Refranys parentiu

Les sogres i les cunyades són com les anses mal apegades

parentiu

Les tres alegries de l'home són: quan se casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor

alegria, parentiu, animals, mort

Llenya d'argilaga, foc de casada (Compara la gran i efímera flamarada de l’argelaga amb la fogositat d'una dona casada)

plantes, parentiu, foc

Llevar-se el mos de la boca (Qui dedica tots els mitjans al fill, es queda amb allò estrictament necessari per a sobreviure)

parentiu

Llonganissa i ous fregits fan cegos els marits (Vol dir que les dones que volen enganyar llurs marits, ho aconsegueixen tractant-los a cor què vols cor què desitges)

menjar, amor, parentiu

Lluna va a sortir, marit aquí

oratge, parentiu

Lo fill mort i l’àpi a l’hort (Es diu quan algú tenia mal comportament o quan no lamenten la pèrdua de la persona)

parentiu, plantes, mort, camp

Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de sa mare (Es diu perquè els infants sense pare solen esser criats per la mare amb massa contemplacions i surten dolents)

parentiu

Lo que diuen los pares al foc ho xarren los xiquets al joc (En la família on hi ha xiquets és difícil guardar secrets)

joc, foc, parentiu

Los fills criats, los pesars doblats (Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies)

parentiu

Los fills de gats, tard o prompte, acacen rates (Es diu de la persona que té iguals o similars defectes que els seus progenitors)

animals, parentiu

L’amic i el gendre, en tot l’hivern no es troben (Significa que la veritable amistat no es veu afectada per la distància o la falta de contacte físic)

amistat, parentiu

L’amic triat i el germà com vinga.No som lliures d’elegir els nostres familiars, amb els quals pot ser que renyim per qüestions de caràcter o de gustos. Se li diu a un amic com a lloança, i a un parent com a menyspreu.)

parentiu, amistat

L’amor d’una mare és la cosa més gran del món (Gran veritat)

parentiu, mon, amor

L’escorpra, la sogra i les cunyades tenen punxes metzinades [escorpra = peix de carn saborosa i espines verinoses al llom / metzinat = verinós, tòxic] (Sentencia que el parentiu polític no sol ser apreciat igual que el parentiu carnal)

animals, parentiu

L’home ben casat ha de tenir deu anys més que la dona (Així sol ser perquè, en general, els homes maduren més tard que les dones i perquè el temps fèrtil d’elles és més curt que el d’ells)

parentiu

L’home es casa quan vol, i la dona quan pot (Abans, l’home tenia moltíssima més llibertat que la dona per a qualsevol cosa, i la dona depenia de la voluntat del pare)

parentiu, amor

L’home ric, amb la fama casa el fill (En general, la gent considera que els fills dels rics, dels poderosos o dels famosos tenen les qualitats o l’herència dels seus progenitors)

parentiu, diners

L’home té dos enemics volguts: els béns i els fills (Impliquen la preocupació i l’esforç per mantenir-los i procurar-los el millor futur possible)

diners, parentiu, persones

L’home, quan és xiquet, al braç de sa mare, sempre té fred (Certament)

parentiu

Madrastra! Mala febre que l'encastra! (Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits)

parentiu

Madrastra, desgraciat del qui la tasta (Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits)

parentiu

Madrastra, el nom li basta (Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits)

parentiu

Madrastra, en feren una de sucre i va esser agra! (Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits)

parentiu

Madrastra, mare aspra, ni de cera ni de pasta (Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits)

parentiu

Mai els fills engreixen als pares (Confirma que tots els sacrificis que fan els pares reverteixen en profit dels fills)

parentiu

Mai els fills no han engreixat els pares.

parentiu

Mal camí passar-lo prest, —i passava el rosari a son pare (Es diu referint-se als qui obren precipitadament en coses serioses i delicades)

parentiu

Mal casat, de muller i fills despreciat (Qui no duu bona conducta quan és casat i té responsabilitats, és abandonat pels més pròxims)

parentiu

Mal està la muller quan fa cridar el barber

oficis, parentiu

Maldecaps, cap; criatures, poques (Recomana no complicar-se la vida més de l’estrictament necessari)

parentiu

Mar passada, amor desoblidada (Es diu referint-se als qui, en haver-se absentat dels amics o familiars, se n'obliden o no els envien noves)

amor, amistat, mar, parentiu

Mar passada, mar oblidada (És una crítica a qui descuida els amics i parents d’antany o a qui vol oblidar experiències passades)

parentiu, mar, amistat

Mare atordida cria la filla tolida [tolit = baldat, discapacitat, impedit] (Qui actua atarantadament és un mal exemple per als altres)

parentiu

Mare d’un fill sol, mare de dol (Els fills únics tenen la fama de ser consentits i, per tant, malcriats, ja que les atencions maternes hi queden concentrades i no repartides entre altres fills)

parentiu

Mare d’un fill, mare de dolor (Els fills únics tenen la fama de ser consentits i, per tant, malcriats, ja que les atencions maternes hi queden concentrades i no repartides entre altres fills)

parentiu

Mare enfillada, no mor enfitada (Vol dir que el qui té fills no pot estalviar diners)

diners, parentiu

Mare feinenta fa ésser la filla dolenta [feinenta = faenera, treballadora, diligent] (Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen)

parentiu

Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota la casa (És creença general que les sogres i les nores no solen dur-se bé perquè provénen de famílies i educacions diferents)

parentiu, indumentària

Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota València (Les dones d’una casa solen estar molt unides per coincidir moltes hores en els mateixos quefers casolans, equilibri que es veu alterat quan hi intervé una persona aliena a la rutina)

parentiu, indumentària

Mare pietosa, cria sa filla melindrosa (Els fills de qui és molt detallista i mirat, per imitació i exageració, acaben sent una miqueta anormals)

parentiu

Mare que no cria, més que mare és tia (Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc)

parentiu

Mare que, podent, a son fill no cria, no és mare, sinó que és tia. (Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc)

parentiu

Mare recatada, filla assegurada (Les mares solen ser l’exemple a imitar per les filles)

parentiu

Mare reservada, filla assegurada (Les mares solen ser l’exemple a imitar per les filles)

parentiu

Mare treballadora, filla gandula (Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen)

parentiu, treball

Mare valenta fa la filla dolenta (Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen)

parentiu

Mare vella que té un fill, a la pubilla de no casar-se posa en perill

parentiu

Mare viva, filla tonta( Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen)

parentiu

Mare, què cosa és casar? Filla, filar, parir i plorar (Adverteix que el casament és patiment per a una dona)

parentiu, riure/plorar, amor

Pàgina 16 de 23.

El Refranyer