22 juliol. L'avellana plena: El fruit ja ha ocupat tota la closca. La figa madura: El sol de juliol ja les ha deixat dolces com la mel. El raïm pintat: Significa que el gra comença a agafar color (l'verol), passant del verd al morat o al daurat. Encara no es cull, però ja es veu de quin color serà. El blat ensacat: A finals de juliol, la sega ja ha acabat i el gra ja està guardat al graner, lliure de les tronades d'estiu.
22 juliol. És temps de plenitud fruital i de vitalitat. La nou és plena: La noguera ja ha fet el fruit i la mulla de dins ja té la forma definitiva (encara que la bofia o pela verda estiga tancada). El raïm verd: Significa que el gra comença a agafar color (l'verol). La figa madura: El sol de juliol ja les ha deixat dolces com la mel. L'ocell, fora del niu: Indica que les cries de l'any ja han crescut prou per a volar soles. El niu ja no és necessari; la vida ja s'ha escampat pel camp.
22 juliol. Indica que per aquestes dates els fruits secs com l'avellana i la nou ja han assolit la seva maduresa i estan plens, marcant l'inici tradicional de la seva collita.
22 de juliol. La nou ja ha assolit la seua mida i consistència definitiva dins de la bofia verda. És el moment en què el pagès ja sap si la collita de fruits secs serà bona o no, perquè la mulla ja ha "omplit" la closca. A partir d'ací, només queda esperar que s'assequen per a la tardor.
20 juliol. Fa referència al fet que per Santa Margarida les garrofes ja han assolit el seu color marró característic, és a dir, comencen a madurar i es tornen fosques. És un indicador agrícola del procés de maduració del fruit del garrofer.
20 juliol. Ja s'aprecia el fruit. Fa referència al moment de maduració de l'avellana al voltant del 20 de juliol, indicant que a mitjans de juliol el fruit ja està format i aproximadament a la meitat del seu desenvolupament. La dita sol continuar dient que, pocs dies després, "per Santa Magdalena (22 de juliol), l'avellana és plena".
Santa Margarida: 20 juliol. Santa Magdalena: 22 juliol. Indica dos moments del creixement. Per Santa Margarida el fruit està a mitges, i per Santa Magdalena ja està plenament format i gairebé llest per a la collita. La dita assenyala el moment òptim per al desenvolupament de la fruita seca.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Pel febrer, ja es nota que s’allarga la llum diürna
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Indica que l'estat de la vinya a principis de febrer determina la qualitat de la collita. És un senyal per avaluar la maduració o el desenvolupament del cep per a la verema.
26 maig. [ull de bou: ocell diminut de coloració verd oliva. piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. Uns ocells immigren mentre que d’altres emigren segons la seua preferència climàtica
18 juny. És l’època de pesca d’aquestes espècies de peix blau
29 juliol. Indica que cap a aquesta data les avellanes assoleixen el seu punt òptim de maduració, sent més bones, plenes i saboroses. Aquesta creença tradicional assenyala l'inici del consum de les primeres avellanes de la temporada, quan ja estan completament formades.
18 gener. ["pica" (o una mica) és el temps que triga un pollastre a picar el gra o el que s'estira un pas de pardal]. Perquè ja es nota que la llum guanya terreny a la nit. A partir d'ara, cada dia guanyem uns minuts de sol.
23 setembre. Aconsella moderació alimentària. Indica que, havent acabat la temporada de fruita d'estiu i coincidint amb la verema, s'han d'evitar les indigestions, s'ha de cuidar la salut digestiva i moderar el consum de vi nou.
15 octubre. [vesca = captura de pardalets per empegament amb vesc]. Molts ocellets van desplaçant-se pels arbustos buscant on niuar a l’hivern que s’acosta. Aquesta dita fa referència a una pràctica antiga (avui prohibida o molt restringida) que consistia a untar unes varetes amb una substància apegalosa (la vesca) perquè els ocells menuts, com els tords, els pinsans o les cueretes, es quedaren enganxats en posar-s'hi.
15 d'octubre. Aquesta dita ens recorda que el mes d'octubre és el moment ideal per a la sembra dels fruits secs, especialment l'ametla. A mitjan octubre, la terra sol haver rebut les primeres pluges de tardor, la qual cosa facilita que l'ametla arrele i no es podrisca ni s'assequi. Plantar-la ara permet que l'ametla "dorma" durant l'hivern i estiga a punt per brotar amb força quan l'ametler siga el primer arbre a florir, allà per gener o febrer.
15 octubre. [sembrar a tesa = sembrar intensivament guiant-se per un cordell estirat]. Cal aprofitar el moment previ a les pluges d’hivern per sembrar abundosament. Per Santa Teresa, la terra encara conserva la calor de l'estiu però ja ha rebut les pluges de la tardor. És el punt d'equilibri perfecte per al cereal (blat, ordi o civada).
15 d'octubre. Cal aprofitar el moment previ a les pluges d’hivern per sembrar abundosament. Si la terra té el saó (la humitat) de les pluges d'octubre, no es pot perdre ni un minut: "sembra depressa" perquè el temps de tardor és traïdor i una llevantada de les bones podria inundar el camp i fer-te perdre la temporada.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. Santa Caterina: 25 novembre. Anuncia la progressió del fred hivernenc al llarg de novembre. Tots Sants: El fred ja se sent a l'aire lliure, "al camp", però encara no és prou intens. Sant Martí: El fred ja ha arribat "al camí", és a dir, ja és a la porta de casa i es nota quan surts a passejar o a treballar. Santa Caterina: El fred ja ha guanyat la batalla i s'ha instal·lat "dintre la cuina", i encendre el foc i a fer vida vora la llar.
Tots Sants. 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. La data del primer de novembre és la referència de l'arribada de les temperatures fredes que perduren fins al final de l'hivern. Al novembre es produeixen les primeres nevades de les estacions fredes, encara que les nevades siguin als cims més alts.
10 juliol. Significa pretendre de fer creure allò que no és ver; voler donar entenent una cosa per una altra. La frase fa referència a la tradició on Sant Cristòfol era considerat un gegant, per la qual cosa representar-lo com un «nano» (nan) implica una contradicció total amb la realitat.
22 juliol. Els temps en què maduren les avellanes.. La dita subratlla la importància de la festivitat com a referència temporal per la recollida, suggerint que, tot i que el fruit potser encara s'ha d'acabar d'omplir, s'ha de collir.
Sant Pere: 29 de juny. Sant Pol: 25 de gener. [Sant Pere i Sant Pol són dues poblacions veïnes (Sant Pol de Mar i, antigament, el barri de Sant Pere a prop de Canet o Arenys)]. La dita juga amb la proximitat i com el temps sembla "saltar" d'un lloc a l'altre. Com que les festes de Sant Pere (29 de juny) i Sant Pol (25 de gener o les festes d'estiu) cauen en dates tan allunyades, parlar de "ploure i nevar" alhora té un punt de disbarat o de cançó de joc.
29 juny. Cançó infantil, que s'utilitza sovint per fer saltar els nens o per acompanyar el moviment de les mans. Com que la festa de Sant Pere és el 29 de juny, la idea que "plogui i nevi" és una absurditat humorística típica de les cançons populars. Serveix per crear una imatge fantàstica que trenca la lògica del temps d'estiu.
24 juny. Indica que la pluja al voltant del 24 de juny (Sant Joan) és perjudicial per a l'agricultura. Significa que la pluja fa malbé la vinya (lleva vi, ja que resta dolçor o podreix el raïm) i no beneficia el blat, que ja està a punt per segar i necessita sol.
10 agost. La pluja pel temps sec és molt d’agrair
La pluja pel temps sec és molt d’agrair
12 març: Sant Bernat Bisbe. Aquesta dita popular fa referència al dia de Sant Bernat, indicant que si plou en aquesta data, la humitat pot afavorir l'aparició de corc o malures al blat, fent malbé la collita. És una expressió tradicional pagesa que prediu una mala producció de cereal si el temps és plujós a mitjans de març.
26 setembre. Un refrany que ens diu que les pluges en aquestes dates perjudiquen la qualitat del vi.
Sant Cristòfol: 10 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Cada cosa al seu temps i la pluja també. Assenyala que les pluges durant la festivitat de Sant Cristòfol beneficien la maduració i qualitat de les figues de moro (xumbos). En canvi, si plou per Santa Anna, la pluja ja es considera tardana per al cultiu, ja que arriba massa tard per a ser beneficiosa.
24 juny. Indica que la pluja al voltant del 24 de juny (Sant Joan) és perjudicial per a l'agricultura. Significa que la pluja fa malbé la vinya (lleva vi, ja que resta dolçor o podreix el raïm) i no beneficia el blat, que ja està a punt per segar i necessita sol.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 23 abril. Aquesta dita popular catalana indica que si plou per Sant Jordi (23 d'abril) i per Sant Marc (25 d'abril), la collita de vi serà molt dolenta o inexistent. L'expressió "porrons i barrals trencats" simbolitza que no hi haurà vi per omplir els recipients, perjudicant greument la producció.
11 novembre. La pluja hivernal és poc beneficiosa en general. Indica que la pluja en aquesta data és molt perjudicial per als cultius tardorals, especialment la col i el lli, ja que la humitat excessiva i el fred imminent poden destruir-los.
21 desembre. Prediu que si plou el dia de Sant Mateu, l'hivern posterior serà sever, amb nevades i humitat. És una observació meteorològica d'arrel agrícola que associa la pluja de principis de tardor amb una temporada freda.
21 setembre. Indica que la pluja al voltant del 21 de setembre és molt beneficiosa. Augura una bona producció de vi (verema), bons béns i, per extensió, prosperitat per a la cria de porcs i el bestiar en general, assegurant abundància per a l'hivern.
21 setembre. La pluja en aquesta data és molt beneficiosa per al camp, garantint una bona producció de bestiar (porcs i corders) i una excel·lent collita de raïm (vinya). L'aigua per Sant Mateu marca l'inici de la tardor i el final de la verema, assegurant abundància.
26 juliol. Ja estem en ple estiu. La festivitat de Santa Anna té la pluja com a variable destacada. En cas que plogui, la pluja arriba tard per al camp. Es fa esment a l'escassa probabilitat de precipitacions en aquest període de l'any, de manera contradictòria, plovent entre un mes i una setmana, en cas de ploure el dia de santa Anna.
20 juliol. És inoportuna per als conreus. Assenyala que les precipitacions en aquesta data són perjudicials per a l'agricultura, ja que poden espatllar la collita, especialment en plena època de calor i recol·lecció.
22 maig. La pluja a les portes de l’estiu manté les plantes, però no les multiplica
29 juny. Significa que damunt els pobres s'acumulen les desgràcies o que la pobresa en genera més.
17 gener. Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa. Significa que si hi ha pocs recursos econòmics, no es poden fer grans celebracions o despeses, especialment en el context de les festes de Sant Antoni. És una expressió popular que remarca la necessitat d'adaptar la festa al pressupost disponible.
24 juny. Un pollet que neix al gener, en ple hivern, necessita tota la primavera per desenvolupar-se. En cinc o sis mesos, els pollets esdevenen pollastres o gallines adults. Aquell pollet ja s'ha convertit en un gall jove que comença a cantar i a marcar el seu territori al galliner. Els "polls de gener" eren molt apreciats perquè arribaven a l'edat de consum o de cria just quan el dia era més llarg i el menjar més abundant.
És una expressió col·loquial valenciana utilitzada per a indicar que no s'està prestant atenció als consells, sermons o parlaments d'algú. Es fa servir especialment quan no es fa cas a una persona que parla molt, equivalent a "predicar al desert".
19 agost. Sembla que no és recomanable fer neteja de l'organisme durant les festes del patró perquè pot provocar diarrees, o perquè es beu i menja molt i no pots gaudir-ne bé.
29 juny. Si no se’n va quan té el costum de fer-ho, és perquè sap que és any de pocs cereals i prefereix quedar-se on ha pogut sobreviure. Un cucut que no marxa sol indicar un estiu extremadament sec o amb un desordre climàtic que farà malbé les collites de cereals i fruita, d'aquí l'amenaça de la fam.
Significa que si la voluntat suprema (Déu) no permet que passi una cosa, cap intermediari (sants, persones o altres forces) té el poder de fer-la realitat. Subratlla la idea de la voluntat superior i la ineficàcia de la intervenció menor contra ella. És una manera de dir que per més que ens esforcem o desitgem una cosa, aquesta no es realitzarà si les circumstàncies no ho permeten.
Sant Marc: 25 d'abril. Santa Creu: 3 maig. Santa Bàrbara: 4 desembre. Advocació contra les tempestes i llamps. És l'oració popular que tothom recitava quan el cel es posava negre i els trons feien tremolar els vidres. Santa Bàrbara: La gran especialista. Com que va morir entre llamps, se la invoca per evitar morts sobtades o incendis elèctrics. Sant Marc: Protector de les collites que la pedregada podria destruir en un moment. Santa Creu: El símbol que "talla" el mal temps i protegeix la llar.
Sant Roc: 16 agost: Santa Anna: 26 juliol. Les dones creuen que sant Roc i santa Anna tenen cura que l'olla surti bé; el primer se'l té per advocat del foc i procura que no s'apagui. Santa Anna és advocada de les mestresses de casa i sabia molt de guisar. Aquesta frase indica sorpresa.
11 de novembre. Fa referència a l'estiuet de Sant Martí. Indica que com més calor fa durant aquests dies de tardor, més intens i rigorós serà el fred de l'hivern que vindrà just després, avisant de la necessitat de preparar-se.
Significa que si no hi ha abundància o producció agrícola (als camps), no es pot esperar tenir recursos sobrants per a celebracions, ofrenes o altres despeses (els sants).
23 abril. Segons sembla, durant aquesta data un dia d'hivern és inusual que passi, i si es produeix el més probable que sigui l'últim i únic de la primavera. En cas que plogui al mes, ho farà entre Sant Jordi i Sant Marc. El dia si és gelat, pronostica una mala collita de fruita, com ara la pera.
22 gener. Indica que un temps assolellat i serè a finals de gener és beneficiós per al conreu de la vinya i la qualitat del raïm.
8 de juny. Indica que la pluja en aquesta data ja no és beneficiosa per a les collites, especialment el cereal, perquè arriba massa tard per ser útil i pot fins i tot fer malbé la collita. La pluja és oportuna al començ de la primavera, que és quan broten les plantes, no al final.
8 juny. Una altra conseqüència de tanta aigua. Indica que la pluja en aquesta data ja no és beneficiosa per a les collites, especialment el cereal, perquè arriba massa tard per ser útil i pot fins i tot fer malbé la collita. Per cert, per saber el dia a què es refereix la segona part de l'adagi s'han de fer números. La Trinitat és una d'aquelles festes mòbils, Se celebra set dies després de la Pentacosta. Aquesta és el cinquantè dia després de la Pasqua de Ressurrecció.
11 juny. [segolar: Camp sembrat de sègol]. Indica que al voltant d'aquesta data comença l'època ideal per segar el sègol. Marca el pas de la primavera a l'estiu i l'inici de les feines de sega.
3 febrer. Que Sant Blai fagi "cara d'ase" vol dir que el dia es presenta ennuvolat, tapat i lleig, com el posat d'un ase ensopit. Segons la saviesa popular, si el 3 de febrer el temps fa aquesta ganyota, és senyal que l'hivern ja ha donat el millor de si i que la bonança no tardarà a arribar. En canvi, si fa un sol radiant, malament rai: el fred encara s'hi quedarà un bon grapat de setmanes.
4 octubre. «La cordonada de Sant Francesc» respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta.
15 maig. Cada espiga té el seu propi ritme de creixement fins aquesta data. Indica que cap a mitjans de maig el blat ja ha assolit una alçada uniforme i comença a espigar. Aquest moment marca la maduresa de la planta, suggerint que el cultiu ja és prou madur i igualat abans de la collita final.
10 agost. Si amaneix el dia ennuvolat, plourà
29 juny. Vol dir que si no trobem protecció a un lloc, cal cercar-ne a un altre.
29 juny. No és que desaparega, sinó que deixa de cantar perquè ja s’ha emparellat i li convé criar discretament
22 novembre. Ja ho saps. La millor època per plantar faves és al voltant de Santa Cecília. Aquesta dita popular del camp català assenyala que el fred i les pluges d'aquesta època són ideals per al cultiu, assegurant la sembra abans que l'hivern sigui més intens.
2 febrer. Es refereia a la de febrer: la Candelera i la de març: la Anunciació (25 març).
11 novembre. Aquest refrany és el crit d'alerta definitiu sobre la cruesa del clima! Quan l'hivern no s'espera al desembre i treu el cap ja per l'11 de novembre, ho fa amb una intensitat ferotge. L'expressió "fred de gossos" o "caní" es refereix a un fred que mossega, penetrant i molt difícil de suportar, d'aquells que et fan buscar el caliu del foc immediatament. Normalment esperem l'estiuet, però si en lloc de sol tenim tramuntana o neu, el refranyer ens avisa que l'hivern serà llarg i rigorós
Sant Pau ermità i Sant Maure: 15 gener. Sant Antoni Abad: 17gener. El final de gener i l’inici de febrer són l’època més freda de l’any.
29 juny. [El timbal és la metàfora del tron]. Descriu de forma molt poètica i infantil el fenomen de la tempesta d'estiu i la reacció de la fauna. Quan trona i plou, els caragols es desvetllen i passegen.
Peret: 29 abril. Marquet: 25 abril. Creueta: 3 maig. Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos
13 desembre. Santa Llúcia és la patrona dels invidents, oculistes, modistes i oficis que requereixen bona agudesa visual. És una crítica que es fa a qui no s’ha fixat convenientment en alguna cosa o a qui té mal gust. Es basa en la llegenda que la santa es va arrencar els ulls com a martiri, i la Mare de Déu li'n va donar uns altres de millors.
24 agost. Significa quedar-se completament sense diners, arruïnat o escurat. . L'expressió al·ludeix gràficament a la iconografia del sant, sovint representat escorxat (sense pell), simbolitzant haver perdut tot el que es tenia.
26 juliol. Quan algú queda sorprès. Quedar com encantat, sense saber què fer. Segons la tradició, santa Anna, mare de la Mare de Déu, es va quedar en estat de gestació a una edat molt avançada. El modisme comparatiu fa referència a la sorpresa que va tindre la criada de santa Anna quan es va assabentar que la seua senyora estava embarassada.
26 juliol. Aplicat als qui han fet un gros esforç per obtenir un resultat que al final no aconsegueixen. Descriu el desastre absolut. Ho perd tot: La dignitat (o la castedat, en el sentit arcaic) i la bossa.
24 juny. Ressalta la bellesa del paisatge pirinenc durant el solstici d'estiu. És quan l’atmosfera està més límpida, el sol més radiant, les herbes, més florides i perfumades, i els ocells, més contents perquè han criat.
24 juny. La nit de Sant Joan té fama de màgica des de l’antigor precristiana i és tradició encendre fogueres i prendre el primer bany de l’any com a bon auguri. Destaca el caràcter màgic i protector de la foguera durant la revetlla. Aquesta tradició ancestral simbolitza la purificació, la sort i la protecció contra les cremades i els mals averanys durant els dotze mesos següents.
Mare de Déu del Carme: 16 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Fa referència a la temperatura de l'aigua i la salut. Antigament, es creia que banyar-se durant la canícula (el període de calor més intensa) era perillós per a la salut. La frase suggereix, de forma exagerada, que qui es banyi pel Carme corre el risc de morir o emmalaltir greument abans que arribi la festa de Santa Anna.
25 juliol. Aquesta dita reflecteix una superstició antiga sobre els banys en determinades dates. Antigament es creia que el dia de Sant Jaume les aigües estaven "maleïdes" o especialment mogudes. Els pescadors i mariners respectaven aquest dia i no faenaven. Hom té per molt dolent banyar-se el dia d'avui. És una advertència sobre la perillositat de les aigües en ple estiu, ja sigui per talls de digestió (pels canvis bruts de temperatura) o per les fortes corrents i marees de la canícula.
24 juny. Diuen de la nit del 23 de juny que té molta màgia. Molts rituals i creences envolten la nit de Sant Joan. Entre elles el de trobar parella. Suggereix que gronxar-se durant aquesta nit especial, associada a rituals d'amor i fertilitat, afavoreix trobar parella aviat. És una tradició lligada a la cerca de l'enamorat o bon marit.
24 juny. [gronxar = gronsar, agronsar, baldar]. Es diu que gronxar-se en aquesta nit màgica ajuda als nens a créixer, simbolitzant la vitalitat i el creixement, de vegades associat a saltar-se les fogueres.
24 juny. És una dita vinculada a les creences màgiques de la nit de Sant Joan. Aquesta tradició oral suggereix que pentinar-se durant aquesta data especial actua com a remei preventiu contra els polls que s'associa a la creença que la revetlla de Sant Joan té propietats curatives, purificadores i protectores.. És una creença antiga amb poc fonament, ja que només la higiene continuada és efectiva contra els polls.
Sant Jaume: 26 juliol. Santa Anna: 26 juliol. És una advertència sobre la perillositat de la purga. Antigament, les purgues (mètodes per "netejar" l'organisme, sovint laxants forts) eren tractaments comuns. Fer-ho el dia de Sant Jaume, un dels dies més calorosos de l'any, es considerava extremadament perillós. Com que Santa Anna és a l'endemà, la dita suggereix de forma irònica i tràgica que el se efecte és tan fulminant que la persona podria morir en menys de 24 hores.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Aquesta dita popular catalana adverteix que voler enriquir-se ràpidament o per mitjans il·lícits, sovint aprofitant l'època de Nadal, porta a la ruïna o a conseqüències greus (ser "penjat") sis mesos després, cap a Sant Joan. És un consell contra la usura i el desig de guanys desmesurats.
Sant Pere: 29 juny. Sant Martí: 11 novembre. Aquesta és la dita que s'aplicava antigament per mantenir la justícia en les feines comunitàries, especialment durant la matança del porc o el repartiment de les collites de novembre. Qui fa les parts i s'enganya: Es refereix a la persona encarregada de dividir el botí (carn, vi, diners o terres). Sant Martí li treu un ull: Si algú intentava quedar-se la millor part o enganyar els veïns, es deia que el sant li aplicaria un càstig sever.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Té un punt de superstició barrejat amb un consell pràctic de salut! Tradicionalment es deia que a finals de juny, amb l'arribada de la calor forta, els caragols comencen a "purgar-se" o a menjar herbes que poden ser tòxiques o indigestes per als humans. Com que només hi ha cinc dies de diferència entre Sant Joan i Sant Pere, la dita fa broma (o por!) amb la idea que una mala digestió o una intoxicació et pot portar a l'altre barri en temps rècord.
24 juny. Diuen de la nit del 23 de juny que té molta màgia. Molts rituals i creences envolten la nit de Sant Joan. Aquesta dita suggereix que menjar cargols per la revetlla de Sant Joan porta bona sort, prosperitat i diners durant tot l'any. És una tradició gastronòmica arrelada on els cargols, sovint acompanyats de vi i salses picants, es converteixen en un símbol de bon auguri. La dita vincula la tradició culinària de la caragolada (menjar cargols) amb l'atzar i la riquesa.
24 juny. Aconsella de prendre almenys un bany anual aprofitant la calor; i aquest era el dia propici per ser un dia màgic des de l’antiguitat i que el bany curava les malalties de la pell
24 juny. Tota festivitat o celebració mediterrània roda al voltant del menjar; ací en concret es refereix a la collita cerealista, que es fa al juny. assenyala l'obligatorietat de gaudir del menjar quan hi ha abundància.
21 setembre. Recomana no endarrerir la sembra, però ofereix una alternativa per als retardats. El temps ideal per sembrar el cereal (especialment el blat) és al voltant de Sant Mateu, però si es perd aquesta data, encara s'és a temps de fer-ho durant el mes d'Advent, és a dir, abans de Nadal.
8 setembre. Mare de Déu de Setembre: Nativitat de Maria.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Ens diu que si per Sant Joan (amb la calor que fa!) encara vas tapat com si fos desembre, és que alguna cosa no va bé. Si algú té fred a ple solstici d'estiu, és un senyal clar de debilitat, anèmia o malaltia. Antigament es creia que per estar sa calia viure al ritme de les estacions: anar lleuger a l'estiu i ben abrigat a l'hivern.
29 juny. Diu la creença popular que és perillós pescar i nedar aquest dia. Aquesta creença sembla estar relacionada amb l'antic costum de recordar un tribut o ofrena a les divinitats de les aigües que el cristianisme a reduït al sant Apòstol, patró de la gent de mar.
1 març. Aquesta dita popular catalana fa referència a la necessitat de podar les vinyes al voltant de la festivitat de Sant Albí per assegurar una bona producció de raïm i, per tant, vi de qualitat. És una recomanació tradicional sobre el moment òptim de la poda, sovint associada a zones del camp.
1 març. Indica que podar massa tard —quan la vinya ja pot haver començat a despertar-se (plorar)— perjudica la producció. Significa que, tot i tenir vinyes, la collita serà dolenta o inexistent, resultant en falta de vi.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recorda que la vida és una alternança de bons i mals moments. Indica que l'alegria excessiva o la disbauxa d'avui es pot pagar cara demà. Si per Sant Joan (temps de collita i de tenir diners frescos) et gastes tot el que tens en festes i celebracions, quan arribi el fred del Nadal i el rebost estigui buit, et tocarà patir. És una crida a la prudència i a l'estalvi. Sovint s'utilitza per a aquells que es riuen dels altres.
23 novembre. La sembra a Sant Climent, ja no és recomanable, per la pèrdua de les llavors, que no s'adapten a l'estat humit i fred de la terra. Es poden produir nevades a cotes altes i gelades a nivell de mar. És un període conaparició de boires amb estabilitat atmosfèrica, en combinació amb forts vents, provinents de durs temporals, amb inestabilitat atmosfèrica.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recorda que la vida és una alternança de bons i mals moments. Indica que l'alegria excessiva o la disbauxa d'avui es pot pagar cara demà. Si per Sant Joan (temps de collita i de tenir diners frescos) et gastes tot el que tens en festes i celebracions, quan arribi el fred del Nadal i el rebost estigui buit, et tocarà patir. És una crida a la prudència i a l'estalvi. Sovint s'utilitza per a aquells que es riuen dels altres.