Refranys vinya

Què bé vius que quin vi beus!

be, vinya, beure

Què hi ha pitjor que el diable? el vi

vinya, diable

Qui bateja el vi mereix la forca.

vinya

Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca i el bon vi mata la cuca.

vinya, be, beure, animals, cos huma, bona

Qui beu aigua és perquè no té vi.

aigua, beure, vinya

Qui beu massa vi, que negociï al matí (Els efectes alcohòlics tarden a dissipar-se)

vinya, beure

Qui beu molt al matí, a la tarda no té vi.

vinya, beure

Qui beu vi de moltes bótes en beu d'agre i d'escaldat.

vinya, beure

Qui bota: no sopa, ni tasta el vi de la bóta.

beure, vinya

Qui cava la vinya per l'agost, omple el celler de most (Convé entrecavar els ceps per estovar la terra a fi que absorbisca bé la possible pluja)

vinya, plantes, mesos, camp

Qui cava per l’agost ompli el celler de most (Les cavades, les llaurades, les femades i els regs o les pluges ajuden molt les plantes, i si es combinen poden operar miracles de producció)

vinya, mesos, camp

Qui darrera de l'enciam no beu vi, o és boig o és mesquí.

vinya, beure, plantes

Qui després de llet beu vi, de cent anys torna fadrí (Es diu per elogiar les virtuts de la llet i del vi)

beure, vinya

Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d'alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó (Cert perquè els millors productes són els derivats dels elements mencionats)

menjar, vinya, plantes

Qui el porró fa xerricar es beu el vi i el seny.

vinya, beure

Qui en el món és ric de penes, fa en el cel bones veremes

vinya

Qui és amic del vi és enemic de si.

vinya

Qui estima el vi estima un tracte d'amic (Considera el vi com un amic)

amistat, vinya, beure

Qui guanya pa i es juga el vi, perd pa i vi

joc, menjar, vinya

Qui juga i guanya vi, i torna a jugar vi, paga vi (Tant el joc com el vi engresquen i creen dependència, i com més es juga i més es beu, més es perd)

joc, beure, vinya

Qui massa vi beu, canta per tot arreu.

cantar, beure, vinya

Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí (Es diu per elogiar les virtuts de la llet i del vi)

menjar, beure, vinya

Qui molt beu no va dret ni té secret

vinya, beure

Qui no beu vi no entra al cel (Significa que qui no beu vi no sap el que és bo)

vinya, beure

Qui no fuma ni beu vi, el dimoni el porta per un altre camí.

diable, vinya, beure

Qui no poda bé, ni la meitat de vi no té (La feina ben feta dóna millors resultats que la mal feta)

vinya, be, camp

Qui no sigui català, en veure a galet, la pitrera es tacarà.

vinya, menjar

Qui no té era ni cup, la meitat del blat i del vi perdut (Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici)

camp, vinya, plantes

Qui planta raïm valencí no el planta pels seus fills. [valencí = valencià, varietat de l’espècie] (Ve a significar que no és una planta longeva)

camp, plantes, vinya

Qui plega de fosc, no trascola el most.

vinya

Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most (Qui es retarda a fer determinades labors agrícoles no pot esperar recollir gran cosa, perquè les collites no tenen espera)

mesos, camp, plantes, vinya

Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi. (1 març)

vinya, sants, beure, camp, mesos

Qui poda per Sant Albí, sempre té vinya i mai té vi. (1 març)

sants, vinya, mesos, camp

Qui posa la mà a la bóta té de tastar el vi (És difícil resistir-se a la temptació)

cos huma, beure, vinya

Qui sopa de vi no troba ni vi agre ni dona lletja (Qui és bèstia en el menjar no sol tenir els gustos refinats)

vinya, persones, menjar

Qui sopa de vi, berena d'aigua (Qui se’n passa de la mesura o menja fort a la nit, a l’endemà no té la panxa en condicions)

menjar, aigua, beure, vinya

Qui té bon vi troba amics vora de si, però amics del vi (Es refereix al que freqüenten els bars)

amistat, beure, vinya

Qui té casa, seu; qui té vinya, beu

casa, beure, vinya

Qui té de fer camí begui bon vi (El vi dóna energia)

vinya, beure

Qui té el celler descuidat té una part de vi llençat (Qui no s’ocupa dels propis assumptes i interessos, aquests li van malament)

vinya

Qui té penes i té vi li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair (Qui té béns materials pot obtenir beneficis o avantatges, contràriament a qui no en té, que no pot obtenir res)

menjar, vinya

Qui té vinya i no té trull, del seu vi no en faci orgull [trull = trompellot, pedra cònica enorme que aixafa el raïm] (Qui posseeix tota la cadena productiva pot constituir una marca. Qui controla només una part de la producció, queda en l’anonimat)

vinya, persones, camp

Qui té vinya [o terra] i no la veu es fa pobre i no s’ho creu (Si l’interessat no presta atenció a les seues coses, pot estar segur que li aniran malament, ja que els altres se n’aprofitaran)

camp, vinya

Qui té vinya, té tinya [tinya = malaltia parasitària de la pell] (Les ocupacions i els negocis impliquen obligacions i maldecaps)

treball, vinya

Qui tingui mal vi que no begui vi (Un bon consell)

vinya, beure

Qui tira aigua al vi, de la triaca en fa verí [triaca o triaga = antic antídot contra els verins animals] (És fer d’una cosa bona una de roïna)

vinya, aigua

Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà veremes de pocs graus (Qui escatima diners i mitjans no pot obtenir un gran rendiment)

diners, camp, vinya

Qui va beure vi negre i el va orinar clar, alguna cosa se li va quedar (És una constatació científica que el cos absorbeix i filtra els aliments per a renovar-se i créixer)

vinya, beure

Qui vinyes ha de guardar, molt s'haurà de barallar.

vinya

Qui vulga vi i pa, sembre primerenc i pode tardà (És un consell agrari)

camp, menjar, vinya

Pàgina 24 de 30.

El Refranyer