Refranys parentiu

Mares i filles, bones veïnes (Es diu, amb certa ironia, de dos ben avinguts, que s'entenen bé, coincideixen en els gustos, en la manera de fer les coses)

parentiu, maneres de dir

Mares i filles, llops i guilles [guilla = rabosa, rabosot, guineu] (El caràcter i el comportament són elements distanciadors en la relació quotidiana)

parentiu

Maria Dolors, filla meua, ¿què és el que t'ha deixat ton pare? La ombra d'una figuera i el para-sol al terrat!

parentiu

Marit gelós, d'un mal en té dos (Ve a dir que ja és un castic aguantar una dona, però que si, damunt, s’és gelós, es té un castic doblement i lliurement volgut)

amor, parentiu

Marit i muller en la vellesa s'han de menester (Les persones ens necessitem més que mai les unes a les altres quan estem desvalgudes)

parentiu, amor

Marit i muller, caben dins una olla (Vol dir que els qui van ben avinguts s'arreglen i són feliços amb qualsevol cosa)

amor, parentiu

Marit i muller, són com l'aigua i el pitxer

amor, parentiu

Marit vull; al punt el vull; si no, no el vull (Es diu referint-se al qui és massa exigent en demanar una cosa sense mirar si és possible obtenir-la tot seguit)

amor, parentiu

Matrimoni sense fills, arròs sense oli (Els fills donen alegria en una casa, igual que l’oli fa més agradables les menges, i el sol, la vida)

amor, parentiu, plantes

Menjar de grill no és per mon fill.

animals, menjar, parentiu

Mentre la criatura és a dida, bona vida; quan la criatura és criada, ni dida ni dinada [dida = mainadera, criada, “cangur”] (Quan es disposa de temps lliure perquè d’altres ens fan la feina, tot és meravellós)

parentiu

Més corre una gota de sang que un riu d'aigua (Significa que l'amor entre parents sol esser més poderós que moltes altres passions)

parentiu, cos huma

Més prop de la carn està la camisa que no el gipó (Vol dir que primer s'ha d'atendre als parents que als externs)

parentiu, indumentària

Més val al·lots que malalties (Es diu per a conhort d'algú que considera excessiu el nombre de fills)

salut, parentiu

Més val fadrí pobre que viudo ric (És una opinió)

parentiu, diners

Més val un bon amic que cent parents (Significa que ens hem de refiar més de l'ajut dels amics i veïns que dels parents)

amistat, parentiu

Més val un bon amic que deu cunyats o cosins (És una interpretació que deixa en mal lloc els parents polítics o llunyans)

parentiu, amistat, bona

Més val un bon amic que parent ni cosí (Significa que ens hem de refiar més de l'ajut dels amics i veïns que dels parents)

amistat, parentiu

Més val un bon amic que un parent ric (Significa que ens hem de refiar més de l'ajut dels amics i veïns que dels parents)

parentiu, amistat

Mil i mil dos mil, mon pare està més gros que un pernil.

parentiu

Molt de mut que la mare dorm

dormir, parentiu

Moltes filles a casa, mala brasa (Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència)

parentiu

Moltes filles i males vinyes desfan l’alberg. [alberg = negoci familiar, patrimoni] (Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència.)

parentiu, vinya

Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa (Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència)

parentiu, vinya, persones, casa

Molts fills i poc pa, anar a captar (On es passa precarietat, cada fill tria el seu camí en la vida, bo o dolent)

parentiu, menjar

Molts germans en un consell, allò que és blanc ho fan tornar vermell (Vol dir que quan hi ha molts interessats en una cosa, la fan prevaler)

consells, parentiu

Molts parents a aconsellar, però pocs a ajudar (Donar consells és fàcil i barat, però resoldre problemes o fer faena per a un altre costa més)

consells, parentiu

Muller arreglada, el llit fet i pentinada (Abans de fer unes coses s’han d’haver fer unes altres més necessàries)

parentiu

Muller de mariner, vídua gairebé (La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més)

oficis, mort, mar, parentiu

Muller i pollí, pren-los del veí

parentiu, amor, animals

Muller jove i bon marit, bona nit

amor, parentiu

Muller malcarada i paella foradada, mal per la casa

casa, mal, parentiu

Muller que no menja amb el marit, lo millor ja ho té engolit (es refereix a les persones que fingeixen estar desmenjades, però que d'amagat s'atipen bé)

parentiu, amor, menjar

Muller que no menja amb vós, després menja més que dos (És un avís als marits que no fan cas de la desgana de llurs mullers)

menjar, amor, parentiu

Muller tossuda, marit tossut, matrimoni mal avingut (Viure en parella requereix cedir i transigir per part dels dos en moltes ocasions per a la bona convivència de la família sencera)

parentiu, amor

Músics, xics i criatures, a la millor la fan (Són tres col·lectius amb fama de no tenir molt trellat)

música, parentiu, oficis

Mut i callosa, que ve la rabosa [callosa = silenci] (Recomana callar. L’advertiment, originalment dirigit als xiquets menuts, fa que se senten desemparats com corderets)

animals, parentiu, parlar

Negocis amb parents, resulten dolents

parentiu

Ni dona ni teler no els prengues pel Candeler (2 de febrer) (Qui es casa en hivern, prompte té alguna altra boca que alimentar, i qui treballa dempeus en un local gran es gela aviat)

amor, festivitats, parentiu

Ni el pare es morirà, ni nosaltres soparem (Es diu per indicar que es fa una cosa ansiosament, amb gran pressa)

parentiu, mort, menjar

Ni els morts, ni els absents, tenen amics ni parents (Dóna a entendre que la llunyania o la distància refreda els sentiments vers una persona)

mort, amistat, parentiu

Ni es mor el pare ni sopem (Es diu quan es produeix alguna tardança injustificada al moment de fer alguna menjada comunal)

menjar, mort, parentiu

Ni massa filles ni massa vinyes (Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència)

vinya, parentiu

Ni massa vinyes ni massa filles ni massa cases en pobres viles (Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència)

parentiu, vinya, casa

Ni per foc ni per muller no deixis ta casa i vagis al carrer (Recomana controlar bé les coses més íntimes i no descuidar allò que ens convé)

foc, casa, parentiu

No alabis mai: ni la teva dona, ni el teu vi, ni el teu cavall

vinya, parentiu, animals

No diguis que tens la filla ben casada, que no sigui morta i enterrada

parentiu, amor

No es pot fer res davant de les criatures (Les criatures són un destorb per a les activitats familiars o conjugals, i un perill perquè tot ho xarren)

parentiu

No faria un favor ni a son germà (Ho diuen d'una persona molt egoista o poc amable)

maneres de dir, parentiu

No hem pesa que mon fill siga jugador, sinó que vaja darrere de rescabalar-se (És preferible un mal menor a un mal major)

parentiu, dia i nit, joc

Pàgina 17 de 23.

El Refranyer