Refranys menjar

Quan vulguis menjar pollastre ves a l'hostal, no al sastre

oficis, menjar, animals

Quants ne manté la farina, i ella fina que fina! (Vol dir que la terra dóna pa a tothom, fins i tot als qui no mereixen viure)

menjar, camp

Quaranta dies de Quaresma quaranta dies de menjar arengades rovellades i bocins de bacallà

animals, festivitats, menjar

Quatre cebes, caldera

plantes, menjar

Que aprofiti! (Fórmula amb què saludem els que mengen o acaben de menjar, expressant-los el desig d'una acció beneficiosa de l'aliment que prenen o han pres)

menjar, maneres de dir

Què compon la gana pel recapte que hi ha?

menjar

Què fem, paelleta o arròs caldós? (Expressió que s'utilitza en un moment en què cal decidir i triar una opció)

menjar, maneres de dir

Que vagi de gust (Es diu per a desitjar que algú mengi a gust)

menjar, maneres de dir

Quedar-se baix taula (Quedar-se sense menjar)

maneres de dir, menjar

Quedar-se com un canonge (Es diu després de pegar una bona fartada)

maneres de dir, menjar

Quedar-se com un capellà (Es diu després de pegar una bona fartada)

menjar, maneres de dir, oficis

Quedar-se com un capità general (Es diu després de pegar una bona fartada)

oficis, maneres de dir, menjar

Quedar-se com un retorot (Quedar-se satisfet després d'una fartera)

maneres de dir, menjar

Qui aconsegueix pomes cada dia, manté el metge a la llunyania (Si menges fruita tindràs defenses i no estaràs malalt)

menjar, plantes, salut

Qui aplega tard es queda baix taula (Adverteix que convé ser puntual, sobretot en les coses que ens convénen)

menjar

Qui aplega tard, no es farà fart (Adverteix que convé ser puntual, sobretot en les coses que ens convénen)

menjar

Qui bada boca, es queda sense coca

cos huma, menjar

Qui bé menja i bé beu, fa molt bé lo que deu (Justifica que alguna persona siga menjadora)

be, menjar, beure

Qui bé menja, bé beu i bé dorm té la salut que vol (Són activitats bàsiques i imprescindibles)

beure, menjar, salut, dormir, be

Qui bé sopa, be dorm

dormir, menjar

Qui beu fonoll i no se'l menja, el diable el penja

salut, plantes, menjar, diable, beure

Qui bon peix vol menjar, sa bossa s'ha d'escurar (Els millors productes són més cars que els corrents)

diners, menjar, animals

Qui busca panellets, troba rotllets

menjar

Qui canta a la taula i pixa al llit ni dorm ni va tip (Usat per estimular a corregir-se d'aquests defectes o mals costums)

menjar, dormir

Qui canta a la taula i xiula al llit, te el seny poc eixerit (Usat per estimular a corregir-se d'aquests defectes o mals costums)

dormir, menjar

Qui canta [o dorm] en taula i menja [o pixa] al llit no té l'enteniment complit (Ens anima a comportar-se correctament en cada situació si no volen ser acomiadats per boig)

dormir, cantar, menjar

Qui convida no menja (Adverteix que qui fa d’amfitrió ha d’estar més pendent d’atendre bé els convidats que del seu propi menjar)

menjar

Qui de fam i feina fuig, fam i feina l'encalcen

treball, menjar

Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma (Es diu perquè hi ha dijuni el primer dia de Quaresma i el darrer dia, que és el Dissabte Sant)

festivitats, menjar, mort

Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li dolen els queixals

cos huma, festa, menjar, salut

Qui desitja pastissos, sap menjar coca de dacsa (Ho diuen al qui pretén molt, perquè es contenti amb poca cosa)

menjar

Qui diners d'altra guarda, no se'n va al llit sense sopar (Vol dir que generalment els qui administren béns d'altri se'n solen aprofitar)

diners, dormir, menjar

Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d'alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó (Cert perquè els millors productes són els derivats dels elements mencionats)

menjar, vinya, plantes

Qui dóna lo que té, menja lo que no té (Significa que el qui no procura guardar el que posseeix, ve un dia que no té res)

donar, menjar

Qui dorm dina

salut, dormir, menjar

Qui en la taula canta, o boig està o poc li falta.

cantar, menjar, música

Qui entropessa en el plat, en costera que farà

menjar

Qui és de mel, les mosques se'l mengen

menjar, animals

Qui es menja l'oliva, que cagui el pinyol (Significa que és just que el qui té el profit d'una cosa en tingui també les molèsties o els desavantatges)

plantes, menjar

Qui es menja la mel, caga la cera (Qui es beneficia d’allò bo, que assumisca també els resultats)

menjar

Qui es menja la molla, que rosegue l'os (Qui es beneficia d’allò bo, que assumisca també els resultats)

menjar

Qui es vulgui conservar minyó, que mengi poc i bo [minyó = jove, xic, infant] (Menjar coses sanes i sense excessos és bàsic per a la salut i l’estètica)

menjar, salut, persones

Qui escudella d'altri espera, freda se la menja

menjar

Qui està fart no recorda que té fam (Confirma que, en general, quan fruïm de bones condicions de salut i de vida no volem saber que hi ha altres que pateixen)

menjar

Qui està fart, no té ànsia del dejú (Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita, no sol preocupar-se del qui n'està mancat)

menjar

Qui estalvia quan pot, menja quan vol (És convenient d’estalviar)

menjar, consells, diners

Qui estima s'olla, estima es tests (Significa que el qui fa cabal d'una cosa ha de fer-ne de les seves conseqüències)

menjar

Qui fa el foc, paga l'escot [escot = ració, consumició] (Quan es participa en menjades comunitàries o festes, convé que cada participant aporte alguna cosa a fi que la persona amfitriona no carregue amb tota la despesa)

foc, menjar

Qui fa gota, no hi torna (Es diu per fer posar esment als qui treuen mel o altra cosa que goteja)

menjar

Qui fila estopa, no berena ni sopa; qui fila bri, berena dematí

menjar, treball

Pàgina 50 de 61.

El Refranyer