Refranys vinya

Parèixer una bota (Estar gros)

maneres de dir, vinya

Parra borda, raïm agre (Allò que no és de llei sol donar mal resultat)

vinya

Parra que brota a l'abril, poc vi al barril

mesos, vinya

Pasqües fangoses, vinyes ufanoses.

vinya

Passat l'agost, a collir el most.

vinya

Peix i garrí viuen en aigua i moren en vi [garrí = porc, bacó] (Criats en la mar, el riu o el fangar, són menjats amb acompanyament de vi)

animals, aigua, menjar, vinya

Peix, arròs i pebre volen vi per beure.

menjar, animals, vinya, beure, plantes

Peix, figa i cargol nedar amb vi vol.

vinya

Pel bon vi no hi ha amic ni cosí.

vinya, parentiu, amistat, bona

Pel constipat, un bon got de vi ben acaramullat

vinya, salut

Pel febrer diu l’ovella al ramader: - Deixa’m entrar a les vinyes, i si no et dono bon corder, mata’m, si et ve bé.

mesos, oficis, animals, vinya

Pel febrer el bou vinyater mira el sol i no mira el solc

animals, camp, mesos, vinya

Pel gener el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar [trascolar = transvasar] (Són els treballs que convé fer al llarg del mes)

vinya, mesos, camp

Pel gener i pel febrer, marrameus fins al celler (És el temps de l'aparellament dels gats)

vinya, mesos, animals

Pel juliol la vinya porta dol (El raïm va madurant i adquirint color fosc)

vinya, mesos

Pel juliol núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna (L’amenaça de pluja pot fer perillar el raïm, que ja va madurant)

mesos, vinya, oratge

Pel juliol, el raïm ha de dur dol.

vinya

Pel juliol, el raïmet porta dol i l’oliva també en vol (Van adquirint maduresa i color)

vinya, plantes, mesos

Pel juliol, ja hi ha verol; per l'agost ja és most, i pel setembre ja és verema.

vinya

Pel juliol, la cistelleta al mallol; la hi duràs, però no l'ompliràs

mesos, vinya

Pel juliol, verol; per l'agost, most, i pel setembre, vi per a vendre.

vinya

Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most.

plantes, vinya, mesos, menjar

Pel juny el raïm comença a fer suc (Certament, i algunes varietats de taula ja es poden collir)

mesos, vinya, plantes

Pel maig, el cep en flor no vol veure amo ni senyor (No convé ni podar ni manipular la vinya quan està a punt de fructificar)

vinya, mesos, camp

Pel maig, sardina a la brasa i bon vi a la tassa

mesos, animals, bona, vinya

Pel mal de coll, segó torrat a la pala amb unes gotes de vinagre i lligat amb una mitja al coll

consells, vinya, salut

Pel mes de setembre, es talla el que penja (Es refereix al raïm i a les figues)

mesos, camp, plantes, vinya

Pel que pugui ésser guarda el vi al celler.

vinya

Pel setembre , vi per vendre (El most ja ha esdevingut vi novell)

mesos, vinya

Pel setembre les cabres a la serra i el vi a la gerra

vinya, mesos, animals

Pel setembre neteja tines, portadores i premsa (És el mes de la verema i del trepig o la premsada del raïm)

mesos, treball, vinya

Pel setembre no veremis al vespre

vinya, mesos

Pel temps [o dies] de les Carnestoltes, molt vi i molt poques soltes [poca-solta = desvergonyiment, desvergonyit] (Són moments d’alegria i desinhibició)

festivitats, vinya, temps, dia i nit

Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor.

vinya

Pel vell, sopes, caldo i vi bo és el millor

menjar, vell, vinya, persones

Pel veremador el gotim millor.

vinya

Pel veremar les gallines pots donar (Quan la collita és abundant, pots prescindir dels animals perquè estàs fent-te ric)

vinya, donar, camp, animals

Pel veremar, la cabra s'ha de matar (A l’època de la verema, el setembre, s’ha de celebrar la bona collita amb un convit)

animals, camp, menjar, vinya

Pels homes és bo el vi i pels infants és verí.

persones, vinya, salut

Per a fer camí, bon calçat i bon vi (Uns per protegir els peus i l'altre per donar energia)

bona, vinya, beure, indumentària

Per a veremar i batre, animals d'un altre (Recomana no utilitzar els mitjans propis per a fer faenes pesades)

camp, animals, vinya

Per calor no deixis la capa, ni per fred la carabassa [la carabassa = recipient per al vi] (L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts)

oratge, plantes, vinya, indumentària

Per Carnaval, més vi que pa (És moment de divertir-se i no de pensar què menjarem)

vinya, menjar, festivitats

Per fer córrer el bocí el millor remei és vi (El vi és un bon acompanyant del menjar)

menjar, vinya

Per l'abril, poda la vinya el mesquí

mesos, vinya

Per l'agost bull el cànem i bull el most

vinya, plantes, mesos

Per l'agost calent ni vi ni aiguardent [

mesos, vinya

Per l'agost només plou most (És el moment de major maduresa)

vinya, mesos

Per l'agost pinta el most. (És quan madura el raïm)

mesos, vinya

Per l'agost, beu vi i deixa el most.

vinya, beure, mesos

Pàgina 20 de 30.

El Refranyer