El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys diners
No tindre ni dos quinzets (Ser molt pobre)
maneres de dir
,
diners
No tindre ni un clau (Ser extremament pobre)
diners
,
maneres de dir
No tindre ni un quinzet (Ser pobre)
maneres de dir
,
diners
No tindre ni un xavo (Ser molt pobre, no dur diners damunt)
diners
,
maneres de dir
No tindre on caure mort (No tindre res. Estar en mala situació econòmica)
maneres de dir
,
diners
,
mort
No tindre per a fer cantar un cego (No tindre diners)
diners
,
maneres de dir
No tindre preu (Tindre molt de valor)
maneres de dir
,
diners
No tindre un gallet [o diners] per fer cantar un cec (Ser molt pobre)
maneres de dir
,
persones
,
cantar
,
diners
No tindre un qüè (No tindre ni un cèntim, ésser molt pobre)
maneres de dir
,
diners
No tindre un ral per fer cantar un cec (Ser molt pobre)
maneres de dir
,
diners
No tindre un sacre (No tenir gens de diners, esser molt pobre)
maneres de dir
,
diners
No tindre valor per a furtar un enciam (No tindre coratge a mamprendre grans assumptes, a afrontar els perills, les dificultats, etc.)
plantes
,
maneres de dir
,
diners
No totes les pagues cauen pel mes de juny (El camperolat cobra quan ven la collita, no quan voldria. I per extensió: vol donar a entendre que no totes les ofenses es vengen de seguida, sinó que tard o d’hora arriba l’oportunitat de fer-ho)
camp
,
diners
,
mesos
No totes les pagues cauen per Sant Joan, alguna en cau per Sant Pere (24 juny) (29 juny)
diners
,
mesos
,
sants
No totes les pagues cauen per sant Joan, algunes cauen tot l'any (24 juny) (El camperolat cobra quan ven la collita, no quan voldria)
sants
,
camp
,
mesos
,
diners
No vages a Roma amb la bossa buida; ni amb la mula coixa (Quan es pretén iniciar un gran projecte, s’han de preparar els mitjans convenients i en les condicions adequades)
animals
,
llocs
,
diners
No valdre ni un cèntim (Valdre molt poc)
maneres de dir
,
diners
No valdre ni un quinzet (Es diu d'una cosa que no val res)
diners
,
maneres de dir
No valdre ni un ral (Es diu d'una cosa que no val res)
maneres de dir
,
diners
No valdre un duro (Es diu d'una cosa que no val res)
maneres de dir
,
diners
No valdre un gallet (Valdre poca cosa)
maneres de dir
,
diners
No valer un sisó (No valer res, esser molt dolent o inútil)
diners
,
maneres de dir
No veure's mai cera en l'orella (Ser un malgastador)
maneres de dir
,
diners
,
cos huma
Noia bonica i amb diner, i jo foraster, i me la donen... ai, ai, ai !
persones
,
diners
,
donar
Només tens el què estalvies (Que s’ha d’estalviar per al futur)
diners
Obra feta, diner espera (Significa que el qui ha treballat, sol voler cobrar tot seguit que ha acabat la seva feina)
treball
,
diners
Obre la porta a la peresa i entrarà a ta casa la pobresa
diners
,
casa
Olla grassa, testament magre (Vol dir que el qui menja molt i bo, no pot estalviar gaire diners)
menjar
,
diners
Omplir la grípia [a algú] (Proveir-lo de menjar o de mitjans econòmics suficients per a la vida)
diners
,
menjar
,
maneres de dir
On entra la picola es buida la vidriola
diners
On hi ha diners per a repartir, hi ha diferències per discutir (Moltes persones solen barallar-se per l’egoisme d’arreplegar més que un altre)
persones
,
diners
On hi ha molts diners, hi ha poca vergonya (Quan es fan grans fortunes molt ràpidament, mai no són fruit del treball honest sinó de la desgràcia aliena, actual o futura)
persones
,
diners
On vas diner ?. On n'hi ha (Qui té molts diners pot invertir-los per a obtenir-ne més)
diners
Oncle ric, un bon amic (Certament, sobretot si és esplèndid)
parentiu
,
amistat
,
diners
Or, vi i amic, vell; casa, barca i dona, nova (Les millors qualitats d’algunes coses rauen en la seua antigor, mentre que la novetat d’unes altres donen confiança i il·lusió)
persones
,
mar
,
vinya
,
diners
,
casa
,
amistat
Pa dels altres costa car
diners
,
menjar
Pa tu el duro! (Expressió per finalitzar una discussió donant la raó a una de les parts, encara que no la tinga)
diners
,
maneres de dir
Paga el que deus, i sabràs el que tens (Recomana suprimir els deutes per a poder fruir dels cabals propis)
diners
Paga i apel·la
diners
Pagador exacte, mana dels altres
diners
Pagant i agraint (Satisfent amb gust el valor d'una cosa)
diners
Pagant, al botxí fan roba (Vol dir que qui paga té dret que el serveixin bé)
mort
,
diners
,
indumentària
,
oficis
,
maneres de dir
Pagant, mossén Pere canta (Donant diners s’obren moltes portes i s’aconsegueixen coses, legals o il·legals)
música
,
diners
,
cantar
Pagant, sant Pere canta [29 juny] (Significa que els diners ho aconsegueixen tot)
música
,
sants
,
cantar
,
mesos
,
diners
Pagar a la bestreta (Pagar avançant els diners)
maneres de dir
,
diners
Pagar a pes d'or (Pagar cara alguna cosa)
diners
,
maneres de dir
Pagar bons doblers [o pagar una sosa] (Estar disposat a sacrificar-se per obtenir aquella cosa)
diners
Pagar de la seva butxaca (Pagar dels diners propis)
maneres de dir
,
diners
Pagar en bona moneda (Obrar amb esplendidesa, donar completa satisfacció)
maneres de dir
,
diners
Pagar ganes i tot (Pagar més del que és just)
maneres de dir
,
diners
Pàgina 25 de 37.
Refranys diners