1. Dificultar o impedir la respiració [a algú]. 2. Tindre dificultat per a respirar per efecte d'una calor intensa, per falta de ventilació, etc. 3. Perdre, les begudes alcohòliques, una part de l'alcohol que contenen a causa de l'evaporació. 4. Fer oi, marejar, fer vomitera
1. Encalçar, empaitar. Perseguir insistentment. 2. Empènyer (algú) a fer promptament una cosa. Donar pressa (a algú), fer que s'afanye a fer alguna cosa. 3. Afanyar-se a fer alguna cosa. 4. Impulsar (a algú) a executar una acció.
En un temps passat molt pròxim al present, fa poc, fa uns instants o fa unes poques hores
1. Guardar. Netejar i posar en lloc segur [alguna cosa] mentre no s'haja d'usar. 2. Retraure's en absolut d'intervindre, d'actuar o de figurar en alguna cosa
1. Ufanor, exuberància, especialment de les plantes i els conreus. 2. Bon gust o substància d'un menjar. 3. Bona imatge, bona impressió que pot causar una persona
[Adiu hi significa adeu]. Es diu per lamentar alguna pèrdua o la fi d’alguna cosa. També es diu a una persona que se’n va per significar-li que la seva partida ens deixa indiferents. En aquest cas, l’expressió completa és Adiu, Feliu! Si tornes pas, escriu!
1. Preparar, amanir, aparellar, arreglsar. 2. Apanyar, arreglar, reparar, compondre (una cosa que s'ha trencat). 3. Millorar (un malalt, una ferida o un assumpte). 4. Assaonar (carn) amb sal, vinagre i altres ingredients, per a conservar-la. 5. Sotmetre (les pells o els cuiros) al tractament adequat per a la seua conservació i ús. 6. Afegir (a la terra, a un camp de conreu) adobs químics o orgànics per millorar les seues característiques.
Adquirir coneixement d'alguna cosa amb la vista o el pensament, advertir-la, prendre'n consciència.
1. Amansir, fer dòcil, reduir a l'obediència, domar. 2. Acostumar, habituar a una cosa que abans era molesta o difícil.
Demostració d'amor o de simpatía per mitjà de paraules o d'obres afectuoses; acte i efecte d'afalagar
1. Adreçar [a algú] lloances, demostracions d'afecte, de reverència, etc. 2. Alimentar, encoratjar, en algú, [l'orgull, la vanitat, una passió qualsevol, un defecte, una mania]. 3. Afectar d'una manera agradable
1. Famolenc. Que té molta fam 2. Que té fama, bona reputació, renom i notorietat.
1. Furtar, especialment quan es fa amb destresa. 2. Treballar amb sol·licitud
1. Esforç gran i penós que es fa per a obtindre alguna cosa. 2. Desig molt intens.
1. Actuar, obrar amb rapidesa, amb pressa. 2. Treballar amb molta diligència, sol·lícitament. 3. Entregar-se a una faena, a una acció, de manera molt activa. 4. Fer diligències actives per a aconseguir alguna cosa. 5. Procurar-se amb gran esforç
1. Molt diligent, sol·lícit, pressós. 2. Que exigix un gran esforç, que és molt treballós.
1. Persona ambiciosa i desaprensiva. 2. Persona desenfrenada, que actua sense control. 3. Persona molt lletja, d'aspecte repel·lent
1. Cosa afegida a una altra; afegiment, addició. 2. Allò que es dona de més. 3. Afegit fet a un vestit o a una tela.
1. Fer sentir fortament el seu pes una càrrega (sobre qui la suporta). 2. Treballar amb molt d'esforç.
Persona que ho vol tot, que no en té mai prou, que treballa sempre per obtenir cèntims i propietats
1. Subjectar fort. 2. Unir amb una substància adherent. 3. Agafar-se fortament a una cosa. 4. Obstinar-se en una cosa. 5. Unir-se fortament a algú o a alguna cosa. 6. Arrelar, una planta o un empelt.
1. Arrapar. 2. Vendre en gros les taronges d'un taronger, després de calcular a l'ull aproximadament llur nombre, sense haver-les collides. 3. Avaluar a ull la quantitat o vàlua d'alguna cosa
Acarnissat -ada. Que és (una lluita o una discussió) molt violenta i cruel.
1. Que té el costum de ficar-se en coses d’altri. 2. Que sap trobar tots els mitjans i arribar per tot allà on cal a fi d’aconseguir els seus propòsits.
1. Adoptar [algú] com a fill. 2. Apropiar-se, prendre per a si
1. Traure els pardalets o els ous [del niu]. 2. Ferir [una persona o un animal] inutilitzant-li algun membre. 3. Fer malbé [una cosa] inutilitzant-la del tot o en part. 4. Trepitjar [el raïm] per a fer-ne most. 5. Avortar, les bèsties
1. Estalviar. Guardar una part dels ingressos ordinaris. 2. Defugir, abstenir-se [de fer qualque cosa]
1. Ofensa greu que es fa públicament. 2. Deshonor, vergonya
1. Resistir (a algú o alguna cosa) sense acovardir-se. 2. Fer sentir vergonya (a algú). 3. Acarar, posar front a front. 4. Confrontar. Ser contigu, un territori, un camp, a un altre.
1. Que té forma de fus. 2. Prim i acabat en punta. 3. Movent-se a gran velocitat
1. Que té forma de fus. 2. Prim i acabat en punta. 3. Movent-se a gran velocitat
1. Acaparar. Adquirir tota la quantitat possible de mercaderies, per a poder esser l'àrbitre del mercat. 2. Adjuntar certa quantitat de cereal formant gavelles. 3. Reunir [dos o més persones] per a un fi determinat, com per a fer una protesta
1. Que s’agafa o s’adhereix fàcilment. 2, Que es fa pesat per la seua insistència o pels seus afalacs.
Es diu del xiquet que quan en veu un altre que té alguna cosa o fa alguna cosa, també vol tindre-la o fer-la
Avar, tacany. Que li costa gastar, que va amb compte en les despeses
1. Posar erta [una part del cos]. 2. Agafar fort, estrènyer. 3. Subjectar, privar de la llibertat. 4. Matar amb volta de garrot
1. Acatxar. Inclinar-se, doblegar el cos inclinant el cap i l'esquena cap avall, doblegant les cames de manera que les natges toquen els talons. 2. Deixar-se caure en un seient amb tota comoditat
1. Fer clapits, el gos. Lladrar el gos amb un crit agut i penetrant, especialment quan descobrix la caça. 2. Agafar la caça o el cap de bestiar fugisser. 3. Emetre un so intentant parlar
Comboiar. 1. Fer que (dues o més persones) vagin plegades. 2. Dues o més persones, ajuntar-se per anar plegades. 3. Induir o animar (a algú) que faça alguna cosa, especialment que participe en una activitat festiva. 4. osar-se d'acord, dos o més persones, per a obrar en benefici propi o en perjuí d'altri. 5. Obsequiar, tractar bé.
1. Tenir cura [d’algú] o protegir [algú] amb una abraçada. 2. Aconsolar. 3. Abrigar. 4. Acomodar-se. 5. Ajuntar, aglomerar, posar o fer anar plegats [diferents persones o coses]
Relatiu o pertanyent als certàmens, a les lluites i als jocs públics.
1. Pasturar, els ramats, pels camps segats durant el mes d'agost. 2. Cremar i secar les plantes o fruits, per l'excés de calor o de sequedat. 3. Perdre la frondositat, el vigor, els camps, el bestiar o les persones
1. Pasturar, els ramats, pels camps segats durant el mes d'agost. 2. Cremar i secar les plantes o fruits, per l'excés de calor o de sequedat. 3. Perdre la frondositat, el vigor, els camps, el bestiar o les persones
1. Acatxar. Inclinar cap avant [una part del cos, especialment el cap], en direcció a terra. 2. Abaixar-se doblegant el cos. 3. Abaixar-se doblegant les cames de manera que les natges toquen els talons. 4. Fer que [algú] s'humilie
1. No escrit; que no coneix o no se serveix de l’escriptura. 2. Frases atribuïdes a Jesucrist que no consten en cap dels quatre evangelis canònics.
1. Que amb poc d'esforç dona bon rendiment. 2. Es diu dels cabells que no són ni llisos ni rulls
Aparell consistent en un banc de fusta de figuera, amb la superficie superior acanalada i una maça també de fusta amb una llengua de ferro, que encaixa dins la canal, i serveix per cascar-hi la canya del cànem i treure'n el bri
Batre i cascar el cànem amb l'agrama, per separar la canya del bri
1. Netejar el sòl amb una granera. 2. Llevar amb la granera allò que embruta el sòl. 3. Eliminar allò que resulta molest, allò que pertorba. 4. Llevar violentament una cosa d'enmig, fer-la desaparèixer de pressa d'un lloc. 5. Nodrir els animals
Arbust espinós menut , de flors verdoses o rogenques i fruits comestibles. El fruit és amargant quan és verd; en ser madur és agredolç i serveix de refrescant
Gra o xanglot de raïm petit i dolent, que no ha arribat a madurar que els veremadors deixen sense collir
1. Tendir a agre, tindre un sabor més o menys agre. 2. Agrir. Enverinar, amargar.
Planta herbàcia [Rumex acetosa], de fulles sagitades i gust àcid
Planta herbàcia [Oxalis corniculata[, de fulles compostes, flors grogues i fruits capsulars allargats
Apilotar. Fer que forme grums un líquid o una substància pulverulenta
1. Acció d'aguaitar. Acte d'esperar d'amagat i cautelosament l'ocasió de sorprendre qualcú. 2. Parany. Lloc rural especialment preparat per a capturar pardalets amb una tècnica que consistix a amagar unes varetes impregnades amb visc entre les branques d'un arbre, on queden enganxades les aus. 3. Instal·lació des d'on es poden observar animals, especialment aus, sense molestar-los ni ser vist per aquells
Persona que té per costum mirar els altres intensament, amb molta curiositat, d'una manera descarada
1. Vigilar, especialment des d'un lloc amagat, per a sorprendre. 2. Traure el cap per una obertura o per damunt d'alguna cosa. 3. Aplicar l'ull i mirar per una obertura xicoteta
Força, fermesa, capacitat per a aguantar alguna cosa. Resistir
Esperar. Estar, alguna cosa, en perspectiva [per a algú[
Al País Valencià, moneda de cinc cèntims. Per extensió, cèntims, diners. No tindre una aguileta: No tindre diners.
Teula que es posa amb la part còncava cap amunt i que forma el riu de la teulada
1. Oficial encarregat de fer complir la llei i de l'administració de justícia, en nom del rei o de les constitucions. 2. Oficial dependent d'un jutjat o tribunal, d'un ajuntament o del batlle, encarregat d'executar els seus acords
Espantar i fer fugir algú amb crits o amb moviment d'amenaça
Ja és massa, això!. Exclamació que s’usa quan es vol remarcar que alguna cosa és sorprenent, desconcertant.
Cola animal elaborada a base de retalls de pells, constituïda essencialment per gelatina impura, utilitzada com a adhesiu.
1. Qui té per ofici traginar o vendre aigua. 2. Ormeig compost de quatre o sis senalles còniques sense cul, que es posen mitat a cada banda d'una bístia i s'empren per traginar gerres d'aigua.
Aiguatge. Aigua que banya les plantes, procedent de la rosada, la pluja o la boira
1. Que conté [un suc o un licor] una quantitat excessiva d'aigua. 2. Que està acompanyada [una festa o una cerimònia] de pluja. 3. De poca substància, avorrit o deslluït
1. Aiguamoll; paratge en què la terra està tan saturada d’aigua que hi fa de mal anar i mal treballar. 2. Plugim. Pluja fina.
Terreny inundat o saturat d’aigua de manera permanent, lloc pantanós; maresma.
Precipitació força uniforme de neu mig fosa o de pluja i de neu barrejades.
1. Aiguarrada. Pluja forta que sol produir torrentades i inundacions. 2. Malaltia provocada pel fong Phytophthora que afecta els fruits dels cítrics
Mullena de les plantes, provinent de la rosada, la pluja, les boires, etc.
1. Declivitat d’un terreny o d’una teulada per on s’escorren les aigües de la pluja, de la fusió de la neu, etc. 2. Aiguavessó. Pluja forta.
Vessant d’una muntanya, d’una serralada. Coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cim d’una muntanya.
1. Conducte subterrani per on s'escorren les aigües. 2. Canal, generalment natural, per on s'escorre l'aigua de la pluja. 3. Pica per a escurar els plats. 4. Pica amb un albelló per on s'escorre l'aigua. 5. Rec o raseta per on s'escorre l'aigua que va cap a una bassa
1. Que té gràcia per a caminar, per a moure's. 2. Que du a terme un treball o un objectiu de forma lluïda
Eina per a cavar la terra que consisteix en una planxa de ferro més o menys grossa, plana o lleugerament corba, de forma comunament rectangular o trapezial, adaptada transversalment a un mànec de fusta d’uns cinc pams de llarg formant amb aquest un angle agut.
Esclafaterrossos. Pagès. Persona rústica (pejoratiu).
Feix de torxes d’espart que els apicultors encenien per fer fum i aüxar les abelles quan obrien els ruscs per atraure’n la mel