Tema
llocs
1.409 refranys catalogats sota aquest tema.
A Benassal tallen la cua als que hi van
[Poble castellonenc de la comarca de l'Alt Maestrat]. És una expressió d'ús popular per fer broma o referència a la gent del poble i els seus visitants. En la tradició dels refranys sobre pobles (el refranyer geogràfic), s'utilitza sovint per caracteritzar o "etiquetar" els habitants d'una zona d'una manera humorística o irònica.
llocs
A Benassal, borraes i gallardos
[Poble castellonenc de la comarca de l'Alt Maestrat]. És una dita popular castellonenca que fa referència a dos aliments tradicionals d'aquesta població de l'Alt Maestrat: les borraes (un guisat típic) i els gallardos (un tipus de pa magre o rebosteria antiga). La dita destaca la gastronomia local característica.
llocs
A Beniardà, ni palla ni gra
[Pobe alacantí de la comarca de la Marina Baixa]. Sentencia la pobresa o la duresa d'algunes terres de muntanya en comparació amb la riquesa de les valls o l'horta. Es refereix a una terra eixuta o poc productiva on el conreu del cereal no donava fruit. Si no hi ha gra, no hi ha aliment; i si no hi ha palla, no hi ha jaç ni menjar per als animals.
llocs plantes
A Benicarló tots tenen cara de bacó
Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat
llocs animals cos huma
A Benicull qui no sembra no cull
[Benicull de Xúquer és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa]. És una manera de dir que s’ha de treballar per aconseguir coses, indicant que sense acció no hi ha recompensa.
camp llocs
A Benidorm, que és prop de la Vila
Expressió que es diu als menuts quan se n'han d'anar a dormir
dormir llocs maneres de dir
A Benidorm, qui mal sopa mal dorm
Poble alacantí de la comarca de La Marina Baixa. Destaca la importancia de cenar bien para descansar correctamente en Benidorm. A menudo se utiliza para resaltar la experiencia culinaria o el estilo de vida local.
dormir llocs
A Benifato van capar el dimoni
Es diu que les autoritats encarregaren la realització de la imatge de Sant Miquel. L'obra rebuda tenia als peus la figura del dimoni, açò no va agradar als veins i el capellà va mamprendre a garrotades contra el dimoni
diable llocs
A Benifato, te la deixen algun rato
Municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa. És una dita o frase feta popular a la comarca de la Marina Baixa, concretament a la zona de la Vall de Guadalest, que forma part de la tradició oral de la zona.
llocs
A Benimantell, cadascú fa per ell
[Municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa]. És una dita popular valenciana, pròpia de la Marina Baixa, que significa que tothom mira només pels seus propis interessos, sense preocupar-se dels altres.
llocs
A Benimantell, qui té la dona, la vol per a ell
Municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa. Aquesta frase és una expressió popular o refrany valencià, sovint inclòs en el folklore i cançons populars, que fa referència al municipi de Benimantell (la Marina Baixa) per a descriure, amb to humorístic o d'ironia, la gelosia o el desig de possessió de la parella.
llocs
A Beniparrel cadascú per a d'ell i el primer sol
[Beniparrell és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud]. S'utilitza per a descriure una situació on cadascú mira exclusivament pels seus propis interessos, sense preocupar-se dels altres. El primer sol": Sovint s'interpreta com buscar el millor per a un mateix des del primer moment o ser el primer a aprofitar una oportunitat.
llocs
A Besalú, blanc o negre tot és u
Població de la comarca de la Garrotxa en la província de Girona
llocs
A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot
És una entitat de població descentralitzada del municipi de les Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell a la província de Lleida
llocs foc menjar
A Bigues es mengen les figues i a Riells les pells
Pobles al terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona
llocs plantes
A Blanes de la merda en fan campanes
Es diu perquè no es pot dir res a ningú, perquè de seguida se n'assabenta tot el poble. Municipi de la comarca de la Selva a la província de Girona
llocs campana
A Blanes, qui no carda és perquè no en té ganes
Municipi de la comarca de la Selva a la província de Girona
llocs
A Bonrepòs, qui no pot menjar carn, es menja l'os
En tot el món, tots acabem conformant-nos amb el que pot ser quan no hi ha un altre remei
menjar llocs
A Bordils, es mengen les botifarres i llencen els fils
Municipi gironí adscrit a la comarca del Gironès
llocs menjar
A Borriol caguen al vol, i a Canet de la merda fan paret
Borriol: Poble castellonenc de la comarca de La Plana Alta. Canet lo Roig: Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat
llocs
A Borriol la deixen caure, quan plou
[Poble castellonenc de la comarca de La Plana Alta]. S'utilitza per a riure's de la gent que vol explicar coses evidents o per a descriure situacions on no hi ha més remei que acceptar el que ve. Si plou a Borriol (o a qualsevol lloc), no es pot fer res més que deixar que l'aigua caiga.
llocs oratge
A Borriol, nap i col, i a Montserrat col i nap
Tots solem actuar igual en totes bandes
llocs menjar plantes
A Botarell tots són gerxos, a Riudoms ja no ho són tant, a Reus la boniquessa i a les Borges la flor del camp
[Municipis de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Utilitza la sàtira per comparar els habitants de diferents poblacions veïnes. S'estableix un joc on la "belleza" o perfecció va augmentant a mesura que es passa per Botarell, Riudoms, Reus i Les Borges del Camp.
llocs
A Cabanes va qui te ganes
Frase que es deia als visitants del Cabaret que hi havia al poble a principis del segle XX. Cabanes és un municipi castellonenc de la comarca de La Plana Alta
llocs amor
A Cadaqués, menges carn un cop al mes
Municipi de l'Alt Empordà, a la província de Girona
menjar llocs
A Calafell, bella platja i vell castell
Municipi de la comarca del Baix Penedès en la província de Tarragona
llocs
A Calella la botella, a Sant Pol el flabiol, a Canet el tamborino i a ballar de sol a sol
[Municipis de la província de Barcelona a la Comarca del Maresme]. Fa referència als instruments tradicionals d'aquestes viles marineres, destacant la "botella" (el sac de gemecs) a Calella, el flabiol a Sant Pol de Mar i el tamborino a Canet de Mar, per amenitzar les festes.
llocs
A Campanar, ni vendre ni comprar
Barri de la ciutat de València
llocs
A Camprodon tots ho son
Municipi gironí a la comarca a la comarca del Ripollés
llocs
A can Bestes, les criquetes; a can Coll, el flabiol; a can Cortaler la lluna i a can Paperina, el sol
[Garriguella és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà], [Criquetes = castanyoles]. Es refereix a quatre cases de Garriguella. Té caient graciós i pot recordar costums de danses.
llocs
A Canals, bords i criminals [I ells contesten: Però follem com animals]
Poble valencià de la comarca de La Costera
llocs
A Canet de la merda en fan paret, dels cagallons, cabirons, i de les caguerades, pasterades
Es refereix a Canet lo Roig, poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat
llocs
A Canet lo Roig, raboses
Municipi castellonenc que es troba a la comarca del Baix Maestrat
animals llocs
A Canet, bé s'hi està, si s'hi està poquet
[Es refereix a Canet lo Roig, poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat]. Es diu per a per a maleir el poble del costat
llocs
A Canet, com a tot indret, no hi ha un pam de net
Es refereix a Canet lo Roig, poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat
llocs
A Capçanes, draps dolents
Poble tarragoní de la comarca del Priorat
llocs
A Capellades tots són lladres; a la Pobla, encara més; a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters
Pobles de la comarca de l'Anoia a la província de Barcelona
llocs
A Capellades, molins, i a La Beguda, raïms
Pobles de la comarca de l'Anoia a la província de Barcelona
llocs vinya
A Cassà, de tot hi ha
Municipi de la comarca del Gironès a la província de Girona
llocs
A Castalla, si et foten, calla
Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià
llocs parlar
A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sell [o a l’animal és al que s’aparella]
En totes parts s’actua similarment i se li encomana la faena dura al pobre i al dòcil
llocs animals
A Catí el dimoni no el va poder seguir
Municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat
llocs diable
A Catí tots són peraires; a Traiguera, canterers; a la Serratella, lladres i a Albocàsser, malfeiners
Pobles castellonencs de la comarca del Maestrat
llocs
A Cerdanya són cerdans; a Ribes capde-mussols; a Bruguera estripa-truges; i a Campelles borratxons
Municipis de la comarca del Ripollès a la província de Girona
llocs
A Cervera, botiflers, sense cap home de bé
Poble de la província de Lleida a la comarca de la Segarra
llocs
A Cervera, de la merda en fan costera
Poble de la província de Lleida a la comarca de la Segarra
llocs
A Colldejou, fumats; a Vilanova d'Escolnalbou, puputs; a Botarell, guerxos; a Riudoms, tomaquers; a Reus, ganxets; a Montbrió, foradats; a Mont-roig, xuts, a Tarragona, pelacanyes
[Municipis de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Aquesta corrandalla recull els coneguts malnoms i gentilicis burlescos que els habitants dels pobles veïns s'atribuïen històricament, fruit de la típica rivalitat comarcal. Serveix per a retratar de forma satírica el veïnatge d'aquesta zona.
llocs
A Colliure fa bon viure, i a Argelers, si tens diners
Colliure és un municipi del sud de França a la comarca del Roselló. Argelès-sur-Mer es troba en el departament de Pirineus Orientals, pertanyent a la regió de Llenguadoc-Rosselló
diners llocs
A contar mentides, al camí del Grau
Es refereix a persones que no són de fiar
llocs
A Copons, n'hi ha de dolents i de bons
Municipi situat a la comarca de l'Anoia pertanyent a província de Barcelona
llocs bona
A Corbera toca la pera
[Municipi de Valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. Se utiliza en la cultura popular valenciana para completar la rima sobre el pueblo, a menudo vinculado al dicho: "De Corbera i dolces, els collons m'espolses". Pot interpretar-se literalment sobre la recol·lecció de fruita o, en sentit figurat i més col·loquial, com a sinònim de fer el gandul o la mandra.
llocs
A Cubelles, cul i mamelles
Municipi de la comarca del Garraf en la província de Barcelona. Resposta: si ta mare no n'hagués tingut, no hagués criat aquest ruc.
cos huma llocs
A Cubelles, els joves, amb els anys es tornen vells
Municipi de la comarca del Garraf en la província de Barcelona
llocs vell persones
A Culla són cullerans i a Benafigos panolla, ai dellà el pla de les Vinyes, ¡viva la gent de l’embrolla! )
Municipis castellonencsde les comarquesde l'Alt Maestrat i l'Alcalatén
llocs
A Dénia, i no és mania, ix el sol abans que a Gandia
Dénia : poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. Gandia: poble valencià de la comarca de La Safor. És un refrany popular valencià que fa referència a la situació geogràfica de Dénia, situada més a l'est (a prop del cap de Sant Antoni) que Gandia, cosa que fa que els primers rajos de sol arriben abans a la població deniera. És una dita utilitzada per destacar la situació de les localitats en la costa.
llocs
A Elx el més tonto fa rellotges
Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó. Dita que els d’un poble o un col·lectiu s’apliquen a ells mateixos, com per a indicar, irònicament, que tots són molt espavilats i saben fer feines difícils.
llocs
A Engordany l'alzina s'enfila, pel roquissar i el pendís, gràcies al sol de migjorn, i a l'abric del serrat massís.
Engordany és un dels nuclis tradicionals que formen la ciutat i parròquia d'Escaldes-Engordany (Andorra).
llocs
A Estana, fusta torta i gent tinorca
[Entitat de població del municipi cerdà de Montellà i Martine de la comarca de la Baixa Cerdanya en la província de Lleida]. Fusta torta: Sol indicar que la fusta d'aquella zona no era recta o de bona qualitat per a certes construccions. Gent tinorca: És una expressió local que es refereix a gent dura, ferma, tossuda o difícil de tractar.
llocs
A estudiar a Orxeta
[Municipi de la Marina Baixa]. Aquesta és una expressió que s'utilitza per a fer broma amb algú que no té moltes ganes de fotre brot o que és un poc "curtet" d'enteniment. Antigament, Orxeta era un poble menut i aïllat a la falda de la serra d'Aitana. Enviar algú allí a "estudiar" era una forma de dir que l'enviaves on no hi havia res, a un lloc on segurament no aprendria gaire cosa o on estaria "a la lluna".
llocs
A Faió cada casa fa cantó
Municipi del comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp, a la província de Saragossa
casa llocs
A Favara corre la vara
Barri de la ciutat de València
llocs
A Finestrat, ni home ni gos ni gat
[Poble alacanti de la comarca de La Marina Baixa]. Indica la mala fama que tenia antigament la gent del poble, suggerint que no s'hi havia de confiar en ningú ni en res.
animals llocs persones
A Folgueroles fan [o peten] cassoles, a Sant Julià són terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic són mentiders
[Municipis de la comarca d'Osona a la província de Barcelona]. Aquesta és una dita de rivalitat local o "malnom de poble", molt típica de la comarca d'Osona, on es defineix el caràcter o l'ofici predominant de cada lloc amb un toc d'ironia.
llocs oficis parlar
A Fonteta, barralers
Municipi català del Baix Empordà en la província de Girona
llocs
A França et traurien les mans
llocs
A furtar a la Calderona
Queixar-se de les pujades dels preus. Furtar en general
maneres de dir llocs
A Gandia caguen cada dia
Poble valencià de la comarca de La Safor
llocs
A Garidells, quatre ous son dos parells
[Municipi de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona]. És una dita de caràcter humorístic i burleta que s'utilitza per a descriure una veritat absolutament òbvia com si fos un gran descobriment. La frase ironitza sobre la capacitat de càlcul de la gent de la localitat, fent veure que necessiten un esforç mental per a adonar-se que quatre unitats equivalen a dos parells. Es fa servir quan algú diu una obvietat o arriba a una conclusió evident amb molta solemnitat.
llocs
A Gata, el [o la] que no mossega, arrapa
Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. És un refrany valencià-català que significa que, en un lloc o situació específica (aquí al·ludint a Gata de Gorgos, Alacant), tots els seus habitants tenen traça, astúcia o són de cura, i si un no fa mal d'una forma (mossegar), ho farà d'una altra (esgarrapar), indicant que ningú és inofensiu.
llocs
A Gata, qui no és puta és beata
Gata = Gata de Gorgos, poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. És una expressió col·loquial, sovint utilitzada amb to satíric o despectiu, que pretén generalitzar els comportaments dels habitants del poble en dos extrems, sovint en to de broma o brama local. Es sol complementar amb "i qui no és gat, és gata".
llocs persones
A Gavà t'hi pots cagar i al Prat ja t'hi has cagat
Gava i El Prat de Llobregat són municipis en la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
llocs
A Gavà, Sant Pere s'hi va cagar; a Viladecans, s'hi va netejar les mans, i al Prat, s'hi va acabar d'eixugar.
29 juny. [Municipis de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona. Sant Pere és el patró de Gavà]. Històricament, aquesta dita es feia servir per explicar la gran fertilitat de les terres del Delta del Llobregat. S'atribuïa humorísticament la riquesa del sòl a les "deposicions" divines, que actuarien com a adob. Existeixen altres variants locals com "A Gavà ja t'hi pots cagar; a Viladecans m'hi estic cagant i al Prat ja m'hi he cagat".
llocs sants
A Gramós, fan el caldo sense carn ni os
Nucli de població del municipi de la Ribera d'Urgellet, a la comarca lleidatana de l'Alt Urgell
llocs menjar
A Herbers van sembrar un bancal d'espinacs i va eixir un bancal d'abogats... tots molt pitos
Municipi de Castelló a la comarca dels Ports
camp llocs
A Horta, a cada porta
Districte de la ciutat de Barcelona
llocs
A Horta, el dimoni se'ls emporta
Districte de la ciutat de Barcelona
llocs
A Hortells, molta fulla i pocs capells
Poble castellonenc a la comarca dels Ports
llocs
A Ibi, el més bovo fa rellotges
Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià. Dita que els d’un poble o un col·lectiu s’apliquen a ells mateixos, com per a indicar, irònicament, que tots són molt espavilats i saben fer feines difícils.
llocs
A l'Albagés, sopes i no res
Municipi lleidatà de la comarca de les Garrigues
llocs menjar
A l'Alfàs, mira lo que fas
L'Alfàs del Pi. Municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Marina Baixa. Aquesta dita popular, documentada en estudis de paremiologia valenciana, es fa servir per advertir sobre la necessitat de ser curós o prudent, especialment en el context d'aquest municipi. La frase ressalta la importància de mirar bé el que es fa per evitar problemes o malentesos en un lloc concret.
llocs
A l'Ametlla del Vallès, s'hi troba bé qui no hi és
Municipi barceloní de la comarca del Vallès Oriental
llocs
A l'Argentera, guineus; a Duesaigües, cubanos
[Municipis tarragonins de la comarca del Baix Camp]. Identifica els renoms o malnoms col·lectius dels habitants d'aquests dos municipis veïns: els vilatans de l'Argentera són coneguts com a guineus, mentre que els de Duesaigües són els cubanos. S'utilitza sovint de manera festiva per referir-se a l'enorme rivalitat, germanor o història compartida entre aquests dos pobles propers.
llocs
A l'entrada de Pego les pegolines han fet una corona de roses fines
Poble alacantí de la Marina Alta. Aquesta frase és una cançó popular valenciana o versada tradicional, sovint esmentada com a exemple de la paremiologia catalana, on es destaca la bellesa o l'habilitat de les dones de Pego. Forma part d'un refranyer popular que canta les virtuts de les localitats i els seus habitants, com en el cas de Pego, on les dones ("pegolines") han elaborat una corona de roses fines a l'entrada del poble.
llocs
A l'ermita de Paretdelgada la Mare de Déu hi tinc, les roses de quatre en quatre i els clavells de cinc en cinc
[L'ermita de Santa Maria de Paretdelgada és un edifici religiós situat a 4 km de la Selva del Camp a la província de Tarragona]. És un cant tradicional associat als goigs i a la devoció a la Mare de Déu. La dita descriu la devoció, la bellesa i l'ofrena floral tradicional que els habitants de la comarca porten a aquest santuari marià d'origen medieval. Fa referència a la generositat i a la vistositat de les ofrenes.
llocs plantes
A l'Escala maten l'oca, a Bellcaire l'esplomoquen i a Torroella se la foten tota
Municipis de les comarques del Baix i Alt Empordà en la província de Girona
animals llocs
A l'Escala n'és mal port per lo vent de tramuntana
Municipi gironí de la comarca de l'Alt Empordà
llocs oratge mar
A l'Estany, bona estada per tot l'any
Municipi de la comarca del Bages en la província de Barcelona
llocs
A la Barceloneta, tothom hi peta
Barri mariner de Barcelona
llocs
A la Bisbal són gats i alabaus
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
animals llocs
A la Cala són caleros, a l'Hospitalet no tant, a Cambrils la boniquesa i a Salou la flor del camp
[L'Ametlla de Mar també és conegut per la Cala. Tots ells són municipis de la província de Tarragona]. Recull la tradició oral per descriure, sovint amb un to irònic o picaresc, els costums i la fama de diferents poblacions de la costa de Tarragona.
llocs
A la fira de Muro no vages si no tens diners i a la mare de Déu d'Agres si no ho tens promés
No convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguretat, ja que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar
diners festa festivitats llocs
A La Fuliola rosten la cassola
La Fuliola és un municipi de la comarca de l'Urgell a la província de Lleida
llocs menjar
A la Gallinera són mallorquins i a Alcalà usen la moda; a Beniaja els fadrins porten trabuc i pistola
llocs
A la Granadella, cada dia escudella
Municipi de la comarca lleidatana de les Garrigues
llocs menjar
A la mar me n'aniré a enramar-me de petxines i a Alcora tornaré a vore les cares fines
[Municipi castellonenc a la comarva de l'Alcalatén]. Reflecteix un viatge físic i emocional. La persona se'n va lluny (a la mar), però el pensament i el desig de tornar al poble sempre hi són presents. "Enramar" vol dir adornar o cobrir amb branques o flors, però en aquest context poètic s'utilitza per a les petxines com a record del viatge a la costa. I com elogi fa referència a la bellesa i la distinció de la gent de l'Alcora.
llocs mar
A la Mata qui no és gat és gata, i qui no arrapa
Poble castellonenc de la comarca dels Ports
llocs animals
A la muntanya de Mollet, val més dur capa que barret
[Mollet del Vallès. Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. Suggereix que és millor anar ben abrigat (dur capa) que no pas elegant o formal (dur barret) a causa del vent o el fred. S'utilitza per prioritzar la utilitat i la protecció contra la intempèrie (oratge) per sobre de l'aparença.
llocs oratge indumentària
A la Muralla de Mar, no hi va el ric a passejar
Va ser un reducte fortificat es va començar a enderrocar al 1881, per ampliar el Port de Barcelona i unir el barri de la Barceloneta
mar llocs
A La Palma de Cervelló, poc cervell i poc colló
Municipi de la comarca del Baix Llobregat en la província de Barcelona
llocs cos huma
A la plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern
[Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona]. A l'hivern fa molt fred i a l'estiu molta calor.
llocs oratge