El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys camp
En abril, xicotetes o grans, les espigues, eixides ja (Si la climatologia ha anat bé és quan solen aparèixer)
camp
,
mesos
,
plantes
En agost, bat el peresós (Recrimina els tardans i els manters. La batuda es fa abans de la calor estiuenca)
camp
,
mesos
,
treball
En any plujós, el llaurador, ociós (Els bancals enfangats no es deixen treballar ni trepitjar)
camp
,
any
,
oratge
,
oficis
,
treball
En desembre, qui tinga blat que sembre (Vila-real)
plantes
,
camp
,
mesos
En dir era, ja hem batut (En un moment, en un instant o en poc d'esforç)
maneres de dir
,
camp
En el mar es cria el peix, en les sèquies les anguiles, en la Ribera l’arròs i en els rosers les roses fines
llocs
,
plantes
,
animals
,
camp
En els mesos de erres no segues
camp
En febrer rega el teu planter (Els plançons requereixen reg sovint)
mesos
,
camp
En febrer, ja té flor l'ametller (Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit)
mesos
,
camp
,
plantes
En gener, deixa-li el rave al ravener (No convé collir res de l’hora perquè les plantes estan adormides i no engreixen)
camp
,
mesos
,
plantes
En gener, res perdràs si mires els bancals de blat tots verds (Recomana controlar les propietats o els interessos per a constatar que tot va bé, encara que no es produïsca)
mesos
,
plantes
,
camp
En juliol el meu blat i en agost el del meu cunyat (És una manera de dir que primer és u que els altres)
camp
,
mesos
,
plantes
,
parentiu
En juliol trau la garba al sol
mesos
,
plantes
,
camp
En juliol, agarra el cabàs i ves al mallol [El mallol és la vinya jove, la que més força productiva té] (El raïm es verema a final d’agost o començ de setembre segons la zona)
mesos
,
camp
,
vinya
En juliol, la forca al coll (És l'època de la sega)
mesos
,
camp
En juny, les bones llavors, són honra dels llauradors
bona
,
camp
,
oficis
,
mesos
En la llaurança el primer és tindre un bon femer (Si es remena la terra amb el fem, el fem manté calenta i esponjosa la terra i les plantes l’assimilen millor que si es deixa en superfície)
bona
,
camp
En la lluna nova, talla l'arbre de fulla eterna
oratge
,
plantes
,
camp
En la terra que no és bona, hi ha prou més mal del que sona (La terra roïna dóna més faena que benefici)
camp
,
bona
En la vinya de Déu, de tot es veu (Posa de manifest que en tots els llocs hi ha persones de tota mena)
camp
,
déu
,
plantes
En llaurar i fer foc coneixeràs qui no és badoc [badoc = embadalit] (En tota activitat humana es veu promptament qui té ofici i experiència i qui no)
camp
,
foc
,
treball
En maig, a segar me’n vaig (És el moment idoni, abans de les calors fortes)
mesos
,
camp
En maig, el bon pegés, ha d’estar llest (És temps de segar i collir)
camp
,
oficis
,
mesos
En maig, el cigronar, ni nascut ni per sembrar (No és temps de plantar cigrons)
camp
,
mesos
,
plantes
En maig, tal com està, el gra serà (Els cereals ja no engrossiran més perquè ja han arribat a la plenitud)
plantes
,
camp
,
mesos
En mala anyada, hort i porc o porc i cabra (En època d’escassedat, no hi ha més remei que menjar del que es disposa a casa, perquè no es pot gastar)
any
,
animals
,
camp
,
menjar
En març floreixen els camps (És la florida general)
camp
,
mesos
En març podar, si vols replegar (La poda sol fer-se en ple hivern, o bé abans de les primeres calors, per tal que l’arbre cobre vigoria en primavera)
camp
,
mesos
En novembre, el llaurador que llaure i sembre (Recomana estovar la terra perquè aculla bé les pluges tardorals)
mesos
,
oficis
,
camp
En novembre, qui tinga blat, que sembre (La sembra en general sol fer-se al setembre, però la cerealística es fa al novembre)
plantes
,
mesos
,
camp
En octubre podaràs, més la carrasca deixaràs
mesos
,
camp
,
plantes
En sec o en mullat, per Sant Lluc tin-ho sembrat (18 octubre) (S’explica bé, ja que a continuació vindran les pluges de tardor i no es podrà treballar a l’aire lliure)
camp
,
mesos
,
sants
En setembre, deixa l'arreu i sembra del teu
camp
,
mesos
En setembre, qui tinga llavor que sembre (És la mesada recomanable per a la sembra perquè no tardaran les pluges tardorals)
mesos
,
camp
En setembre, replega i no sembres (És una manera de dir que és temps de collir determinades fruites, com ara codonys, caquis...)
camp
,
mesos
,
plantes
En terra de senyoriu no facis niu, i si n’ha fet el pare, no en faci el fill (Prop dels corrents d’aigua, encara que estiguen secs, no s’ha d’acampar ni construir, perquè solen produir-se crescudes imprevistes i solsides)
parentiu
,
camp
Entre a un hort, a genollons, a collir codonys; codonys collits amb la punta dels dits(Joc de paraules)
camp
,
plantes
Entre l'abril I el maig es fa la farina per tot l'any (És el moment de la maduració del blat)
plantes
,
mesos
,
camp
,
any
Entre les dues Mare de déus ni planteu ni conreeu
camp
Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera
plantes
,
camp
Entre Sant Joan i Sant Pere, bona merda que t'ofegue (24 juny) (29 juny) (Es diu perquè la fruita encara és verda i no es pot collir)
camp
,
mesos
,
sants
Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis la batuda a l'era (24 juny) (Recomana deixar assecar el gra a l’aire a cobert perquè perda humitat abans de ventar-lo)
mesos
,
sants
,
camp
Entre Sant Jordi i Sant Marc se sembra el melonar (23 abril) (25 abril) (Comença l’època de les bones temperatures i de la plantació de molts productes hortícoles)
sants
,
camp
,
plantes
,
mesos
Entre santa Ana i la Madalena, no tingues parva en la era (26 juliol) (22 juliol) [parva = recapte, berena] (Encara no és temps de batuda)
camp
,
menjar
,
mesos
,
sants
Es jai i sa jaia a fer llenya van; es dilluns ensellen es dimarts se'n van; dimecres arriben, es dijous la fan; es divendres parteixen, es dissabte se'n van; es diumenge la tenen per coure sa carn. (setmana del llaurador)
camp
,
oficis
,
setmana
Escorballs en mar, cireres en terra
mar
,
animals
,
plantes
,
camp
Estar triat i garbellat
camp
Faena de burret, faena de pet (Les faenes dures confiades a xiquets o animals joves solen donar mal resultat
parentiu
,
camp
,
animals
Faena de xic i llaurada de burret, no val un pet (Les faenes dures confiades a xiquets o animals joves solen donar mal resultat)
animals
,
camp
,
parentiu
Falç al coll i pa a la trinxa (És l'època de la sega)
camp
,
menjar
,
cos huma
Pàgina 9 de 27.
Refranys camp