Refranys camp

Quan la terra és aplanada, el cavador fa la matinada

camp, oficis

Quan la tramuntana s'emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell [la Murta: muntanya d’Alzira] (És temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa)

oratge, llocs, camp

Quan l’abril és florit, cada ocell fa el seu niu; només el picot i el gaig ho fan el mes de maig (Ja ho sabeu)

mesos, camp, animals

Quan l’horta està negada, la garriga està salvada (Mentre l’aigua arruïna les parts baixes del terreny, les parts altes estan regades i salves)

oratge, camp, plantes

Quan l’octubre és a la fi, fes l’oli per amanir (Des d’aquest moment fins al gener és la temporada de plegar o collir olives)

camp, mesos, plantes

Quan l’octubre és arribat, llaura la terra i llaura la mar (Convé preparar els bancals perquè absorbisquen les pluges hivernals, mentre que el mar va agitant-se i fent ones després de la calma estiuenca)

mesos, camp, mar

Quan minva la lluna no facis cosa ninguna (Els treballs del camp solen fer-se en altres fases lunars. Quan la lluna està en minva, la saba està quieta, i la planta, adormida, moment propici per a la poda dels arbres de fulla caduca)

oratge, camp

Quan n'hi ha pel camp, n'hi ha pel sant (Vol dir que en haver-hi abundància d'una cosa en el lloc on es produeix, n'hi ha també per les altres bandes)

camp

Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n'hi ha prou per a ells (El primer i el segon dia de Nadal enllacen amb el cap de setmana, i amb tantes festes es descuida les obligacions, i els animals fan la seua)

festivitats, camp, animals, setmana, oficis

Quan Nadal cau en divendres el blat va a parar a les cendres.

camp, festivitats, mesos, setmana

Quan Nadal tomba en dimecres, sembra camps i feixes.

camp, festivitats, mesos, setmana

Quan no hi ha pels camps no hi ha per als sants (Vol dir que, quan hi ha abundor d’una cosa, no se sol mirar gaire prim)

camp, sants

Quan no plou per l'agost, pateix el camp i pateix el bosc (Pateixen set)

camp, mesos, plantes, oratge

Quan per l'abril trona, la collita és bona (Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites)

mesos, oratge, bona, camp

Quan s'escau el juliol, la vinya vol conèixer el sol (El necessita per la maduració del raïm)

oratge, vinya, mesos, camp

Quan Sant Bernabé se'n va, sega el segolar (11 juny)

camp, mesos, plantes, sants

Quan Santa Cecília vegis arribar, planta el favar (22 novembre)

camp, mesos, plantes, sants

Quan sentis la tórtora rondinar, pren la cistella i ves a sembrar (A l’inici de la primavera se solen sembrar molts productes)

animals, camp

Quan setembre és a la fi, les garrofes a collir (La precipitació de les més madures comença al principi de l’agost; al setembre, es pleguen de terra)

plantes, camp, mesos

Quan trona pel febrer, molt mal en ve (Les tronades de febrer solen ser anunci de mal temps tot l'any)

mesos, oratge, camp

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater (Les tronades solen ser anunci de pluja abundant que pot podrir les arrels dels ceps)

oratge, vinya, camp, mesos

Quan ve la grua de ponent, el pagès sembra el forment (Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant)

oficis, oratge, camp, animals

Quan vegis la cega arribar, bon pagès, vés a fangar

oficis, camp

Quants ne manté la farina, i ella fina que fina! (Vol dir que la terra dóna pa a tothom, fins i tot als qui no mereixen viure)

menjar, camp

Quaresma plujosa [o ventosa], collita granosa; si massa fort ho fa, ni palla ni gra (El vent desplaça el pol·len i fecunda les plantes)

oratge, festivitats, camp, plantes

Quaresma ventolera, pocs cavallons a l'era (Es refereixen als resultats, per a la collita, de les condicions meteorològiques del temps de Quaresma)

camp, festivitats, oratge

Quaresma ventosa, collita granosa (El vent desplaça el pol·len i fecunda les plantes)

plantes, oratge, camp, festivitats

Quatre coses no es cansen d’altres quatre: ull, de veure; orelles, d’oir; terra, de pluja, i dona, d’home (Així sol ser)

persones, cos huma, camp

Qui a l'hivern sembra un gra a l'estiu bé menjarà

plantes, estacions, camp

Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta

bona, camp, plantes

Qui aigua detura, oli i blat mesura (Vol dir que tant els cereals com les oliveres volen que els reguin i que es facin marges o parets per impedir que es perdi l'aigua)

aigua, camp, plantes

Qui bat [o sembra] primerenc, bat [o sembra] de franc (A qui fa les coses abans d’hora li resulten infructuoses perquè les circumstàncies no eren les idònies)

camp

Qui bé sembra, bé cull (Qui té bon comportament o fa el bé, no pot esperar cap mal, ans al contrari)

camp, be

Qui bon maig vulga, primerenc comence (La llaurança és convenient per a oxigenar la terra i preparar-la per a absorbir tota possible pluja abans de la calor)

camp, bona, mesos

Qui cava la vinya per l'agost, omple el celler de most (Convé entrecavar els ceps per estovar la terra a fi que absorbisca bé la possible pluja)

vinya, plantes, mesos, camp

Qui cava pel novembre perd el temps

camp, mesos

Qui cava per l’agost ompli el celler de most (Les cavades, les llaurades, les femades i els regs o les pluges ajuden molt les plantes, i si es combinen poden operar miracles de producció)

vinya, mesos, camp

Qui confessa i no combrega, sembra i no sega (Vol donar a entendre que les feines s'han de fer completes)

camp, maneres de dir

Qui cull l'oliva abans de gener, deixa l'oli a l'oliver (Com més madura està l’oliva i més oli conté és en gener)

mesos, camp, plantes

Qui en camí ha sembrat, cansa els bous i perd el blat

animals, plantes, camp

Qui en terra d'altres sembra, perd la llavor

camp

Qui en terra d’altre ha sembrat, perd llavor, temps i treball (Qui no posseeix tots els mitjans de producció, no pot tenir la certesa que la seua inversió arribe a bon fi)

camp

Qui fa cols pel juliol, en menja quan vol (Indica que el mes de juliol és clau per iniciar amb èxit el cultiu de les cols)

consells, camp, plantes, mesos

Qui neix per a terròs, no arriba mai a rostoll (Significa que la gent de poca capacitat o de mala sort no arriba a prosperar)

camp

Qui no adoba allò que espatlla, prompte dormirà a la palla (Si hom deixa perdre allò que és seu, es veurà pobre aviat)

camp

Qui no bat pel juliol ha de batre quan pot

camp, mesos

Qui no bat per l'agost, bat sense gust (Les coses s’han de fer en el moment oportú o ja no es poden fer, o costen més de fer, o ja no són igual)

camp, mesos

Qui no cull [o aprofita] un fesol, no en menja quan vol (Vol dir que cal aprofitar les coses encara que sien petites, perquè totes tenen algun valor)

menjar, plantes, camp

Qui no llaura en dur i moll, tot l'any va amb el sac al coll (Qui no vol treballar ni quan té les coses fàcils, ha d’anar arreplegant el que pot per a sobreviure)

treball, any, camp

Qui no poda bé, ni la meitat de vi no té (La feina ben feta dóna millors resultats que la mal feta)

vinya, be, camp

Pàgina 21 de 27.

El Refranyer