El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys treball
Més val ser petit patró que un gran treballador.
treball
Més val un bon casat que un mal capellà (Cada u serveix per a una cosa, i qui no té vocació, difícilment serà un bon professional)
treball
,
persones
,
oficis
Més val un bon vagar que una bona rectoria (Significa que els malfeiners prefereixen estar ociosos a tenir un càrrec lucratiu però que els porti feina)
treball
Més val una abella, que mil mosques (Una persona productiva és preferible a qualsevol altra)
animals
,
treball
Més val una dona filant que cent mirant (Qui treballa o aprofita el temps és més vàlid que l’inútil)
treball
Mestressa matinera, mestressa feinera (Qui és més diligent que un altre li porta avantatge)
persones
,
treball
Millor cava un bon pagés que deu malfaeners
treball
,
oficis
,
camp
Molt alegra, allò que sense treballar aplega
treball
,
alegria
Molta diligèncía i poca consciència fan un home ric
treball
,
diners
Molta gent fan molta faena
treball
,
gent
Molta roba i poc sabó (Molta feina i poques eines)
treball
,
indumentària
Moltes coses començades, altres tantes no acabades
treball
Molts oficis, pocs beneficis (Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire)
treball
,
persones
,
oficis
Molts van a pescar per no treballar
treball
,
mar
Móres d'albarzer, sastre i modistes al carrer (Significa que en venir el temps de les móres, que és a l'estiu, els sastres i modistes tenen poca feina)
oficis
,
plantes
,
treball
Moro mana a moro (Es diu referint-se a un subaltern que traspassa a un altre allò que el superior li havia manat a ell)
treball
Mosso que en el treball va al foc, no el tingui sinó un badoc (Significa que el treballador que cerca molt la pròpia comoditat sol donar poc rendiment)
treball
,
foc
Mossos vingueren que de casa ens tragueren (Es diu pels qui amb habilitat o desvergonya s'ensenyoreixen de les coses d'altri)
treball
,
casa
N'hi haure feina a coll (N'hi haure feina en excés)
maneres de dir
,
treball
Ni caçar amb cadell, ni llaurar amb vedells
oficis
,
animals
,
consells
,
treball
,
caça
Ni casa cantonera, ni dona balconera (Vol dir que les dones que surten molt al balcó fan poca feina dins de casa seva)
casa
,
treball
,
persones
Ni mosso dormidor ni gat miolador
animals
,
treball
,
oficis
Ni pujar a cavall sense cagar [o orinar], ni feina de força sense esmorzar [o menjar]
salut
,
treball
,
menjar
,
animals
No acatxar el llom (No treballar)
maneres de dir
,
treball
,
cos huma
No aclarir un tema (No treure treball o profit d’un assumpte o d’una situació)
treball
No aprofitar ni per a eixuts (Es diu d'una persona mancada d'habilitats i malfaenera)
treball
,
maneres de dir
No collir una palla del sòl, [o d'en terra] (No fer gens de feina)
camp
,
maneres de dir
,
treball
No criar teranyines (No estar aturat mai, esser molt actiu)
maneres de dir
,
treball
No donar abast (No poder fer el que s'ha proposat per anar molr afeinat)
donar
,
maneres de dir
,
treball
No ens hem de matar per viure (Significa que no convé excedir-nos en l'esforç i treball per replegar diners)
treball
,
mort
,
diners
No és mal sastre lo que coneix lo panyo (Es diu de qui ens ha causat molt bona impressió professional abans d’encomanar-li algun treball. Podem fiar-nos de qui coneix tots els materials del seu ofici perquè és garantia que sap treballar cada un d’ells)
treball
,
oficis
No ésser dels més fins (No destacar, algú, en la seva feina)
treball
,
maneres de dir
No faltar res o cap gra a sa dobla (No mancar res a una festa, treball o altra cosa; haver-hi tot el que és necessari i convenient)
festa
,
maneres de dir
,
treball
No fer més que menjar i jeure (Viure sense treballar gens)
maneres de dir
,
treball
,
menjar
No fer ni brot (No treballar gens)
maneres de dir
,
treball
No fer una gamba (No fer res de bo, fer molt poca feina)
maneres de dir
,
treball
No fer-ne tros (No fer gens de feina)
maneres de dir
,
treball
No fer-ne un brot [de faena] (No treballar gens)
maneres de dir
,
treball
No fotre un clau (No treballar)
maneres de dir
,
treball
No guanyar l'aigua que es beu (No fer la feina que cal, esser malfeiner o molt aturat)
maneres de dir
,
treball
,
beure
,
aigua
No ha pogut aixecar el cap tota la vida, fart de treballar
treball
,
cos huma
No haver acalat mai el gep (No haver hagut de treballar mai)
treball
,
maneres de dir
No hi ha cap burro gras de treballar
animals
,
treball
No hi ha cap malfeiner que li encerten l’ofici
treball
No hi ha dilluns sense lluna ni dimecres sense sol (És una manera d’alegrar l’esperit de qui treballa tota la setmana)
oratge
,
setmana
,
treball
No hi ha millor loteria que el treball i l'economia
treball
No hi tall sense treball.
treball
No pega colp (No fa res)
maneres de dir
,
treball
No perdre més que les mans (No perdre en un negoci altra cosa que la feina personal)
cos huma
,
maneres de dir
,
treball
No poder batre més ala (No poder més de cansament)
maneres de dir
,
treball
Pàgina 13 de 22.
Refranys treball