1. Adoptar [algú] com a fill. 2. Apropiar-se, prendre per a si
1. Guardar [una part dels ingressos ordinaris]. 2. Defugir, abstenir-se [de fer qualque cosa]
1. Ofensa greu que es fa públicament. 2. Deshonor, vergonya
1. Que té forma de fus. 2. Prim i acabat en punta. 3. Movent-se a gran velocitat
1. Adquirir tota la quantitat possible de mercaderies, per a poder esser l'àrbitre del mercat. 2. Adjuntar certa quantitat de cereal formant gavelles. 3. Reunir [dos o més persones] per a un fi determinat, com per a fer una protesta
Es diu del xiquet que quan en veu un altre que té alguna cosa o fa alguna cosa, també vol tindre-la o fer-la
Avar, tacany. Que li costa gastar, que va amb compte en les despeses
1. Posar erta [una part del cos]. 2. Agafar fort, estrènyer. 3. Subjectar, privar de la llibertat. 4. Matar amb volta de garrot
1. Acatxar. Inclinar-se, doblegar el cos inclinant el cap i l'esquena cap avall, doblegant les cames de manera que les natges toquen els talons. 2. Deixar-se caure en un seient amb tota comoditat
1. Tenir cura [d’algú] o protegir [algú] amb una abraçada. 2. Aconsolar. 3. Abrigar. 4. Acomodar-se. 5. Ajuntar, aglomerar, posar o fer anar plegats [diferents persones o coses]
1. Pasturar, els ramats, pels camps segats durant el mes d'agost. 2. Cremar i secar les plantes o fruits, per l'excés de calor o de sequedat. 3. Perdre la frondositat, el vigor, els camps, el bestiar o les persones
1. Inclinar cap avant [una part del cos, especialment el cap], en direcció a terra. 2. Abaixar-se doblegant el cos. 3. Abaixar-se doblegant les cames de manera que les natges toquen els talons. 4. Fer que [algú] s'humilie
1. Que amb poc d'esforç dona bon rendiment. 2. Es diu dels cabells que no són ni llisos ni rulls
Aparell consistent en un banc de fusta de figuera, amb la superficie superior acanalada i una maça també de fusta amb una llengua de ferro, que encaixa dins la canal, i serveix per cascar-hi la canya del cànem i treure'n el bri
Batre i cascar el cànem amb l'agrama, per separar la canya del bri
1. Netejar el sòl amb una granera. 2. Llevar amb la granera allò que embruta el sòl. 3. Eliminar allò que resulta molest, allò que pertorba. 4. Llevar violentament una cosa d'enmig, fer-la desaparèixer de pressa d'un lloc. 5. Nodrir els animals
Gra o xanglot de raïm petit i dolent, que no ha arribat a madurar que els veremadors deixen sense collir
Planta herbàcia [Rumex acetosa], de fulles sagitades i gust àcid
Planta herbàcia [Oxalis corniculata[, de fulles compostes, flors grogues i fruits capsulars allargats
un líquid o una substància pulverulenta
1. Acció d'aguaitar. Acte d'esperar d'amagat i cautelosament l'ocasió de sorprendre qualcú. 2. Parany. Lloc rural especialment preparat per a capturar pardalets amb una tècnica que consistix a amagar unes varetes impregnades amb visc entre les branques d'un arbre, on queden enganxades les aus. 3. Instal·lació des d'on es poden observar animals, especialment aus, sense molestar-los ni ser vist per aquells
Persona que té per costum mirar els altres intensament, amb molta curiositat, d'una manera descarada
1. Vigilar, especialment des d'un lloc amagat, per a sorprendre. 2. Traure el cap per una obertura o per damunt d'alguna cosa. 3. Aplicar l'ull i mirar per una obertura xicoteta
Força, fermesa, capacitat per a aguantar alguna cosa. Resistir
Esperar. Estar, alguna cosa, en perspectiva [per a algú[
Teula que es posa amb la part còncava cap amunt i que forma el riu de la teulada
1. Oficial encarregat de fer complir la llei i de l'administració de justícia, en nom del rei o de les constitucions. 2. Oficial dependent d'un jutjat o tribunal, d'un ajuntament o del batlle, encarregat d'executar els seus acords
Espantar i fer fugir algú amb crits o amb moviment d'amenaça
Aigua que banya les plantes, procedent de la rosada, la pluja o la boira
1. Que conté [un suc o un licor] una quantitat excessiva d'aigua. 2. Que està acompanyada [una festa o una cerimònia] de pluja. 3. De poca substància, avorrit o deslluït
1.Pluja forta que sol produir torrentades i inundacions. 2. Malaltia provocada pel fong Phytophthora que afecta els fruits dels cítrics
1. Conducte subterrani per on s'escorren les aigües. 2. Canal, generalment natural, per on s'escorre l'aigua de la pluja. 3. Pica per a escurar els plats. 4. Pica amb un albelló per on s'escorre l'aigua. 5. Rec o raseta per on s'escorre l'aigua que va cap a una bassa
1. Que té gràcia per a caminar, per a moure's. 2. Que du a terme un treball o un objectiu de forma lluïda
Feix de torxes d’espart que els apicultors encenien per fer fum i aüxar les abelles quan obrien els ruscs per atraure’n la mel
Fer anar arrere una cavalleria, fer-la recular. Aixa arrere!. Aixa uó, veu que utilitzen els carreters o conductors de cavalleries per a fer-les parar
Trena de més de tres ramals feta amb espart per fer la sola de les espardenyes
Agafar o pendre amb força o amb habilitat; agafar d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat
Aparell format per quatre samugues encreuades, que es posava damunt de l'albardó dels animals de càrrega i servia per a transportar palla o cereals
Roba d'ús personal i d'ús comú de la casa que els nóvios aporten al matrimoni
1. Falta de vent, calma en la mar. 2. Defalliment, desmai
1. Criatura morta abans de tindre ús de raó. 2. Soterrament d'una criatura morta abans de tindre ús de raó. 3. Ingenu, innocent, fàcil d'enganyar, que pareix una criatura. 4. Malifeta. Mala acció, mala endreça
1. Canal o conducte per a donar eixida a les aigües brutes. 2. Forat per on comença un conducte de desaigüe, com el de les vores dels carrers, d'una pica, d'una piscina o d'un abeurador. 3. Respirall d'una séquia subterrània
1. Gratificació que es dona a la persona que porta una bona notícia. 2. Bona notícia
Tros de sola que els sabaters posen a la forma perquè el calçat sigui més alt. La forma aquí és la peça de fusta que serveix de motlle en la fabricació i la reparació de calçat
Expressió exclamativa usada per a denotar sorpresa, admiració, desacord, etc
1. Dormitori interior annex a una altra habitació més gran, o una de les parts en què es dividix una habitació destinada a contindre un o més llits. 2. Cúpula del forn pròpia de l'antiga indústria ceràmica valenciana
1. Aire que ix dels pulmons durant l'expiració. 2. Bufada suau de vent. 3. Capacitat per a fer un esforç
1. Aire que ix dels pulmons durant una expiració. 2. Alé fort, especialment respiració forta
Obertura a través de la qual es renova l'aire d'un espai tancat o a través de la qual pot eixir el fum o el gas produït en l'interior d'una cavitat
1. Exhalar l'alé. 2. Reposar d'un treball o esforç. Cansat. 3. Tranquil·litzar-se o alleujar-se d'una temor o pena. 4. Gaudir d'un descans enmig o després d'un treball o d'una situació complicada
1. Volada d'una teulada. 2. Pedra gran i plana que, juntament amb altres, es col·loca de costat damunt d'una paret o d'una bardissa, perquè el bestiar no la puga saltar
1. Anella de ferro que es posava en l'eix dels carros entre la clavilla i la caixa. 2. Anella dels forrellats o tancadures de les portes. 3. Taulell d'origen àrab, allargat i de forma hexagonal. 4. Rutló del molí d'oli, pedra que va col·locada de cantell sobre el jaç del molí i la fa rodar per moldre l'oliva
especialment dels fruits en verd d'un camp, abans de la collita
1. Compartiment d'un graner. 2. Compartiment d'una almàssera destinat a guardar les olives
1. Varietat de l'àrab parlada per les minories musulmanes que es quedaren en la península Ibèrica després de la conquista cristiana- 2. Llenguatge o escriptura inintel·ligible. 3. Cridadissa confusa.
1. Mal físic que sobrevé amb els anys o que es patix a conseqüència d'una malaltia. 2. Tumor sinovial que apareix en les garretes dels cavalls, les mules, com a conseqüència de l'excés de treball
Convidada de menjar o beure per celebrar una festa, una bona sort, les acaballes d'una feina col·lectiva o altra feta joiosa, i especialment per un contracte de compra o venda avantatjós
Peça de cuiro que passa per damunt de les anques de les cavalleries enganxades
1. Que té ferides poc greus. 2. Malaltís. Que té poques forces. 3. Que no seguix el recte camí, que no discorre bé
Dipòsit quadrangular, ample i de poca fondària, excavat en la terra, revestit per dintre de marès o pedres i tapat de volta, que serveix per recollir en el camp l'aigua de pluja que corre per en terra
1. ense cap trava ni cap subjecció, amb total llibertat. 2. Benestant, que no té problemes econòmics. 3. A pler, satisfet, amb gust
1. Quantitat d'alguna cosa que cap dins de les dos mans juntes. 2. Fet de posar les dos mans juntes en disposició de rebre qualsevol cosa
1. Antiga mesura de grans, de valor variable, equivalent en terres valencianes aproximadament a quatre litres. 2. Recipient de fusta en forma de piràmide quadrangular truncada que servia per a mesurar grans
1. Preparar; disposar una cosa de manera apta o convenient per l'ús que n'han de fer. 2. Posar en el menjar la sal, oli, vinagre o altres ingredients per fer-lo més gustós. 3. Compondre una explicació, una disculpa, etc.
Que és fàcil de manejar, per la seua estructura, per les seues dimensions o per altres característiques
1. Atraure, excitar el desig amb algun atractiu. 2. Prendre gust a una cosa, acostumar-s'hi. 3. ornar-se dolç com la mel
1. Banyar [alguna cosa] de manera que el líquid la penetre completament, que absorbisca la major quantitat possible de líquid. 2. Penetrar l'ànim [d'algú] un afecte, una idea, un sentiment. 3. Arremullar [la calç viva] fins a convertir-la en pasta de calç amerada. 4. Posar a remulla les tiges [de lli, de cànem, de jute i d'altres vegetals fibrosos], per a fer-ne fermentar les parts llenyoses
1. Acariciar [un gat o una altra bèstia] passant-li suaument la mà pel damunt. 2. Tocar amb suavitat la cara o el cos de qualcú, en demostració d'afecte o simpatia. 3. Tocar suaument [coses insensibles]. 4. Dir o fer a algú coses agradables, tractar-lo bé, per tenir-lo content o per induir-lo a fer qualque cosa. 5. Afluixar, amansir-se, perdre la força o la irritació. 6. Obtindre el consentiment [d'algú] amb afalacs
1 Utensili de metall de forma cònica i proveït d'un mànec llarg que s'utilitza per a apagar ciris. 2 Sagristà. Persona que s'encarrega d'una sagristia, de l'endreçament d'una església, entre les que es troba la d’apagar els llums
Persona parada, sense iniciativa i sovint curta d’enteniment
1. Persona que s'ajunta importunament amb els altres, sense conèixer quan fa nosa. Enganxós, que s’enganxa. No ens deixa mai tranquil·la. 2. Contagiós, mal que es transmet
Casera d'abelles, formada antigament de troncs d'arbres buits, suro o plantes trenades com el vímet, canya, espart o vidalba o altres lianes
Acatxar. Arrufar-se doblegant els genolls i abaixant el cos fins que toqui els talons, en terra o s'hi faci prop