Refranys treball

Llarg d'esquena, curt de faena (Malfainer)

treball, maneres de dir, cos huma

Llarg de cames i curt d'esquena, fuig feina (Es diu del malfeiner)

cos huma, maneres de dir, treball

Llaurada de rucs i batre de bous, merda a l'era (Vol dir que ni els rucs valen per a llaurar ni els bous per a batre)

camp, treball, animals

Llaurada fonda fa bon blat [o pa tinfràs] (Vol dir que cal posar en les empreses tot l'esforç que es pugui i confiar en la sort o en les circumstàncies per a completar el bon resultat)

treball, camp

Llaurador de capa negra, ben poc medra (Aquell que malgasta i viu per sobre de les seves possibilitats difícilment podrà prosperar)

diners, oficis, treball, indumentària

Llaurar fondo no és per a tothom (Significa que les obres grans o acurades no poden fer-les sinó les persones capacitades)

camp, treball

Llaurat de vaques i cavada de dones, baconada segura [baconada = porcada, enviscada, merderada, bunyol, faena mal feta] (Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat)

treball, camp, animals, persones

Llaurat de vaques i cavat de dones, mal treballat i ben trepitjat (Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat)

animals, camp, persones, treball

Llebrer dormidor, poc caçador (Qui descansa molt, treballa poc)

caça, treball, animals, dormir

Llevar-se el trompó (Caure i fer-se molt de mal. Referència a trencar-se el nas. Treballar fins a l'esgotament. També plorar molt, d'un plor intens i prolongat)

maneres de dir, treball, riure/plorar

Lo llinet ben filat dóna drap doblat

treball

Lo mateix té filar que donar a filar (Es diu pels qui pretenen disculpar-se d'una cosa dient que no l'han feta ells, però que es sap que n'han estat causa)

treball

Los manaments dels Reguers: menjar, beure i no fer res (Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona)

menjar, treball, llocs, beure

L’home neix per treballar i l’ocell per cantar (Cada u serveix per a una cosa)

animals, treball, persones

L’últim, que pele fulla (Es diu de qui arriba tard a alguna activitat i ha de fer la feina pitjor o la que els altres no han volgut fer. Pelar fulla de canya és pesat i perillós, perquè talla)

treball

M'agrada com treballes, però demà no tornes

treball

Mà d'obra (Treball manual invertit en la confecció, construcció, etc., d'alguna cosa)

maneres de dir, treball

Mai el peresós tindrà pa ni vi per a demà [o per a sopar] (Qui no vol esforçar-se no obté beneficis durables)

menjar, treball

Mai és mal any per massa pa (Encara que a vegades ens queixem per massa feina, convé fer-ne quan és el moment de l’abundor de faena o d’energia vital)

any, treball, mal

Mal empleada la palla en que dorms! (Ho diuen d'aquell que es molt gandul i no es guanya el menjar)

dormir, maneres de dir, treball

Mala nit i parir filla (Quan després de treballar surt malament)

treball, mal, dia i nit, persones

Mala plomada val més que bona ullada (Cada treball vol el seu instrumental específic, perquè treballar a ull sol donar mals resultats)

treball, mal, bona

Malanat de pagès que els missatges l'alaben (Significa que si els subordinats estan satisfets de llur patró, sol esser senyal que és massa bo i mancat d'energia, i que ells fan el que volen)

oficis, treball

Manco raons i més treballar

treball

Mandra, por i fred, com més n'hi ha més admet [(mandra = peresa] (Certament)

oratge, treball, dormir

Mare treballadora, filla gandula (Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen)

parentiu, treball

Matar les hores (Passar el temps sense fer res de bo; perdre el temps)

maneres de dir, treball

Me'n vaig a Enveig, a Enveig no hi veig i a casa me'n torni (Que no assumeix prou responsabilitats o constància en una tasca i que de seguida la deixa estar)

treball

Menjar a poc a poc i treballar de pressa

treball, menjar

Menjar i jeure, vida de porc (Es diu referint-se als qui viuen sense treballar gens)

menjar, animals, treball

Menjar i treballar és vida de bon cristià

menjar, treball

Menjar la sopa boba (Menjar sense treballar per guanyar-s'ho)

menjar, maneres de dir, treball

Menjar pa que canta, o pa que no gisca (Alimentar-se a despeses d'altri o sense treball propi)

maneres de dir, treball, menjar

Menobre, cornut o pobre

oficis, treball

Mentre roden les rodetes, no cal preocupar-se (Mentre es manté la seguida, es guanyen diners i tot es desenvolupa normalment)

treball

Mentres filen, no debanen (Vol dir que no es poden fer bé dues feines al mateix temps)

treball

Mentres nuen, no fan corda (Vol dir que no es poden fer dues feines al mateix temps)

treball

Mentres roda el carro, fa soroll (Mentre es manté la seguida, es guanyen diners i tot es desenvolupa normalment)

treball

Mentres [o perquè] descanses, pica eixes granses ( Relacionat amb la feina de tamissar o cribar lo ges (guix) a utilitzar per arreglar les parets de casa. Les granses són les despulles i rebuig que es treu del guix quan el cernen)

treball

Mercader, vol diner.

diners, oficis, treball

Més dropo que el jeure (Molt malfaener, que mai té ganes de fer feina. Poc treballador)

maneres de dir, treball

Més dura l'obra que el mestre que la fa

oficis, treball

Més fa [o val] la basta que el sastre que l’embasta (Es diu quan l’esforç és més gran que el profit)

treball, oficis

Més gos que un pont (S’aplica a qui és molt malfaener, a qui no té mai ganes de fer faena)

maneres de dir, treball, animals

Més gos que un vuit (Molt malfaener, que mai té ganes de fer feina. Poc treballador)

treball, maneres de dir

Més m'estim maldecaps que mal de braços (Ho diuen els qui no volen fer treballs manuals)

cos huma, salut, treball

Més malfeiner que un gat d'hostal (Molt malfaener, que mai té ganes de fer feina. Poc treballador)

treball, maneres de dir, animals

Més val carrar que amb burros pelear [carrar = traure llesques de suro de les alzines] (És preferible fer una feina dificultosa que no intentar fer raonar qui no en té la capacitat o no vol)

animals, treball

Més val matinejar que a missa anar (Aconsella dedicar-se a treballar més que no a cap altra cosa)

treball, consells

Més val perdre cent amos que un costum (Ho diuen els jornalers, perquè en perdre un costum [un dret] una volta, ja l'has perdut per a sempre)

maneres de dir, treball

Pàgina 12 de 22.

El Refranyer