Refranys festivitats

No és nat ni naixerà qui gregalades per Nadal veurà.

festivitats, oratge

No hi ha Candelera sense neu ploranera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)

festivitats, oratge, mesos

No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu (25 març)

festivitats, mesos, oratge

No hi ha més mala Quaresma, que de Pasqua a Cinquagesma (Ho diuen les dones perquè en aquella temporada tenen poca cosa per coure)

festivitats, menjar

No hi ha Pasqua florida, que no hi hagi griva fugida (És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps)

animals, festivitats

No pot eixir març sense quaresma (Es diu per una cosa que no pot prescindir o alliberar-se d'una altra)

festivitats, mesos

No serà Pasqua passada sense merla arribada (És un ocell boscà que ve a les nostres terres a la primavera)

animals, festivitats

Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós (Auguren bones collites)

oratge, mesos, festivitats

Olives, una per Sant Joan i cent per Nadal (24 juny)

festivitats, mesos, plantes, sants

Parlem d'ous, que ara ve Pasqua ((Es fa servir per proposar humorísticament que es canviï de conversa perquè no convé continuar amb la que es portava)

festivitats

Pasqua florida, bonicària complida (La pasqua floral és la més bonica perquè se celebra en la primavera, al contrari que l’altra, que se celebra en el fred Nadal)

camp, festivitats

Pasqua granà, la falç a la mà [granat o granós = espigat, que té gra o llavor] (Aquesta festivitat marca el moment de la sega dels cereals)

festivitats, camp, plantes

Pasqua i Nadal, s'esperen amb alegria i passen com altre dia (Fa més goig la il·lusió per les coses que la seua consecució)

alegria, festivitats

Pasqua marçal porta mal any (La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es desatenen treballs agrícoles quan més falta fa)

mesos, mal, festivitats, any

Pasqua marçal, home mortal i collita reial (Hom té de molt mal averany que la Pasqua s'escaigui pel març. Indici de misèria i de males collites)

camp, festivitats, mesos

Pasqua marçal, mortaldat o fam (La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es desatenen treballs agrícoles quan més falta fa)

menjar, mesos, mort, festivitats

Pasqua marcenca, fam primerenca (La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es desatenen treballs agrícoles quan més falta fa)

festivitats, menjar, mesos

Pasqua marcensa, anyada primarença

festivitats, estacions, any, mesos

Pasqua nevada, primavera gemada (Vol dir que la nevada de Pasqua repercutirà en una primavera radiant)

oratge, estacions, festivitats

Pasqua plujosa, anyada granosa (La pluja primaveral és excel·lent per als cereals de secà)

oratge, festivitats, camp, any

Pasqua plujosa, collita abundosa (La pluja primaveral és excel·lent per als cereals de secà)

festivitats, camp, oratge

Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada

festivitats

Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques

oratge, menjar, festivitats, mort, mesos

Passa el diumenge de Rams i a l'altre la mona entre mans

cos huma, menjar, festivitats

Passat Nadal, sastre, deixa el teu didal.

festivitats, oficis

Passat Nadal, surten els mals.

festivitats, mal

Passat Tots-Sants, tots els dies són germans (Els dies hivernencs se semblen els uns als altres en rutina i oratge)

oratge, festivitats, dia i nit

Pel boig, tot l’any és Carnestoltes (Qui té fluix l’enteniment no es comporta com la resta de les persones ni sap estar en cada circumstància)

persones, festivitats

Pel dijous gras, carn fins al nas (El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa)

menjar, cos huma, festivitats

Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)

festivitats, oratge, mesos

Pel juliol balla qui vol (Amb al·lusió als grans balls que es celebraven en motiu de la celebració de la verge del Carme)

festivitats, mesos, música

Pel juliol, qui no balla és perquè no vol (Amb al·lusió als grans balls que es celebraven en motiu de la celebració de la verge del Carme)

festivitats, mesos, música

Pel juny fresc, per la Mare de Deu del Carme serè, i per Sant Jaume calor, fan l'any bo i millor. [16 juliol] [25 juliol] (L'oratge fresc de juny, sense pluja per la Mare de Déu del Carme i la calor de Sant Jaume és l'ideal)

any, bona, festivitats, mesos, oratge

Pel juny serà Sant Joan; per l’agost, Maria; pel gener, l’Epifania; i Sant Pere el juny; tant si el vol com si no es vol, Sant Jaume pel juliol (24 juny) (15 agost) (5 gener) (29 juny) (25 juliol) (És un bon repertori de referents festius i agraris)

festivitats, mesos, sants

Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer (Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer)

mesos, festivitats, festa

Pel setembre ven-te el galliner i per Nadal torna'l a comprar

mesos, animals, festivitats

Pel temps [o dies] de les Carnestoltes, molt vi i molt poques soltes [poca-solta = desvergonyiment, desvergonyit] (Són moments d’alegria i desinhibició)

festivitats, vinya, temps, dia i nit

Pels Reis ho noten els bous; i per Sant Sebastià, tot el bestiar (6 de gener, 20 gener) )Comença a fer-se notori que el dia creix)

festivitats, mesos, sants

Pels Sants Innocents, ni donis ni deixis a amics ni parents (28 desembre)

festivitats

Pels volts de Nadal fa l'hivern natural

festivitats, estacions

Pensar en la mona de Pasqua (Estar pensant en una altra cosa diferent a la que es tracta)

festivitats, maneres de dir

Per a festa, Corpus (Es diu per indicar que la festa de Corpus és la més solemne de totes)

festivitats

Per als pobres tot l’any és Quaresma

diners, any, festivitats

Per Ascensió, no és metla ni ametló

festivitats, mesos, plantes

Per carnaval tot s'hi val (Són moments d’alegria i desinhibició)

festivitats

Per Carnaval tot s'hi val, per Carnestoltes quinze voltes (Són moments d’alegria i desinhibició)

festivitats

Per Carnaval, més vi que pa (És moment de divertir-se i no de pensar què menjarem)

vinya, menjar, festivitats

Per Carnaval, tothom és igual (Quan les persones estan contentes, superen momentàniament les diferències entre elles)

persones, festivitats

Per Carnestoltes, totes les bèsties van soltes (Són moments d’alegria i desinhibició)

festivitats

Per Corpus i per Nadal els sastres maten la fam

oficis, festivitats

Pàgina 10 de 18.

El Refranyer