Tema
llocs
1.409 refranys catalogats sota aquest tema.
A la Pobla botifarres i tacons al Ballestar; per a vore xiques guapes, a Fredes i Coratxà
Pobles, que pertanyen al municipi castellonenc de la Pobla de Benifassà a la comarca del Baix Maestrat
llocs
A la Pobla de Farnals rics i pobres són iguals
Poble valencià de la comarca de l'Horta
llocs diners
A la Pobla de Mafumet, tota aixella és de mofet
Poble tarragoní de la comarca del Tarragonès
llocs
A la Pobla estan les fees, al Boixar les malcarades i per a xiques gorrines Coratxà i Castell de Cabres
Boixar i Coratxà són pobles castellonencs, que pertanyen al municipi de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat a l'igual que Castell de Cabres
llocs persones
A la Pobla són els poblesos; a la Pobleta, els pobletans; a Llagunes, cap de matxos; i a Rubió, cap de marrans
llocs
A la Pobla, poblatons; a Berga, bergadans, i a Bagà, són cap de matxos, perquè deixen cremar els sants
[Municipis de la comarca del Berguedà a la província de Barcelona]. La dita fa referència a un fet històric (o llegendari) que va deixar els de Bagà amb el renom de "cap de matxos" (caps de ruc, tossuts o poc espavilats). Es diu que, fa molts anys, es va calar foc a l'església o a una capella de Bagà. Segons la burla dels veïns, els de Bagà, en lloc de treure els sants corrents per salvar-los, es van quedar mirant com es cremaven. Des de llavors, els de Berga i la Pobla de Lillet fan burla.
llocs
A la Romana, la que no és puta és marrana
[Poble alacantí de la comarca del Vinalopó Mitjà]. Aquesta frase és una expressió popular, sovint utilitzada com a dita o refrany de caràcter despectiu i masclista en algunes zones per referir-se de manera difamatòria a les dones d'un lloc concret (en aquest cas, "la Romana" o referències similars en l'etnografia popular espanyola).
llocs
A la Selva fan tupins a les Borges ganivets, a Riudoms en braguen cànem i a Vila-seca xiulets
[Municipis tarragonins de la comarca del Baix Camp]. És una dita tòpica que retrata els pobles del Camp de Tarragona a partir dels seus oficis històrics i de la seua producció artesanal més característica.
llocs
A la Serra tot són lloques, a Cabanes, cabanuts, a Vilafamés, cul-rojos, i a les Useres, porputs
[Municipis castellonencs de la comarca de La Plana Alta]. Indiquen rivalitats amistoses. A la Serra tot són lloques (Serra d'en Galceran): Sol fer referència a persones que xerren molt o que són una mica tancades. A Cabanes, cabanuts: És una rima amb el nom del poble. El terme «cabanut» s'associa a tossut. A Vilafamés, cul-rojos: És el seu malnom. I a les Useres, porputs: S'usa com a malnom per ser un poc espavilats.
llocs persones
A la Todolella qui no és mascle és femella
Municipi castellonenc a la comarca dels Ports
llocs
A la Torre el gat hi corre
La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat
llocs animals
A la Vall de la Gallinera les dones volen saber, en una lliura de cireres, quants pinyols poden haver
Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. Aquesta dita popular fa referència al passatemps d'esbrinar quants pinyols hi ha en una lliura de cireres. A la Vall de Gallinera, l'expressió s'utilitza per plantejar la qüestió de quants pinyols es poden trobar en una lliura de cireres.
llocs persones plantes
A les Borges les aus van tortes
[Les Borges del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp a Tarragona]. S'utilitza en to humorístic per assenyalar situacions estranyes o per recordar el famós paisatge de la zona. El sentit literal fa broma dient que el vent que bufa a la zona de les Borges és tan fort, o el terreny tan capriciós, que fins i tot els ocells (les aus) perden el rumb o s'han de torçar de costat per a poder volar recte.
animals llocs
A les Borges, o putes o boges
[Les Borges del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp a Tarragona]. Dita tòpica per a fer sàtira d'aquest poble, creada pels pobles del voltant amb una intenció clarament provocadora, llançant un atac directe a l'honor de les dones de la vila rival.
llocs
A les taulades d'Altron, sempre compten quants hi són
Poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà a la província de Lleida
casa llocs
A les tres Barcelona és
És usat en sentit indeterminat, per a iniciar el començament d'una cosa i també en pronunciar el nombre tres. Recorda els temps del vell Consell de Cent, segons les ordinacions del qual, en trobar-se tres consellers en un lloc, per privat que fos i encara que hi haguessin anat separadament, particularment i sense caràcter de consellers, ja es considerava que representaven la ciutat, i s'havien de comportar corporativament i com a representants oficials de Barcelona.
llocs
A Linyola mengen cassola
Municipi de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida
llocs menjar
A Llaurí toquen el violí
[Municipi Valencià a la comarca de La Ribera Baixa]. Simplement es deia perquè Llaurí rima amb violí, i servia per a indicar que era un poble on agradava la festa, el ball i la música. A vegades, els dels pobles del voltant ho deien amb una miqueta de sarcasme, com si els de Llaurí foren massa "finets" o volgueren aparentar més del que eren. De fet, hi ha una variant una mica més llarga que diu: «A Llaurí toquen el violí, i a Corbera la pandereta», marcant eixa jerarquia musical entre pobles.
llocs
A Lleida vas? Cap i cabellera hi deixaràs
Dita amb què els comarcans de Lleida indiquen que en anar a la capital tenen grans despeses.
cos huma llocs
A Llíria, la penges cap per avall i no li cau ni una aguileta
[Llíria. Poble valencià de la comarca del Camp del Túria] [Una aguileta eren 5 cèntims]. Fa referència a la històrica situació de pobresa extrema d'aquesta localitat. S'utilitza de forma irònica per indicar que algú té les butxaques tan buides que no en cau ni una sola moneda.
diners llocs
A Llíria, xiquets, a Llíria se n'anirem i baix d'una garrofera la paella es menjarem
[Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]. Actua com una crida a la festa. Destaca el costum tradicional de gaudir d'una autèntica paella a l'aire lliure. Reflecteix la profunda identitat cultural de Llíria i el vincle entre la gastronomia local i els seus camps de garroferes.
llocs menjar persones
A Llofriu, els més rics van a captar i els pobres els fan caritat
[Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell a la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. Aplicat a la gent pobra i necessitada, i també als qui. Pretextant riqueses i fortuna, estan mancats de cabals; com també als que reunint diners i essent hisendats, fan coses impròpies del seu braç i volen simular una pobresa i escassetat que en realitat no tenen. La paraula gros, usada per en la parèmia, equival en aquest cas a ric, hisendat. adinerat.
llocs
A Llofriu, quan mor un ric, toquen dues campanes, i quan mor un pobre, les toquen totes
[Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell a la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. És una dita humorística, perquè al campanar de Llofriu només hi ha dues campanes.
llocs campana
A l’Arboç les nenes maques, a Gornal ja no ho són tant, a Bellvei les rovellades i al Vendrell la flor del camp
[Les poblacions segueixen l’ordre geogràfic de la carretera de Vilafranca del Penedès al Vendrell en la comarca del Baix Penedès a Tarragona]. Compara les noies de quatre poblacions veïnes per acabar lloant la capital de la comarca, el Vendrell.
llocs persones
A Mallorquines, les putes són fines
llocs
A Malpartit fan sopes, a Alguaire les escudelles, a Rosselló hi posen oli i a Almacelles se les mengen
Municipis de la comarca lleidatana de Segrià
llocs menjar
A Manresa es perden les pantorrilles
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
llocs
A Manresa ja fa fressa
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
llocs
A Manresa vull anar a buscar una manresana, que sempre m'han agradat les faldilles d'indiana
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
llocs
A Manresa, empaitabisbes
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
llocs
A Martorell, carbassots
Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
llocs plantes
A Massalcoreig comença la flor de les catalanes; a la Granja, bocatoves i a Torrent, les esmolades
Els dos primers són municipis de la comarca lleidatana del Segrià i l'últim del Baix Empordà
llocs cos huma
A Massalfassar, el que més i el que manco, per a portat avant ha de treballar
Poble valencià a la comarca de l'Horta Nord
llocs treball
A Massamagrell, cada u per a ell
Poble valencià de la comarca de l'Horta
llocs
A Massanassa Sant Joan, Santa Anna a Albal
Municipis valencians de la comarca de L'Horta Sud. Es fa servir per situar temporalment l'època estival i les festes patronals.
llocs sants
A Merea trenquen teia i couen pets a la graella
[Teia: fusta resinosa, generalment de pi, que crema molt fàcilment i s'usa per encendre foc o fer llum. Graella: Engraellat de ferro dins del qual es crema tea per a fer llum, siga en el carrer, siga dins de les cases]. S'utilitza per a descriure un lloc (Merea) on es fa gala de pobresa, misèria o comportaments absurds i penosos. L'expressió satírica fa referència a la falta de recursos, on s'ha de cremar fusta de mala qualitat (teia) i cuinar coses sense valor (pets) per a sobreviure.
llocs menjar
A més a més, no hi ha terra com Granollers ni ciutat com Barcelona
Granollers, municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
llocs
A Moià són sargantanes, a Castellterçol són mussols i a Sant Feliu, sac i ganxos, que sempre els porten al coll
El primer és un municipi de la comarca del Bages, els altres municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona.
llocs
A Moja, poca gent i boja
És un poble de la comarca de l'Alt Penedès, que pertany al municipi d'Olèrdola a la província de Barcelona
llocs gent
A Mollerussa, a cavall d'una puça
És la capital de la comarca del Pla d'Urgell a a província de Lleida
llocs animals
A Mollet ballen amb les calces a la mà
Mollet del Vallès. Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
llocs indumentària
A Mollet de Peralada, el gitano et fot mullada
Municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona
llocs
A Mont-ras toquen a missa, a Llofriu ja hi ha tocat, a Torrent ja l'han mig dita i a Sant Feliu ja l'han acabat
Municipis de la província de Girona a la comarca del Baix Empordà.
llocs
A Mont-roig ni home ni dona et faci goig, peró agafa-la si pots
[Mont-roig del Camp. Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Barreja la desqualificació veïnal cap a un poble amb una paradoxa irònica o un advertiment de tipus econòmic. L'origen: "A Mont-roig ni home ni dona et faci goig", Els pobles veïns associaven el nom del poble amb que els seus habitants tenien el pel roig, senyal de mal caràcter. "Però agafa-la si pots!": Significa que era un poble ric que casar-se o fer tractes amb algú de Mont-roig era una gran oportunitat.
llocs persones
A Mont-roig, qui no és puta és boig
[Mont-roig del Camp. Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Aquesta frase és un refrany popular o dita tradicional que s'utilitza, sovint de manera col·loquial, per descriure els habitants d'aquesta localitat (generalment Mont-roig del Camp) amb un toc d'humor o ironia, suggerint un caràcter molt peculiar. Com moltes dites orals, busca la rima i l'exageració.
llocs persones
A Montbui fan les sopes en una campana
[Montbui: Municipi barceloní de la comarca del Vallès Oriental]. Ironia per la grandària de les campanes d'aquesta població.
llocs menjar campana
A Muntanya són cap-grossos, al Vallès són encantats, i a Sant Feliu de Codines n'hi ha alguns de barrejats
[Dita tòpica de la zona del Vallès Oriental]. Fa referència a la caracterització o malnoms de la gent de la zona. A Muntanya són cap-grossos: Fa referència als habitants de les zones més altes o muntanyenques del voltant. Al Vallès són encantats: Es refereix als habitants de la plana del Vallès, possiblement de forma irònica o festiva. A Sant Feliu de Codines n'hi ha alguns de barrejats: Indica que, al poble de Sant Feliu hi ha una barreja de la gent d'ambdues procedències.
llocs
A Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort
Municipis de les comarques centrals de la província de Barcelona. Aquest refrany prové d'una corranda. [Corranda: És una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs].
animals llocs
A nugar, a Bétera
[Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]. Es diu a Llíria. Sembla referir-se al fet d'anar a fer espart a Bétera. A Llíria hi havia molta artesania de l'espart i el jute
llocs
A Olesa, bona gent i bon oli
Olesa de Montserrat. Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
llocs gent persones
A on hi ha campanes, hi ha batalls, borregos que crien llana, i porcs que mengen i grunyen com la bacona d’Artana
[Artana: Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Diu que hi ha fets i situacions que gairebé són calcats arreu, com també les persones.
llocs
A Onda la claven fonda
[Poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. És una frase popular valenciana, part d'un ripi satíric, que fa referència a suposades proeses sexuals dels habitants d'Onda. S'interpreta com una al·lusió a la virilitat o "profunditat" en les relacions sexuals dels homes d'Onda. Sol acompanyar-se d'altres frases similars que es burlen o caracteritzen pobles veïns (p. ex., "a Betxí la claven amb el florí", "a Vila-real la claven que fa mal").
llocs
A Onda la claven fonda, però a Vila-real fins el final!!
[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Fa referència de manera burlesca i picant a la fama dels costums de cada poble, concretament en l'àmbit de les relacions sexuals. S'interpreta com una al·lusió a la virilitat o "profunditat" en les relacions sexuals dels homes d'Onda i Vila-real.
llocs
A Onda la claven fonda. A Betxí la claven amb el florí. A Vila-real la claven que fa mal. I a Borriana la claven com els hi dona la gana
[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Fa referència, amb un to humorístic i sovint picant, a la fama que tenien les dones d'aquestes localitats, en èpoques passades. És una rima eròtica-festiva, típica de la tradició oral per fer broma sobre la "passió" o la manera de fer l'amor de la gent d'aquests pobles. La dita sovint s'amplia amb altres pobles de la zona, com Tales (on la claven fins a les gales) o Canet (on la claven pel dret).
llocs
A Organyà, bon bestiar
Municipi de la comarca de l'Alt Urgell a la província de Lleida
animals bona llocs
A Os de Balaguer sopiquers
Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida
llocs
A Pacs pocs i maleducats, i a Sant Martí mal parits
[Pacs del Penedès i Sant Marti Sarroca. Municipis de la comarca de l'Alt Penedès a la província de Barcelona]. Descriu la rivalitat local d'aquests dos municipis. Aquest tipus de refranys servien antigament per "marcar territori" i fer broma (sovint pesada) dels veïns: A Pacs (del Penedès): Els titlla de ser poca gent i amb poca educació. A Sant Martí (Sarroca): Els dedica un adjectiu encara més fort per qüestionar-ne el llinatge o el caràcter.
llocs
A Pacs, mengen les sopes a grapats per mandra de rentar els plats
Municipi de la comarca de l'Alt Penedès a la província de Barcelona
llocs menjar
A Palafrugell, pouen l'aigua amb un cistell
[Palafrugell és un municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona]. Aquesta dita s'utilitza generalment per descriure una tasca inútil, absurda o impossible, ja que un cistell no pot retenir l'aigua.
aigua llocs
A Palomar,ni vendre ni comprar
Poble valencià de la comarca de la Vall d'Albaida
llocs
A Palou són boniquetes, a Sentmenat ja no ho són tant, a Caldes les rovellades i a Sant Feliu la flor del ram
Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
llocs gent
A Pals tots són bèsties i animals
Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
animals llocs
A Pals, ionquis, putes i subnormals
Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
llocs persones
A París, ni en botiga ni en pis
llocs
A Pedreguer el més bovo és rellotger
Població de la comarca de la Marina Alta a a província d'Alacant. Tots tenen fama de vius i faeners.
llocs
A Pego s’apeguen, a Oliva es desapeguen i a Gandia els arrepleguen
Pego: Poble alacantí de La Marina Alta. Oliva i Gandia: Pobles valencians de la comarca de La Safor. Descriu de forma irònica i col·loquial el moviment de gent o la picardia entre les localitats de Pego, Oliva i Gandia. Indica que a Pego s'enganxen (s'uneixen), a Oliva es desenganxen i a Gandia els recullen. Sol utilitzar-se per parlar de relacions, festeig o moviments de gent entre aquests pobles propers.
llocs
A Peníscola, señores, hi han tres coses de valor: l’escala del Papa Lluna, la font i lo Bufador
Municipi castellonenc a la comarca del Baix Maestrat
llocs
A Piera, fang, caguera i gent embustera
Municipi barceloní de la comarca de l'Anoia
llocs gent
A Pina, qui no hi du, ni hi dina.
Pina és el nom de un llogaret de Mallorca. Vol dir que cal prevenir-se de portar menjar o altres materials allà on no hi ha seguretat de trobar les coses necessàries. Aquesta dita està relacionada amb una contarella humorística: no et convidaran a dinar i val més que no facis comptes dinar-hi de cap de les maneres. Així i tot, els piners no tenen fama d'aferrats o poc hospitalaris.
llocs
A Pina, qui no hi duu pa, no hi dina
Vol dir que cal prevenir-se de portar menjar o altres materials allà on no hi ha seguretat de trobar les coses necessàries
menjar llocs
A Poboleda qui no és puta és bleda
[Municipi de la comarca del Priorat a la província de Tarragona]. S'utilitza per fer referència, amb rima i to satíric, al caràcter de la gent d'aquesta localitat del Priorat. Aquestes dites solen exagerar trets de comportament com a forma de broma col·lectiva i folklore local.
llocs persones
A Ponts no n'hi ha de bons
Municipi de la comarca de La Noguera a la província de Lleida
llocs persones
A Ponts pocs i bons, i els que són bons no són de Ponts, i si n’hi ha un de bé, de Gualter ha de ser
Municipis de la comarca de La Noguera a la província de Lleida
llocs persones bona
A poquet a poquet, s'arriba a Canet
Es refereix a Canet lo Roig, poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat
llocs
A Portbou, la tramuntana s'emporta el bou
Municipi gironí de la comarca de l'Alt Empordà
llocs oratge
A Portell són socarrats
Portell de Morella és un municipi castellonenc que es troba a la comarca dels Ports
llocs
A Portopí, dins quatre pams de fons s’hi perdé una barcada de patrons
Barri de Palma de Mallorca
llocs mar
A Prats, puces i gats i gent torrats
Prats de Lluçanès és un municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona
persones llocs
A Preixens gitanos, a Pradell padellassos i a Ventoses jabalins.
Són els tres nuclis del municipi de Preixens, a la Ribera del Sió (Noguera).
llocs
A Puig-Reig, dona maca i home lleig
Municipi de la comarca del Berguedà a la província de Barcelona
llocs persones
A Puigcercós, aneu-hi vós
nucli de població actualment del municipi de Tremp, al Pallars Jussà en la província de Lleida
llocs
A Puigmaçana segant es foten de gana
Antic poble, actualment en curs de repoblament, de l'antic terme municipal de Mur, actualment integrat en el de Castell de Mur de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida
llocs
A Rafelcofer no vages si no tens res que fer
Municipi valencià de la comarca de la Safor
llocs
A Rasquera fan cabassos, a Ginestar cabassoles, i a Miravet plats i cassoles
Municipis de la comarca de la Ribera d'Ebre a la província de Tarragona
llocs
A Rasquera fan cabassos, a Ginestar, cabassoles i a les xiques de Miravet, no els agrada dormir soles
Municipis de la comarca de la Ribera d'Ebre en la província de Tarragona
llocs dormir oficis
A Regencós tots són lladres menys dos
Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
llocs
A Regencós, borreguers
Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
llocs
A Regencós, en comptes d'un en cerquen dos
Regencós és un municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
llocs
A Regencós, en comptes d'un en cesclen dos
Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
llocs
A Relleu foten arreu
[Municipi de la comarca de la Marina Baixa]. És una rima directa i sense miraments que defineix la fama de la gent de Relleu com a treballadora, decidida i, a vegades, un poc brusca. L'expressió "fotre arreu" té diversos matisos: Treballar de valent: Significa fer les coses ràpides i sense por, sense mirar prim, especialment en les feines dures de la muntanya. Caràcter impetuós: També s'usa per a dir que no s'ho pensen dues vegades a l'hora de parlar o d'actuar; van "a per totes".
llocs
A Reus enganxen i a Tarragona manxen
Està relacionat el fet d'anomenar ganxets els habitants de Reus
llocs
A Reus enganxen, a Tarragona manxen, a Cambrils la boniquesa i a Mont-roig la flor del camp
[Mont-roig del Camp. Municipis de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Resumeix els trets o tòpics atribuïts a quatre municipis propers. El seu significat és: A Reus enganxen: Fa referència al seu caràcter acollidor. A Tarragona manxen: Al·ludeix a l'acció de bufar o manxar el fort vent. A Cambrils la boniques»: Destaca l'atractiu estètic, l'elegància i la bellesa d'aquesta vila marinera. A Mont-roig la flor del camp: Exalta la riquesa agrícola i el paissatge natural.
llocs
A Reus merda als peus
[Municipi de la província de Tarragona i la capital de la comarca del Baix Camp]. Dita tòpica sàtirica. Origen: Reus era el gran centre comercial famós pel seu mercat de l'avellana, l'aiguardent i el bestiar. Els dies de mercat, la gran quantitat de cavalls, rucs i rucs que omplien els carrers del centre deixaven el terra ple de fems. Els compradors i venedors que hi passejaven acabaven, literalment, amb els peus bruts.
llocs
A Riola pa i farigola
[Municipi de la província de València a la comarca de la Ribera Baixa]. Aquesta dita de la Ribera Baixa és una de les més famoses per a descriure la senzillesa i, històricament, la humilitat d'un poble.
llocs menjar plantes
A Riola, qui no corre, vola [Municipi de la província de València a la comarca de la Ribera Baixa]
Tots solem actuar igual en totes bandes
llocs
A Riudoms bones gàbies i mals muixons
[Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Indica que el poble compta amb una bona estructura o marc (les gàbies), però que sovint els habitants o personatges que l'habiten tenen un caràcter difícil o conflictiu (els mals moixons). Els ocells de les gàbies són els veïns i habitants. La frase s'utilitza habitualment per il·lustrar la ironia que, malgrat tenir un entorn excel·lent, les relacions humanes o els personatges locals poden arribar a ser controvertits.
animals llocs
A Riudoms, lo sac al coll
[Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Forma part de la picaresca veïnal. Antigament, s'utilitzava als pobles del voltant per atribuir als riudomencs fama de lladres de productes de l'horta, ja que suposadament necessitaven el sac i la lluna plena per poder robar de nit i veure-hi.
llocs
A Riudoms, sac, senalla (o podall) i bona lluna
Tenien fama de lladres, sobretot dels productes de l’hort. Per això calien el sac, la senalla i la lluna plena: per robar de nit i veure-s’hi!»
llocs
A Rivert són mes sabents que l'oli de ginebre
Municipi de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida
llocs plantes
A Rossell són gitanos
Municipi castellonenc a la comarca del Baix Maestrat
llocs