Refranys menjar

Pa alís [alís: pa àzim, sense llevadura] fa mal al ventrell, això és exemple i consell

salut, menjar, cos huma

Pa amb pa, menjar de beneits.

menjar

Pa blanet o touet] passa collet (Lloa l’excel·lència d’aquest aliment bàsic)

menjar

Pa bord, no l'estova ni el garrot. (Pa bord es referit al pa sense fermentar)

menjar

Pa calent fa mala panxa (Menjar el pa calent és malsà)

menjar, salut

Pa calent i aigua freda, mal de ventre i revessega [revessega=dolor agut de la panxa] (Els aliments a temperatures anormals no són sans)

cos huma, menjar, aigua, beure, salut

Pa calent, amb oli és menys dolent (El pa menjat calent és malsà, però l’oli li lleva tota possible maldat)

menjar, plantes

Pa calent, ni per a jove, ni per a vellet

menjar, persones, salut

Pa civader no val res

menjar, plantes

Pa cuit, panxa plena i ventre buit

cos huma, menjar

Pa d'ahir, carn d'avui i vi vell fan bon ventrell

menjar, bona, cos huma, salut, vinya

Pa d'ahir, vi d'un any i carn ben amanida fan bona vida

menjar, vinya, salut

Pa d'enguany i vi d'antany, les forces al cos augmenten.

vinya, menjar, cos huma

Pa de blat, llenya d'alzina i vi de parra aguanten la casa

menjar, casa, plantes, vinya

Pa de casa i vi de casa i faràs casa.

menjar, vinya

Pa de civada, mala bocada

cos huma, menjar, plantes

Pa de dos i vi de tres (Cada aliment té la seua data òptima de consum)

vinya, menjar

Pa de fajol s'atura al coll (Fajol = un pseudocereal)

cos huma, menjar

Pa de fava mai s’acaba

menjar

Pa de fleca i vi de taverna, la casa mal governa.

vinya, menjar, casa

Pa de fleca, la panxa buida i l'esquena seca (Es diu per proclamar la inferioritat del pa blanc respecte del pa integral)

menjar, cos huma

Pa de mill se'n va a bocins

menjar

Pa de mill, no el dones a ton fill (El mill és un cereal que costa de digerir)

parentiu, menjar

Pa de pinyons se'n va a borrallons

menjar

Pa del veïnat, a formatge sap (Vol dir que és agradable fer ús de les coses d'altri)

menjar

Pa dels altres costa car

diners, menjar

Pa estranger és companatge

menjar

Pa negre i vi verd aguanten la casa

menjar, colors, casa, vinya

Pa que sobre, carn que abaste i vi que no falte (Convé que hi haja més menjar que gana)

vinya, menjar

Pa sec i llenya verda aguanten molt la casa (Quan no es té res millor, queda la conformació i l’esperança, les quals ajuden a suportar l’adversitat)

menjar

Pa torrat, pa torrat; que Cap d'Any és nevat

oratge, any, menjar

Pa ullat i formatge serrat és el més encertat [ullat = cavernós, esponjós / serrat = apretat, compacte] (El pa tou i el formatge dens solen agradar a més gent)

menjar

Pa, pa, i no besadetes

menjar

Paciència amb pa, és bona de passar (Significa que les adversitats són relativament resistibles si el qui les sofreix té mitjans de fortuna suficients)

bona, menjar

Paella de pobre: arròs amb ceba i bacallà

plantes, menjar

Pagar la salsa (Patir les conseqüències de les accions o errors de l'altre)

menjar, maneres de dir

Panses i pinyons, coses de minyons (Són aliments molt energètics i saborosos que es mengen en poca quantitat per ser escassos i cars)

plantes, menjar

Pantagruèlic-a (Molt gran [la gana]. Molt abundant[el menjar])

menjar, maneres de dir

Panxa calent, peu dorment

menjar, cos huma, salut

Panxa plena crida son (Després d'un bon menjar no hi ha res com una migdiada)

cos huma, dormir, menjar

Panxa plena fa [o mou] bullícia, panxa buida fa malícia (Un està satisfet quan ha menjat, i malhumorat quan passa gana)

menjar, cos huma

Panxa plena i llençol net (Amb l'alimentació i habitació de franc)

menjar, maneres de dir, indumentària

Panxa plena mou bullícia (Quan s'ha menjat s'està satisfet)

cos huma, menjar

Panxa plena, home content (Quan s'ha menjat s'està satisfet)

menjar, persones, cos huma

Papar-se un bou (Expressió per a indicar que una persona té molta gana)

animals, menjar, maneres de dir

Para la taula Ciceta, que el marit porta ganeta.

menjar, parentiu

Parar-se el bocí [a algú] (Entravessar-se-li el menjar en la gola)

maneres de dir, menjar

Pardal que vola / a la cassola (Es diu indicant que no s'ha de deixar passar les ocasions)

animals, consells, menjar, maneres de dir

Parlar un menjar (Afartar-se)

maneres de dir, menjar

Pasqua marçal, mortaldat o fam (La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es desatenen treballs agrícoles quan més falta fa)

menjar, mesos, mort, festivitats

Pàgina 45 de 61.

El Refranyer