«treball» — 267 resultats
text: treball
+ Modifica la cerca
A Argentona, moliners, que el treballar no els agrada
Municipi barceloní de la comarca del Maresme
llocs oficis treball
A cap boig has de veure que per treballar li doni
donar treball salut
A dies llargs, llargs treballs.
Quan més llarg és el dia, quan més sol hi ha, més feina es pot fer. Ens referim a la feina del camp.
oficis treball
A la casa on es treballa, no hi falta pa ni palla
En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries
casa treball menjar
A la gent de treball, no els treguis l'all
Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany
gent plantes treball
A la gent del treball dóna-li pa i all
Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany
donar treball menjar gent
A la taula i al llit al primer crit, i si és per treballar, deixa'ls cridar
Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar
menjar treball dormir
A l’ase que més treballa, a aquest li donen menys palla
Sempre sembla que qui més treballa i més feina fa, topa amb unes condicions pitjors per poder desenvolupar les seves habilitats
treball animals
A Massalfassar, el que més i el que manco, per a portat avant ha de treballar
Poble valencià a la comarca de l'Horta Nord
llocs treball
A més de pregar, cal treballar
Per a subsistir s’ha de treballar, perquè el mannà ja no cau del cel. Significa que les coses no s’obtenen pel fet de desitjar-les, sinó fent per aconseguir-les
treball
A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina
Critica la injustícia laboral o social on es premia més qui menys s'esforça (la gallina, considerat menjar millor) que qui treballa de valent (la sardina, peix humil). S'utilitza per denunciar situacions on el treball no és valorat o retribuït correctament.
animals
A qui no li vaja el torn, que treballe en el forn
Es refereix a que tots podem fer alguna cosa pels altres, si volem
oficis treball
A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina
Es diu irònicament quan s’ha produït una injustícia en afavorir més a qui no s’ho mereix que a qui s’ho mereix
animals treball
A qui treballa, una sardina; i a qui no treballa, una gallina
Critica la injustícia laboral o social on es premia més qui menys s'esforça (la gallina, considerat menjar millor) que qui treballa de valent (la sardina, peix humil). S'utilitza per denunciar situacions on el treball no és valorat o retribuït correctament.
animals treball
A un mal treballador cap eina no li va bé
Els ganduls sempre cacen excuses per no haver treballar
maneres de dir treball caça
A Valls, cebes, alls i molts treballs [Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona]
És una crítica a qui diu alguna obvietat
llocs plantes treball
Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu
L’aigua pura assacia i dóna energia. La neu de desembre comporta més gana (eixampla el ventre) i la necessitat de continuar treballant intensament (a treballar arreu).
aigua cos huma treball
Al peresós li entren ganes de treballar, quan s'acaba la feina
Qui no té voluntat i pretén quedar bé, es presenta o s’ofereix quan sap que ja és tard
treball
Al treball [o a la faena] s’ha d’anar havent cagat i pixat
Quan el cos i la ment estan en condicions, es rendeix més
treball
Al treballador, faena; i al jugador, diners
joc treball
Als Reguers, qui no treballa, no fa res
Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
treball llocs
Amb penes i treballs
Amb moltes dificultats. Penosament, a males penes, amb prou feines, difícilment, amb gran esforç; ha costat molt de
treball maneres de dir
Anar de cara a la feina [o a treballar]
Treballar sense entretenir-se, no perdre el temps, no romancejar
maneres de dir treball
Anar [o treballar] a estall
Anar a preu fet. Treballar sense parar
treball maneres de dir
Animal bon menjador, per a tot treballador
Qui té bon apetit sol tenir salut i energia
animals bona treball
Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa
Significa que un excés de pluja és perjudicial per a l'agricultura, ja que inunda els camps, impedeix la collita i, per tant, el pagès no té productes per menjar ni per vendre, tot i haver treballat la terra.
aigua any menjar oficis oratge+1
Anys i treballs, ixen els pels blancs
any treball
Arc que molt treballa, o es trenca ell o la corda
treball
Avarques per a treballar, les festes a coixejar
[L'avarca és un calçat d'una sola de cuiro cordells que la subjecten al peu i al turmell].
diners festa treball
Boirina a la vall, pagès al treball. Boirina a la muntanya, pagès a la cabanya
La boira és indicativa de bon o mal oratge mariner segons l’altitud on es forma. Indica que la boirina a la vall (i claror a dalt) augura bon temps, permetent al pagès treballar. Contràriament, la boirina a la muntanya augura pluja o mal temps, obligant el pagès a quedar-se recollit a la cabanya.
oficis oratge treball
Boirina en la vall, pescador al treball; boirina en la muntanya, pescador en la cabanya
La boira és indicativa de bon o mal oratge mariner segons l’altitud on es forma. Indica que la boira a la vall (baixa) pronostica bon temps per pescar, mentre que la boira a la muntanya (alta) augura mal temps, aconsellant quedar-se a resguard.
oficis oratge mar
Bon caçador, mal treballador
caça oficis bona mal
Bon menjar fa bon treballar
Amb l'energia recuperada tenim mes forces per la feina
menjar bona treball
Bon vi i bona escudella i que treballi qui en ve al darrera.
Quant a la valor nutritiva de l'escudella i la bona combinació amb el vi.
bona menjar treball vinya
Bon viure i no treballar, no pot durar
bona treball
Camp de treball
Lloc on es fan treballs d'interès públic
maneres de dir treball
Casa de cavalls, casa de treballs
animals casa treball
Casa feta i vinya plantada, pocs saben quina treballada
treball vinya casa
Cavall de regal, per a la vista bo, per al treball mal
Normalment es regala allò que a u mateix no li serveix
animals treball
Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l'ofici
ensenyar treball oficis
Costar penes i treballs
Costar un gran esforç. Costar el bec i les ungles; costar sang, costar moltes suades, costar suor i llàgrimes; costar més que la Seu de Xàtiva, costar més que si l'haguessin donat a dida, costar pena
treball maneres de dir
Costar treball
Necessitar, quelcom, un esforç molt gran. Costar feina, haver-hi feina, costar molta pena, ser molt difícil
treball maneres de dir
Creixen els infants, creixen els treballs
treball persones
De franc, que hi treballe el diable
No voler fer feina, sense esser recompensat econòmicament.
diable treball
De treballar no hi ha cap ase [burro] gros [gras]
Rebuig del treball perquè es considera que l'esforç fatiga el cos.
animals treball
De treballar, ningú es fa ric
Les grans fortunes no provenen mai del propi esforç, sinó del d’altres, i, a vegades, d’accions il·lícites
diners treball
De vaques llaurat i de dones cavat, mal treballat i pitjor trepitjat
animals treball camp persones
Del treball ix el descans
Està dient que no hi ha una cosa sense l’altra
treball
Del treball ix el profit
Està dient que no hi ha una cosa sense l’altra
treball
Del treball surt el profit.
D'altre digué: ... s'hi surt cansat
treball
Després del treball ve el descans
treball
Desvetla't per saber i treballa per a tindre
saber treball
Déu ens dóna bones mans, però no ens treballa els camps
Ens dóna els mitjans, però la feina l'hem de fer nosaltres
bona camp cos huma déu donar+1
Dia de treball, [o Dia de feina, o Dia feiner o fener, o Dia obrer]
Dia no festiu, en el qual es pot treballar en feines servils
maneres de dir dia i nit treball
Dilluns dia de mandra, dimarts per festejar, dimecres anar al cine, i dijous anar a ballar, el divendres, passar comptes per dissabte anar a cobrar, i diumenge, com que és festa, no volem pas treballar.
int anomenada "Setmana dels malfeiners", descriu de forma irònica i festiva una setmana ideal per a qui vol evitar la feina, prioritzant el descans, l'oci i la gresca, gairebé oblidant les obligacions laborals.
setmana treball
Diu el bisbe de Comenja: qui no treballa, no menja
Es diu com a crítica a qui critica algú que té els seus mateixos defectes
persones treball menjar llocs
Diumenge treballaria, si en fos dia
És una manera humorística de manifestar peresa
setmana treball
Diumenge, com que no es treballa, es menja.
menjar setmana treball
Dona aficiona al ball, per a casa no te treball
persones música
Dona aficionada als balls, per casa no té treballs
casa treball persones
Dona i cavall, donen treball
animals persones treball
Dones i fills, treballs si es tenen i treballs si no es tenen
Qui té dona, li ha de dedicar atencions, i qui té dona i fills, encara més
parentiu
Dormint em canse, què serà treballant?
treball dormir
Dues mans per treballar i una boca per menjar
Conformar-se, no voler abraçar més del que es pot.
cos huma menjar treball
El bon amo fa el bon treballador
Qui tracta bé els empleats és apreciat i ben servit
bona persones treball
El dia que tomba la lluna, tot treball és de fortuna
Les feines del camp fets en el canvi de fase llunar no se sap si prendran bé o malament.
dia i nit
El dilluns és sant i no s'ha de treballar perquè s'ha de celebrar; el dimarts, festa fem, el dimecres no hi tornem, el dijous no hi anem, el divendres, malastruga, el dissabte, ves qui s'hi posa! i el diumenge, tot bon cristià no ha de treballar.
Setmana de la mandra
setmana treball
El dilluns no va a la feina, el dimarts es lleva tard, el dimecres en comença, el dijous a treballar, el divendres molta feina el dissabte a cobrar el diumenge fa gatzara, i tornem a començar.
Setmana dels malfeiners
setmana treball
El dilluns, alegria de l'amo i tristor del treballador; i dissabte, alegria del treballador i l'amo tristor.
Dilluns l'amo s'alegra perquè es torna a treballar; dissabte, no tant, perquè ha de pagar.
setmana treball alegria
El diumenge treballaria si en fós dia.
setmana treball
El diumenge, com que no es treballa, es menja
La dita es refereix al fet que els diumenges , segons la tradició cristiana, són per a descansar.
setmana
El ferro quan més calent, millor treballa
Cal fer les coses en el seu moment i amb la preparació adequada.
treball
El jove a treballar i el vell a descansar
persones
El llaurador té d’estar prop del qui fa treballar
Qui té algun interés s’ha de preocupar d’ell si no vol que li resulte malament
oficis treball
El pagès que té cria treballa nit i dia
La maternitat i la criança donen alegria
dia i nit oficis camp
El pagès sempre ha d'estar prop dels que fa treballar
Qui té algun interés s'ha de preocupar d'ell si no vol que li resulte malament.
oficis treball
El pagès, si no treballa, no té res
oficis treball
El progrés s’obté treballant
Treballant físicament o intel·lectualment, o les dues coses
treball
El que en juliol treballa, amb orgull sempre treballa
L’activitat en condicions penoses és un mèrit i, a vegades, una heroïcitat
treball mesos
El que no té treball, prou treball té
treball
El que no vol treballar, no pot fer sinó gastar
Significa que qui no aporta diners a la família és qui en gasta
treball diners
El que sembla descuidat, treballa més d'amagat.
treball
El que treballa en la pedra, ni menja ni medra
[medrar = prosperar]. És una reflexió sobre la duresa dels oficis relacionats amb la cantera o la picapedreria. Significa que treballar la pedra és una feina tan sacrificada, lenta i poc agraïda que difícilment permet a qui la fa prosperar econòmicament o, fins i tot, viure amb prou dignitat ("ni menja ni medra"). Tradicionalment, s'ha fet servir per descriure professions on l'esforç físic extrem no es veu recompensat amb un benefici equivalent, destacant la precarietat d'alguns treballs manuals
menjar treball
El que treballa és un "tonto", i el que no fa res... és gran!
treball
El qui bé menja, bé treballa
Justifica que alguna persona siga menjadora
menjar be treball
El qui molt treballa, poc menja
Lamenta que, normalment, qui fa les feines més dures o qui treballa més hores al dia sol ser el més mal pagat
menjar treball
El qui molta gent manté, Déu sap el treball que té
déu treball
El qui no treballa, badalla
Sobretot de fam
menjar treball
El qui treballa en diumenge, el dimoni el penja.
diable setmana treball
El qui treballa en diumenge, el rei que el pengi.
setmana treball
El qui treballa per a ell, ompli la bossa i el cistell
treball
El temps no passa debades i els anys fan el seu treball
Es diu quan ens adonem que hem envellit o que ja no estem físicament com abans
vell temps any
El terrisser que no treballa pel maig, no treballa en tot l'any
El maig abans era el mes de més feina. Els rajolers i els terrissers durant tot aquest mes treballaven a la desesperada per tal de poder produir com més obra millor.
any mesos oficis treball
El treball és la salut del cos i de l'ànima
treball salut cos huma
El treball és virtut però a mi em pot
És la filosofia dels manters, faena-fuig, vividors i rodamóns
treball
El treballa fa burro
treball animals
El treballar és una pena pel qui no en ve de mena.
Dins una posició equilibrada, es considera que el treball requereix un esforç, però aquest no és mal vist per aquells que l'han acceptat com a forma de vida. El problema, el tenen els mandrosos.
treball
El treballar és virtut, si es té salut
El treball es fa a gust quan la salut acompanya
treball salut
El treballar no fa grossos
Per regla general, qui fa treballs manuals sol ser prim perquè consumeix moltes calories
treball
Els braços per a treballar, el cap per a pensar
cos huma treball