El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys llocs
La Llosa de Ranes, cotxines i marranes; però molt ben educades (Poble valencià de la comarca de La Costera)
llocs
La Mahoma en Biar menja rollets i fogasses; se l’enlleven a Villena i la inflen a remolatxes (La Mahoma és una gegantesca figura que s'usa a les festes de Moros i Cristians del municipi alacantí de Biar a la comarca de l'Alt Vinalopó)
llocs
,
festivitats
La millor botifarra, la d'Ulldemolins, que quan la tenen fora la volen dins (Municipi de la comarca del Priorat, en la província de Tarragona)
llocs
,
menjar
La mocada de Canet (Canet d'en Berenguer és un municipi valencià a la comarca del Camp de Morvedre)
llocs
La puput cantava en Xilxes i el gallet en Almenara, i en la Cartuixa el pa dur i en la Tanca mai s'acaba (Municipis castellonencs en la comarca de La Plana Baixa)
animals
,
llocs
La puput de les Useres, la Mare de Déu Pintà; quan les cabres faran llana els pastors faran bondat (Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén)
llocs
La raó del pont de Lleida: paga i calla (Es diu referint-se a una arbitrarietat de les autoritats contra la qual és inútil protestar)
parlar
,
maneres de dir
,
llocs
La Roca-roja emboirada, dins tres dies, eixuta o banyada (Accident geogràfic castellonenc)
llocs
,
oratge
La santa de Mataró, que cura el que està bo (Municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona)
llocs
,
salut
La santamiquelada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera (24 agost)
mesos
,
menjar
,
mal
,
llocs
,
justicia
,
joc
,
gent
,
sants
,
oratge
,
mar
,
indumentària
,
maneres de dir
La tia Mari de Benifairó, pastava, fenyia i venia el segó (Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor)
llocs
La tia Maria de Benifairó, es menja la poma i tira el peçó (Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor)
llocs
La tia Maria de Benifairó, que anava i tornava amb la calça al garró [Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor] (Es refereix a algú que es mou molt sense resoldre res)
llocs
,
indumentària
La Todolella l’esquella (Municipi castellonenc a la comarca dels Ports)
llocs
La tosa de Sant Joan, cada bri s'estira un pam
llocs
La vergonya mata Banyoles (Municipi Gironès de la comarca del Pla de l'Estany)
llocs
La Vilavella és molt bona perquè fa l’aigua calenta i allí van a curar-se tots los pudents de València (Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa)
llocs
La xica guapa no és com la lletja, perquè festeja i es vol casar, amb un xic guapo| de la mistera de la costera del Palomar (Palomar, poble valencià de la comarca de la Vall d'Albaida)
llocs
La xiqueta té soneta, sa mare l'adormirà i se l'endurà a València a vore els balls populars
llocs
,
parentiu
Las chicas de Geldo no llevan camisa, ni puños ni cuello (Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància)
llocs
,
persones
,
indumentària
Las de Geldo lo dan por un sueldo (Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància)
llocs
Las mocicas de Segorbe cuando van al agua al río debajo del delantal llevan un conejo vivo (Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància)
llocs
,
persones
Lents com la moleta de Raons (Molt lents)
maneres de dir
,
llocs
Les carxofes de Polop, quan bullen fan xop-xop (Polop o Polop de la Marina és una població de la comarca de la Marina Baixa en la província d'Alacant)
llocs
,
menjar
,
plantes
Les dones d'Ambret, la casa bruta i el carrer net (Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya en la província de Lleida)
llocs
,
persones
Les dones d'Ulldemolins quan la tenen fora la volen dins (Municipi de la comarca del Priorat, en la província de Tarragona)
llocs
,
persones
Les dones de Falset, la casa bruta i el carrer net [Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona] (Deien les dones eren molt xafarderes i eren al carrer, dissimulant que agranen però atentes al que passava,deixant la casa per netejar)
persones
,
llocs
Les dones de la Riera tenen el pit al davant i el cul al darrera; al revés de les de Ferran, que tenen el cul a darrera i el pit al davant (És una crítica a qui diu alguna obvietat)
llocs
,
persones
Les dones de Sitges no fan foc per no fer fum (Municipi barceloní a la comarca del Garraf]
persones
,
llocs
,
foc
Les fadrines de la Torre profiten per a molt poc; pa torrar un sardina l’arrastren per tot lo foc (La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat)
persones
,
llocs
Les fadrines de Morvedre són altes i pensen poc; pa torrar una sardina desbaraten tot el foc (Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre)
llocs
,
persones
Les figues del Papiol, vermelles per dintre i peludes pel volt (Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat)
llocs
,
plantes
Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost [Entitats de població de Forallac, municipi gironí de la comarca del Baix Empordà] (Per a indicar la gran proximitat d'ambdues poblacions empordaneses)
animals
,
llocs
Les mones de Tetuán, el que veuen fer, fan (Es diu de la persona que té iguals o similars defectes que els seus progenitors)
animals
,
llocs
Les noies de Constantí es renten la cara amb vi (Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona)
vinya
,
llocs
Les noies de l'Esquirol, es casen quan Déu ho vol (Municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona)
amor
,
llocs
,
persones
Les noies de la Bisbal són boniques i estan molt bé, només tenen un defecte i és que es pixen al carrer (La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona)
llocs
,
persones
Les noies de Sant Feliu, de Cassà i de Llagostera a sota del davantal porten l'aigua beneitera (Municipis de la comarca del Gironès a la província de Girona)
llocs
Les xiques d'Orba i Orbeta totes filen a la lluna, per a fer-se l'aixovar i no se casa ninguna (Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta)
llocs
,
amor
,
persones
Les xiques de Benicassi han fet un ninot de palla i l’han gitat en lo llit pensant-se que era Cucala (Benicàssim és un municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta)
persones
,
llocs
Les xiques de Beniopa totes són caragoleres, tenen la panxa rasposa de pujar dalt les moreres (Població del terme municipal valencià de Gandia de la comarca de la Safor)
llocs
,
persones
Les xiques de Castellfort són moltes i saben poc; per rostir una sardina l'arrastren per tot el foc (Poble castellonenc a la comarca dels Ports)
persones
,
llocs
,
saber
,
menjar
,
animals
Les xiques de La Carroja li han fet un vestit a Sant Pere; li han cosit els pantalons amb la bragueta darrere (Nucli de població alacantí en La Vall de La Gallinera de la comarca de la Marina Alta)
sants
,
llocs
,
persones
Les xiques de la Romana són poques i ballen bé, en sentir una guitarra ixen corrent al carrer (La Romana és un poble alacantí de la comarca del Vinalopó Mitjà)
llocs
Les xiques de la Vall totes s’arranquen el monyo perquè no els fan ball (Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància)
llocs
,
persones
Les xiques de l’Alforí tenen la panxa pigosa i més avall del melic tenen un mos de rabosa (Fontanars dels Alforins és un xicoteta població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida)
llocs
,
persones
Les xiques de Torreblanca són moltes i valen poc; pa torrar una sardina l’arrastren per tot lo foc (Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta)
llocs
Les xiques de Torreblanca totes filen en cadira, i en compte de filar llana, filen estopa podrida (Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta)
persones
,
llocs
Les xiques de Torreblanca totes van a l’aigua al pou; la una li diu a l’atra: - Si a tu et pica, a mi me cou (Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta)
llocs
,
persones
Les xiques de Torreblanca totes van a segar brossa, s’escarramen a la sèquia i se renten la carxofa (Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta)
persones
,
llocs
Pàgina 20 de 29.
Refranys llocs