Refranys cos huma

A l'ombra del nas, la boca fresca (Aconsella ser callats més que no xarradors, perquè qui molt parla, molt erra)

cos huma, parlar

A l'ull amb el colze (Com que això és impossible, aconsella clarament que els ulls no s’han de tocar ni fregar mai; si de cas, rentar-los)

cos huma

A l'ungla (Al peu de la lletra)

maneres de dir, cos huma

A la boca que no parla Déu no la sent (Significa que moltes vegades els assumptes es compliquen perquè no hi ha prou franquesa o perquè no es diuen clarament les coses)

parlar, déu, cos huma

A la cara de (Davant de, en presència d'algú)

cos huma, maneres de dir

A la dona i a la mula, per la boca els entra l'hermosura

animals, cos huma, persones

A la fleca, el cor s'hi seca

cos huma, menjar

A la guineu dorment, no li apareix la gallina en el ventrel

animals, cos huma, dormir

A la llengua se li fa dir el que es vol (Justifica que s’ha d’assumir allò dit)

cos huma, parlar

A la mà tancada sempre se li diu puny (Es diu de qui és poc generós)

cos huma

A la mala costum, trenca-li les cames

mal, cos huma

A La Palma de Cervelló, poc cervell i poc colló (Municipi de la comarca del Baix Llobregat en la província de Barcelona)

llocs, cos huma

A la panxa sempre es fosc

cos huma

A la terra dels cecs [o orbs], qui té un ull [o el borni] és el rei (Es diu quan un destaca, no per les seves habilitats, sinó perquè els altres amb qui se'l compara són pitjors)

cos huma, persones

A les dents i ulls d'algú (En presència d'algú, a la mateixa cara d'algú)

cos huma, maneres de dir

A les fosques, tant hi veuen dos ulls com cent (La foscor afecta tothom en la mateixa mesura)

cos huma

A les mans de (A les ordres d’algú. En mans de, en poder de, sota comandament de)

maneres de dir, cos huma

A les penes punyalades i a la panxa botifarres (Recomana dedicar-se a les bones coses i oblidar-se de les roïnes)

menjar, cos huma

A Lleida vas? Cap i cabellera hi deixaràs

llocs, cos huma

A l’home vell, muda’l d’aire i deixarà la pell (Les persones, ens acostumem al llarg de la vida a un lloc, a uns costums... que al final formen part integrant de nosaltres mateixos)

persones, cos huma

A l’incapaç, si li dónes el dit, es pren el braç (Alliçona sobre la tendència general a aprofitar-se i abusar del bé que s’ofereix)

persones, cos huma, donar

A mà (1 Ben a prop. En disposició d’ésser abastat per algú. Fàcil d'obtenir, a prop, a tocar, a frec, a punt, preparat, a propòsit. 2 Fet amb les mans. Artesanal)

maneres de dir, cos huma

A mal d'orella, llet de femella (És un remei casolà si es coneix alguna dona lactant)

cos huma, salut

A mal de cor, oli de saüc (Els fruits del saüc són rics en vitamina C i la infusió de les flors és un excel·lent diaforètic emprat en refredats, bronquitis, xarampió, etc.)

cos huma, salut

A mal temps bona cara ( Hi ha que saber portar els problemes de la vida)

bona, cos huma, consells, oratge, maneres de dir

A mans besades (Amb molta il·lusió, amb molta facilitat. De bona gana, amb molt de gust, de molt bon grat; de pressa, a cremadent. 2 Abundantment. Molt, a cabassos, a cabassats, a dojo, en abundància)

cos huma, maneres de dir

A mans juntes (Pregant molt)

cos huma, maneres de dir

A mans plenes (Abundantment)

maneres de dir, cos huma

A mans salves (Sense cap risc)

maneres de dir, cos huma

A mar boja, pit i fora (Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se)

cos huma, mar

A mar boja, testa serena (Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se)

mar, cos huma

A Massalcoreig comença la flor de les catalanes; a la Granja, bocatoves i a Torrent, les esmolades (Els dos primers són municipis de la comarca lleidatana del Segrià i l'últim del Baix Empordà)

llocs, cos huma

A morregades (Quan vols denotar que lo primer és el cap)

maneres de dir, cos huma

A morro (Molt a prop. Ben bé a davant, a mà, a prop, a la vora, allà mateix, a davant del nas)

maneres de dir, cos huma

A Ocasió, tots l’agafen pels cabells (Ningú deixa passar una bona oportunitat quan se li presenta. Ocasió és la representació mitològica de la sort, que tots volen atrapar com siga, inclús estirant-la dels cabells, i per això no li’n queda cap)

cos huma

A on besa, no deixa pèl (Es refereix a persones rudes i tosques)

maneres de dir, amor, cos huma

A on fique la mà, trac merda (Tenir mala sort, no encertar)

maneres de dir, cos huma

A on no hi ha sang, no hi fan baldanes [o Sense sang no es fan baldanes]

cos huma

A pa dur, bona dent (En sentit ampli, significa que davant les dificultats hem de fer el cor fort)

menjar, cos huma

A panxa plena no hi entren penes (Indica que las desgracies es són menys o s'obliden abans quan tenim l'imprescindible per a la subsistència o quan adquirim bens materials en abundància)

cos huma, menjar, salut

A paraules de neci [o vanes, o tontes], orelles sordes ( No hi ha que fer cas del qui parla sense raó)

parlar, cos huma

A paraules pesades, orelles tapades (Recomana no parar atenció a allò que no ens convé o que s’ha dit irreflexivament)

cos huma, parlar

A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell (Les persones experimentades i els objectes nous són més fiables que qui té poca experiència i que les coses desgastades)

cos huma, mar, oficis, vell

A pèl [o en pèl, al pèl] (Es diu de qui munta un cavall sense cap guarniment. Sense sella, sense res, desensellat)

cos huma, animals, maneres de dir

A pèl [o En pèl] (Tot nu, sense gens de roba damunt)

maneres de dir, cos huma

A peu dret (Mantenint-se dret sobre els peus. Quiet i en posició vertical. Dret, dempeus, erecte)

cos huma, maneres de dir

A peu eixut [o a peu sec] (Sense mullar-se els peu)

maneres de dir, cos huma

A peu fiter (Sense moure's)

maneres de dir, cos huma

A peu parat (Es diu de la partida en la qual el mitger només desenvolupa la tasca pròpia de la seua demarcació. Es refereix a un mitger que no ha deferir, ja que té un punter o un altre jugador que realitza la ferida)

joc, cos huma, maneres de dir

A peu [o pas] ferm (Sense recular un pas. De manera decidida. Decidit, amb molta força, segur, amb energia, amb peu ferm, amb pols ferm, amb bon pols)

cos huma, maneres de dir

Pàgina 2 de 76.

El Refranyer