Refranys gent

Les paraules de la gent van de presa com el vent (Significa que és fàcil dir les coses, però molt difícil complir-les)

parlar, gent

Lluna creixent, muda la gent (Influeix sobre el comportament i l’activitat humana i animal)

oratge, gent

L’amor desastra a les gents (Quan u s’enamora, se li modifica la percepció de la realitat)

amor, gent

L’arc de Sant Martí a ponent amaga la gent (Quan des de la costa llevantina o les illes es veu l’arc de Sant Martí a terra, és senyal que per allí s’acosta o ja ha passat la pluja, depenent de si es veu de matí o de vesprada)

oratge, gent

Mala gent, mala processó [o Gent dolenta no fa bona processó; o Com més gent, més roín processó] (Es diu referint-se a una activitat col·lectiva en què intervé gent inepta o malintencionada)

gent

Mariner i pescador, de la gent el bo i millor (La gent de mar sol ser ben considerada en totes les cultures, per més que a les pel·lícules hollywoodianes els posen la mala fama de bevedors, tramposos o doners)

mar, bona, gent, oficis

Mata més gent la taula que la guerra (Significa que els excessos de menjar són causa de greus malalties)

menjar, mort, gent, salut

Mediona, gent sorruda i terra bona (Municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès)

llocs, gent

Menjant i bevent es coneix la gent (Els moments de solaç afavoreixen la conversa i la ingesta d’alcohol determina el caràcter)

amistat, menjar, gent, beure

Menjant, jugant i bevent es coneix la gent

menjar, amistat, beure, gent

Menjar fred i vi calent posa malalta la gent

vinya, gent, menjar

Menjar massa salat o coent posa malalta la gent

menjar, gent, salut

Molta gent fan molta faena

treball, gent

Molta gent, per al rei és bona (Indica que en les coses secretes convé que només intervinguin les persones estrictament necessàries)

gent

Morros i mala cara, trauen la gent de casa

cos huma, mal, gent, casa

Mort al diumenge un altre en penja.

setmana, gent, mort

Nàquera i Serra gent de dimoni; per mitja figa maten un home (Municipis valencians a la comarca del Camp de Túria)

llocs, gent

Ni gent d'Ascó, ni vent d'Aragó (Municipi tarragoní de la comarca de la Ribera d'Ebre)

llocs, gent, oratge

Ningú és profeta en el seu poble (Habitualment, qui destaca de la massa o triunfa socialment ho ha fora del seu poble, perquè allí li coneixen els defectes, mentre que en un altre lloc no)

persones, gent

No és bon francès si t'até el que t'ha promès

gent

No és cert tot lo que es diu [o No tot el que es diu, és ver] (Significa que no cal creure tot el que la gent diu)

parlar, gent

No et fiïs de mosca que no xiuli ni piuli (Recomana que no ens fiem de gent que parla poc)

parlar, gent, animals

No et fiïs del foc ni de la gent de Sort (Municipi lleidatà de la comarca del Pallars Sobirà)

llocs, gent, foc

No serà veritat eixa mentida

gent

On no hi ha cap, sobren barrets (Es refereix a que no es pot treure profit de gent amb poques llums)

cos huma, gent, indumentària

On va Vicent?, on va la gent (Es tendeix a imitar lels actes dels demés)

gent

Ontinyent, bona terra i mala gent (Poble valencià de la comarca de la Vall d'Albaida)

llocs, mal, gent, bona

Passar en les millors cases i en les millors famílies (Llevar-li importància a alguna cosa,volent dir que a qualsevol persona li pot passar)

gent

Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina (Remarca la pobresa històrica dels pescadors i alaba l’excel·lència d’aquesta menja calenta d’hivern, que cura els refredats)

salut, vinya, mar, menjar, gent

Per la gent honrada, no hi ha porta tancada (Quan hi ha confiança, tot són facilitats)

gent, persones

Per un frare no es desfà el convent, ni per dos soldats el regiment (Es diu per indicar que una persona sola no influeix decisivament en l'actuació d'una comunitat o multitud de gent)

gent

Per un frare no es perd un convent (Es diu per indicar que una persona sola no influeix decisivament en l'actuació d'una comunitat o multitud de gent)

gent

Perdonar el dolent, és fer mal a la bona gent

bona, gent, mal

Pes i mesura acontenta a la gent

diners, gent

Petit feix, pel camí creix.

gent

Petons: (Al front): Majestat,(Al pòmul): il.lusió, (A la galta): bondat. I a la boca, passió.

gent

Plorant i rient, creix la gent (Significa que la vida és un seguit d'alternatives alegres i tristes)

riure/plorar, alegria, gent

Plorant i rient, va morint-se la gent

riure/plorar, mort, gent

Poder-hi córrer les rates [a un lloc] (Haver-hi molt poca gent)

maneres de dir, animals, gent

Quan disputen els de dalt, els de sota prenen mal.

gent, mal

Quan dos es barallen, els dos perden

gent

Quan el riu sona, aigua porta (Els comentaris i rumors solen portar una part de veritat)

gent, aigua

Quan la paella xilla algo passa a la vila

gent, parlar

Que rigui la gent i que jo vagi calent.

oratge, gent

Qui compta es descompta. Qui té boca s'equivoca.

gent

Qui diu mentides, ell s'enganya (Qui no és sincer amb als altres és perquè té alguna cosa que amagar, i per tant viu en una contradicció)

gent

Qui en públic murmura molt, sos defectes trau al sol (Manifesta públicament el seu caràcter envejós o la seua malevolença)

parlar, gent

Qui és mentider, la gent li fuig

gent

Qui escolta pels forats escolta els seus pecats

gent, consells

Qui mal fa, mal pensa.

gent, mal

Pàgina 6 de 8.

El Refranyer