit de Sant Silvestre és considerada la festa major de les bruixes i dels bruixots, en la qual se celebren les orgies presidides pel dimoni en forma de boc.
31 desembre. 31 desembre. [perxe: Golfes, les habitacions més altes de la casa]. La festa de Sant Silvestre i Santa Coloma s'escau el 31 de desembre, o sia, el darrer dia de l'any. Això li dóna un aspecte màgic que es reflecteix en les supersticions populars. La nit de Sant Silvestre és considerada la festa major de les bruixes i dels bruixots, en la qual se celebren les orgies presidides pel dimoni en forma de boc.
31 desembre. En al·lusió al darrer dia de l'any. Significa que el dia de cap d'any se'n va (s'acaba) i ja s'apropa el nou any, indicant el canvi de cicle. És una expressió tradicional que destaca la finalització del calendari.
31 de desembre. [destre = és una mesura antiga, equivalent a uns 2,8 metres]. En al·lusió al darrer dia de l'any i la llargada del dia. Indica que, al voltant del 31 de desembre, l'increment de la llum solar es fa més notable i ràpid, sovint seguint la seqüència: per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal i per Sant Esteve un pas de llebre.
Sant Simó i Sant Judes: 28 octubre. Cal triar entre varietats de cicle llarg, que s'han de sembrar a la tardor; de cicle mitjà per a sembrar des de mitjans de tardor, fins a desembre i àdhuc fins el gener i el febrer; de cicle curt o de primavera.
Sant Simó i Sant Judes: 28 octubre. [Les "faves pelludes" fan referència a la fava que ja ha tret la seva primera fulla o ha brotat ("té pèl")]. Indica el moment ideal per sembrar les faves, ja que cap a finals d'octubre les condicions són propícies perquè la llavor germini i tingui el primer fullam o "pell.
Sant Simó i Sant Judes: 28 octubre. Els treballs de neteja i manteniment de les barques s’han de fer abans de l’arribada del fred i el mal temps
Sant Simó i Sant Judes: 28 octubre. Les avellanes i les nous s’han de collir o plegar a finals del setembre
Sant Simó i Sant Judes: 28 octubre. Convé llaurar la terra profundament abans de l’hivern perquè absorbisca bé les pluges
28 octubre. [moixó = ocell, au menuda]. És l'època de caça. Fa referència al canvi d'estació, el començament de la caça d'ocells migratoris (com els tords o capsigranys)
28 d'Octubre. És el temps idoni. Es tracta d'una dita tradicional per recordar les feines agrícoles i la collita de certs fruits com els naps.
Sant Simó: 28 octubre. Sant Martí: 11 novembre. És el crit d'alerta del pagès: qui s'espera massa a sembrar, acaba collint misèria! Sembrar "de ronyó" significa fer-ho amb ganes, amb força i en el moment òptim. La terra encara té el caliu de la tardor i la llavor agafarà bé. Sembrar "de mesquí" (o de pobre) vol dir que ja anem tard. La terra ja és massa freda, els dies són curts i la collita serà minsa o de mala qualitat.
28 d'Octubre. Quan decau la calor ambient, a la tardor, moltes espècies d’insectes volàtils moren de fred
28 d'Octubre. ["baró" (o "varó") fa referència a un gra fort, mascle i vigorós]. Es considera que a finals d'octubre és bon moment per a sembrar. La terra encara conserva la calor de l'estiu, però les pluges d'octubre ja l'han estovada. Sembrar ara garanteix que el cereal neixi abans de les primeres gelades fortes de novembre.
Sant Sirvent: 7 desembre. [Advent = les 4 setmanes anteriors a Nadal]. Marca el canvi d'estació i l'inici del període litúrgic previ al Nadal. Sant Sirvent se celebra al desembre, actuant com a referència tradicional per indicar el final definitiu de la tardor i l'entrada en l'hivern. Així sol ser de manera aproximada, ja que oficialment la tardor acaba el 21 de desembre.
21 desembre. Aquesta és la dita que dóna el tret de sortida a la matança! Significa que per sant Tomàs, en la segona quinzena de desembre, ja és ben hora de matar el porc. El fred d'aquestes dates és ideal perquè la carn es conservi bé i el greug s'assequi com cal. Agafar-lo del nas: Fa referència a l'acció física de subjectar l'animal per portar-lo al banc de matança.
21 desembre. Per aquesta data comença l'hivern. Marca l'inici del fred més intens i rigorós. Coincidint amb el solstici d'hivern, la dita subratlla l'arribada definitiva de les baixes temperatures.
21 desembre. Es refereix a l'augment del dia. En ple solstici d'hivern i a punt d'acabar-se l'escurçament del dia i començar el seu allargament, difícil seria notar-ho ja que la variació de la duració en hores de Sol respecte de l'anterior o posterior és de pocs segons.
Sant Tomàs: 21 desembre. Nadal: 25 desembre. Significa que per sant Tomàs, en la segona quinzena de desembre, ja és ben hora de matar el porc. Després d'uns dies de reposar i amanir la carn, ja és el moment de posar el porc al semal (una tina o recipient de fusta) per acabar d'elaborar les peces o, directament, per començar a gaudir-ne a la taula.
21 desembre. Fa referència a la poca estona que dura la llum del dia (el dia més curt de l'any), com la distància que hi ha entre la boca i el nas. També s'usa per dir que fa tant de fred que el baf que treus per la boca et puja de seguida al nas i se't gela, o que t'has de tapar la cara fins a les celles.
21 desembre. És el solstici d’hivern i la jornada amb menys hores de sol. Aquesta expressió popular s'utilitza tant per marcar l'inici de l'hivern com, en sentit figurat, per descriure algú curt d'enteniment.
21 desembre. En aquesta data el més segur és que faci fred. S'usa per dir que fa tant de fred que el baf que treus per la boca et puja de seguida al nas i se't gela, o que t'has de tapar la cara fins a les celles.
21 desembre. Indica que ha arribat el moment ideal per a la matança del porc (o bacó), ja que el fred intens de l'hivern s'ha consolidat i és propici per a la conservació de la carn. Agafar-lo "pel nas" (amb l'ajuda d'un ganxo o baga) és el primer pas per iniciar el ritual que omplirà el rebost per a tot l'any.
21 desembre. Indica que al voltant d'aquesta data l'hivern s'instal·la definitivament amb baixes temperatures i possibilitat de precipitacions en forma de neu.
21 desembre. Indica que al voltant d'aquesta data l'hivern s'instal·la definitivament amb baixes temperatures i possibilitat de precipitacions en forma de neu.
21 desembre. Pel desembre regna el glaç i la neu i el pagès resta sense fer res doncs és temps de deixar reposar el camp i mirar el cel tractant d'endevinar l'anyada que espera.
21 desembre. És un consell preventiu davant l'arribada de l'hivern i les temperatures gèlides. Temps fred, que necessita de la calor del foc a la llar. Subratlla la importància de proveir-se de llenya per escalfar-se, ja que el fred intens ja ha arribat. Adverteix que, com que el dia de Sant Tomàs marca l'inici del fred més cru, qui no tingui la llar de foc preparada patirà molt les baixes temperatures.
21 desembre. Referit a la matança del porc. Antigament, era el moment de recollir la sang del porc per fer les botifarres negres i els bulls. Es feia precisament per Sant Tomàs perquè el fred sec de l'hivernàs impedia que la sang es fés malbé i ajudava a coagular-la ràpidament. Tenir "sang a terra" per Sant Tomàs era senyal de riquesa per a la casa; volia dir que hi hauria greix i proteïna per passar el rigorós hivern que acabava de començar.
21 decembre. Assenyala l'arribada del fred intens al voltant del 21 de desembre (festivitat de Sant Tomàs), indicant que cap a aquesta data ja correspon que faci bon fred o fins i tot neu. Se sol dir que el fred és tan intens que, només de sortir al carrer, el nas (la part més exposada de la cara) és el primer que es queda glaçat.
21 desembre. Aconsella aprofitar l'època per sembrar, especialment alls. Indica que, tot i el fred, és un moment clau per a la sembra primerenca de determinats conreus, com ara els alls, abans de l'hivern intens.
21 desembre. Indica que el fred intens i les témpores (temps de dejuni i oració) es concentren abans i després d'aquesta data. Les témpores d'hivern se celebren el dimecres, divendres i dissabte de la setmana del 13 de desembre (Santa Llúcia) o la de Sant Tomàs. Per això es diu que el sant les té "davant o darrere" segons com caigui el calendari lunar.
25 maig. Passat l'hivern entrem a la fase reproductiva. En uns vuit dies queden fecundades totes les flors fèrtils de l'espiga, en aquest moment l'activitat fisiològica és màxima. Arribem a nivells alts de transpiració, d'extracció d'aigua i de nutrients del sòl.
25 maig. Indica l'inici de la temporada de cria, ensinistrament o caça amb falcons (cetreria). Es relaciona amb la maduració dels polls i l'activitat cinegètica en aquestes dates. Per Sant Urbà, els falcons i gavilans nascuts a la primavera ja han crescut prou per sortir del niu ("mudar l'aleta"), però encara són prou joves per ser ensinistrats. És el moment ideal per començar a portar-los "al puny" o a la mà.
25 maig. Augura un llarg període de temps inestable o plujós si plou el dia de Sant Urbà. Fa referència a la inoportunitat de la pluja en aquesta època de l'any, la qual pot afectar negativament els cultius, especialment el vi.
25 de maig. En referència a l'allargament del dia, ja que la primavera s'acaba i el solstici d'estiu està a prop. La dita indica que a partir d'aquesta data el sol es pon notablement més tard, descrivint un canvi ràpid com el vol d'un gavilà.
14 febrer. Indica que a mitjans de febrer, tot i el fred, el romaní comença a fer flor, simbolitzant el desvetllament de la natura de l'hivern cap a la primavera.
14 febrer. És el moment de treure el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient
14 febrer. Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit
14 febrer. Per fer la posta de la que naixeran els pollets
14 febrer. Els ametllers comencen a florir a mitjan gener i la florida dura fins aquesta data en terres llevantines
14 abril. A la primavera, que és temps de canvi i renovació, unes espècies migrants vénen de l’Àfrica fugint de la calor i d’altres se’n van cap al nord buscant la frescor
14 abril. Significa que davalla des dels sembrats de l’interior cap a la zona litoral aprofitant el canvi de temps. La guatlla, que sovint arriba a mitjan abril, busca zones més càlides a prop del mar, abandonant els camps de l'interior on ja han fet el niu.
22 gener. Ratifica la bondat de la pluja en aquest mes. Indica que en aquesta data la terra està en condicions òptimes o necessita pluja per a la sembra, suggerint que la pluja de Sant Vicenç és molt beneficiosa per al camp, ja que es considera que tota pluja és sementer.
22 gener. Ratifica la bondat de la pluja en aquest mes. Indica que en aquesta data la terra està en condicions òptimes o necessita pluja per a la sembra, suggerint que la pluja de Sant Vicenç és molt beneficiosa per al camp, ja que es considera que tota pluja és sementer.
22 gener. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes.
22 gener. La vinya cal que gaudeixi del sol i de llum abundant. Per això són millors llocs, les vessants orientals al migdia ja que seran les que disposen de més hores de llum. L'acció del sol a primeres hores del matí eixugarà les fulles mullades per la rosada, estalviant-los malalties criptogàmiques.
22 gener. Celebra que, cap a finals de gener, s'observa clarament com els dies s'allarguen en comparació amb el solstici d'hivern. És una expressió tradicional que destaca l'augment de les hores de llum solar a mesura que avança l'hivern.
Sant Vicenç: 22 gener. Sant Llorenç: 10 agost. Adverteix que les temperatures extremes són poc duradores en el nostre entorn. Sant Vicenç representa el pic de l'hivern. Tot i que fa un fred viu, se sap que és passatger perquè els dies ja s'alarguen. Sant Llorenç representa el pic de l'estiu (la canícula). És la calor més intensa, però marca l'inici del final de l'estiu.
22 gener. A partit d'aquesta data les boires de les inversions tèrmiques pròpies del final de la tardor i del principi de l'hivern solen donar pas als dies de vent del nord fred i intens..
22 gener. El dia de Sant Vicenç, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos.
22 gener. Fa referència a la intensitat del fred a mitjans de l'hivern. "Raganyar" o castanyar les dents significa que el fred és tan intens que fa tremolar, subratllant que per aquestes dates el fred arriba a ser extrem i molt rigorós.
22 gener. El dia de Sant Vicenç, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos.
22 gener. El dia de Sant Vicenç, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos.
22 gener. Vaticina que si fa molt fred en aquesta data, l'hivern s'allargarà i serà rigorós durant molt de temps. És un refrany centrat en la previsió meteorològica, indicant la persistència del fred intens a partir de finals de gener.
22 gener. Vaticina que si fa molt fred en aquesta data, l'hivern s'allargarà i serà rigorós durant molt de temps. És un refrany centrat en la previsió meteorològica, indicant la persistència del fred intens a partir de finals de gener.
22 gener. Indica que al voltant d'aquesta data l'augment de l'altura del sol permet que la llum arribi a llocs obacs i torrents. Aconsella que no s'ha de plantar ni vinya ni hort en indrets on el sol no arribi, ja que la collita no prosperarà.
22 gener. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes, que havien quedat a l'ombra durant el solstici d'hivern.
22 gener. La vinya cal que gaudeixi del sol i de llum abundant. Per això són millors llocs, les vessants orientals al migdia ja que seran les que disposen de més hores de llum. L'acció del sol a primeres hores del matí eixugarà les fulles mullades per la rosada, estalviant-los malalties criptogàmiques.
22 gener. Fa referència que cap a finals de gener s'assoleixen sovint algunes de les temperatures més baixes i intenses de l'hivern, descrivint un fred penetrant i agut, capaç de "coure" o cremar per la seva intensitat.
22 gener. [Fenc o farratge sec: Herba tallades i assecades per fer farratge per al bestiar]. Per Sant Vicenç és habitual que plogui o nevi, humitejant els fencs (herba seca o farratge per al bestiar). És un refrany d'arrel agrícola que associa el clima de final de gener amb la necessitat d'aigua per als camps i el bestiar,
22 gener. Va minvant poc a poc el fred coent. Aquesta "dent" que perd l'hivern simbolitza que el gel i la neu ja no aguanten tant com al desembre. Tot i que encara pot nevar, la sensació és que el camí cap a la primavera ja s'ha obert.
22 gener. El fred encara està present; però va minvant poc a poc. Aquesta "dent" que perd l'hivern simbolitza que el gel i la neu ja no aguanten tant com al desembre. Tot i que encara pot nevar, la sensació és que el camí cap a la primavera ja s'ha obert.
22 gener. Indica que si la lluna és humida (plujosa o ennigulada) en aquesta data, es preveu una mala collita de vi. El refranyer subratlla la importància del bon temps durant l'hivern per garantir una bona producció vinícola.
22 gener. És una manera de llevar-se el fred. Subratlla la cruesa de l'hivern en aquestes dates, on el fred és intens. Aquest refrany destaca la necessitat de consumir aliments calents per combatre les baixes temperatures.