maneres de dir

22.524 refranys catalogats sota aquest tema.

Mostrant 1501–1600 de 22.524
Agradar la carn de faldeta
Persona a la que li agraden molt les dones i sempre va darrere d'elles
maneres de dir amor
Agradar més que a un porc la dacsa
Forma emfàtica d’expressar l’afició a un menjar
maneres de dir animals menjar
Agradar [a algú] que li alcen la tafarra
Agradar-li que l'afalaguen
maneres de dir
Agradar [una cosa] tant [a un] com al gat les garrotades
No agradar gens
animals maneres de dir plantes
Agradar-li la bona taula
Agradar a algú el menjar de qualitat superior
bona menjar maneres de dir
Agradar-li la els bons bocis
Agradar a algú el menjar de qualitat superior
menjar maneres de dir
Agradar-li que el vegin [a algú]
Es diu de les persones pretensioses, que volen destacar. Ser merdós, faroner, presumptuós, vanitós, fanfàrria; fer el tifa; li agrada fer-se veure
maneres de dir
Agradar-li [a algú] el suc de llençol
Ésser molt dormilega
maneres de dir indumentària dormir
Agradar-li [a algú] que li miren les nafres
Plaure-li molt que li tinguin contemplacions
maneres de dir
Agranar cap a casa [o cap a dins]
Actuar en benefici propi
maneres de dir casa
Agranar per damunt damunt
Agranar superficialment, sense replegar tota la pols
maneres de dir
Agre com un ferro
1 De sabor molt agre [aplicat a fruites]. 2 De mal caràcter
maneres de dir
Agres i dolces, els collons m'espolses
Es diu per a referir-se a una situació en que sempre es perd, en que no hi ha una altra opció que sortir malament
maneres de dir
Agrunsar-se [en algun negoci]
Entretenir-se
maneres de dir
Aguantar basa
Quedar un jugador amb una carta ferma que atura l'atac dels contraris
maneres de dir joc
Aguantar carretes i carretons
Aguantar molt i no queixar-se mai de res
maneres de dir
Aguantar el ciri
Mantenir-se seriós, sense fer soroll ni armar escàndol; en alguns sentits, mantenir-se ferm
maneres de dir
Aguantar el colp
Suportar les contrarietats
maneres de dir
Aguantar el punt
Mantenir-se ferm en una actitud. Voler tenir raó. Voler la seva, voler fer passar el seu punt; ésser tossut, enterc, obstinat, cabut, repatani; fer-se fort, aguantar les tenes, no baixar del burro
maneres de dir
Aguantar el tipus
Mantenir-se ferm en una actitud
maneres de dir
Aguantar el xàfec
1. Rebre una renya forta. 2 Passar un mal moment de la manera que es pot. Aguantar el temporal
maneres de dir
Aguantar l'espelma
Acompanyar una parella d'enamorats per a vigilar-los
maneres de dir amor
Aguantar la bandera
Resistir. Aguantar el cop, aguantar la porra, aguantar el punt, no afluixar
maneres de dir
Aguantar la capa
Acompanyar una parella d’enamorats quan festegen
maneres de dir indumentària
Aguantar la paraula
Mantindre el que s'ha dit
maneres de dir parlar
Aguantar la paret
Esperar-se al carrer, especialment com a festejador
maneres de dir
Aguantar la porra
Suportar amb paciència situacions desagradables
maneres de dir
Aguantar les tenes
Mantenir-se ferm en una actitud
maneres de dir
Aguantar marea
Significa que hi ha que enfrontar qualsevol adversitat amb estoïcisme
maneres de dir
Aguantar metxa
Aguantar les bromes d'algú tranquilament
maneres de dir
Aguantar una capa
Haver d'escoltar una conversa desagradable sense poder-ne defugir
maneres de dir
Aguantar-se amb el vent
Anar orsant i sense perdre notablement el barlovent, aguantant més o menys la vela segons les circumstàncies, però sempre en quantitat superior a la que segons ella es sol portar
maneres de dir mar
Aguantar-se l'alé
Estar un cert temps sense respirar
maneres de dir
Aguantar-se per miracle
Viure sense saber com. A dures penes
salut maneres de dir
Aguantar-se per un fil [o per un pèl]
Tindre poca estabilitat, poca seguretat. Estar primparat, enganxat amb saliva dejuna, si cau no cau, en fals, insegur; tenir poca estabilitat, ser a punt de caure, aguantar-se com pot, aguantar-se amb pinces
maneres de dir cos huma
Aguantar-se [o anar] amb guetes
Ésser, una cosa, poc forta, poc segura, mal muntada, ordinària, mal feta, que sembla que es trencarà aviat. Ser de nyigui-nyogui, de batalla; aguantar-se per un fil, semblar un envà de canyes, anar de qualsevol manera
maneres de dir
Aguarda! [o ¡Mira!, o ¡caram!]
Interjeccions que indiquen sorpresa per alguna cosa
maneres de dir
Ah paraigües!
Exclamació que diem quan ens sorprenem del que veiem o escoltem
maneres de dir
Ahí tens la porta!
Ja et pots anar, en rapidesa
maneres de dir
Ahí va milhòmens
Principalment es diu dels xiquets, quan aparenten ser més majors d’edat per l’actitud, indumentària, etc.
maneres de dir
Ahir era un dia i avui n'és un altre
Resposta a qui posa un exemple d'ahir
maneres de dir
Ahir no era avui
Resposta irònica a qui al·lega compromisos presos anteriorment
maneres de dir
Ahir per ahir
Ahir mateix, precisament ahir
maneres de dir
Ahuixar mosques
Perdre el temps com un boig. Torbar-se, romancejar, fotesejar, fer estaries, gratar
maneres de dir animals
Ai cabàs
Expressió d'estranyesa per un fet inesperat
maneres de dir
AI cul te piquen les garses!
Resposta humorística a qui et dona les gracies
maneres de dir cos huma animals
Ai festa!
Exclamació de satisfacció, d'alegria.
maneres de dir alegria
AI gat vell no li digues “mau”
Es diu a qui vol donar lliçons a gent mes experimentada
animals maneres de dir
Ai jo!
Exclamació d'un que està cansat o que es queixa
maneres de dir
Ai las
Expressió amb què es lamenta alguna cosa
maneres de dir
Ai manyac!
Negació, d'allò que un altre demana, amb bones maneres
maneres de dir
Ai mare!
Expressió usada per a manifestar sorpresa, enuig, etc.
maneres de dir
Ai mare!, mira ell [o ella]
Exclamació davant altra persona per com està o va vestida
maneres de dir indumentària
Ai Senyor!
Exclamació de resignació. Ai, Déu meu!; què hi farem!, què els vols dir!, pobres de nosaltres!, quins collons!,ai, Senyor! Tanta roba i tan poc sabó
maneres de dir
Ai! Quin cul si no cagara
Es diu com a alabança i com a constatació que no hi ha ningú perfecte
maneres de dir
Ai, bon Déu Senyor!
Frase exclamativa que pot expressar sentiments de tristesa, resignació, impaciència, etc. Déu meu!, Déu del cel!, valga'm Déu! Déu de Déu!
maneres de dir
Ai, calla!
Ho diu qui es posa neguitós per un tema de conversa
maneres de dir parlar
Ai, Déu!
Locució d’admiració, d'alegria, de resignació, de dolor, etc.
maneres de dir
Ai, el meu Blay, que en glòria estiga, si ho s'haguera mort, encara viuria!
Explicació òbvia sobre el tema de la mort
maneres de dir mort
Aigua a mar no trobaries
Estar buscant una cosa que tens al davant i no la trobes
aigua mar maneres de dir
Aigua avall!
Es diu de qui fa les coses sense amoïnar-s'hi gaire. Anar fent, cap maldecap!; fer la seva, no encaparrar-s'hi, agafar-s'ho bé, tirar-s'ho a l'esquena
maneres de dir
Aigua de cebada
Cosa de poca importància
maneres de dir
Aigua de tramussos
Cosa de poca substància, de poca importància
maneres de dir
Aigua fresca
Expressió usada per a indicar que hom no es creu una afirmació feta per algú
maneres de dir
Aigua o no aigua
Encara que plogui. Plogui o no plogui; pluja batent
oratge maneres de dir aigua
Aigua que no has de beure, deixa-la còrrer
Deixa passar les coses que no et convenen, que no et serà de profit
maneres de dir beure aigua
Aigua va!
Ho diuen per avisar que van a llançar una cosa perillosa o desagradable (històricament aigua bruta) per als altres alertant els vianants perquè s'apartin.
aigua maneres de dir
Aigua, Senyor! que de vi ja en venen
Exclamació que es diu quan plou, i també irònicament, quan plou massa
vinya maneres de dir
Aigualir-li la festa
Torbar-li desagradablement qualsevol circumstància. Fer que s’acabi malament una situació. Acabar com el rosari de l'aurora, espatllar la festa, fotre –o tirar- la festa enlaire, aixafar la guitarra, trencar les oracions
maneres de dir festa
Aigües blaves
La mar, l'oceà. Sol evocar imatges de mar neta, profunda o paradisíaca, En sentit literal i poètic, s'usa per descriure la mar Mediterrània o estanys d'alta muntanya on l'aigua és tan pura que reflecteix el cel amb intensitat. És un tòpic de la literatura per transmetre calma i bellesa.
aigua mar maneres de dir
Aigües moixes
Aigües quietes, mortes, somes, és a dir, que no tenen corrent o en tenen molt poca. Aquesta expressió s'utilitza sovint per descriure l'aigua d'un estany o d'un pantà.
aigua maneres de dir
Aire a la balladora
Es refereix a les persones indecises
maneres de dir
Aire!
Expressió per excitar a moure's de pressa i amb coratge
maneres de dir
Aire, carboner!
Expressió usada per incitar a la gent a fer alguna cosa
maneres de dir gent oficis
Aire, que vol dir vent
Despatxar algú de mala manera. Per dir a algú que se’n vagi més de pressa o que se'n vagi d'un lloc.
maneres de dir
Airejar les idees
Renovar-se
maneres de dir
Ais i uis
Lamentacions, queixes
maneres de dir
Aixa arrere
Expressió que es diu per a fer recular
maneres de dir
Aixafar merda
Tenir mala sort
maneres de dir
Aixafar-li el cap
Pegar-li un cop
maneres de dir cos huma
Aixarop de pàmpol
Referir-nos al vi d'una manera graciosa o humorística
maneres de dir vinya
Aixecar borina
Fer soroll, un grup de persones que es diverteixen. Fer gatzara, armar gresca, fer tabola
maneres de dir
Aixecar el cap
Millorar, algú o alguna cosa. Sortir d’un mal pas, sortir-se’n, reviscolar-se, prosperar, tombar per bé; recobrar l'ànim, trobar-se millor, estar més animat, aixecar el vol, refer-se, amainar els vents
maneres de dir
Aixecar el cap a una bóta
Alçar la bóta del cap oposat al de la aixeta, quan hi queda poc vi, per fer-lo acabar de rajar
maneres de dir vinya cos huma
Aixecar el cap com una serp
És diu de les persones despertes, escotorides. Aixecar el cap com un llangardaix, fer el cap viu, ser sagaç, avisat, esparpillat, eixerit, ser llest com una daina, un argent viu, un estornell, més llest que Bricant
maneres de dir animals
Aixecar el front
Mirar cap amunt. Alçar la vista, aixecar el cap, mirar enlaire. En un context figurat, s'utilitza com a sinònim de recuperar l'ànim, tenir esperança, superar un mal pas o refer-se d'una situació adversa.
cos huma maneres de dir
Aixecar el gallet
Cridar massa en una discussió
maneres de dir
Aixecar el peu
Afluixar una pressió, un esforç
maneres de dir cos huma
Aixecar els ulls
Mirar cap a dalt després d'haver estat mirant cap a baix
cos huma maneres de dir
Aixecar fressa
Provocar baralles o desavinences. Aixecar brega, merder, discòrdia; cercar raons; aixecar -o encendre- el vesper, procurar bregues, fer encendre la gent, barallar-se, ficar caliu a l'olla, moure raons
maneres de dir
Aixecar l'ànim
Significa animar,alegrar, donar plena satisfacció a una persona, encoratjar, infondre esperança o avivar els ànims d'algú que està abatut o trist. És una expressió utilitzada per donar suport emocional, fer costat i ajudar a superar un moment de desànim o baixa moral.
maneres de dir
Aixecar la moral
Significa alegrar, donar plena satisfacció a una persona, animar, encoratjar o reforçar la confiança d'algú que està trist, abatut o desanimat. També s'usa per descriure com un esdeveniment positiu millora l'estat d'ànim.
maneres de dir
Aixecar la ullera
Dirigir l'atenció
maneres de dir
Aixecar la veu
Parlar fort. Parlar a algú sense el respecte que es mereix. Cridar, escridassar, renyar, protestar, contestar, replicar, alçar el gall
parlar maneres de dir
Aixecar una llebre i matar-la un altre
Fer la feina i rebre'n els beneficis un altre
maneres de dir animals
Aixecar una sessió
Significa donar per acabada o finalitzada una reunió, assemblea o acte formal, generalment dit pel president o responsable de la mateixa. És l'acte de tancar formalment les deliberacions i donar per conclòs l'ordre del dia.
maneres de dir
Aixecar una tempesta
Començar a ploure a causa d'una tempesta
oratge maneres de dir
Aixecar [o alçar] la camisa [algú]
Enganyar abusant de la seva credulitat. Ensarronar, engalipar, albardar, aixecar la bata
maneres de dir indumentària
Aixecar [o desvetllar] sospites
Tenir dubtes de la legalitat d'una actuació per alguna causa. Fer recelar, fer malpensar, fer dubtar, fer maliciar
maneres de dir
Aixecar-se amb la bomba
Arruïnar-se
maneres de dir diners