amor

Traure una xica en sacristà

Treure una xica de sa casa per casar-s'hi contra la voluntat dels pares. Es referereix a una pràctica antiga, quan els pares es negaven a acceptar un pretendent i la parella optava per fugir juntes per casar-se buscant la complicitat de l'església (sacristà). El sacristà es considerava una figura astuta, espavilada, que coneixia tots els secrets de la parròquia. Fer una acció "en sacristà" s'associava a fer les coses discretamen i d'amagat de la familia i anant per feina recta cap a l'altar.

amor maneres de dir

Trencar les nous [a una dona]

Significa desflorar-la (perdre la virginitat). La metàfora es basa en l'acció de rompre o obrir una cosa que està tancada, dura i protegida (la closca de la nou) per extreure'n el fruit de l'interior.

amor maneres de dir

Treure's el ventre

Significa parir o donar a llum el fill que es portava al ventre. Fa referència al final de l'embaràs, quan s'expel·leix el fetus. Sovint es confon o s'associa amb altres expressions populars semblants referides a menjar molt (com treure el ventre de pena, de mal any o de guerxesa), però el significat estricte de "treure's el ventre" a seques és parir.

amor cos huma maneres de dir

Truc, retruc: no et casis amb somera qui dugui ruc

Es diu per significar la poca vàlua de la persona que denuncia els defectes dels altres, estant ella carregada dels mateixos que censura. La somera és la femella del ruc. La ironia del refrany és evident: seria absurd que una ruca rebutgés o critiqués un ruc pel fet de ser-ho, ja que ella mateixa és de la mateixa espècie i condició.

amor animals

T’odio amor meu!

Significa que l'amor i l'odi no són sentiments oposats, sinó les dues cares d'una mateixa moneda: ambdós neixen d'una passió intensa, i només odiem de veritat allò que ens importa profundament. L'oposat real de l'amor no és l'odi, sinó la indiferència.

amor

Ulls blaus, ulls d’engany; ull ros, ull amorós

A la conca mediterrània fa estrany veure ulls blaus, i com tot allò inhabitual, desperta falsetat i sospites; en canvi, els ulls verds són prou habituals i es relacionaven amb la bondat o l'amor

amor colors cos huma persones

Ulls de gat, Déu me n'apart

Expressa desconfiança o rebuig cap a les mirades que recorden les dels fèlids. Les mirades o els ulls que recorden els dels gats no solen agradar, ja que s'associen (amb la pupil·la vertical o una expressió penetrant i sorruda) amb la falsedat, la malícia o fins i tot amb la idea de mala sort o encanteri.

amor animals cos huma déu

Ulls de gos, home fidel i amorós

Significa que la mirada atenta i dolça és significativa de sinceritat Compara la mirada lleial, noble i afectuosa d'un gos amb el tarannà d'un home d'aparença confiada, lleial i de bon cor.

amor animals cos huma persones

Ulls negres amors porten

Vincula tradicionalment la mirada o els ulls foscos amb la passió, la intensitat i la capacitat d'enamorar.

amor colors cos huma

Un amor a cada port, aigua calenta

Ironitza sobre la lleugeresa o la poca fondaria d'aquelles relacions passatgeres que canvien constantment. Compara la inconstància amorosa amb la vida d'un mariner que té una parella a cada lloc on arriba el vaixell. L'aigua calenta simbolitza una cosa que no té consistència, que es gela de seguida, que fa malbé el cos o que genera xafogor i malestar. Significa que les relacions falses o passatgeres acaben sent una font de disgustos, xafarderies i inestabilitat emocional.

aigua amor mar

Un bon espòs fa una bona esposa

Refrany popular que suggereix la reciprocitat en la convivència i el matrimoni. Aquesta dita destaca la importància de l'actitud i el tracte de l'home cap a la dona, implicant que un bon comportament i dedicació de l'espòs afavoreixen la creació d'un clima positiu que resulta en una bona esposa.

amor bona parentiu

Un nuvi amb cabells blancs fa carnestoltes

Significa que un que es casa quan ja és vell s'exposa a fer el ridícul o a ser el centre de les burles dels altres. Utilitza la figura del Carnestoltes (sinònim de Carnaval o de festa de disfreses i bogeria) per fer un paral·lelisme amb la imatge còmica o poc habitual que, segons la visió tradicional, transmetia un home d'edat molt avançada en el paper de nuvi.

amor persones

Un sol Déu i un sol marit

S'utilitza històricament per reprovar o desaconsellar les segones núpcies (tornar a casar-se després de quedar vidus o viudes). Expressa la fidelitat absoluta a una sola unió matrimonial per tota la vida, equiparada amb la devoció a un únic Déu. Reflecteix la moralitat tradicional i religiosa de la societat d'abans, on el matrimoni es concebia com un vincle etern i indissoluble, fins i tot més enllà de la mort del cònjuge.

amor déu parentiu

Una bona cara és un bon dot

[El dot era la quantitat de diners o béns que la família de la núvia aportava al matrimoni]. Significa que tenir un bon aspecte físic o una aparença agradable pot obrir tantes portes o tenir tant de valor com un dot econòmic. Destaca l'avantatge social i personal de ser agraciat o presentar un rostre agradable, comparant-lo amb la riquesa material tradicional d'un dot.

amor bona cos huma

Una fadrina guapa té set defectes

[Fadrina: Persona jove, especialment en estat de casar-se]. Fa referència a la percepció de la bellesa i l'exigència de la societat cap a les persones atractives. Significa que a una persona agraciada o "guapa" se li miren amb lupa totes les accions, actituds o imperfeccions, i per això se li acaben trobant moltes més defectes que a la resta.

amor

Una per tres, i a la màrfega!

[Màrfega: sac llarg de tela bast (omplert de palla, fulles de blat de moro o estopa) que servia de matalàs]. Es diu referint-se als casaments fets de pressa, en què es suprimeixen dues de les amonestacions. Quan una parella tenia pressa per casar-se demanaven fer una sola amonestació en lloc de les tres habituals, escurçant els terminis al màxim. Anar a la màrfega és, literalment, anar-se'n al llit de casats a consumir el matrimoni.

amor maneres de dir

Una vegada al més, pòc és; tots els díes, porqueria, i una vegada a la setmana, de bona gana

Consell de la gent gran i als acabats de casar. Fa referència, en el context tradicional de la cultura popular i consells de matrimoni, a la freqüència ideal de les relacions sexuals en la parella, aconsellant un ritme moderat i setmanal. Una vegada al mes: Es considera massa poc. Tots els dies: Es veu com un excés negatiu ("porqueria"). Una vegada a la setmana: Es jutja com la mesura justa i desitjable ("de bona gana").

amor consells

Una viuda ploriquejant, nuvi va buscant

Significa que, de vegades, darrere d'una mostra exagerada o molt visible de tristesa per la pèrdua del cònjuge, hi ha en realitat el desig ocult de tornar-se a casar o trobar un nou company ben ràpidament.

amor persones riure/plorar

Val més arengades amb amor que pollastre amb dolor

En relació amb el matrimoni, significa que és preferible viure amb modèstia, pau i afecte (representat per les arengades, un peix salat i barat) que tenir abundància o riquesa a preu de patiment, conflicte o malestar (representat pel pollastre). Dona més valor a la tranquil·litat i a les relacions sinceres que al luxe material.

amor animals

Val més casar-se que cremar-se

[Prové d'una frase cèlebre de Sant Pau a la Primera Epístola als Corintis (7:9), on diu literalment: "Si no es poden dominar, que es casin; perquè val més casar-se que cremar-se"]. Recomana el matrimoni com el camí idoni per a canalitzar el desig i la passió sexual de manera legítima, abans de caure en la temptació del pecat (cremar-se en l'infern) o de viure turmentat per la passió carnal (cremar-se de desig per dins).

amor

Val més casat que condemnat

Es posa el matrimoni com una opció menys greu o més acceptable en comparació amb la "condena" espiritual o social. Significa que, antigament o tradicionalment, es considerava preferible suportar una vida en matrimoni difícil abans que patir mals majors o incórrer en conductes o situacions considerades pecaminoses o reprovables.

amor

Val més casat que esguerrat

Posa en relleu l'elecció del matrimoni davant d'altres situacions vitals, sovint utilitzant la rima de manera humorística o sentenciosa. • Tradicionalment, s'emprava per destacar l'estabilitat o la norma social del matrimoni en contrast amb altres estatges o condicions considerades pitjors o imperfectes.

amor

Val més menjar cols amb amor, que costelles amb rancor

Significa que la pau i la bona companyia importen molt més que el luxe o els diners. Menjar un plat humit com les cols és agradable si es comparteix amb estima i tranquil·litat. Menjar un aliment car o bo com les costelles no serveix de res si hi ha baralles, enveges o rancúnia. Val més la felicitat i la tranquil·litat a casa que les aparences o les riqueses amargues.

amor menjar plantes

Val més pa eixut amb amor que gallines amb dolor

[El pa eixut representa la pobresa o la senzillesa, el menjar més bàsic. Les gallines: Representen l'abundància, la riquesa i els luxes (antigament, menjar gallina era un privilegi de pocs)]. Ens recorda que la pau espiritual, l'harmonia familiar i l'afecte són molt més valuosos que la riquesa material aconseguida amb patiment, baralles o males arts.

amor animals menjar

Val més ser amat que temut

[Prové del llibre El príncep (1513), l'obra més coneguda del pensador polític italià Nicolau Maquiavel]. Significa que és molt millor i més efectiu aconseguir el respecte, l'obediència o la fidelitat dels altres a través de l'afecte i la bondat que no pas mitjançant la por, la força o les amenaces.

amor

Val més una bona dona que una bona hisenda [o «que diners]

Significa que tenir una bona companyia o una bona dona de casa té molt més valor que no pas rebre una gran dot, herència o riquesa material. Destaca el valor d'una persona treballadora, de confiança i de bon govern domèstic per davant dels diners o les propietats.

amor bona casa diners parentiu

Val més una hora de festejar que dos de treballar

Expressa la preferència pel lleure, la companyia o el festeig per davant de l'esforç o l'obligació laboral. • Fa referència a com de temptador és dedicar el temps a divertir-se o estar amb la persona estimada en lloc de patir o fatigar-se amb les tasques del dia a dia. • S'acostuma a emprar de manera irònica o per retratar la mandra, la joventut o la inclinació natural a defugir la fatiga de la feina a favor del divertiment.

amor treball

Vella sigui la rabassa, mentres la vida em faça

[La rabassa és la part soterrada del cep de la vinya]. Ho deien les noies que es casaven amb vells. Exalta el valor de l'experiència, la resistència i la utilitat per damunt de la joventut o la novetat. Ho compara amb la rabassa que encara que sigui vella i sembli ruda, si continua donant fruit (raïm), continua sent valuosa. Aplicat a les persones reivindica que fer-se gran no importa si encara es manté la salut, l'energia o la capacitat de ser útil i gaudir de la vida.

amor persones vell

Ventura és per al casat, fer-li la muller costat

[Ventura: Fa referència a la sort, la felicitat o la benanança. Fer costat: Significa donar suport, acompanyar i ajudar en les dificultats de la vida diària]. Destaca la importància del suport mutu i la complicitat dins del matrimoni. Assenyala que la veritable fortuna d'un matrimoni no rau només en la possessió de béns materials, sinó en el fet de tenir una companya de vida lleial i col·laboradora que comparteixi tant les penes com les alegries.

amor parentiu

Viuda que no dorm, casar-se vol

Significa que quan una persona es mostra inquieta, desvetllada o insatisfeta, sol ser un senyal clar que troba a faltar la vida en parella i que desitja tornar-se a casar. Associava el fet de fer voltes al llit (no dormir) no a una preocupació, sinó a l'enyorança de la companyia íntima o a les ganes de trobar un nou marit. En la societat tradicional, les viudes sovint quedaven en una situació de molta observació per part dels veïns. Qualsevol canvi en el seu comportament es comentava de seguida

amor dormir parentiu

Voler-se en cos i ànima

Significa estimar-se o voler-se totalment, de manera completa i sense cap mena de reserva. Combina el verb voler (en el sentit d'estimar) amb la locució adverbial en cos i ànima, que denota l'entrega de tot l'ésser (físicament i espiritualment).

amor cos huma maneres de dir

Voler-se és fer-se

Destaca que el tracte i la relació mantenen l’amor i la unió més que la genètica. Significa que estimar-algú implica freqüentar-lo, tractar-se i relacionar-se sovint. Recorda que la unió i l'afecte s'han de nodrir amb la presència i el contacte diari.

amor