Refranys camp

Si vols collir has de sembrar (Evidentment)

camp

Si vols collir vi i blat, sembra aviat i poda tard

camp, plantes, vinya

Si vols enganyar el pagès, sembra les faves clares i el mill espès

oficis, plantes, camp

Si vols fer-te ric aviat, sembra més ordi que blat (L’ordi s’arreplega abans que el blat)

diners, camp, plantes

Si vols l'all coent, planta'l un dimecres d'advent

camp, plantes

Si vols l’all ben coent, planta’l per l’Advent; si el vols ben fi, planta’l per Sant Martí; però si el vols verdader, fes-ho pel gener (11 novembre) (La coentor de l’all depén de la sequedat o de la humitat del terreny)

sants, festivitats, mesos, plantes, camp

Si vols menjar pèsols al segar, al mes d'abril els has de sembrar (És el moment idoni per a la sembra d’aquest llegum)

plantes, camp, mesos, menjar

Si vols menjar síndries aviat, sembra-les per Sant Marc i les tindràs per Sant Jaume tot al més tard (25 abril) (25 juliol)

camp, mesos, plantes, sants

Si vols naps i plantes cols no colliràs pas fesols

camp, plantes

Si vols saber que és suar, veste'n un dia a cavar (Més clar, aigua)

saber, treball, camp

Si vols tenir bon cigronar, per Nadal l'has de plantar (És en l'hivern quan s'ha de plantar aquesta planta)

mesos, camp, bona, plantes, festivitats

Si vols tenir bon cigroner, el primer de maig l'has de sembrar

plantes, camp, mesos

Si vols tenir bon nap per Sant Jaume ha de ser nat. Jo el faré per Sant Bartomeu i serà millor que el teu (25 juliol) (24 agost)

camp, mesos, plantes, sants

Si vols tenir bona col, planta-la al juliol (És el moment culinari idoni)

mesos, plantes, camp

Si vols tenir pa, per Sant Joan has de segar. (24 juny) (Pels voltants del 24 de juny és quan s’ha de segar el blat)

mesos, menjar, camp, sants

Si vols tenir un bon aller, l'has de fer a la lluna vella de gener (Els alls es planten des de desembre fins a febrer, en ple hivern)

mesos, oratge, plantes, bona, camp

Si vols tenir un bon favar, fes-lo pel gener (Cert)

plantes, camp, bona, mesos

Si vols tenir un bon favar, sembra'l per la Mare de Déu del Pilar. (12 octubre) (Cert)

mesos, plantes, sants, bona, camp

Si vols tenir un bon most, cava la vinya a l'agost (Convé entrecavar els ceps per estovar la terra a fi que absorbisca bé la possible pluja)

camp, mesos, plantes, vinya

Si vols tenir un bon tomacar, per Santa Àgata l'has de sembrar. (5 febrer)

bona, camp, plantes, mesos

Si vols terra bona, com els vells, pel juliol crema gavells

mesos, camp, bona

Si vols tindre bon mallol, cava'l dins el juliol

mesos, camp

Si vols un bon aller, sembra'l pel gener (Els alls es planten des de desembre fins a febrer, en ple hivern)

camp, bona, mesos, plantes

Sol i neu, riquesa del pagès

camp, oficis, oratge

St. Climent, sembra valent. (23 novembre)

mesos, camp, sants

St. Silvestre, deixa l'any i ves-te'n. Deixo la primera flor i el primer fruit. (31 desembre)

mesos, plantes, sants, camp, any

Talla la llenya per Santa Àgata, i mai més la veuràs cremada (5 febrer)

camp, sants

Tenir bon tempir (Es diu generalment del bon punt d’humitat de la terra després d’una ploguda)

camp

Tenir un ull a l'hort i altre a la vinya (Indica vigilància simultània cap a dos indrets diferents)

maneres de dir, vinya, camp

Terra amb molta llenya, fuig d’ella (L’abundància de llenya pot ser indicativa que els arbres s’han mort per falta d’aliment, a més que per a fer la terra productiva s’haurà de llevar tota la llenya prèviament)

camp

Terra de bruc, terra de poc suc

camp, plantes

Terra de calcides, no la dons a tes filles (Significa que la terra on creixen plantes espinoses no s'ha de donar a netejar a persones que no siguin ben experimentades)

camp, parentiu

Terra de gaons, no en venguis ni en dons (Es diu perquè aquestes terres solen esser molt grasses i bones, puix que aquelles plantes enfondeixen molt amb les arrels)

camp

Terra desamorida (Terra dolenta, poc productiva)

maneres de dir, camp

Terra llaurada per vaques i casa governada per dones, no van mai bé

casa, camp, persones

Terra negra fa bon blat (La negror de la terra sol ser indicativa que és rica en matèria orgànica)

bona, camp, plantes

Terra negra fa bon blat, i la blanca, mig fallat (El color negre és indicatiu de terra rica en elements orgànics, mentre que el color blanc n’indica pobresa)

camp, colors, plantes

Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa escaimat [o «el fa migrat] (Es diu sobretot referint-se a persones morenes o a coses de color molt fosc)

camp, bona, persones, plantes

Terra on hi haja molta llenya, no habites en ella (L’abundància de llenya pot ser indicativa que els arbres s’han mort per falta d’aliment, a més que per a fer la terra productiva s’haurà de llevar tota la llenya prèviament)

camp

Terra per a fer plantació, la de vora riu

camp

Terra per fer plantiu, la de vora riu (Les riberes tenen, a més d’humitat constant, llims fèrtils aportats per les crescudes)

camp

Terra roja, quan te farà goig, ven-la (Significa que la terra roja no sol esser bona per a l'agricultura)

camp

Terra vermella, terra d'olles

camp

Terra vora camí, mal veí (Els bancals que flanquegen camins estan molt a mà de qui hi passa, i els seus fruits són els primers a anar desapareixent)

camp

Terra, ni poca ni massa (Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar)

camp

Tota collita vol aire

camp, oratge

Trencar el tap (Faena per tal de millorar la qualitat del terreny picant-lo amb unes puntes de ferro)

maneres de dir, treball, camp

Tres coses són insaciables: el foc, la terra i la dona (Mentre s’alimenten, el foc no s’apaga i la terra fructifica, i les dones sempre volen més: amor, dedicació, diners...)

persones, foc, camp

Treure palla (Treure amb les forques la palla d'enmig de l'era, quan les mules ja no són a la batuda)

camp, maneres de dir

Tronada per l'abril, cada gra en torna mil (Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites)

mesos, camp, oratge

Pàgina 26 de 27.

El Refranyer