Refranys menjar

Pasqua marcenca, fam primerenca (La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es desatenen treballs agrícoles quan més falta fa)

festivitats, menjar, mesos

Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques

oratge, menjar, festivitats, mort, mesos

Passa el diumenge de Rams i a l'altre la mona entre mans

cos huma, menjar, festivitats

Passada festa major, sopa amb all [o oli]és el millor

festa, menjar

Passar amb llentilla i mitja (Gastar molt poc, passar amb poca despesa)

plantes, menjar

Passar de l'aire (Menjar poc)

maneres de dir, menjar

Passar més fam que els soldats de Tarragona (Patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries)

menjar, maneres de dir

Passar més fam que un romer a un cingle (No tindre que menjar)

menjar, maneres de dir, plantes

Passar més fam que una serp en un forat (Tindre molta molta fam)

maneres de dir, menjar, animals

Passar més gana que el gos del Pinyol (Fem servir aquesta expressió per dramatitzar el fet de patir restriccions alimentàries o d'altres tipus)

maneres de dir, animals, menjar

Passar més gana que el gos del Pinyol, que va morir a les golfes mirant les botifarres ( Patir molta fam)

maneres de dir, animals, menjar

Passar més gana que el ruc del Vela (Fem servir aquesta expressió per dramatitzar el fet de patir restriccions alimentàries o d'altres tipus)

maneres de dir, menjar, animals

Passar més gana que els gossos de Manyau (Passar moltíssima gana)

maneres de dir, animals, menjar

Passar mes gana que els gossos de Patxel (Passar moltíssima gana)

menjar, animals, maneres de dir

Passar mes gana que els gossos de Pic (Passar molta gana)

menjar, animals, maneres de dir

Passar un llibre (Menjar-se una llesca de pa)

maneres de dir, menjar

Passar-la prima (Patir fam o necessitat)

maneres de dir, menjar

Passar-s'ho tot per s'anell (Menjar molt, no deixar res)

menjar, maneres de dir

Passen més gana que els gossos de Carreu, que lladraven a la lluna pensant-se que era un formatge (Nucli de població d'Abella de la Conca, municipi lleidatà de la comarca del Pallars Jussà)

animals, llocs, menjar

Pateix més fam que un gos lligat a un carro (Fem servir aquesta expressió per dramatitzar el fet de patir restriccions alimentàries o d'altres tipus)

maneres de dir, menjar, animals

Patir més gana que els gossos (Patir molta fam)

maneres de dir, animals, menjar

Pegar malament (No pair bé un aliment; tenir malestar estomacal)

maneres de dir, salut, menjar

Pegar [o fer] un mos [o mosset] (Fer una menjada lleugera fora de les hores habituals de menjar)

maneres de dir, menjar

Peix barat, peix pudent (Adverteix que les coses barates ho són per algun motiu)

menjar, animals

Peix blanc, a la brasa (És la millor manera de cuinar-lo perquè no se li desfaça la tova carn)

menjar, animals

Peix blanc, peix de malalt (Sempre forma part de la dieta d’hospitals perquè té fàcil digestió)

animals, salut, menjar

Peix blau, peix de pobre (Es diu perquè sol abundar i, per tant, el seu preu s’abarateix)

menjar, animals

Peix d'escata, peix de pobre (Es diu perquè sol abundar i, per tant, el seu preu s’abarateix)

animals, menjar

Peix d'escata, peix dolent (Es diu per la feina que dóna a l’hora de cuinar-lo)

menjar, animals

Peix de bon menjar ha d'ésser de mar (Els grans peixos i els de carn saborosa són marins)

animals, menjar, mar

Peix de calada, peix de tallada ((Els grans peixos i els de carn saborosa són marins)

mar, animals, menjar

Peix de gener, carn de corder (Resulta tan apetitós com la carn més saborosa)

mesos, menjar, animals

Peix de mar, gran cosa; peix de riu, poca cosa (Els grans peixos i els de carn saborosa són marins)

menjar, mar, animals

Peix de riu poc guisat fiu

animals, menjar

Peix de vora terra, peix [o menja] de merda (Es diu perquè els peixos litorals són menuts)

animals, menjar

Peix d’escata, peix de barata (Es diu perquè sol abundar i, per tant, el seu preu s’abarateix)

menjar, animals

Peix encetat no és bo de menjar

menjar, animals

Peix i garrí viuen en aigua i moren en vi [garrí = porc, bacó] (Criats en la mar, el riu o el fangar, són menjats amb acompanyament de vi)

animals, aigua, menjar, vinya

Peix que camina, peix sense espina (Es refereix al marisc)

animals, menjar

Peix vermell fa mal al ventrell (La coloració roja en la naturalesa és un indicador de verí, però no sempre)

salut, menjar, cos huma, animals

Peix vermell, el diable amb ell (La coloració roja en la naturalesa és un indicador de verí, però no sempre)

animals, menjar, diable, salut

Peix vermell, guarda’t d’ell (La coloració roja en la naturalesa és un indicador de verí, però no sempre)

salut, animals, menjar, colors

Peix, arròs i pebre volen vi per beure.

menjar, animals, vinya, beure, plantes

Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes (Fa tant de fred que s’agraeix calfar-se les mans i l’estómac amb castanyes torrades)

menjar, mesos, oratge, plantes

Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades (Ja se sap el fred que sol fer i la solució convenient per a combatre’l)

oratge, mesos, menjar

Pel desembre, gelades i sopes calentes (Les sopes i els brous calfen la panxa pel temps fred)

mesos, menjar, oratge

Pel desembre, gelades i sopes escaldades (Ja se sap el fred que sol fer i la solució convenient per a combatre’l)

oratge, menjar, mesos

Pel dijous gras, carn fins al nas (El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa)

menjar, cos huma, festivitats

Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà però feina farà (És el mes de poda i crema, de femada i la llaurança)

camp, mesos, menjar, treball, oficis

Pel gener [o febrer], faves a fer (En el ple del fred abelleix menjar faves seques bollides, calentes i alimentoses)

plantes, mesos, menjar

Pàgina 46 de 61.

El Refranyer