Refranys menjar

No tindre res a veure els collons pa menjar arròs (No tindre res a veure una cosa amb l'altra)

menjar, cos huma, maneres de dir, plantes

No tots els ous surten polles (Vol dir que no totes les coses surten encertades o sense desavantatges)

menjar

No veure les partes (Estar molt de temps sense menjar)

menjar, maneres de dir

No visquis sols per menjar; menja sols per a passar

menjar

No vols caldo? Tres tasses! (Es diu com a sentència a qui, sense buscar-ho, ha rebut un perjudici més gran que si se l’haguera buscat)

menjar, persones

No vull bull, quan el bull bull

menjar

Nous i pinyons, postres de minyons (Són aliments molt energètics i saborosos que es mengen en poca quantitat per ser escassos i cars)

menjar, plantes

Obeir el ventrell (Pair, fer la digestió)

maneres de dir, cos huma, menjar

Obrir la boca abans que els ulls (Tindre gana quan algú es desperta)

cos huma, menjar, dormir, maneres de dir

Obrir la gana [o fer gana] (Produir apetit de menjar)

maneres de dir, menjar

Obrir primer la boca que els ulls (Tindre gana quan algú es desperta)

cos huma, menjar, maneres de dir

Ocell que vola, fa cap a la cassola (Es diu indicant que no s'ha de deixar passar les ocasions)

animals, menjar

Oli gros, amb poc hi ha bon mos

menjar

Oliva, una és or, dues plata, i la tercera mata (Vol dir que les olives bones són molt gustoses, però indigestes)

menjar, plantes

Olla amb porc, moltó i gallina...

animals, menjar

Olla carn, poca carn

menjar

Olla clara per rentar la cara; olla espessa, fresca mestressa

menjar

Olla de cabró, tot naps i carnó

menjar, plantes

Olla de molts, no bull (Significa que una cosa que pertany a diferents persones no sol estar ben atesa, perquè no hi tenen prou interès)

menjar

Olla de rector, vedella, porc i moltó (Vol dir que són les millors carns, per tendres o per saboroses)

animals, menjar, cos huma

Olla escalfada, pel gat o per la criada

animals, menjar

Olla grassa, testament magre (Vol dir que el qui menja molt i bo, no pot estalviar gaire diners)

menjar, diners

Olla menuda, aviat sobreïx

menjar

Olla nova pren l'olor del que s'hi posa

menjar

Olla petita [o xiqueta], prest [o aviat] vessa [o bull, o sobreïx] (Es diu perquè les coses insuficients resulten inoportunes o inútils)

menjar

Olla que no has de menjar, deixa-la cremar (Vol dir que no cal preocupar-se d'aquelles coses que no ens afecten directament o que no ens han de donar benefici ni perjudici)

menjar

Olla sense anses, t'escaldarà

menjar

Olla sense sal, fa més bé que mal

mal, menjar

Olla vetlada, mai bull (Vol dir que les coses que esperem amb afany, solen trigar a venir)

menjar

Omplir el baül (Atipar-se)

maneres de dir, menjar

Omplir el buc (Menjar i beure)

maneres de dir, beure, menjar

Omplir el pap (Menjar)

maneres de dir, menjar

Omplir el sac (Atipar-se, omplir-se la panxa)

maneres de dir, cos huma, menjar

Omplir el ventre (Menjar i beure)

menjar, beure, maneres de dir

Omplir la garjola (Omplir-se la panxa, menjar abundantment)

menjar, maneres de dir

Omplir la grípia [a algú] (Proveir-lo de menjar o de mitjans econòmics suficients per a la vida)

diners, menjar, maneres de dir

Omplir la panxa (Menjar)

maneres de dir, cos huma, menjar

On hi ha menjar, no em puc enyorar (Significa que les tribulacions resulten mitigades si no ens manca l'aliment)

menjar

On hi ha setge no entra el metge (Lloa l’excel·lència d’aquesta planta)

menjar, plantes, salut, oficis

On mengen quatre, mengen cinc

menjar

On mengen quatre, mengen tres millor

menjar

On mengen tres, mengen quatre

menjar

On no hi ha pa ni farina, no hi falta la xamusquina.

menjar

Ou de menestral, cada un un ral (Es deia en aquell temps en què els ous a ral resultaven molt cars, per indicar que als menestrals els surt molt cara la vida perquè ho han de comprar tot)

menjar

Ou deixat caure (Ou fregit amb oli en una paella)

maneres de dir, menjar

Ous sense sal, ni cauen bé ni fan mal

mal, menjar, salut, be

Ous sense sal, no fan bé ni mal (Tenen poc gust però són ben sans i alimentosos)

menjar

Ovella sense pastor, recapte pel llop (Vol dir que les coses mal guardades solen caure en mans dels lladregots)

menjar, animals

Pa a la post i un bon pernil al rebost

menjar, bona

Pa acabat treu de combat

menjar

Pàgina 44 de 61.

El Refranyer