Refranys camp

Sembraràs quan voldràs, però al juny segaràs (Remarca el temps idoni per la recol·lecció del blat)

plantes, camp, mesos

Sembrat ajagut aixeca l’amo [ajagut = gitat, tombat] (Es cereals que es dobleguen per l’abundància de gra fan que el propietari es pose mans a l’obra per segar la collita)

camp

Sembrat de gener no ompli el graner (Altea)

plantes, mesos, camp

Sembreu per Sant Bartomeu i naixerà el nap per Sant Andreu (24 agost) (30 novembre)

camp, mesos, plantes, sants

Sénia, carro i mala muller, no te faltarà què fer (Significa que qui té negocis, camps... als quals dedicar-se, és com els casats, que han d’atendre les necessitats de si mateixos i d’altres)

parentiu, camp

Sense bèsties en cultiu, no faràs mai la piu-piu

animals, camp

Sense casa, hort ni porc, val més ésser mort (Aforisme català que sentencia clarament la importància cabdal que representa la matança del porc per una casa en el món rural)

menjar, animals, camp, mort, casa

Senyals al cel, treballs [o afans] a la terra (Les labors agrícoles s’han de fer atenent les estacions, les llunacions i l’oratge)

oratge, treball, camp

Sèquia torta, aigua porta

aigua, camp, oratge

Ser com un casa de pagès (Ser molt gran)

maneres de dir, camp, oficis

Ser de darrere restoll (Ser una cosa excel·lent o superior dins la seva espècie)

maneres de dir, camp

Serà bona la tardor amb pluges no escadusseres, que al camp portaran saó omplint torrents i rieres

camp, estacions

Setembre boirós, graner polsós (Les boires excessives –com qualsevol excés- poden arribar a podrir els vegetals)

mesos, camp, oratge

Setembre el veremador, talla els gotims de dos en dos (Setembre és el mes de veremar perquè els xinglots ja estan en la plenitud de madurs i ben sucosos)

camp, mesos, vinya

Setembre molt humit, molt vi però aigualit (La terra massa humida fa fruits carregats d’aigua, mentre que la fruita de secà està més saborosa)

oratge, vinya, camp, mesos

Setembre nevat, bo per al blat

oratge, plantes, bona, camp

Setembre sense saó, collita sense braó [braó = força, energia, puixança] (Convé alguna pluja o algun reg al final de l’estiu, ja que la terra ha estat prou temps seca)

camp, mesos, oratge

Setmana Santa mullada, collita de blat regalada (Les pluges prèvies a la calor humitegen els sòls just abans que la calor n’asseque la superfície)

oratge, plantes, camp, festivitats

Si a darrers d'octubre sembres ton blat, el segaràs més aviat (Convé sembrar immediatament abans de les pluges per tal que brote prompte i els gambosins o ratolins de camp no tinguen temps de menjar-se’n la sement)

camp, mesos, plantes

Si a trenta anys no saps i a quaranta no tens, agafa un cabàs i vés a plegar fems

camp

Si abans de ploure has llaurat, tens mig any assegurat (La terra estovada afavorirà l'entrada de l'aigua que vindrà molt bé per al creixement de les plantes i les properes collites)

camp, oratge

Si al juny vas al vilar i veus una oliva aquí i una allà, vés-te'n per a casa que collita hi haurà

camp, mesos, plantes

Si al novembre trona, la collita serà bona (Els trons són l’anunci d’aiguats pels quals la terra adquirirà saó per a nodrir els sembrats)

mesos, oratge, camp, bona

Si bon raïm vols menjar, pel desembre has de podar (Les podes, en general, es fan a la tardor i a l’hivern, quan les plantes estan adormint-se o aletargades)

vinya, mesos, camp, bona

Si bons raïms vols menjar, al setembre la vinya has de podar (Les podes, en general, es fan a la tardor i a l’hivern, quan les plantes estan adormint-se o aletargades)

bona, camp, mesos, vinya

Si canta la cigala pel setembre, no compris blat per revendre

animals, camp, cantar, mesos

Si deixes massa a l'era les espigues, te les prendran les formigues (Convé no demorar-se en cap treball o obligació)

plantes, animals, camp

Si dos octubres un any tenia, la gent es moriria (Es tracta d’un mes de ben poca producció agrícola, ja que s’acaba de sembrar)

mesos, camp

Si el cel no plora, no riu la terra (És una figura poètica que significa que si no plou, la terra no fructifica)

oratge, camp, riure/plorar

Si el Desembre amb neus ve, eixampla el graner (La neu afavoreix més el camp que la pluja, perquè va desfent-se i regant lentament, a més que mata els paràsits i estova la terra, de manera que es pot preveure una collita cerealista abundosa)

mesos, camp, oratge

Si el fesol no és nat per Sant Pere ja li pots anar al darrera. (29 juny)

sants, mesos, plantes, camp

Si el llaurador comptarà, no sembrarà

camp, oficis

Si el llaurador comptara, no sembrara (Significa que els productes del conreu moltes vegades no compensen el treball que s'hi posa)

camp, oficis

Si el meu amo em poda al gener i em llaura al febrer, vergonya m'hauria de fer si no li omplo el celler

camp, mesos, vinya

Si el setembre el féu veremador, raja el vi, que no hi ha millor (Setembre és el mes de veremar perquè els xinglots ja estan en la plenitud de madurs i ben sucosos)

vinya, mesos, camp

Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa (La poca producció de fruita s’imputa moltes vegades a la sequera de l'estiu)

camp, oratge, plantes, mesos

Si els ocells no venien, el blat no creixeria (Els sembrats de gra sempre atrauen les aus, de manera que no hi ha una cosa sense l’altra)

plantes, animals, camp

Si els petonets florissin com floreix el julivert, la cara de moltes nenes semblaria un jardinet

camp, cos huma, persones, plantes

Si en la Candelera el ciri no s’apaga, bon any al llaurador aguarda (Si no plou el 2 de febrer, és indicatiu que les collites medraran)

camp, festivitats, mesos, oficis

Si en novembre sens que trona, la collita següent, serà bona (Els trons són l’anunci d’aiguats pels quals la terra adquirirà saó per a nodrir els sembrats)

bona, camp, mesos, oratge

Si es llaura pel juliol, el gram es mor tot sol [gram = planteta semblant a la gespa, però més rude i resistent a la sequedat] (Si es llaura quan més seca està la terra, aquesta planta colonitzadora i d’altres són eliminades per una bona temporada)

mesos, plantes, oratge, camp

Si fa bon sol per Sant Blai, collita arrai (3 febrer)

camp, mesos, oratge, sants

Si faves vols menjar, per l'hivern les has de plantar

plantes, menjar, camp, estacions

Si l'abril fa llot, no es perdrà tot [llot = fang, tarquim, seno] (Al litoral mediterrani sol ploure prou en les dues primaveres de l’any, i encara que l’aigua s’entolle i podrisca algunes plantes, d’altres creixeran ben regades)

mesos, camp, oratge

Si l'abril soleja, agrana l'era i blat espera (Avisa que ja s’acosta la sega cerealista)

plantes, mesos, camp, oratge

Si l'advent és mullat, poca anyada de blat (Els dies anteriors a Nadal són clau per a la futura collita cerealista)

oratge, plantes, mesos, camp

Si l'amo vol estar bé, vagi el fill amb el masover

camp, oficis, parentiu

Si l'any se'n va nedant mal per les vinyes i malament pels camps

oratge, vinya, any, camp

Si l'hivern és molt regat, ven-te l'oli i guarda el blat (Quan plou molt d’hivern es fan moltes olives, però sol fer un estiu sec que produirà poc blat)

oratge, plantes, camp, estacions

Si l'hivern trona, l'anyada serà bona (Els trons són l’anunci d’aiguats pels quals la terra adquirirà saó per a nodrir els sembrats)

oratge, camp, any, bona, estacions

Pàgina 24 de 27.

El Refranyer