El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys be
Ésser un bé de Déu (Dit per a ponderar l'abundor i l'excel·lència d'alguna cosa)
maneres de dir
,
be
,
déu
Està bé (Expressió que indica conformitat)
maneres de dir
,
be
Està ben posat, qui del que diuen no fa cas
parlar
,
be
Estar bé [algú] (Gaudir de bona salut)
maneres de dir
,
salut
,
be
Estar bé, com En Pepis dalt la forca (Irònicament, estar malament)
maneres de dir
,
be
,
mal
Estar-li tot bé (Caure-li tot bé. Sobre tot es diu quan es refereix a la roba)
be
,
indumentària
,
maneres de dir
Fer bé no es perd (A qui obra bé, difícilment li pagaran amb mal)
persones
,
be
,
consells
Fer bé sempre convé (Només per la satisfacció personal, ja val la pena)
consells
,
persones
,
be
Fer bona [o mala] farina (Portar-se bé [o mal] obrar així com cal [o malament)
be
,
maneres de dir
,
mal
,
bona
Fes bé a mans plenes, però no ho nomenes (Predicar la nostra bondat no està ben vist perquè sembla que es faça per interés)
consells
,
be
Fes bé hi no facis mal, i altre sermó [consell, o cosa] no cal (És el resum més sintètic de les normes de moralitat
be
,
consells
,
mal
Fes bé i no mires a qui ni a què (La bondat que no és sincera i desinteressada és pur interés)
be
,
consells
Fes bé i t’eixirà a la cara (La satisfacció personal és el millor premi)
be
,
consells
Fes bé sempre que podràs, perquè això t’emportaràs (La satisfacció personal és el millor premi)
consells
,
be
Fes bé, que no ho perdràs (Les bones accions o les faenes ben fetes són reconegudes en algun moment)
consells
,
be
Fes bé, si vols que te’n facen (Recomana invertir en bondat)
consells
,
be
Fes sempre el bé, no faces mal i altre consell no cal (S’explica sol.)
consells
,
be
Feu el bé abans no moriu
be
Fins a Sant Bernabé, per tot arreu va bé (11 juny)
mesos
,
sants
,
be
Granera nova agrana net [o bé; (o arreu] (Vol dir que les coses noves solen funcionar bé)
be
Home de bé (Home honrat)
persones
,
maneres de dir
,
be
Home de bé, és com blat de bona lluna (Els productes són de qualitat si es planten en el moment propici, ja que les fases de la lluna són determinats en totes les labors del camp)
persones
,
be
,
oratge
,
camp
,
plantes
Ja anem bé per anar a Sants ...
be
L'aigua de gener fa bé (Les pluges del gener assaonen els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts)
be
,
oratge
,
aigua
,
mesos
,
menjar
L'aigua de gener fa bé i cada gota de gener val un diner (Les pluges del gener assaonen els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts)
mesos
,
aigua
,
oratge
,
be
L'escudella ben bullida i ben humida
menjar
,
be
L'un fila, l'altre li té, l'altre li mira si li va bé
gent
,
be
La càrrega repartida va molt bé (Com més es reparteix, menys pesa)
be
,
animals
La casa que es porta bé compra olla pel febrer (Hom creu que és el moment de l'any més bo per a comprar els elements propis per a fer l'escudella)
casa
,
menjar
,
mesos
,
be
La crema, si és ben cremada, als xics i als més grans agrada
menjar
,
persones
,
be
La cura va bé, però l’ull el perdrem (Es diu humorísticament quan alguna cosa no té remei)
cos huma
,
salut
,
be
La sopa d'all si no fa bé no fa mal
menjar
,
salut
,
mal
,
be
Les molletes del fardell a vegades saben bé
be
,
menjar
Llaura bé i fort i menjaràs pa en abundor (Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels)
plantes
,
camp
,
be
,
menjar
Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita (Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels)
camp
,
be
,
vinya
,
plantes
Lliga bé es primer manat, si vols fer bona falcada (Recomana prudència en el començament d'una empresa o d'un negoci)
consells
,
be
Lo (o Tot) bé que no ve de Déu se fon prompte com la neu
déu
,
oratge
,
be
Lo ben parlat està ben escoltat (Indica els avantatges del parlar correcte i decorós)
parlar
,
be
Lo mal adquirit fa perdre lo ben adquirit
be
,
mal
Mai se moga qui bé està; qui mal busca el trobarà (Significa que quan un gaudeix de benestar en un lloc, no cal que vagi a viure a altra banda)
mal
,
be
Mal que bé (Després de tot)
maneres de dir
,
be
,
mal
Menja be i caga fort, / i no tingues por [o riu-te de]a la mort (Estes funcions fisiològiques són signe de bona salut)
mort
,
menjar
,
riure/plorar
,
be
,
salut
Menjar molt i pair bé, no pot ser (Les menjades abundants forcen l’estómac i altres òrgans interns, com el fel o el fetge)
menjar
,
salut
,
be
Menjar poc i pair bé (Els menjar lleugers són els millor per l'estomac)
menjar
,
salut
,
be
Més costa el mal viure, que el ben viure (La vida li és molt més senzilla a qui viu honestament que a qui la viu deshonestament, que ha d’anar amagant-se o fugint)
be
,
mal
Més prompte se sap lo mal que el bé
saber
,
be
,
mal
No fer-se un diner de bé (Fer-se mal)
diners
,
be
,
maneres de dir
No hi ha bé que cent anys duri ni mal que a tant arribi (Serveix de consolació per a qui està passant una mala ratxa)
any
,
mal
,
be
No hi ha paraula ben dita que no sigui mal compresa (Vol dir que els qui senten dir una cosa, sovint l'entenen o la interpreten malament)
be
,
parlar
,
mal
No queda ben confessat, qui no torna allò que ha furtat
be
Pàgina 3 de 5.