Refranys amor

Casament en divendres és molt de tembre.

amor, setmana

Casament i meló, isca el que Déu vullga [o surti com surti; o fer-hi un pensament; o han de ser acertadament] (Vol dir que el resultat d'un matrimoni és tan incert com el gust d'un meló que encara no han encetat)

déu, amor, plantes

Casament sense fills, dia sense sol (Els fills donen alegria en una casa, igual que l’oli fa més agradables les menges, i el sol, la vida)

parentiu, amor

Casar a gust, i vestir a la moda (Indica les condicions per a ser ben casat i anar ben vestit)

amor, persones, indumentària

Casar de lluny fa riure, casar de prop fa plorar.

consells, amor, riure/plorar

Casar i morir, amb una vegada hi ha prou (Ho diuen les viudes que no van casadores)

amor, mort, persones

Casar i morir, només que un camí

amor

Casar-se és jugar-se la vida en una carta

amor

Casar-se i bon dia, tot ve en un dia

amor

Casar-se no es sols portar el ram (Significa que és un acte que implica despesa i responsabilitat)

parentiu, amor

Casar-se sota un suro (Anar a viure junts una parella que no és casada)

amor, maneres de dir

Casat per amor, casat amb dolor (L’amor de veritat implica moments de dolor, patiment, privació o sacrifici per l’ésser volgut)

amor

Casats de nou, en la bossa los cou (Les segones núpcies se les paguen íntegrament els contraients, mentre que les primeres són costejades parcialment pels pares)

parentiu, amor, diners

Casa’t i tindrem dona tots (Ironia)

maneres de dir, amor

Caseu-la i poseu-la amb sogra, i sabrà el que és bo

parentiu, bona, amor

Caure les agulles del canut (Ejacular l'home)

maneres de dir, amor

Colgar l'api (Penetrar sexualment. Ensorrar l'api, abeurar la tita, buidar la bossa, desembussar l'aixeta, ficar la cuca al cau, fotre un clau, jugar a pares i mares, fer ballar la baldufa al cau, regar la flor, cardar, fotre, embotir-la, ficar-la, boixar)

amor, maneres de dir

Color de rosa, l’amor s’hi posa o [Color de rosa, qui no té amor en posa] (Es diu per lloança dels vestits color de rosa)

amor, colors

Com deu anar la truja pel rostoll! (Es diu quan a algú se li suposa una gran activitat sexual. Com deu cardar!, com s'hi deu fer!, quines rebolcades hi deu haver!)

amor, animals, maneres de dir

Com els festejos del Benlliure: ensumar i riure (Ho diu qui no aconsegueix cap relació sexual. No colgar l’api; fer com els burros de Biure, trempar i riure)

amor, maneres de dir, riure/plorar

Com la nóvia d'Albal, que es quedà vestida (Es diu d'una persona a la qual s'ha pertorbat un negoci o assumpte quan el tenia ben encaminat)

persones, amor, llocs

Com lo casament de Cervera: que ni en va faltar, ni en va sobrar, ni en va haver prou (Cervera és una ciutat de la comarca de la Segarra a la província de Lleida)

amor, llocs

Com més gros és el clau, més forat fa (El desamor es cura amb un altre amor. Vaja, que una persona és l’única que ens pot fer oblidar-ne una altra que ens ha decebut)

amor

Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga.

amor

Companyia bona, amb la dona (Aconsella no divertir-se fora de casa amb els amics, perquè en ella coincideixen l’amistat i l’amor)

parentiu, bona, amor

Consumar el matrimoni (Tenir el primer acte carnal els units en matrimoni)

maneres de dir, amor

Contemplar [o Pensar en] l'amor de les tres taronges (Estar distret, divagar pensant en coses fantàstiques o inútils)

amor, plantes, maneres de dir

Cony fotesc no fa parentesc [fotesc = fornicador] (A les persones dissolutes els costa emparentar perquè tots les defugen)

amor, persones

Cor apassionat no vol ser aconsellat

consells, amor

Cor que no pressent, amor que no sent (Les coses que es desconeixen, que no es volen saber o que s’amaguen no afecten l’ànima o l’afecten poc)

amor, cos huma

Cor sense amor, jardí sense flors (L’amor fa que la vida d’una persona siga plena)

plantes, amor, cos huma

Costa més de pescar [o conservar] que d'enamorar (Hom ho diu de les relacions de parella)

amor

Costa més haver enganyat el peix que les dones (Si difícil resulta fer que algú s’enamore de nosaltres o fer creure una mentida, encara costa més saber pescar i que la pesca es deixe pescar)

persones, amor, animals

Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar.

amor, gent

Darrera un bon casar, ve un bon cagar

amor

De bodes del maig, fruit no en vindrà (Els casaments fruit d’un enamorament sobtat duren mentre dura l'enamorament, és a dir, poc i per tan que no tindran temps de donar fills)

parentiu, mesos, amor

De Carcaixent, mal vent i mal casament (Municipi valencià de la comarca de La Ribera Alta)

llocs, amor, mal, oratge

De casar filles i vendre vi, mai te n'hagis de penedir (Vol dir que cal anar de pressa a l’hora de vendre el vi [es pot tornar agre] i quan s’ha de casar una filla [es fan grans i costen més de casar])

vinya, parentiu, amor

De casar i sembrar, ningú consells pot donar (És arriscat donar una opinió personal en aquests afers, ja que cada persona té unes circumstàncies diferents)

consells, amor, camp

De casar-se jove i alçar-se dematí, ningú se n'ha hagut de penedir

amor

De flors de romer i xicones per casar, tot l’any n’hi ha (És una manera de demanar calma als que busquen núvia i confortar els que s’han quedat sense parella)

plantes, persones, any, amor

De grans amors, grans pudors

amor

De les amors la primera i de les fruites la pera

amor, plantes

De les coses del piu, Déu se’n riu (En qüestió de sexe, cada persona fa el que vol, i tota la humanitat es comporta similarment)

amor, déu, riure/plorar

De les fruites [o sopes] i amors, els primers són els millors

plantes, amor, menjar

De l’amor a l’odi només hi ha un pas (A vegades, per qualsevol motiu, les persones acaben odiant-se)

persones, amor

De l’amor, son efecte és no veure defecte (L’enamorament fa que es veja només el que interessa veure)

amor

De mal d'amor, els metges no en curen

amor, oficis, salut

De marits i mullers, ne van plens els carrers [o «sempre en passen pels carrers»] (Es diu per indicar que quan mor un fill és insubstituïble, però quan mor el marit o la muller se'n pot trobar un altre)

amor, parentiu

De nois i de mocadors, se'n va un i en vénen dos (Es diu per animar les noies que han renyit amb el xicot)

amor, indumentària

Pàgina 5 de 19.

El Refranyer