El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys parentiu
La dona en qui et casaràs fes que siga del teu braç (Recomana buscar lliurement parella entre iguals de condició i d’educació)
parentiu
,
amor
La dona és carn i els fills són sang (La parella és parent per voluntat, mentre que els fills són parents directes de cada u)
amor
,
cos huma
,
parentiu
La dona és de qui li dóna (És un joc de paraules que vol significar que l’esposa depén econòmicament del marit)
parentiu
,
amor
La dona fa l'home (Vol dir que la muller pot influir molt damunt el marit i fer-lo anar dret o tort moralment)
parentiu
La dona fa l'home i l'home la dona (Vol dir que el marit i la muller, si són així com cal, s'ajuden mútuament a viure bé i perfeccionar-se)
parentiu
,
amor
La dona honrada a casa en la cama trencada (Recomana que la dona siga casolana i poc eixidora)
parentiu
,
cos huma
,
casa
La dona honrada, una vegada casada
parentiu
,
amor
La dona i l'hort, un sol amo (Els assumptes en els que intervé més d’una persona solen acabar malament perquè s’interfereixen)
camp
,
parentiu
La dona llesta i callada, de tots sempre és estimada (Les persones callades són reputades virtuoses i sàvies)
parentiu
La dona llesta, sempre és tinguda per honesta (Les persones inteligents són reputades virtuoses i sàvies)
parentiu
La dona per ser discreta, té d'estar sempre retreta (La discreció és una virtut general)
parentiu
La dona quan ve del riu, se menjaria el marit tot viu
parentiu
La dona que a l’home li dóna col, poc el vol (L’olor de col bollida sol repugnar a molts, i si, damunt, la menja no està en el seu millor moment, pot resultar vomitiva)
menjar
,
parentiu
La dona que al seu marit vulga matar, que li done cols per Sant Joan (24 juny) (L’olor de col bollida sol repugnar a molts, i si, damunt, la menja no està en el seu millor moment, pot resultar vomitiva)
parentiu
,
sants
,
plantes
,
menjar
,
mesos
La dona que cria ha de menjar per dos
parentiu
La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada. (Aconsella no interferir-se en les coses d’una altra casa o matrimoni)
parentiu
,
amor
La dona que es casa amb vell, es torna vella com ell (Perquè l’energia de la joventut no es recupera a la vellesa; en canvi, l’energia de la joventut pot contenir-se, condormir-se o reprimir-se)
parentiu
,
amor
La dona que ix molt al carrer sol tindre la casa com un femer (Critica les dones habitualment desocupades)
casa
,
parentiu
La dona que no té anell, té el marit sense cervell
amor
,
parentiu
La dona que té cria, sempre guanya nit i dia (La maternitat i la criança donen alegria)
dia i nit
,
parentiu
La dona que va a la llana, mai tindrà la testa vana (Vol dir que les ocupacions domèstiques eviten la perversió o afluixament moral de les dones)
treball
,
parentiu
La dona, en casa, i l’home, on faça falta (Recomana seguir la tradició masclista)
parentiu
,
casa
La dona, o monja o casada (Vol dir que els estats de matrimoni o de religió són els més convenients a les dones)
parentiu
,
amor
La dona, per a esser ben casada, no ha de tindre ni sogra ni cunyada (Vol dir que una dona casada no sol esser feliç si té sogra o cunyades que visquin amb ella)
parentiu
La família, és fer-se (Destaca que el tracte i la relació mantenen l’amor i la unió més que la genètica)
parentiu
La filla a filar i el fill a llaurar (Recomana donar ofici als fills i no permetre que es crien ociosos)
camp
,
oficis
,
parentiu
La filla i l’heretat, per a la vellesa (Les dones sempre s’han dedicat més a cuidar dels xiquets i dels ancians que els homes)
parentiu
La filla que més estimes, casa-la mentre visques (Convé assegurar el futur als fills deixant-los ben col·locats)
parentiu
La filla que no ha de ser bona, set canes que la terra la cobre [cana = mesura, mida / cobrar = engolir, tapar] (Qui duu mal comportament o fa patir els pares, és preferible que es muira)
parentiu
,
bona
La filla sorda, quan fila no es torba [torbar-se = distraure’s, despistar-se] (Recomana estar pendent del que s’està fent i no distreure’s)
parentiu
,
treball
La filla, com és criada; l’estopa, com és filada [estopa = filament vegetal] (La naturalesa de cada u és determinada o modelada per l’educació procurada)
parentiu
,
plantes
La filla, dejuna però vestida; el fill, fart i descalç (Recomana dotar bé les filles per a casar-les i procurar que els fills s’espavilen i siguen autònoms)
parentiu
,
indumentària
La fillastra de l’Arnau, cada punt el fus li cau (És una crítica als desmanyotats)
parentiu
La fillastra va descalça; la filla, molt ben calçada (Es diu com a crítica a qui fa distincions entre els fills)
parentiu
La flor al davant, busca galant; la flor al costat ja el té buscat; la flor al pit, busca marit
plantes
,
parentiu
,
amor
La flor al pit busca marit; al costat ja el té buscat (És el llenguatge subliminal de les dones)
amor
,
plantes
,
parentiu
La flor i el pit busca marit
plantes
,
parentiu
,
amor
La gran horta d’Alacant pels seus fills tan celebrada, només produeix arena, i en anys bons, molta civada
parentiu
,
llocs
La guapesa no fa casar les filles, però mai fa nosa, contesten les polides [fer nosa = molestar)](Certament, tot ajuda)
parentiu
La justícia no té parents, amics ni coneguts
amistat
,
justicia
,
parentiu
La maldat dels pares, si no la paguen els fills, la paguen els néts (El resultat de les males accions dels pares, a vegades l’hereten els fills, que als ulls dels altres sempre els recorden la seua mala fama)
parentiu
La mare cabra, el fill, saltador (Confirma que els fills imiten els defectes dels progenitors)
parentiu
,
animals
La mare ceba i el pare grill, què serà el fill? (Expresa la idea que els fills hereten els mateixos defectes que tenen els pares)
parentiu
La mare cobdiciosa i la filla peresosa (Qui s’esforça excessivament no deixa molta opció a l’altra persona a esforçar-se)
parentiu
La mare cria la filla i la casa la veïna (Critica que les mares solen ser poc pràctiques perquè veuen la filla com a filla i no com a esposa)
parentiu
,
persones
La mare de Déu al llit amaneix el jupó al marit (15 agost)
mesos
,
festivitats
,
parentiu
La mare diligent, la filla peresosa (Qui s’esforça excessivament no deixa molta opció a l’altra persona a esforçar-se)
parentiu
La mare és de mel, la madrastra de fel (Les mares polítiques sempre han tingut mala fama per no ser les mares naturals, a les quals se’ls suposa més amor)
parentiu
La mare i la teulada, com més vella més estimada (Les teules velles són més apreciades que les noves perquè la seua efectivitat està provada, com l’amor de les mares)
parentiu
,
vell
,
casa
La mare no és pietosa quan no castiga son fill mal nodrit, ans perdonant-li el porta a la forca (Una mare s’ha de preocupar per la salut i el bon comportament dels fills)
parentiu
,
salut
Pàgina 14 de 23.