Refranys diners

Per oir missa no se perd jornal (Vol dir que el temps dedicat a les pràctiques religioses del diumenge no perjudica el rendiment del treball)

diners, treball

Per quatre cèntims (Per pocs diners)

diners, maneres de dir

Per quatre xavos (Per pocs diners)

maneres de dir, diners

Per riquesa no cal estufar-se, ni per pobresa espantar-se

diners

Per saber l'home qui és, doneu-li mando o diners

diners, persones

Per saber si l'amic és bo o no: toca-li el butxacó

amistat, bona, diners

Per un tros de pa (Per poc de guany)

maneres de dir, diners

Per una festa no et trenquis la testa (Es diu per recomanar que no es facin excessos de menjar o de despeses en ocasió d'una festa)

festa, menjar, diners

Perdre bous i esquelles (Arruïnar-se)

maneres de dir, diners, animals

Perdre bous i bestiar (Arruïnar-se)

diners, animals

Perdre fins la camisa (Arruïnar-se)

indumentària, maneres de dir, diners

Perdre inclús la forma de caminar

diners

Perdre-hi bous i esquelles (Arruïnar-se)

maneres de dir, diners, animals

Perdut el diner, el jugador, com que no pot jugar, es posa a mirar

diners, joc

Perdut per u, perdut per cent; Perdut per mil, perdut per mil i cinc-centes (Vol dir que la quantia de la pèrdua és relativa i poc important; que el que importa és no perdre)

diners

Perea, ¿vols sopes?—Fica-me-les en la boca.—Home, rosega-les!—Meneja'm les barres! (Diàleg amb què es critica la negligència i l'estupidesa dels qui deixen perdre coses avantatjoses per no molestar-se a guanyar-se-les)

diners, treball

Peresa és clau de pobresa

diners

Peresa, ¿vols sopes?—Sí.—Doncs fes-te'n.—No en vull (Diàleg amb què es critica la negligència i l'estupidesa dels qui deixen perdre coses avantatjoses per no molestar-se a guanyar-se-les)

treball, diners

Període d'hivern, temps de pa sec i pocs rals al calaixet

diners, estacions, menjar, oratge

Pes i mesura acontenta a la gent

diners, gent

Pescant ningú no es fa ric

mar, diners, oficis

Plànyer els diners (Procurar gastar-ne pocs)

maneres de dir, diners

Plet llarg buida la bossa

diners, justicia

Pluja de Gener, cada gota val diner.

diners, oratge, mesos

Pobre com Job (Ésser molt pobre)

maneres de dir, diners

Pobre com un rupit, [o Més pobre que un rupit] (Es diu d'una persona molt pobra)

animals, diners, maneres de dir

Pobre i vell, mal llinatge

diners, persones

Pobre importú, treu de qualcú [o sempre treu d'algú, o de dos ne treu u] (Vol dir que la insistència en el demanar sol esser eficaç)

diners

Pobre no sigui davant de Déu (Fórmula respectuosa amb què s'al·ludeix a un pobre ja difunt)

déu, diners, mort

Pobrea no és baixea

diners

Pobres de pobres, va dir Sant Pere (Significa que damunt els pobres s'acumulen les desgràcies)

diners, sants

Pobresa fa pobresa

diners

Pobresa no és vilesa

diners

Pobret i alegret (Sense ambició)

diners, maneres de dir, alegria

Pobrets i alegrets (Es diu per expressar la resignació i alegria cristiana enmig de la pobresa material)

diners, alegria, maneres de dir

Poc cabal, mala ventura (Qui té pocs diners o propietats no pot superar molts problemes de la vida)

mal, diners

Poc guanya el qui fila, però menys el qui mira (Vol dir que si no fan feina, no guanyen res)

diners, treball

Poc peix, raons en barraca (Quan hi ha mancança de menjar o de beneficis, es prodiguen les discussions familiars)

parentiu, diners, animals

Poca feina, mal fotuda i ben pagada (Quan es cobra excessivament per una determinada feina)

treball, diners

Poca terra val diners (Es diu quan amb un poc de despesa s'obté un resultat equivalent a una despesa major)

diners, camp

Pocs diners fan obrir l’ull (La precarietat, i sobretot la fam, fan que els éssers vius ideem la manera de superar-ho)

cos huma, diners

Pocs diners, poc sermó i poca música (Amb economia precària no es poden fer grans coses)

música, diners, festa

Pocs diners, poc [o fluix] sermó (Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa)

diners

Pocs diners, poca processó (Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa)

diners

Pocs diners, pocs Sants Antonis (Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa)

sants, diners

Podria tancar el pa sota una xicra (Es diu d'una persona o gent molt pobra)

maneres de dir, diners

Poeta pobre no fa bon vers

oficis, diners, bona

Pollastre al gener, plomes o diner (Els animals de corral són molt apreciats en la mala època que és l’hivern, pels quals s’obté un bon benefici econòmic)

animals, mesos, diners

Polls de gener, cada ploma val un diner, [però s'hi han de posar primer] (Es diu perquè com que fa tant de fred, se'n moren molts)

mesos, animals, diners

Porc a mitges sempre gruny (Significa que els negocis que es porten a mitges, no solen donar prou benefici a cap dels dos participants)

animals, diners

Pàgina 27 de 37.

El Refranyer