`

Refranys maneres de dir

maneres de dir

Agradar-li [a algú] que li miren les nafres

Plaure-li molt que li tinguin contemplacions

maneres de dir

Agranar per damunt damunt

Agranar superficialment, sense replegar tota la pols

maneres de dir

Agre com un ferro

1 De sabor molt agre [aplicat a fruites]. 2 De mal caràcter

maneres de dir

Agres i dolces, els collons m'espolses

Es diu per a referir-se a una situació en que sempre es perd, en que no hi ha una altra opció que sortir malament

maneres de dir joc

Aguantar basa

Quedar un jugador amb una carta ferma que atura l'atac dels contraris

maneres de dir

Aguantar carretes i carretons

Aguantar molt i no queixar-se mai de res

maneres de dir

Aguantar el ciri

Mantenir-se seriós, sense fer soroll ni armar escàndol; en alguns sentits, mantenir-se ferm

maneres de dir

Aguantar el colp

Suportar les contrarietats

maneres de dir

Aguantar el punt

Mantenir-se ferm en una actitud. Voler tenir raó. Voler la seva, voler fer passar el seu punt; ésser tossut, enterc, obstinat, cabut, repatani; fer-se fort, aguantar les tenes, no baixar del burro

maneres de dir

Aguantar el tipus

Mantenir-se ferm en una actitud

maneres de dir

Aguantar el xàfec

1. Rebre una renya forta. 2 Passar un mal moment de la manera que es pot. Aguantar el temporal

maneres de dir amor

Aguantar l'espelma

Acompanyar una parella d'enamorats per a vigilar-los

maneres de dir

Aguantar la bandera

Resistir. Aguantar el cop, aguantar la porra, aguantar el punt, no afluixar

maneres de dir indumentària

Aguantar la capa

Acompanyar una parella d’enamorats quan festegen

maneres de dir parlar

Aguantar la paraula

Mantindre el que s'ha dit

maneres de dir

Aguantar la paret

Esperar-se al carrer, especialment com a festejador

maneres de dir

Aguantar la porra

Suportar amb paciència situacions desagradables

maneres de dir

Aguantar les tenes

Mantenir-se ferm en una actitud

maneres de dir

Aguantar marea

Significa que hi ha que enfrontar qualsevol adversitat amb estoïcisme

maneres de dir

Aguantar metxa

Aguantar les bromes d'algú tranquilament

maneres de dir

Aguantar una capa

Haver d'escoltar una conversa desagradable sense poder-ne defugir

maneres de dir mar

Aguantar-se amb el vent

Anar orsant i sense perdre notablement el barlovent, aguantant més o menys la vela segons les circumstàncies, però sempre en quantitat superior a la que segons ella es sol portar

maneres de dir

Aguantar-se l'alé

Estar un cert temps sense respirar

salut maneres de dir

Aguantar-se per miracle

Viure sense saber com. A dures penes

maneres de dir cos huma

Aguantar-se per un fil [o per un pèl]

Tindre poca estabilitat, poca seguretat. Estar primparat, enganxat amb saliva dejuna, si cau no cau, en fals, insegur; tenir poca estabilitat, ser a punt de caure, aguantar-se com pot, aguantar-se amb pinces

maneres de dir

Aguantar-se [o anar] amb guetes

Ésser, una cosa, poc forta, poc segura, mal muntada, ordinària, mal feta, que sembla que es trencarà aviat. Ser de nyigui-nyogui, de batalla; aguantar-se per un fil, semblar un envà de canyes, anar de qualsevol manera

maneres de dir

Aguarda! [o ¡Mira!, o ¡caram!]

Interjeccions que indiquen sorpresa per alguna cosa

maneres de dir

Ah paraigües!

Exclamació que diem quan ens sorprenem del que veiem o escoltem

maneres de dir

Ahí tens la porta!

Ja et pots anar, en rapidesa

maneres de dir

Ahí va milhòmens

Principalment es diu dels xiquets, quan aparenten ser més majors d’edat per l’actitud, indumentària, etc.

maneres de dir

Ahir era un dia i avui n'és un altre

Resposta a qui posa un exemple d'ahir

maneres de dir

Ahir no era avui

Resposta irònica a qui al·lega compromisos presos anteriorment

maneres de dir

Ahir per ahir

Ahir mateix, precisament ahir

maneres de dir animals

Ahuixar mosques

Perdre el temps com un boig. Torbar-se, romancejar, fotesejar, fer estaries, gratar

maneres de dir

Ai cabàs

Expressió d'estranyesa per un fet inesperat

maneres de dir cos huma animals

AI cul te piquen les garses!

Resposta humorística a qui et dona les gracies

maneres de dir alegria

Ai festa!

Exclamació de satisfacció, d'alegria.

animals maneres de dir

AI gat vell no li digues “mau”

Es diu a qui vol donar lliçons a gent mes experimentada

maneres de dir

Ai jo!

Exclamació d'un que està cansat o que es queixa

maneres de dir

Ai las

Expressió amb què es lamenta alguna cosa

maneres de dir

Ai manyac!

Negació, d'allò que un altre demana, amb bones maneres

maneres de dir

Ai mare!

Expressió usada per a manifestar sorpresa, enuig, etc.

maneres de dir indumentària

Ai mare!, mira ell [o ella]

Exclamació davant altra persona per com està o va vestida

maneres de dir

Ai Senyor!

Exclamació de resignació. Ai, Déu meu!; què hi farem!, què els vols dir!, pobres de nosaltres!, quins collons!,ai, Senyor! Tanta roba i tan poc sabó

maneres de dir

Ai! Quin cul si no cagara

Es diu com a alabança i com a constatació que no hi ha ningú perfecte

maneres de dir

Ai, bon Déu Senyor!

Frase exclamativa que pot expressar sentiments de tristesa, resignació, impaciència, etc. Déu meu!, Déu del cel!, valga'm Déu! Déu de Déu!

maneres de dir

Ai, cabàs!

Ja és massa, això!

maneres de dir parlar

Ai, calla!

Ho diu qui es posa neguitós per un tema de conversa

maneres de dir

Ai, Déu!

d’admiració, d'alegria, de resignació, de dolor, etc.

aigua mar maneres de dir

Aigua a mar no trobaries

Estar buscant una cosa que tens al davant i no la trobes

maneres de dir

Aigua avall!

Es diu de qui fa les coses sense amoïnar-s'hi gaire. Anar fent, cap maldecap!; fer la seva, no encaparrar-s'hi, agafar-s'ho bé, tirar-s'ho a l'esquena

maneres de dir

Aigua de cebada

Cosa de poca importància

maneres de dir

Aigua de tramussos

Cosa de poca substància, de poca importància

maneres de dir

Aigua fresca

Expressió usada per a indicar que hom no es creu una afirmació feta per algú

oratge maneres de dir aigua

Aigua o no aigua

Encara que plogui. Plogui o no plogui; pluja batent

maneres de dir beure aigua

Aigua que no has de beure, deixa-la còrrer

Deixa passar les coses que no et convenen, que no et serà de profit

aigua maneres de dir

Aigua va!

Ho diuen per avisar que van a llançar una cosa perillosa o desagradable per als altres

vinya maneres de dir

Aigua, Senyor! que de vi ja en venen

Exclamació que es diu quan plou, i també irònicament, quan plou massa

maneres de dir festa

Aigualir-li la festa

Torbar-li desagradablement qualsevol circumstància. Fer que s’acabi malament una situació. Acabar com el rosari de l'aurora, espatllar la festa, fotre –o tirar- la festa enlaire, aixafar la guitarra, trencar les oracions

maneres de dir aigua

Aigües moixes

Aigües quietes, mortes

maneres de dir

Aire a la balladora

Es refereix a les persones indecises

maneres de dir

Aire!

Expressió per excitar a moure's de pressa i amb coratge

maneres de dir gent oficis

Aire, carboner!

Expressió usada per incitar a la gent a fer alguna cosa

maneres de dir

Aire, que vol dir vent

Per dir a algú que se’n vagi més de pressa o que se'n vagi d'un lloc

maneres de dir

Ais i uis

Lamentacions, queixes

maneres de dir

Aixa arrere

Expressió que es diu per a fer recular

maneres de dir vinya

Aixarop de pàmpol

Referir-nos al vi d'una manera graciosa o humorística

maneres de dir

Aixecar borina

Fer soroll, un grup de persones que es diverteixen. Fer gatzara, armar gresca, fer tabola

maneres de dir

Aixecar el cap

Millorar, algú o alguna cosa. Sortir d’un mal pas, sortir-se’n, reviscolar-se, prosperar, tombar per bé; recobrar l'ànim, trobar-se millor, estar més animat, aixecar el vol, refer-se, amainar els vents

maneres de dir vinya cos huma

Aixecar el cap a una bóta

Alçar la bóta del cap oposat al de la aixeta, quan hi queda poc vi, per fer-lo acabar de rajar

maneres de dir animals

Aixecar el cap com una serp

És diu de les persones despertes, escotorides. Aixecar el cap com un llangardaix, fer el cap viu, ser sagaç, avisat, esparpillat, eixerit, ser llest com una daina, un argent viu, un estornell, més llest que Bricant

cos huma maneres de dir

Aixecar el front

Mirar cap amunt. Alçar la vista, aixecar el cap, mirar enlaire

maneres de dir

Aixecar el gallet

Cridar massa en una discussió

maneres de dir cos huma

Aixecar el peu

Afluixar una pressió, un esforç

cos huma maneres de dir

Aixecar els ulls

Mirar cap a dalt després d'haver estat mirant cap a baix

maneres de dir

Aixecar fressa

Provocar baralles o desavinences. Aixecar brega, merder, discòrdia; cercar raons; aixecar -o encendre- el vesper, procurar bregues, fer encendre la gent, barallar-se, ficar caliu a l'olla, moure raons

maneres de dir

Aixecar l'ànim

Alegrar, donar plena satisfacció a una persona

maneres de dir

Aixecar la moral

Alegrar, donar plena satisfacció a una persona

parlar maneres de dir

Aixecar la veu

Parlar fort. Parlar a algú sense el respecte que es mereix. Cridar, escridassar, renyar, protestar, contestar, replicar, alçar el gall

maneres de dir

Aixecar polseguera

1 Es diu d'una qüestió polèmica. Aixecar problemes, fer molt d'enrenou, portar cua, fer parlar, encendre el vesper, fer soroll, portar discussions, aixecar merder. 2 Reeixir. Suscitar un gran entusiasme. Tenir molt d'èxit

maneres de dir animals

Aixecar una llebre i matar-la un altre

Fer la feina i rebre'n els beneficis un altre

maneres de dir

Aixecar una sessió

Donar una sessió per acabada. Acabar una sessió, suspendre una sessió

oratge maneres de dir

Aixecar una tempesta

Començar a ploure a causa d'una tempesta

maneres de dir indumentària

Aixecar [o alçar] la camisa [algú]

Enganyar abusant de la seva credulitat. Ensarronar, engalipar, albardar, aixecar la bata

maneres de dir

Aixecar [o desvetllar] sospites

Tenir dubtes de la legalitat d'una actuació per alguna causa. Fer recelar, fer malpensar, fer dubtar, fer maliciar

oratge maneres de dir

Aixecar-se el temps [o el dia]

Aclarir-se el cel després d'una ploguda o d'una nuvolada. Asserenar-se, aclarir-se, estritllar-se

maneres de dir dormir animals

aixecar-se quan el porc canta

Molt tard. Es diu principalment referint-se a l'acte de llevar-se del llit molt tard

maneres de dir plantes joc

Aixecar-se [o jugar] sobre blat vell

Començar un negoci o un joc amb avantatge. Tenir reserves, tenir coixí

maneres de dir

Aixequem-nos i aneu-hi!

Ho diu qui instiga a fer una cosa, però vol que la facin els altres. Comenceu-hi d'anar, que ja vinc

maneres de dir

Així així

Ni bé ni malament. Mitjanament, mig mig, a mitges, ni d'una manera ni de l'altra, no bé del tot, no gaire bé