Refranys casa

Pa negre i vi verd aguanten la casa

menjar, colors, casa, vinya

Pagès que molt caça, deixa caure la casa

casa, oficis, caça

Parar casa (Posar dins una casa els mobles convenients per a poder-hi habitar)

maneres de dir, casa

Passar casa (Poder fer front a totes les despeses produïdes per la casa)

maneres de dir, casa

Pel febrer, mig a casa i mig al carrer

casa, mesos

Per als lladres no hi ha res tancat (Vol dir que el qui vol fer mal, sol trobar moltes maneres de fer-ne)

casa

Per casa mira molt poc el qui juga a tot estrop

casa, joc

Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva. (26 desembre)

festivitats, mesos, sants, casa

Per Nadal, a casa i prop de la brasa

casa, festivitats, foc

Per pilar menut no cau la casa; per gran, alguna vegada (Significa que hi ha coses o persones que tenen valor o eficàcia encara que siguin d'aparença modesta)

casa

Per sa casa mira poc, el que juga o mira el joc

joc, casa

Per Sant Jaume, sa madona entrega sa clau de sa cambra (25 juliol)

casa, mesos, sants

Per Sant Llorenç, el sol toca pels torrents, i allà on no tocarà, ni casa ni vinya vagis a plantar (10 agost)

oratge, sants, vinya, mesos, camp, casa

Per tenir casa mal llogada, val més tenir-la ben tancada

casa, mal

Pescador de nansa, tot l'hivern a casa (Qui es dedica a la captura de marisc roman inactiu fins a la primavera)

mar, estacions, oficis, casa

Petita brasa crema una casa (No s’ha de descuidar mai el foc, encara que no siga perceptible, perquè pot gastar males bromes)

foc, casa

Pobra és la casa on les gallines canten i el gall calla (Critica aquelles famílies on la dona duu els pantalons i l’home no pinta res)

casa, cantar, animals

Portar la casa a sobre (És molt pobre)

casa

Primer els de casa, i després els de la plaça

casa

Primer guardar la casa que a resar vaiga

casa

Pujar la casa dreta (No ésser bo per a res)

maneres de dir, casa

Quan a ca teva vulguis obrar, pes març has de començar

casa, mesos

Quan cara a casa vas, pit avall vas

casa, cos huma

Quan criden "viva la llibertat!", tanca bé la porta

casa

Quan els lladres han saltat per la finestra, hi posen reixa

casa

Quan en casa em parlen amb criança, mal va la dansa (Per massa confiança, no solen ser habituals les paraules amables en la intimitat de les famílies)

amor, casa, parentiu

Quan gela i glaça, mariner a casa (És preferible romandre inactiu però calent a passar calamitats insanes)

oratge, oficis, mar, casa

Quan la gavina [o merita] va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta [o mal en la costa] (Es diu perquè la presència de la gavina o merita és senyal de mal temps)

mar, oratge, camp, foc, animals, casa

Quan la porta està oberta, a bo i a dolent dóna entrada

casa

Quan un grill canta a la llar de foc, a la casa hi porta sort (Això diuen)

animals, foc, cantar, casa

Quan una porta es tanca cent n'obrin (Indica la varietat de camins per aconseguir els objectius i assenyala la necesitat de mantenir l'esperança davant els imprevists i les desilusions)

casa

Que es cremi la casa, però que no faça fum

casa

Que hem de fer? Vendre la casa i anar de lloguer [o pagar el lloguer] (Es diu per a restar importància a qualsevol fet o situació adversa)

casa

Qui a casa d'altri fa hostal, a ca-seva fa hospital (Vol dir que no convé passar molt de temps a casa d'altri en visites, convits, etc., sinó que cal guardar la casa pròpia)

casa

Qui a la botigueta va i ve, dos cases manté (Significa que els qui van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar-se el doble de diners)

diners, casa

Qui a la tenda va i ve, dos cases mante (Significa que els qui van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar massa)

diners, consells, casa

Qui al cafè va i ve, dos cases manté

casa

Qui bé tanca, bé obre (Recomana que tanquin bé la casa o els recipients on es guarden coses de valor)

consells, casa

Qui de casa dels altres fa cabal, de la seua fa un corral o Qui de casa d'altres fa hostal, de casa seva fa un corral (Vol dir que qui es fica en assumptes de casa d'altri, sol descuidar els propis)

casa

Qui de casa se'n va a casa torna (Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança)

casa, parentiu

Qui de casa se'n va, a casa torna i paga la pena dobla (Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança)

casa, parentiu

Qui de la tenda va i ve, dues cases manté

casa

Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja (Significa que per a mostrar bona educació davant els altres, cal observar les regles de l'educació en privat)

persones, casa

Qui fa marrada, torna a casa

casa

Qui fa obra, se fa pobre (Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga)

diners, treball, casa

Qui fuig, a casa torna (Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança)

parentiu, casa

Qui gasta els doblers en obra, rient rient se fa pobre (Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga)

casa, treball, diners, riure/plorar

Qui li agrada jugar casa alta no es farà

casa, joc

Qui no acudís a la gotera, ha d'acudir a la casa entera (Qui no posa remei a les coses quan és el moment, resulta molt perjudicat a la llarga)

casa

Qui no acudix a la gotellera ha d’acudir a la casa entera

casa

Pàgina 10 de 12.

El Refranyer