Refranys amor

Baralles entre muller i marit, de la taula al llit (Vol dir que les qüestions entre marit i muller s'han de dirimir dins la casa, sense que hi intervingui gent externa)

amor, parentiu

Barretina de costat, fa enamorat (Dur la barretina ben plegada i una mica decantada es considerava desig de voler trobar promesa)

amor, indumentària

Bateigs i casaments, tothom contents

amor

Beata, si l'amor no et desbarata (L’enamorament canvia el comportament de les persones)

amor

Beneïda i casada, abans que a monja ficada

amor

Beneïda Santa Rita, feu-me casar de seguida (22 maig) (És una encomanda desesperada a la patrona dels impossibles quan sant Antoni, patró dels casaments, no ha volgut intervenir)

sants, mesos, amor

Benimodo és un jardí de clavells i roses fines: els clavells són els fadrins i les roses les fadrines (Municipi valencià, de la comarca de la Ribera Alta)

llocs, amor

Besada d’ase, no taca (Aconsella no fer cas dels besos, les floretes o les bones paraules de qui sabem que és fals o inconscient)

animals, amor

Besos de minyons, amors de plorons (Un bes infantil no té un gran valor perquè per als xiquets és un acte quasi irreflexiu)

parentiu, riure/plorar, amor

Bèstia que no cria, no porta amor a ningú

amor, animals

Beure's l'aixarop (Copular)

amor, maneres de dir

Boda de dilluns, boda de punts (no s'avindran)

setmana, amor

Bodes maials, bodes mortals (Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança)

amor, mesos, mort

Bodes sordes (Tenir relacions sexuals)

maneres de dir, amor

Bon marit, la muller sana (La bondat i el comportament de cada membre de la parella repercuteix en l’altre)

amor, bona, parentiu, salut

Bona dona portau, comte; ella dirà (És una broma que es diu perquè l’esposa té fama de ser qui decideix en el matrimoni)

bona, amor, parentiu

Bregues d'enamorats amors doblats.

amor

Bullir [a algú] la sang [o les venes] (Sentir-se endut per una passió, sobretot d'ira o d'amor)

maneres de dir, amor, cos huma

Cada cassoleta busca la seua tapadoreta (Cada persona, com tots els animals, acaba trobant la seua parella afí o complementària)

persones, amor

Cada olla té la seua cobertora (Cada persona, com tots els animals, acaba trobant la seua parella afí o complementària)

amor, persones

Cada perolet té la seua tapadoreta (Cada persona, com tots els animals, acaba trobant la seua parella afí o complementària)

persones, amor

Cada qual s'aparella amb son igual (Les persones tenim més afinitat amb els que són similars a nosaltres en diners, en gustos, en estudis..)

parentiu, amor

Cada u està gelós de lo seu

amor

Cal educar per amor i no per temor

ensenyar, amor

Cal teixir bé, Leonor, el panyo del bon amor [panyo = drap, tela] (L’amor s’ha de cuidar esmeradament cada dia)

amor, bona, be

Calfar-se la tafarra (Encendre's de desig sexual)

maneres de dir, amor

Cantar l'esquellada (Acció d'escarni dels vidus que es tornaven a casar)

maneres de dir, amor

Cantars i amors no volen tambors.

amor, cantar, música

Canvia de dona com de camisa (Que canvia molt sovint de parella)

amor, persones, indumentària

Cap d'any en dijous, porta mals de cor (Provocarà atacs de cor i també enamoraments i desenganys amorosos)

any, amor, setmana

Cap on el cor s'encamina el peu camina

amor, cos huma

Caritat i amor, no toquen tambor (Indica que els favors i l'amor no tenen necesitat de pregonar-se i, en general, assenyala el desinterés amb que deuen realitzar-se les accions)

amor

Casa d'orenetes, molta sort i amoretes (Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquil·litat, i es diu que porten sort a la família que habita la casa)

animals, amor, casa

Casa el teu fill amb igual i ningú no en dirà mal (Recomana no emparentar fora de la pròpia classe social, ja que les actituds socials inhabituals solen ser molt criticades)

amor, parentiu

Casa ton fill quan voldràs, i la filla quan podràs (Els homes són fàcilment col·locables; en canvi, les dones, han de ser boniques, estar en bona edat... i esperar que les demanen)

parentiu, amor

Casa't diumenge, Joan, que el dilluns seràs casat i el dimarts preguntaràs a on venen pa fiat.

setmana, amor

Casa't Pere, que mal any t'espera (El casament implica obligacions i noves despeses)

amor, parentiu

Casa't, i et diran vós (Quan una persona es casa, adquireix la importància social que no tenia quan era solter)

amor, parentiu

Casament de Carnaval, casament que res val

amor, festivitats

Casament de maig, curta durada (Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança)

mort, mesos, amor

Casament de ventura: dona, llit i criatura (Allò que es fa irreflexivament sol reportar aviat complicacions de vida)

parentiu, amor, diners

Casament d’alforja sempre està a la porta (El matrimoni per interés és cosa sempre fàcil)

parentiu, amor

Casament en dijous, mainatge a cinc sous.

setmana, amor

Casament en dilluns, al cap de l'any, o tres o un.

setmana, amor

Casament en dilluns, aviat no viuen junts.

amor, setmana

Casament en dilluns, molta roba i pocs punts.

amor, setmana, indumentària

Casament en dimecres, al cap de l'any, tres (El dimecres, com el dimarts, és un dia reputat desgraciat, probablement per ser no solament laborable sinó per trobar-se en el cor de la setmana)

setmana, any, amor

Casament en dimecres, tard se'ls farà vespre (viuran molt)

setmana, amor

Casament en dissabte, mal de recapte.

setmana, menjar, amor

Casament en diumenge, val més que es pengin.

amor, setmana

Pàgina 4 de 19.

El Refranyer