Refranys vinya

raginer de vi no ha de ser borratxí

vinya, beure, oficis

Raïm de setembre, te'n llepes els dits.

vinya

Raïm moscatell, cap de tan bo com ell

menjar, vinya

Raïm mullat no és bo guardat.

vinya, plantes

Raïm mullat, per vinagre aprofitat.

plantes, vinya

Raïms de novembre ni els garrins el volen (La fruita madurada a destemps no té ni la dolçor ni la textura desitjables)

vinya, plantes, animals, mesos

Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te'n llepes els dits. (25 juliol) (El raïm que madura al juliol és de taula, dolcet; però el que madura al setembre és més dolç i idoni per a fer vi)

mesos, cos huma, plantes, sants, vinya

Raïms i pa tou a les noies posen mudes i a les velles treuen arrugues.

vinya

Raïms, pa i formatge, bon companatge.

vinya

Rebentar el bot (Fer explosió, manifestar-se violentament la irritació de qualcú)

vinya, maneres de dir

Roda la mola, roda el molí, una coca fina i un trago (barral) de vi

beure, vinya, menjar

Romeria d'apropet, poca cera i molt vinet (Significa que sol haver-hi molta diversió i poca devoció)

festa, vinya

Rosades d'agost, bona mel i bon most (La humitat en la plena calor revifa la floració de plantes aromàtiques i les abelles)

oratge, vinya, bona, animals, mesos

Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata (Cada plat cuinat requereix els seus ingredients propis)

vinya, menjar

S'alça la matina, carquinyoli, fa un xarel·lo amb allioli? [carquinyoli = Peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i ametlles o avellanes, cuita i molt rostida al forn, i que té la forma semblant a un dit esclafat. xarel·lo = vi blanc]

menjar, vinya

Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes (Es diu dels desobedients i dels que actuen contràriament als bons costums)

vinya, beure, parentiu

Sal i vinagre, cura de lladre.

vinya, salut

Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi. ( 17 gener)

beure, vinya, sants, mesos

Sant Joan plovent fa el vi dolent (24 juny) (La pluja aigualeix el suc del raïm i, per tant, li lleva dolçor)

mesos, sants, vinya, oratge

Sant Martí, torneu-me el vi. (11 novembre )

sants, vinya

Sant Mateu arribat, verema el savi i l'orat. (21 setembre) [orat = boig] (Pertot, es cull el raïm)

mesos, camp, sants, vinya

Sant Miquel dels raïms madurs, véns tard i aviat te'ls enduus (29 setembre)

sants, oratge, vinya

Sant Pere de Fluvià, lleva vi i no dóna pa (La pluja en aquesta data és escassa i fa més mal que bé a la fruita)

sants, oratge, vinya, mesos

Sant Urbà és el darrer veremador; si no plou, el pagès deixa el dolor. ( 25 maig)

camp, mesos, oratge, sants, vinya

Sant Urbà és la clau del vi i la clau del pa (25 maig) (La pluja en aquest moment és inoportuna per als sembrats, ja que els cereals estan a punt per a la sega)

sants, vinya, oratge, camp, mesos

Sant Urbà passat, el raïm salvat (25 maig)

vinya, sants, mesos

Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa (25 maig) (La pluja en aquest moment és inoportuna per als sembrats, ja que els cereals estan a punt per a la sega)

mesos, camp, oratge, sants, vinya

Sant Vicenç amb bon sol, any de bon vi, si Déu vol. (22 gener) (Quan en tal data plou o hi ha humitat en l’ambient s’atura la producció de raïm)

camp, déu, mesos, oratge, sants, vinya

Sant Vicenç bo, va bé, abundància per al celler (22 gener)

mesos, oratge, sants, vinya

Sant Vicenç clar i Sant Pau espès, de vi no en vulgueu més. (22 gener) (25 gener) (Quan en tal data plou o hi ha humitat en l’ambient s’atura la producció de raïm)

camp, mesos, oratge, sants, vinya

Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat (22 gener) (Quan en tal data plou o hi ha humitat en l’ambient s’atura la producció de raïm)

camp, mesos, oratge, sants, vinya

Sant Vicenç plover, tota l'aigua és sementer. (22 gener)

aigua, oratge, sants, vinya

Sant Vicenç serè dobla les bótes del celler (22 gener)

mesos, oratge, sants, vinya

Secret mai no s'atura, on el vi regna (L’alcohol del vi afluixa el cervell i la llengua)

beure, vinya, parlar

Semblar que aixafa raïm (Hom ho diu de qui balla malament)

maneres de dir, vinya

Semblar una bóta de set cargues (Ésser deforme de tan gras)

maneres de dir, vinya

Sembra primerenc i poda tardà, ni pa ni vi no et podrà fallar (És un consell agrari)

plantes, vinya, menjar, camp

Sempre he sentit dir que els peixos vius volen aigua i morts volen vi (A tot arreu passen si fa no fa les mateixes coses)

animals, menjar, beure, vinya

Sempre s'ha sentit a dir que els peixos viuen en aigua i moren en vi (A tot arreu passen si fa no fa les mateixes coses)

aigua, animals, vinya

Sempre seràs mallol mai seràs vinya vella [mallol = cep, vinya jove] (Es diu de qui físicament és adult, i mentalment immadur)

vinya, persones

Sense bóta de vi no emprenguis camí, i quan l'emprenguis, no la duguis sense vi.

vinya, beure

Sense vi no es pot dir missa.

vinya

Sense vi no es troba bo cap menjar.

vinya

Ser com la bóta de sant Ferriol (No acabar-se mai una cosa)

maneres de dir, vinya

Ser més mal de pelar que una figa de pala [o una vinya vera] (Ser difícil de convèncer)

plantes, vinya

Ser [algú] una bóta (Ser un borratxo)

vinya, maneres de dir, beure

Setembre assolellat, bon vi assegurat (Si no plou, el raïm no es bada)

mesos, bona, oratge, vinya

Setembre el veremador, talla els gotims de dos en dos (Setembre és el mes de veremar perquè els xinglots ja estan en la plenitud de madurs i ben sucosos)

camp, mesos, vinya

Setembre molt humit, molt vi però aigualit (La terra massa humida fa fruits carregats d’aigua, mentre que la fruita de secà està més saborosa)

oratge, vinya, camp, mesos

Si a la carabassa hi toca el vent, no beuràs el vi calent

plantes, vinya, beure

Pàgina 25 de 30.

El Refranyer