El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys diners
L'amistat en una part [o d'un costat] i l'interès [o interesos] en l'altra (Aconsella diferenciar bé els dos conceptes perquè moltes vegades es perd l’amistat quan intervenen diners, amors...)
diners
,
amistat
L'amor fa molt, l'argent fa tot (Confirma que l’amor és molt poderós, però que els diners ho són encara més)
amor
,
diners
L'ase d'Arcàdia, va carregat d'or i menja palla (Ho diuen per censurar els avars)
animals
,
llocs
,
diners
L'ase que té or, logra lo que vol (Qui té diners pot aconseguir-ho tot o quasi tot)
animals
,
diners
L'avar és com el porc, no aprofita sinó mort (És una crítica als avars, que no afavoreixen a ningú mentre viuen, però sí quan es moren ben rics)
diners
,
animals
,
persones
L'avar i els ulls mai estan satisfets (Critica l’avarícia d’alguns que, com més tenen, més volen)
diners
,
persones
,
cos huma
L'avar no té cor ni ventre (Critica els materialistes la finalitat de l’existència dels quals és únicament acumular riquesa)
cos huma
,
diners
,
persones
L'avar ric no té parent ni amic (Critica l’avarícia d’alguns que, com més tenen, més volen)
persones
,
diners
,
amistat
L'avar, on té el tresor, té el pensament i el cor (Critica els materialistes la finalitat de l’existència dels quals és únicament acumular riquesa)
persones
,
cos huma
,
diners
L'avarícia trenca el sac (Significa que sovint l'excés de desig de guany resulta perjudicial al mateix avarut)
diners
L'avellana rossa tapa el forat a la bossa
diners
,
plantes
L'avi guanya i el nét s'escanya (Significa que en general els descendents perden allò que llurs avantpassats han guanyat.)
diners
,
parentiu
L'enveja no fa estar gras (Vol dir que no per tenir enveja dels altres obtenim els béns que ells gaudeixen)
diners
L'escudella és bona pel cos i per la butxaca
salut
,
cos huma
,
diners
,
menjar
,
bona
L'estalvi és una renda molt gran
diners
L'home se prova amb sa paraula, així com l'or amb el foc (Cal mantenir la paraula donada i ser conseqüent amb el que s’ha dit per a ser considerat persona cabal i no pas un tarambana)
persones
,
parlar
,
diners
,
foc
L'hospital de Santa Creu, tal hi va qui no s'ho creu (Es diu referint-se als qui van empobrint-se sense adonar-se'n)
salut
,
diners
L'or fa secs
diners
L'or fa semblar cristià el moro
diners
L'or no es deixa agarrar pel rovell
diners
L'or té bon color i bona olor
diners
,
bona
La bossa del jugador ara té diners ara no
diners
,
joc
La bossa del jugador corre sense aturador
diners
,
joc
La bossa del jugador no necessita lligador
diners
,
joc
La bossa del mesquí, lo diable l'obrí
diners
,
diable
La bossa del miserable l'obri el diable
diable
,
diners
La bossa i el cullerot / fins a la mort (Conservar els diners i el poder tota la vida)
maneres de dir
,
diners
La bossa o la vida! (Intimidació a donar els diners que es porten)
diners
,
maneres de dir
La burra bona en el seu poble es ven.
diners
La capa que es deu no abriga (Significa que qui té deutes està vivint una mentida, perquè res del que té no és seu i en qualsevol moment ho pot perdre)
diners
,
persones
,
indumentària
La casa acabada i la bossa buidada fan l'home savi i prudent (Fer una casa habitable costa molts diners i esforços, de manera que quan s’acaba, mai més es torna a tenir ganes de repetir l’experiència)
casa
,
persones
,
diners
La casa i la llar cent dobles val
diners
,
casa
La dona bonica mai no et farà tornar ric (Significa que la bellesa és agradable als ulls però no sol implicar cap enriquiment monetari)
persones
,
diners
La dona lletja, l'or la fa bonica (La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres)
persones
,
diners
La feina de gener, set pans per un diner.
diners
,
mesos
,
treball
La fortuna de Garcia, que es gasta de nit i es lleva de dia
diners
La fortuna és de la lletja, que la guapa ja la té
diners
La fortuna és dels atrevits (Anima a no ser tímids)
diners
La fortuna no és de qui la busca, sinó de qui la troba
diners
La ganància de Na Peix-frit [o del peix fregit], que el venia a quatre i el pagava a sis (Es diu referint-se a un negoci ruïnós)
diners
,
animals
La llavor de gener, no la canvies per diners (Destaca la bona qualitat de la llavor que s’obté en aquest mes)
mesos
,
camp
,
diners
La mala administració fa mal al bo (Si una institució és injusta, molts administrats es consideren burlats, robats, afrontats o ignorats)
persones
,
bona
,
mal
,
diners
La mar en fa de rics i de pobres (Afavoreix la pesca, el comerç..., però de tant en tant causa naufragis)
mar
,
diners
La mar, com més té, més brama (Al·ludeix als ambiciosos, sempre cobejosos de més riquesa o més honors)
oratge
,
mar
,
diners
La millor fiança és tenir la bossa per l'ansa (Qui té diners en efectiu o propietats sol tenir crèdit per ser solvent)
diners
La millor sort i ventura, és tenir renda segura (S’explica sol)
diners
La missa major és missa de senyor. [o Qui va a missa major, o té molts quartos o molta devoció] Significa que al dit acte religiós, per la seva mes llarga duració, no poden assistir-hi els obrers sino en especials solemnitats de l'any)
diners
,
festa
La necessitat fa fer moltes coses (Quan no hi ha recursos, tothom s'ha escarquillar)
diners
La necessitat no té llei (Significa que el qui es veu constret per la necessitat a fer una cosa, la fa, encara que li estigui prohibida)
diners
,
justicia
,
maneres de dir
La necessitat [o la fam]no té llei (Significa que el qui es veu constret per la necessitat a fer una cosa, la fa, encara que li estigui prohibida)
menjar
,
justicia
,
diners
Pàgina 20 de 37.
Refranys diners