Refranys diners

L’amor, del neci fa savi i de l’avar lliberal (És un sentiment tan fort que capgira l’enteniment, el qual se centra només en la persona amada i al qual deixa d’importar qualsevol altra cosa)

amor, diners, saber

L’home ric, amb la fama casa el fill (En general, la gent considera que els fills dels rics, dels poderosos o dels famosos tenen les qualitats o l’herència dels seus progenitors)

parentiu, diners

L’home té dos enemics volguts: els béns i els fills (Impliquen la preocupació i l’esforç per mantenir-los i procurar-los el millor futur possible)

diners, parentiu, persones

Mà foradada, bossa escurada (Es diu dels malgastadors que no poden tindre diners a la mà)

diners

Mal va qui a rescabalar va

diners

Mala anyada, guanys pels forners (Quan hi ha poc quemenjar, el pa és l’últim recurs dels queviures i el més barat, i per tant, l’aliment obligat)

menjar, diners, mal, oficis, any

Mana la boca segons la bossa

menjar, cos huma, diners

Mare enfillada, no mor enfitada (Vol dir que el qui té fills no pot estalviar diners)

diners, parentiu

Marxant nou, compra a real i ven a sou (Vol dir que la inexperiència dels comerciants novells els fa fer mals negocis)

diners

Marxant que perd, no pot riure

diners, riure/plorar

Marxant que riu i perd, no té el seny gaire complert

riure/plorar, diners

Massa oli a la plata, cou al coll i a la butxaca (Es diu perquè l'abundància d'oli en els guisats i amanits resulta molt cara)

diners, cos huma

Mel en la boca, i guarda la bossa (Recomana que es tracti amb amabilitat els qui demanen diners o favors, però sense esser massa condescendents a concedir-los-ho)

diners, cos huma, maneres de dir

Menja, beu i estoja es doblers (Màxima de l'egoisme perfecte)

beure, diners, menjar

Menjar pa de cony (Viure dels guanys obtinguts amb el comerç carnal de la muller, de la filla, etc)

maneres de dir, menjar, diners

Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any

vinya, mesos, diners, any

Menjar-se el pa fins a les crostes (Aprofitar bé els pocs recursos de què es pot disposar)

menjar, diners, maneres de dir

Menjar-se les ungles (Viure en extrema misèria)

cos huma, menjar, diners, maneres de dir

Mentre el deutor no morga, el deute no està perdut

diners

Mentre tindràs diners, seràs don Pere; quan no en tindràs, seràs un Barrabàs

diners

Mercader, vol diner.

diners, oficis, treball

Més cara és una mortalla (Es diu contestant a un que troba massa cara alguna cosa)

mort, diners

Més cara és una mortalla, i no ens la veem damunt! (Es diu contestant a un que troba massa cara alguna cosa)

diners, mort

Més costa de fer un duro, que dos

diners

Més perd l'avariciós que l'abundós.

diners

Més pobre que un soterrar de capa i creu (Molt pobre)

indumentària, maneres de dir, diners

Més ric que un grill (Molt ric)

animals, diners, maneres de dir

Més val anar carregat de diners que carregat de penes

diners

Més val bondat que diners

diners

Més val esser moro ric que cristià pobre

diners

Més val esser un ric pagès que un pobre marquès [o que un pobre burguès, o «que un pobre patacaire]

oficis, diners

Més val fadrí pobre que viudo ric (És una opinió)

parentiu, diners

Més val fama que diners (Significa que convé més tenir crèdit que riquesa material)

diners

Més val fortuna que saber (Alguns objectius s’aconsegueixen per un colp de sort)

diners, saber

Més val gastar en la botiga que en ca l'apotecari

oficis, diners, salut

Més val honra que diners

diners

Més val pagar que haver d'agrair

diners

Més val pagar que pregar (Vol dir que convé més adquirir les coses al preu que sia, que haver-les de demanar com a favor)

diners

Més val tort, que mort (És preferible una cosa defectuosa a no tindre’n)

diners, mort, persones

Més val un "tin", que deu "et donaré"

diners, donar

Més val un bon hereu que molts llegats (Molts diners o una bona herència li fan més profit a una sola persona que repartits entre vàries)

persones, diners, bona

Mirant el teu diner, fa bona cara el botiguer

oficis, diners, bona, cos huma

Mirar prim (Que procura no gastar excessivament, estalviat)

maneres de dir, diners

Misèria fa més misèria (Vol dir que el qui és molt pobre, no sol fer sinó augmentar la pròpia pobresa amb els assumptes que emprèn, perquè no té recursos per a portar-los avant)

diners

Misèria no té ulls

diners, cos huma

Moliner de vent, pescador de canya i caçador de bosc, molts afanys i pocs diners (Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final no s’haga aconseguit res que valga la pena)

oficis, diners, mar, caça

Molt diner en poc temps entrat, o robat o trobat (Quan es fan grans fortunes molt ràpidament, mai no són fruit del treball honest sinó de la desgràcia aliena, actual o futura)

persones, diners, temps

Molt regatejar, comprar més car (Qui regateja poc és perquè coneix el valor exacte del producte i no es deixa engalipar)

persones, diners

Molta diligèncía i poca consciència fan un home ric

treball, diners

Moltes raons i pocs quartos

parlar, diners

Pàgina 22 de 37.

El Refranyer