Refranys be

No tindre ningú que et vulga, ni bé ni mal

O bé (Expressa una alternativa)

maneres de dir, be

Obra bé, que no ho perdràs (Les bones accions o les faenes ben fetes són reconegudes en algun moment)

be, consells

Obrar bé, i deixar fer Déu (Les bones accions o les faenes ben fetes són reconegudes en algu moment)

be, consells, déu

Ous sense sal, ni cauen bé ni fan mal

mal, menjar, salut, be

Parlar bé [d'algú] (Elogiar-lo)

be, maneres de dir, parlar

Pedaç ben posat, tapa un forat

Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé

estacions, mal, oficis, be

Per a dir-la, dir-la grossa

parlar, be

Per a estar bé al món, lo pare ha d’estar a l’infern (Menyspreen la conducta paterna tot reconeixent-ne l’autoritat o l’herència)

parentiu, mon, be

Per ben acabar, cal ben començar.

Per replantar i empeltar l'ametller la lluna de Nadal va bé

plantes, camp, be, festivitats, oratge

Per Sant Bernabé, has de sembrar carbasses, si vols que vagin bé (11 juny)

camp, mesos, plantes, be

Posar-se bé (Enriquir-se)

maneres de dir, be, diners

Posar-se-li bé [a algú] (Rebre bé)

be, maneres de dir

Prendre a bé [o a mal] (Reaccionar bé o malament davant un fet o una idea)

maneres de dir, be, mal

Prendre's a bé (No fer objecció)

maneres de dir, be

Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria les veles

animals, any, oratge, be

Què bé vius que quin vi beus!

be, vinya, beure

Què hem de fer? Trempar i quedar bé

Que vagi bé (Expressió utilitzada per acomiadart-se d'algú)

maneres de dir, be

Quedar bé [o malament] (Obrar d'acord [o en desacord] amb l'obligació o amb la correcció en el tracte amb els altres)

maneres de dir, be, mal

Quedar bé (Complir els compromisos contrets. Comportar-se adequadament)

maneres de dir, be

Quedar bé no costa res (Significa que generalment el portar-se com cal no dóna cap molèstia)

Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca i el bon vi mata la cuca.

vinya, be, beure, animals, cos huma, bona

Qui bé conjuga i declina, sabrà llengua llatina

Qui bé es cura molt dura

salut, be

Qui bé escolta, bé respon (Qui sap escoltar, sap contestar. Es diu perquè no es mal interpretin les coses que no són mal dites)

consells, be

Qui bé estiga que no es menege (Aconsella no deixar les coses certes per les incertes, perquè podem quedar-nos sense el que teníem)

Qui bé estiga, que no es moga (Significa que quan un gaudeix de benestar en un lloc, no cal que vagi a viure a altra banda)

Qui bé et vol et donarà dol (Sense ganes de causar cap dany, sinó per amor d’educar convenientment, a vegades s’ha d’infligir un correctiu a una persona estimada)

be, amor

Qui bé lliga, bé deslliga (Vol dir que cal fer les coses amb esment des del principi, si volem acabar-les així com cal(

Qui bé menja i bé beu, fa molt bé lo que deu (Justifica que alguna persona siga menjadora)

be, menjar, beure

Qui bé menja, bé beu i bé dorm té la salut que vol (Són activitats bàsiques i imprescindibles)

beure, menjar, salut, dormir, be

Qui bé nuga bé desnuga, tant si és fil com filempua

Qui bé nuga, bé desnuga

Qui bé paga, bé li serveixen (Qui paga més que un altre, o immediatament, és més buscat i apreciat per treballadors, clients i proveïdors)

diners, be

Qui bé sembra, bé cull (Qui té bon comportament o fa el bé, no pot esperar cap mal, ans al contrari)

camp, be

Qui bé viu, bé mor (Qui pot permetre’s una bona vida també pot permetre’s de morir dignament)

be, mort

Qui està bé no se’n recorda de qui està mal (Ressalta que l’egoisme fa que no solguem pensar en qui està pitjor que nosaltres)

be, mal, persones

Qui et vol bé [o t'estima] et farà plorar (Unicament qui ens estima sol ser prou sincer per a contradir-nos o fer-nos veure els nostres errors)

riure/plorar, be, consells, amor

Qui et vol mal, et farà riure, i qui et vol bé, et farà plorar (Significa que els bons pares i amics ens fan un favor quan ens diuen o fan coses que ens desagraden, mentre que els mals amics solen procurar afalagar-nos per fer-nos mal)

be, mal, riure/plorar

Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort l’espera [besuc = peix d’escata i carn blanca] (És una exageració que es diu per a destacar que el peix s’ha d’acompanyar amb vi, habitualment blanc o rosat)

menjar, mort, animals, aigua, be

Qui no poda bé, ni la meitat de vi no té (La feina ben feta dóna millors resultats que la mal feta)

vinya, be, camp

Qui paga bé, crèdit té (Qui paga més que un altre, o immediatament, és més buscat i apreciat per treballadors, clients i proveïdors)

be, diners

Qui pel bé es cansa, el bé alcança

Qui té diner no orina bé

salut, be, diners

Qui torna bé per mal, aconsegueix un premi immortal (Qui obra així, més que bo, és sant)

persones, mal, be

Qui viu bé viu sa

salut, be

Res bé faràs, si de pressa ho fas

Pàgina 4 de 5.

El Refranyer