Refranys mar

Tirar la via (Dirigir-se a un lloc)

maneres de dir, mar

Tirar pedres al mar (Perdre el temps)

maneres de dir, mar

Tirar [alguna cosa] a mar (Fer alguna cosa completament inútil)

maneres de dir, mar

Tocar el clau (Encertar una cosa)

maneres de dir, mar

Tocar mar (Fer una passejada fins arribar a l’extrem d’una línia imaginària i en aquest cas és el mar)

maneres de dir, mar

Tocar port (Aturar-se en un port)

maneres de dir, mar

Tombar del car de fora (Es diu de qui fa o expressa incoherències, paradoxes o coses sense sentit)

maneres de dir, mar

Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador (Així sol ser com a compensació per la dura vida al mar)

beure, oficis, bona, joc, mar

Tot lo de dins la mar, qui ho agafa és seu, no hi ha teu ni meu

mar

Tot pescador ha començat tirant l'art (L’experiència s’adquireix lentament per la pràctica)

mar, oficis

Tothom fa bona pesquera si el peix l'espera

oficis, mar, bona

Tothom pesca quan els peixos es deixen prendre

mar, oficis

Tothom que tira l'art té la seva part

oficis, mar

Tothom qui no sap de pescar tira l'art

mar, oficis

Tots els peixos són prou bons si els guisa un pescador (Els pescadors saben per experiència com s’ha de guisar cada peix per a obtenir-ne el millor sabor)

menjar, mar, oficis, bona, animals

Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no (Els intermediaris són els que obtenen bons beneficis sense molt esforç, ben al contrari que els productors)

treball, mar, animals

Traent-ho del car i posar-ho a la pena, tot queda a l'antena (Ho diuen referint-se a diverses maneres d'arribar a un mateix resultat)

mar

Tramuntana (o tramuntanada), la mar inflada

oratge, mar

Tramuntana, la mar plana (Es diu a certes regions on el vent de tramuntana no sol fer alçurar la mar)

oratge, mar

Tràngol de garbí, gregal fi [Tràngol = marejada, maror] (El vent de garbí més fort és comparable al vent de gregal més fluix)

oratge, mar

Tres coses fan un bon mariner: ser lleuger, bon ull haver i molta mar saber (A bord, convé ser diligent en les moltes activitats i maniobres, predir on és la pesquera i el mal oratge i ser experimentat en tot)

oficis, mar

Tres mals grans hi ha: dona, foc i mar (Des d’una perspectiva masculina, són coses que compliquen la vida)

foc, persones, mar

Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres

caça, mar, oficis, joc, diners

Treure els budells per la boca (Vomitar pel mareig el qui va embarcat)

cos huma, maneres de dir, mar

Trons d'agost, fan fugir el peix i s'enduen el most (Les tronades agostines espanten els sers vivents i la pluja aigualeix la polpa del raïm)

mesos, animals, oratge, mar, vinya

Trons en mar, aigua a la terra (Això es diu, encara que també plou a la mar)

oratge, mar, aigua

Un amor a cada port, aigua calenta

amor, aigua, mar

Un artet es tira dret

mar, oficis

Un boig tira una pedra al mar i cent savis amb cent cordes no la poden pescar

mar, saber

Un bon mariner deixa que es molí romangui en es mestral

oficis, oratge, mar

Un mar (o la mar) de... (Una gran abundor)

maneres de dir, mar

Un poc cada u, la barca va (Els esforços sumats multipliquen la força)

persones, mar

Una calada no es perd mai; si res més no, es mulla l'ormeig

mar

Una cosa és vogar i altra carenar (Resulta més fàcil donar consells que practicar el que s'aconsella)

mar, maneres de dir

Una mar (Separació, diferència, molt gran)

maneres de dir, mar

Una mar de (Gran quantitat)

maneres de dir, mar

Vaixell de Blanes o de Lloret, vaixell complet (Municipis de la comarca de la Selva a la província de Girona)

llocs, mar

Vaixell quan és ple no hi cap res, i qui està ple de mals no cap en ells

salut, mar, mal

Vaixell que duu passatge, bossa pel cuiner

diners, oficis, mar

Valga'ns sant Semproni, pescador de canya, que se'l va menjar un peixet que va pescar

mar, oficis

Ve com ve, baralla de barques (Ho diuen parlant de les coses que succeeixen sense poder-se preveure ní evitar)

mar

Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una (És un pronòstic de maror imminent en nit negra)

oratge, mar

Vent de garbí matiner, dolent jornaler (El vent de garbí és dolent per a la pesca )

oratge, mar

Vent de llebeig, dóna mareig (No és el millor oratge per a fer-se a mar)

oratge, mar

Vent de llebeig, el mariner perdut el veig

oficis, oratge, mar

Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada

oratge, mar

Vent de mar, dona i ventura, prest es muden (Significa que no hi ha res immutable)

mar, oratge, persones

Vent de xaloc, vent avorrit, a la mar barques i a la terra humit

oratge, mar

Vent en popa i mar bonança, navegava en Sanxo Pança

bona, mar, oratge

Vent llebeig, molta mar i peix fresc (Les aigües remenades agiten els peixos, que s’enreden fàcilment en les xarxes)

mar, animals, oratge

Pàgina 21 de 22.

El Refranyer