Refranys animals

Les dones tenen set vides, com els gats, i les menges nou (Certament. Es diu de qui sempre té sort i tot li ix bé)

persones, animals

Les eugues i les vaques, per l'abril les més flaques

mesos, animals

Les eugues, pel juliol, baten de sol a sol

animals, camp, mesos

Les faves d'abril, les vull per a mi; les faves de maig per al meu cavall

animals, mesos, plantes

Les gallines d'agost, les millors ponedores són (Això diuen, si bé és al gener quan més solen pondre)

animals, mesos

Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost [Entitats de població de Forallac, municipi gironí de la comarca del Baix Empordà] (Per a indicar la gran proximitat d'ambdues poblacions empordaneses)

animals, llocs

Les gallines ponen pel bec (Vol dir que perquè les gallines siguin ponedores, cal alimentar-les bé)

animals

Les garses roben tot allò que lluu i ho amaguen (No és l’única espècie d’au que se sent atreta per les coses lluentes i les fa servir en el niu o les usa com a decoració en la parada nupcial)

animals

Les garses senyalen mal temps (Es diu perquè la seva presència és sinònim de mal temps)

animals, oratge

Les herbes del maig dels rucs fan cavalls (És el moment de l'any en que l'herba és més gemada, les bèsties pasturen més bé i l'ofici resulta més fàcil)

animals, mesos, plantes

Les mones de Tetuán, el que veuen fer, fan (Es diu de la persona que té iguals o similars defectes que els seus progenitors)

animals, llocs

Les mosques pel maig, els ases fan saltar (Es comencen a veure les primeres mosques d'ase, que són la tortura del bestiar. Hom creu que les duen les orenetes, puix que generalment aquest dípter campeja, si fa no fa, la mateixa temporada que l'ocell.)

animals, mesos

Les mosques van a la mel (Vol dir que la gent cerca que la tractin bé i que li donin profit)

animals

Les mosques, per Sant Narcís, cada picada en maten sis. (29 d'octubre) (Les poques mosques que queden vives al mes d’octubre són molt insistents i apegaloses)

animals, mesos, sants

Les orenetes porten sort, i qui les empaita és bord

animals

Les orenetes porten xinxes

animals

Les ovelles caguen or

animals

Les perdiuades per St. Miquel. ( 29 setembre )

animals, sants

Les rates de sagristia són més roïnes que les de l’horta (Les persones beates, que fa ostentació de devoció i religiositat)

camp, animals, persones

Les sardines i els ous, grossos o petits, menja-te'ls amb els dits (A més de molt saborosos dona més plaer)

menjar, animals

Les tórtores porten desgràcia a les cases que en tenen (Això diuen, possiblement perquè ho caguen tot per on passen)

animals, casa

Les tres alegries de l'home són: quan se casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor

alegria, parentiu, animals, mort

Les tres coses més fredes de la terra són: el nas d’un gos, la navalla del barber i el cul d’una dona (Cert)

animals, cos huma, persones, oficis

Les tres pors són: caure d'un banc, tenir cranc i cagar fang

salut, animals

Les truites han d'ésser fresques, fregides i del Freser

menjar, animals

Les ventades d'octubre porten els ocells i maten l'eruga (Les ventades són el preludi del canvi de temps; qui pot, en fuig, i qui no pot, es mor de fred)

animals, oratge, mesos

Les ventades d’octubre els ocells duen, o se’ls enduen, perquè acabades les figues, guatlles fugides (Les ventades són el preludi del canvi de temps; qui pot, en fuig, i qui no pot, es mor de fred)

mesos, animals, plantes, oratge

Les xiques de Castellfort són moltes i saben poc; per rostir una sardina l'arrastren per tot el foc (Poble castellonenc a la comarca dels Ports)

persones, llocs, saber, menjar, animals

Lladra el gos al poregòs (Significa que la timidesa és interpretada a vegades com a debilitat i aprofitada per alguns per a creure’s superiors)

animals

Lladra el gos perquè té por

animals

Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins (Fa referència a la seva proliferació)

plantes, animals, persones

Llàgrimes de cocodril (Plors falsos, fingits)

maneres de dir, riure/plorar, animals

Llançar els gossos als garrons (Posar en un compromís o en una situació de difícil solució)

maneres de dir, animals

Llançar [alguna cosa] com els burros els pets (Fer-la molt abundantment, amb facilitat)

animals, maneres de dir

Llaurada de burro i cavada de xiquet (Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat)

persones, camp, animals

Llaurada de rucs i batre de bous, merda a l'era (Vol dir que ni els rucs valen per a llaurar ni els bous per a batre)

camp, treball, animals

Llaurar de "burret" [o "ruquet"] i cavar de xiquet, collita de pet (Vol dir que les feines que s'encarreguen a gent inepta surten malament)

animals, persones

Llaurat de vaques i cavada de dones, baconada segura [baconada = porcada, enviscada, merderada, bunyol, faena mal feta] (Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat)

treball, camp, animals, persones

Llaurat de vaques i cavat de dones, mal treballat i ben trepitjat (Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat)

animals, camp, persones, treball

Llaurem? diu la mosca al bou.

animals

Llavar-li el pel a un burro, és perdre temp i sabó..

animals

Llebeig, molta mar i peix fresc (Les aigües remenades agiten els peixos, que s’enreden fàcilment en les xarxes)

oratge, mar, animals

Llebre a la brasa, menjar dolent

animals, menjar

Llebrer dormidor, poc caçador (Qui descansa molt, treballa poc)

caça, treball, animals, dormir

Llengua d'escurçó (Mala llengua, propensió a la maldiença)

animals, parlar, maneres de dir

Llesta com una rata vella (Molt llesta)

animals, maneres de dir, saber

Llet de cabra, formatge d'ovella i mantega de vaca

menjar, animals

Llibres, dones i gossos fan bona companyia (Certament)

persones, animals, ensenyar

Lliga [o cal estacar] l'ase a on l'amo vol (Recomana que s'obeeixin sempre les indicacions dels superiors, com a norma per a estar bé amb ells i treure'n profit)

consells, animals

Lligamosques (Persona que dona una gran importància a coses menudes, insignificants)

maneres de dir, animals

Pàgina 52 de 96.

El Refranyer