Pobles, que pertanyen al municipi castellonenc de la Pobla de Benifassà a la comarca del Baix Maestrat
Boixar i Coratxà són pobles castellonencs, que pertanyen al municipi de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat a l'igual que Castell de Cabres
[Municipis de la comarca del Berguedà a la província de Barcelona]. La dita fa referència a un fet històric (o llegendari) que va deixar els de Bagà amb el renom de "cap de matxos" (caps de ruc, tossuts o poc espavilats). Es diu que, fa molts anys, es va calar foc a l'església o a una capella de Bagà. Segons la burla dels veïns, els de Bagà, en lloc de treure els sants corrents per salvar-los, es van quedar mirant com es cremaven. Des de llavors, els de Berga i la Pobla de Lillet fan burla.
[Poble alacantí de la comarca del Vinalopó Mitjà]. Aquesta frase és una expressió popular, sovint utilitzada com a dita o refrany de caràcter despectiu i masclista en algunes zones per referir-se de manera difamatòria a les dones d'un lloc concret (en aquest cas, "la Romana" o referències similars en l'etnografia popular espanyola).
Es refereix a la Selva del Camp. Dita tòpica.
[Municipis castellonencs de la comarca de La Plana Alta]. Indiquen rivalitats amistoses. A la Serra tot són lloques (Serra d'en Galceran): Sol fer referència a persones que xerren molt o que són una mica tancades. A Cabanes, cabanuts: És una rima amb el nom del poble. El terme «cabanut» s'associa a tossut. A Vilafamés, cul-rojos: És el seu malnom. I a les Useres, porputs: S'usa com a malnom per ser un poc espavilats.
La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat
Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. Aquesta dita popular fa referència al passatemps d'esbrinar quants pinyols hi ha en una lliura de cireres. A la Vall de Gallinera, l'expressió s'utilitza per plantejar la qüestió de quants pinyols es poden trobar en una lliura de cireres.
Les Borges del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp a Tarragona
Les Borges del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp a Tarragona
Poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà a la província de Lleida
És usat en sentit indeterminat, per a iniciar el començament d'una cosa i també en pronunciar el nombre tres. Recorda els temps del vell Consell de Cent, segons les ordinacions del qual, en trobar-se tres consellers en un lloc, per privat que fos i encara que hi haguessin anat separadament, particularment i sense caràcter de consellers, ja es considerava que representaven la ciutat, i s'havien de comportar corporativament i com a representants oficials de Barcelona.
Municipi de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida
[Municipi Valencià a la comarca de La Ribera Baixa]. Simplement es deia perquè Llaurí rima amb violí, i servia per a indicar que era un poble on agradava la festa, el ball i la música. A vegades, els dels pobles del voltant ho deien amb una miqueta de sarcasme, com si els de Llaurí foren massa "finets" o volgueren aparentar més del que eren. De fet, hi ha una variant una mica més llarga que diu: «A Llaurí toquen el violí, i a Corbera la pandereta», marcant eixa jerarquia musical entre pobles.
Dita amb què els comarcans de Lleida indiquen que en anar a la capital tenen grans despeses.
[Llíria. Poble valencià de la comarca del Camp del Túria] Sobre la pobresa. Una aguileta eren 5 cèntims
Poble valencià de la comarca del Camp del Túria
[Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell a la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. Aplicat a la gent pobra i necessitada, i també als qui. Pretextant riqueses i fortuna, estan mancats de cabals; com també als que reunint diners i essent hisendats, fan coses impròpies del seu braç i volen simular una pobresa i escassetat que en realitat no tenen. La paraula gros, usada per en la parèmia, equival en aquest cas a ric, hisendat. adinerat.
[Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell a la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. És una dita humorística, perquè al campanar de Llofriu només hi ha dues campanes.
Les poblacions segueixen l’ordre geogràfic de la carretera de Vilafranca del Penedès al Vendrell en la comarca del Baix Penedès a Tarragona
Municipis de la comarca lleidatana de Segrià
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
Els dos primers són municipis de la comarca lleidatana del Segrià i l'últim del Baix Empordà
Poble valencià a la comarca de l'Horta Nord
Municipis valencians de la comarca de L'Horta Sud. Es fa servir per situar temporalment l'època estival i les festes patronals.
[Teia: fusta resinosa, generalment de pi, que crema molt fàcilment i s'usa per encendre foc o fer llum. Graella: Engraellat de ferro dins del qual es crema tea per a fer llum, siga en el carrer, siga dins de les cases]. S'utilitza per a descriure un lloc (Merea) on es fa gala de pobresa, misèria o comportaments absurds i penosos. L'expressió satírica fa referència a la falta de recursos, on s'ha de cremar fusta de mala qualitat (teia) i cuinar coses sense valor (pets) per a sobreviure.
Granollers, municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
El primer és un municipi de la comarca del Bages, els altres municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona.
És un poble de la comarca de l'Alt Penedès, que pertany al municipi d'Olèrdola a la província de Barcelona
És la capital de la comarca del Pla d'Urgell a a província de Lleida
Mollet del Vallès. Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
Municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona
Municipis de la província de Girona a la comarca del Baix Empordà.
Mont-roig del Camp. Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona
[Mont-roig del Camp. Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Aquesta frase és un refrany popular o dita tradicional que s'utilitza, sovint de manera col·loquial, per descriure els habitants d'aquesta localitat (generalment Mont-roig del Camp) amb un toc d'humor o ironia, suggerint un caràcter molt peculiar. Com moltes dites orals, busca la rima i l'exageració.
[Montbui: Municipi barceloní de la comarca del Vallès Oriental]. Ironia per la grandària de les campanes d'aquesta població.
[Dita tòpica de la zona del Vallès Oriental]. Fa referència a la caracterització o malnoms de la gent de la zona. A Muntanya són cap-grossos: Fa referència als habitants de les zones més altes o muntanyenques del voltant. Al Vallès són encantats: Es refereix als habitants de la plana del Vallès, possiblement de forma irònica o festiva. A Sant Feliu de Codines n'hi ha alguns de barrejats: Indica que, al poble de Sant Feliu hi ha una barreja de la gent d'ambdues procedències.
Municipis de les comarques centrals de la província de Barcelona. Aquest refrany prové d'una corranda. [Corranda: És una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs].
Es diu a Llíria. Sembla referir-se al fet d'anar a fer espart a Bétera. A Llíria hi havia molta artesania de l'espart i el jute
Olesa de Montserrat. Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
[Artana: Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Diu que hi ha fets i situacions que gairebé són calcats arreu, com també les persones.
[Poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. És una frase popular valenciana, part d'un ripi satíric, que fa referència a suposades proeses sexuals dels habitants d'Onda. S'interpreta com una al·lusió a la virilitat o "profunditat" en les relacions sexuals dels homes d'Onda. Sol acompanyar-se d'altres frases similars que es burlen o caracteritzen pobles veïns (p. ex., "a Betxí la claven amb el florí", "a Vila-real la claven que fa mal").
[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Fa referència de manera burlesca i picant a la fama dels costums de cada poble, concretament en l'àmbit de les relacions sexuals. S'interpreta com una al·lusió a la virilitat o "profunditat" en les relacions sexuals dels homes d'Onda i Vila-real.
[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Fa referència, amb un to humorístic i sovint picant, a la fama que tenien les dones d'aquestes localitats, en èpoques passades. És una rima eròtica-festiva, típica de la tradició oral per fer broma sobre la "passió" o la manera de fer l'amor de la gent d'aquests pobles. La dita sovint s'amplia amb altres pobles de la zona, com Tales (on la claven fins a les gales) o Canet (on la claven pel dret).
Municipi de la comarca de l'Alt Urgell a la província de Lleida
[Pacs del Penedès i Sant Marti Sarroca. Municipis de la comarca de l'Alt Penedès a la província de Barcelona]. Descriu la rivalitat local d'aquests dos municipis. Aquest tipus de refranys servien antigament per "marcar territori" i fer broma (sovint pesada) dels veïns: A Pacs (del Penedès): Els titlla de ser poca gent i amb poca educació. A Sant Martí (Sarroca): Els dedica un adjectiu encara més fort per qüestionar-ne el llinatge o el caràcter.
Municipi de la comarca de l'Alt Penedès a la província de Barcelona
[Palafrugell és un municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona]. Aquesta dita s'utilitza generalment per descriure una tasca inútil, absurda o impossible, ja que un cistell no pot retenir l'aigua.
Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
Població de la comarca de la Marina Alta a a província d'Alacant. Tots tenen fama de vius i faeners.
Pego: Poble alacantí de La Marina Alta. Oliva i Gandia: Pobles valencians de la comarca de La Safor. Descriu de forma irònica i col·loquial el moviment de gent o la picardia entre les localitats de Pego, Oliva i Gandia. Indica que a Pego s'enganxen (s'uneixen), a Oliva es desenganxen i a Gandia els recullen. Sol utilitzar-se per parlar de relacions, festeig o moviments de gent entre aquests pobles propers.
Municipi castellonenc a la comarca del Baix Maestrat
Pina és el nom de un llogaret de Mallorca. Vol dir que cal prevenir-se de portar menjar o altres materials allà on no hi ha seguretat de trobar les coses necessàries. Aquesta dita està relacionada amb una contarella humorística: no et convidaran a dinar i val més que no facis comptes dinar-hi de cap de les maneres. Així i tot, els piners no tenen fama d'aferrats o poc hospitalaris.
Vol dir que cal prevenir-se de portar menjar o altres materials allà on no hi ha seguretat de trobar les coses necessàries
[Municipi de la comarca del Priorat a la província de Tarragona]. S'utilitza per fer referència, amb rima i to satíric, al caràcter de la gent d'aquesta localitat del Priorat. Aquestes dites solen exagerar trets de comportament com a forma de broma col·lectiva i folklore local.
Municipi de la comarca de La Noguera a la província de Lleida
Municipis de la comarca de La Noguera a la província de Lleida
Es refereix a Canet lo Roig, poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat
Municipi gironí de la comarca de l'Alt Empordà
Portell de Morella és un municipi castellonenc que es troba a la comarca dels Ports
Barri de Palma de Mallorca
Prats de Lluçanès és un municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona
Són els tres nuclis del municipi de Preixens, a la Ribera del Sió (Noguera).
Municipi de la comarca del Berguedà a la província de Barcelona
nucli de població actualment del municipi de Tremp, al Pallars Jussà en la província de Lleida
Antic poble, actualment en curs de repoblament, de l'antic terme municipal de Mur, actualment integrat en el de Castell de Mur de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida
Municipis de la comarca de la Ribera d'Ebre a la província de Tarragona
Municipis de la comarca de la Ribera d'Ebre en la província de Tarragona
Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
Regencós és un municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
[Municipi de la comarca de la Marina Baixa]. És una rima directa i sense miraments que defineix la fama de la gent de Relleu com a treballadora, decidida i, a vegades, un poc brusca. L'expressió "fotre arreu" té diversos matisos: Treballar de valent: Significa fer les coses ràpides i sense por, sense mirar prim, especialment en les feines dures de la muntanya. Caràcter impetuós: També s'usa per a dir que no s'ho pensen dues vegades a l'hora de parlar o d'actuar; van "a per totes".
Està relacionat el fet d'anomenar ganxets els habitants de Reus
Mont-roig del Camp. Municipis de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona
Municipi de la província de Tarragona i la capital de la comarca del Baix Camp
[Municipi de la província de València a la comarca de la Ribera Baixa]. Aquesta dita de la Ribera Baixa és una de les més famoses per a descriure la senzillesa i, històricament, la humilitat d'un poble.
Tots solem actuar igual en totes bandes
Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona
[Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Expressa l'afició a xoriçar dels riudomencs
Tenien fama de lladres, sobretot dels productes de l’hort. Per això calien el sac, la senalla i la lluna plena: per robar de nit i veure-s’hi!»
Municipi de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida