El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys parentiu
La mare pietosa cria la filla melindrosa [melindrós = reguinyat, delicat, maniós] (Els fills de qui és molt detallista i mirat, per imitació i exageració, acaben sent una miqueta anormals)
parentiu
La mare que és atordida, a la filla fa tolid [tolit = tarat, disminuït] (Els fills solen imitar les mares i els pares, sobretot en els defectes)
parentiu
La mare que fills té massa, no morirà grassa (Qui ha d’alimentar moltes boques ha de fer grans esforços en detriment propi)
parentiu
La mare que no cria, no és mare, que és tia (Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc)
parentiu
La mare que només té una filla, o la malcasa o la malcria (Sempre s’ha dit que els fills únics estan malcriats per superprotegits)
parentiu
La mare ximpleta és, si el fill no riu al cap d'un mes (Qualsevol persona normal riu i disfruta amb el seu fill)
parentiu
,
riure/plorar
La marella fa el fill tarabella [marella = despectiu de mare / tarabella = destrellatat, tarambana] (Els fills solen imitar les mares i els pares, sobretot en els defectes)
parentiu
La millor casada, és la que no té sogra ni cunyada (Vol dir que una dona casada no sol esser feliç si té sogra o cunyades que visquin amb ella)
parentiu
La muller a son marit li tingui ben net el llit (Qui es dedique a la casa ha de tenir-la en condicions per a qui treballa fora d’ella)
parentiu
La muller de Marc Antoni, de dia passeja i de nit crema oli (Es diu per aquelles dones que deixen les feines per a la nit)
amor
,
parentiu
,
dia i nit
La muller del mariner és casada i no n’és (La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més)
oficis
,
mar
,
parentiu
La muller major és la millor.
amor
,
parentiu
La nora, pa i fora; la filla, pa i cadira (Al·ludeix al diferent tracte que reben les filles i les nores)
parentiu
,
maneres de dir
La primera fa carrera (Significa que si la primera filla d'una casa fa un bon casament, també el solen fer bo les altres)
parentiu
La primera flor de la carabassera (El primer fill o filla d'una família, però també relacionat amb una nissaga més ampla, el primer net o neta)
maneres de dir
,
plantes
,
parentiu
La primera muller, pastora, i la segona, senyora (Vol dir que la segona esposa sol esser més ben tractada i respectada que la primera)
amor
,
parentiu
La primera vegada dormen amb sa mare (Vol dir que una vegada ens podem enganyar o equivocar, però que ja estem escalivats i no tornarem a caure en l'equivocació o en l'engany)
dormir
,
parentiu
La primera, la granera; la segona, la senyora (Significa que els qui han menyspreat la primera muller solen esser maltractats de la segona en haver contret segones núpcies)
parentiu
,
amor
La que es casa per diners, tota la vida criada és (Quan un dels integrants de la parella és el ric, és més important o té un pes real o social més gran que l’altre, que és el pobre per comparació, almenys des del punt de vista dels altres)
amor
,
diners
,
parentiu
La que s'estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
menjar
,
parentiu
,
beure
,
vinya
La sang mai se torna aigua (Significa que els parents, encara que a vegades tinguin dissensions, sempre tendeixen a reconciliar-se i defensar-se mútuament)
cos huma
,
aigua
,
parentiu
La sang s'hereta i el vici s'apega (Alliçona que els mals exemples són fàcilment imitats)
parentiu
,
cos huma
La sang vol dir i no vol dir (Significa que qualsevol parla malament dels seus parents, però ningú pot sofrir que els altres parlin malament dels mateixos)
cos huma
,
parentiu
La sogra no es recorda de quan era nora (Es diu referint-se a les persones que quan tenen càrrec d'autoritat són massa exigents amb llurs subordinats)
parentiu
La sogra, mal foc la coga (Ho diu qui no té bones relacions amb ella)
foc
,
parentiu
La sogra, ni de sucre és bona (Ho diu qui no té bones relacions amb ella)
parentiu
,
bona
La taula i el bon marit a la cara es porta escrit (La salut del cos i l’alegria de l’ànima es manifesten en el rostre)
menjar
,
parentiu
,
salut
La vídua rica amb un ull plora i amb l'altre replica (Es diu referint-se a la dona que ha quedat viuda de marit ric)
riure/plorar
,
parentiu
,
cos huma
,
amor
La viuda plora, i els altres riuen en la boda
parentiu
,
riure/plorar
,
amor
La xiqueta té soneta, sa mare l'adormirà i se l'endurà a València a vore els balls populars
llocs
,
parentiu
Les baralles de muller i marit, de la taula al llit (Vol dir que aquestes baralles solen esser curtes i sense conseqüències)
amor
,
parentiu
Les contemplacions dels avis es paguen a bon preu (Qui de xiquet s’ha criat amanyagat i consentit no sap discernir molt bé, de major, el que està bé i el que està mal)
parentiu
Les criatures dels altres puden (La descendència dels altres sol molestar el veïnat, siga per jocs, sorolls, crits o plors)
parentiu
Les criatures dieun a la plaça el que senten a casa (Recomana no dir certes coses en presència de xiquets perquè no saben guardar secrets i diuen fora de casa allò que senten dir als pares, inclús usant paraules de les que desconeixen el significat)
parentiu
Les criatures diuen lo que senten dir (Vol dir que cal estar alerta en parlar de coses delicades davant infants)
parentiu
,
parlar
Les criatures fan lo que veuen fer als grans (Vol dir que cal estar alerta en fer coses delicades davant infants)
parentiu
Les criatures no poden estar mai quietes (Es diu perquè el seu comportament sempre és impredictible)
parentiu
Les criatures parlin quan les gallines pixin (És una sentència que es diu als nens quan interrompen les converses dels adults)
parentiu
,
parlar
,
animals
Les criatures primeres crien les darreres (Abans, els fills majors s’ocupaven dels més menuts, sobretot en les famílies nombroses, principalment entre la pagesia que vivia en masies aïllades)
parentiu
Les criatures sempre tenen un budell buit (Vol dir que sempre estan dispostes a menjar)
menjar
,
parentiu
Les criatures tenen la vista als dits (Els xiquets de pit coneixen més pel tacte que per la vista, la qual van adquirint al llarg de les setmanes)
parentiu
,
cos huma
Les criatures te’n faran de verdes i de madures (Es diu perquè el seu comportament sempre és impredictible)
parentiu
Les criatures, tot mullant-se creixen (Es diu al·ludint a la freqüència amb què els infants petits es compixen)
parentiu
Les disputes dels pares les paguen els fills (Serveix de justificació o de lamentació del fet que a vegades els fills hereten malalties, enemistats, deutes... dels progenitors)
parentiu
Les dones a casa, com els gats; els homes al carrer, com els gossos (Recomana que les dones estiguin dins casa seva i no vagin inútilment pel carrer o per casa d'altri)
animals
,
parentiu
Les filles ben casades, ben lluny de les seues mares (Aconsella no interferir en la vida matrimonial de qui ja s’ha independitzat)
parentiu
Les filles, per casar-les, ensenyar-les (Com que les xiques, abans, no solien eixir de la casa familiar, convenia amostar-les en festes, balls i recepcions perquè conegueren possibles pretendents)
parentiu
Les gales de les filles se mengen les collites (Adverteix que els luxes perjudiquen la base de l'economia)
parentiu
,
camp
Les mares són tapadores de les filles (Confirma que els progenitors, en general, solen ser protectors dels fills, inclús en accions reprovables)
parentiu
Les núvies d'avui, són les sogres de demà
parentiu
Pàgina 15 de 23.
Refranys parentiu