Refranys camp

Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes (Entre el febrer i el març és el millor moment per a plantar la majoria d’espècies vegetals)

vinya, festivitats, mesos, camp

Plantant en pampa, un any s’avança

any, camp

Plena o no plena, cull l'avellana per santa Magdalena (22 juliol)

plantes, sants, mesos, camp

Pluges pel febrer, any civader (Reguen els brots d’aquest cereal cerveser)

mesos, plantes, camp, oratge

Pluges pel febrer, any civader; neu i pluja de febrer, el millor femer

oratge, mesos, plantes, camp

Pluja d'agost, ni pa ni most (Les pluges agostines no afavoreixen ni els cereals ni la vinya, sinó que baden les espigues i els xinglots del raïm, que ja estàn madurs)

plantes, oratge, vinya, camp

Pluja de febrer no entra al terrer [terrer = bancal, terreny] (En general, les pluges hivernals no solen ser abundoses; en canvi, les de primavera i tardor, sí)

oratge, camp, mesos

Pluja de maig, collita segura (La humitat de la terra garantirà el creixement de la planta)

camp, oratge, mesos

Pluja de port, no entra a l'hort

oratge, camp

Pluja de Sant Joan, lleva vi i no posa pa (24 juny) (És un moment inoportú per a regar uns vegetals que encara tardaran a fructificar i que l’aigua que absorbiran servirà per a fer créixer la planta, però no per a engrossir-ne els fruits)

camp, mesos, sants, plantes, vinya, oratge

Pluja de Sant Joan, mal per l'oli, pel vi i pel blat (24 juny) (És un moment inoportú per a regar uns vegetals que encara tardaran a fructificar i que l’aigua que absorbiran servirà per a fer créixer la planta, però no per a engrossir-ne els fruits)

oratge, vinya, plantes, sants, mesos, camp

Pluja de tardor fa bona saó (La terra, que ha passat set durant tot l’estiu, espera absorbir com una esponja tota la pluja que caiga)

estacions, oratge, camp, bona

Pluja de tardor, pluja de saó (La terra, que ha passat set durant tot l’estiu, espera absorbir com una esponja tota la pluja que caiga)

camp, estacions, oratge

Pluja menuda, la terra ajuda; i bon ruixat, la terra bat (La moderació ajuda i l’abundància perjudica)

camp, oratge

Pluja per Sant Albí, ni palla ni vi, ni herba ni lli. (1 març)

mesos, camp, oratge, sants, vinya

Pluja per Sant Bernat, el blat corcat (12 març) (La pluja, en aquest moment, perjudica el blat)

camp, mesos, oratge, plantes, sants

Pluja per Sant Joan, furta vi i no dóna pans (24 juny) (Les pluges estivals no solen ser generoses, de manera que no alimenten prou ni la vinya ni, molt menys, el blat)

mesos, camp, oratge, plantes, sants, vinya

Pluja per Sant Martí, no deixa ni col ni lli (11 novembre) (La pluja hivernal és poc beneficiosa en general)

oratge, camp, mesos, sants, campana, plantes

Pluja, és marit de la terra (Es diu perquè la fecunda i la fa fructificar)

oratge, camp

Poc eixarcolar, poques espigues a sembrar [eixarcolar = netejar d’herba] (Si no es deixen els bancals nets d’herba, aquesta absorbirà tot l’aliment de la terra i no deixarà que la pluja percole terra endins i alimente les plantes)

camp

Poca terra val diners (Es diu quan amb un poc de despesa s'obté un resultat equivalent a una despesa major)

diners, camp

Poda tard i sembra aviat i tot serà grat

camp

Posar portes al mar [o al camp; o a la muntanya] (Indica que algú fa feina vana)

mar, camp

Primer és el segar que el batre (Sentencia que, lògicament, hi ha coses que s’han de fer necessàriament abans que unes altres)

camp

Primer és regar que beure

aigua, camp, beure

Primerenc i tardà, al juny s'ha de segar (És el millor més perquè més tard ja fa massa calor)

mesos, camp, plantes

Procurar les terres (Fer-se càrrec d’una propietat agrícola, de manera que l’amo o l’ama se’n desentenen)

maneres de dir, camp

Prop de la muntanya i ribera és la terra falaguera [falaguera = agradable, agradosa, agraïda] (Als peus de les muntanyes hi ha aigua, i vora el mar no es produeixen gelades)

camp

Quan al camp veu garbes de blat, el cucut se'n va aviat (Se’n va quan ve la calor)

animals, camp, plantes

Quan el caragol es posa a llaurar, senyal que plourà

camp, oratge, animals

Quan el cel fa clotxetes, la terra fa bassetes (Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents)

camp, oratge

Quan el codonyer floreix i madura, el dia i la nit són d'una mesura (Els codonys apareixen i engreixen prompte, però tarden a madurar)

dia i nit, plantes, camp

Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l’era (És el temps de la sega i la posterior batuda cerealista)

camp, mesos

Quan el maig ve, ni rosari ni mulle. (Maig iés un mes de gran activitat agrícola que no deixa temps per a altres menesters)

mesos, camp, persones

Quan el raïm comença a madurar, comencen les velles a filar (El temps luminós s’aprofita per a fer traballs casolans acurats)

persones, vinya, camp, oficis

Quan el sesè mes ha arribat, sembra ton ordi, sègol i blat

mesos, plantes, camp

Quan l'amo va a l'hort [o mas], se n'alegren dos: el xiquet i el gos

camp, animals, persones, alegria

Quan l'any es vol acabar, sembra el teu favar

mesos, camp, any, plantes

Quan l'horta plora, el secà riu

camp, riure/plorar

Quan l'octubre és arribat, sembra el sègol, l'ordi i el blat (És el moment de sembrar aquest cereals)

mesos, camp, plantes

Quan l'octubre és arribat, ten el camp ben afemat

camp, mesos

Quan la gavina [o merita] va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta [o mal en la costa] (Es diu perquè la presència de la gavina o merita és senyal de mal temps)

mar, oratge, camp, foc, animals, casa

Quan la griva va a gruar, pagès posa't a sembrar (És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps)

animals, camp

Quan la griva vé de ponent, pagès, sembra ton forment (És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps)

camp, animals, oratge

Quan la grua baixarà, agafa la podadora i vés a podar (És un ocell migrador que ve als aiguamolls llevantins al final de l’hivern)

oratge, camp, animals

Quan la grua pujarà, agafa el cabàs i vés a sembrar (Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant)

animals, camp, oratge

Quan la grua va a castanyar, agafa el parell i posa’t a sembrar (Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant)

oratge, camp, animals

Quan la grua va a castanyar, agafa l’aparell i posa’t a sembrar; quan ve del castanyar, agafa la podadora i vés-te’n a podar (Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant)

animals, camp, plantes, oratge

Quan la grua va i ve, sembra, pagès, que hora n’és (Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant)

animals, camp, oratge, oficis

Quan la muntanya plora, la plana riu (Significa que quan plou a la muntanya, els camps del pla en surten beneficiats)

riure/plorar, camp, oratge

Pàgina 20 de 27.

El Refranyer