El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys animals
La cabra que coixa sia, que no pari de tot lo dia
animals
La cabra sempre tira a la muntanya [o al mont] (Sentencia que el caràcter de les persones no canvia)
animals
La cabra, per sa mala vida, té la pota partida [o la cua torta] (És una crítica als xiquets entremaliats que sempre duen buanyes als genolls perquè no estan quiets ni un moment)
parentiu
,
animals
La cacera de la perdiu, quan la femella està en el niu (Recomana no alterar la reproducció de l’espècie)
animals
,
caça
La calúmnia és com el cuc, que rosega el millor fruit (Adverteix que quan es pretén posar mala fama a algú o a alguna cosa, es crea el dubte i es malmet la bona fama)
animals
,
plantes
La cançó de la puput, qui gemega ja ha rebut
cantar
,
animals
La Candelera, els ous adinera (2 febrer) (A mesura que se'n va el fred les gallines ponen cada dia)
festivitats
,
mesos
,
animals
La cansalada no és de pollastre (Es diu per significar que un determinat assumpte té més importància del que sembla a primera vista)
animals
La carn atipa, i el peix dissipa (Vol dir que la carn alimenta més que el peix)
menjar
,
mar
,
animals
La carn de corder, no et fa gros, però et sosté
menjar
,
animals
La carn de xai no deixis mai, que, com ella, sols hi ha la de vedella
animals
,
menjar
La carn fa carn, i el peix fa cadam
animals
,
menjar
La carn fa ventresca i el peix fa aigua fresca
menjar
,
animals
,
aigua
,
salut
La càrrega repartida va molt bé (Com més es reparteix, menys pesa)
be
,
animals
La casa i el galliner, cadascú sap com se’ls té (Es diu com a contestació a qui pretén immiscir-se en els nostres assumptes)
animals
,
casa
La claror alta el bestiar espanta
animals
,
oratge
La cria de les perdius és tan grossa com la vella (Els pollets engreixen prompte)
animals
La crià i el gall, pa l'any.
animals
La cua fa l’ocell ( Els ocells són identificables per la cua)
animals
La cuca del mig, tothom la pessiga (Vol dir que el qui està en situació més vistable o privilegiada sol ser la víctima principal de les reaccions de la gent )
animals
La cuina tancada i els gats dins (Es diu com a retret a qui ha actuat irreflexivament)
animals
La culpa de l'ase dóna-li a l'albarda (Adverteix que convé castigar al culpable i no als innocents)
animals
La culpa del burro no la deu pagar l’albarda (Adverteix que convé castigar al culpable i no als innocents)
animals
La curiositat va matar el gat/la gata (Ser massa curiós en coses que no ens importen pot resultar-nos perjudicial)
animals
La dona ha d'esser com la formiga, i no com la gallina
persones
,
animals
La dona i la gata són de qui les tracta
persones
,
animals
La dona que de l’home es fia queda com el caragol (Els homes, no sempre assumeixen la paternitat)
persones
,
animals
La dona, la guitarra i el gos, no ho deixes a ningú
animals
,
persones
,
música
La fam fa eixir el llop del bosc (Quan la fam o la precarietat es manifesten, qui estava còmodament ha de molestar-se a lluitar per la subsistència)
animals
La fava, ben porquejada (Recomana guisar amb carn de porc per sabor i per consistència)
menjar
,
animals
La febre amansa [o abat] al lleó (Assevera que la malaltia i l'adversitat afebleixen el més fort o valent)
animals
,
salut
La febre aplaca el lleó, tan poderós que és (Significa que la malaltia pot retre l'home més fort)
salut
,
animals
La figa per ser bona, ha de tenir tres senyals: madura, secallona i picada pels pardals
plantes
,
bona
,
animals
La fruita d'hort, bona pel porc
plantes
,
animals
,
camp
,
bona
La gàbia gran no fa millor l’ocell (Es diu d’allò que, malgrat les aparences, és molt més humil, discret o de menys valor)
animals
La gallina blanca, tot ho escampa; la gallina negra, tot ho arreplega (Això diuen, per bé que les aus que becotegen gra en un recipient n’escampen més que no en mengen)
animals
La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada (Qui cria, se sacrifica i pateix pels fills)
persones
,
animals
La gallina cega se’n va al blat (Ressalta que alimentar-se és allò més important de la vida, al marge de qualsevol circumstància)
plantes
,
animals
La gallina de dalt, sempre caga a la de baix (Els rics i els amos sempre foten als pobres i als treballadors)
maneres de dir
,
animals
La gallina dels ous d'or (Treure tot el profit possible d'algú o alguna cosa)
maneres de dir
,
animals
La gallina diu poc a poc.
animals
La gallina no ha post l'ou, i ja té l'oli a la paella (Es diu del qui comença una cosa abans d'esser-ne el temps oportú)
animals
,
menjar
La gallina politana [o ponitana] (Joc d'infants de penyores on aquests formen una rotllana, asseguts a terra, amb les cames vers el centre, les quals hom va arronsant al ritme d'una cançó, que s'inicia amb aquests mots)
joc
,
animals
,
maneres de dir
La gallina pon cantant i la dona plorant (Literal)
riure/plorar
,
animals
,
cantar
,
persones
La gallina pon pel pic (Ho diuen per indicar que, si no es menja, no es pot rendir)
maneres de dir
,
animals
La gallina que canta és la que pon
animals
La gallina vella fa bon caldo (Es un elogi de la gent major, generalment de les dones)
animals
,
persones
La gallina, després de beure, mira al cel i dóna gràcies (Les aus, en general, estiren el coll per tal d’engolir l’aigua. Ací es vol interpretar aquest gest per a significar que hem d’estar agraïts pels beneficis que obtenim)
animals
La gallina, per xiqueta que siga, pon un ou (Per insignificant que puga semblar, tot dóna el seu rendiment)
animals
La ganància de Na Peix-frit [o del peix fregit], que el venia a quatre i el pagava a sis (Es diu referint-se a un negoci ruïnós)
diners
,
animals
Pàgina 49 de 96.
Refranys animals