Refranys parentiu

Refranys parentiu

Un malcriat, un bon criador (Se sol dir quan els fills consentits esdevenen pares i eduquen els seus propis fills amb més rectitud que la que ells van tindre)

parentiu

Un pare criaria cent fills, i cent fills no criarien un pare (Compara el sacrifici dels pares amb la despreocupació general dels fills)

parentiu

Un pare manté cinc fills. Cinc fills no saben mantenir un pare (Compara el sacrifici dels pares amb la despreocupació general dels fills)

parentiu

Un sol Déu i un sol marit (Ho diuen els qui reproven les segones núpcies)

parentiu, amor, déu

Un viudo sense pollí, digues-li fadrí (Significa que un viudo sense fills és tan interessant per a casar-s'hi com un home solter)

parentiu

Una casa sense foc és com una cadira sense cul (Resulta trista com quan falta algú en la família)

casa, foc, parentiu

Una criatura de dos anys, ja pot anar pels bancs (Els humans solem començar a caminar a partir del primer o segon any d’existència)

any, parentiu

Una criatura de tres anys ja es pot aguantar pels bancs, si no té cap desgràcia (Els humans solem començar a caminar a partir del primer o segon any d’existència)

parentiu, any

Una dona fa la casa, i una dona la desfà (Vol dir que la prosperitat d'una família depèn de les bones o males qualitats de la dona que la regeix)

parentiu, casa

Una dona, bona dona. Dues dones, prou dones. Tres dones, massa dones. Quatre dones i la mare, cinc dimonis contra el pare.

parentiu

Una donzella es casa per a complaure als seus pares; una viuda per a complaure's a si mateixa.

parentiu

Una filla bonica, el dilluns a la Rambla, el dimarts a la Riba

parentiu

Una filla és un joc, però tres ja són un foc (Massa dones juntes acaben fent maldecap)

foc, joc, parentiu

Una filla és una bona hisenda per la vellesa (En totes les cultures, les dones s’han fet càrrec dels pares vells)

bona, parentiu, vell

Una filla és una filla; dues filles són prou filles; tres filles són moltes filles, i quatre filles i sa mare són cinc diables/dimonis per a son pare (Una família reduïda es regeix mal que bé, mentre que massa gent arruïna l’economia de la casa)

parentiu

Una mare manté deu fills i deu fills no mantenen una mare (Compara el sacrifici dels pares amb la despreocupació general dels fills)

parentiu

Una noia és per a un rei, si el rei la vol (Significa que una dona jove, bella i honesta mereix esser la muller del personatge més enlairat)

parentiu

Una noia, bona noia; i dues noies, encara... Tres noies, ja massa : quatre noies, pobre pare !

bona, parentiu

Una seguida manté un convent (Una família o una empresa funcionen bé quan els dirigents saben actuar convenientment)

parentiu

Una sogra feren de sucre i encara amargava (Significa que les sogres són mal mirades per principi, i sovint se'ls atribueix mala intenció quan no en tenen)

parentiu

Una sogra que feren de sucre, encara el cap del nas li amargava (Significa que les sogres són mal mirades per principi, i sovint se'ls atribueix mala intenció quan no en tenen)

parentiu

Una sogra, l'ha de dir petita i l'entenen grossa (Significa que les sogres són mal mirades per principi, i sovint se'ls atribueix mala intenció quan no en tenen)

parentiu

Una volta ma filla morta, què fa mon gendre a la porta?

parentiu

Usures, sogres i gats duen mals resultats

animals, diners, parentiu

Val més fill avalotat que gendre manyac [avalotat = hiperactiu / manyac = tranquil, assossegat] (La consanguinitat és un lligam que uneix més que el parentiu polític)

parentiu

Val més filla malcasada que ben amistançada [amistançada = rejuntada] (Una cosa segura és preferible a una d’insegura)

parentiu

Val més fortuna que esser fill de rei (Alguns objectius s’aconsegueixen per un colp de sort)

diners, parentiu

Val més restar fadrina que malcasada (Certament)

parentiu

Val més un fill airat que un gendre ensucra

parentiu

Val més una bona dona que una bona hisenda [o «que diners] (Vol dir que una bona dona de casa val més que una bona dot)

casa, bona, diners, parentiu

Val més una carta bona que els fills i la dona (És una crítica als jugadors, que arriben a perdre fins la casa familiar)

parentiu, joc

Val més una mala filla que cent bones nores (La consanguinitat és un lligam que uneix més que el parentiu polític)

parentiu

Val més una mala filla que una bona jove (La consanguinitat és un lligam que uneix més que el parentiu polític)

parentiu

Vedells i minyons, tot l’any són bons [vedell = jònec, cria dels bòvids / minyó = nen, infant] (Alaba la companyia de xiquets en la casa)

animals, bona, parentiu

Vent de garbí, marits aquí; vent de llevant, marits se'n van

oratge, parentiu

Ventura és per al casat, fer-li la muller costat

parentiu, amor

Ves a casa de tia, però no cada dia (Convé mantenir una relació però sense abusar)

parentiu, casa

Vés amb cuidao, Bernat, que si la muller és guapa, et faran encarregat (Avisa que, a vegades, els regals o els favors són el pagament o la propina d’alguna cosa que desconeixíem)

parentiu

Vídua honrada, porta barrada [o tancada] (Pel fet de no tenir marit poden eixir-li pretendents, i la millor manera de preservar l’honra i evitar la maledicència del veïnat és tenir sempre la porta tancada sobretot per als homes)

parentiu

Vingui d'on vingui el vent, de la dona sigues parent (Indica la conveniència d'esser parent per part de la dona per a tenir veu i vot dins la família)

consells, parentiu

Vint i vint quaranta. Quan mon pare pixa ma mare canta.

cantar, parentiu

Vinya a vora de camí i dona finestrera tenen mala fi [finestrera = xarraire] (La fruita ben visible i a l’abast de la mà va desapareixent, i la dona poc recatada o desocupada pot despertat l’amor o el desig dels qui la veuen més que el marit)

parentiu, vinya, plantes

Viuda que no dorm, casar-se vol (La que en hores de dormir està fora de casa, o es manifesta desperta per la casa, és que s’amostra amb la pretensió que algun baró s’enamore d’ella)

parentiu, dormir, amor

Volent o no volent, de la dona sigues parent (Al marit li convé fer-se o estar a bé amb els familiars de la muller perquè els pot necessitar en algun moment: part, malaltia...)

parentiu

Vols que sàpien ton elet? Digue'l a dona en secret

parentiu

Vols ton fill bo?. Sigues tu millor (Convé ser exemplar en tot, ja que els xiquets deprenen del que veuen.)

bona, parentiu

Vuit dies a ca'l manyac, que els conills niaven al forn (Es diu al·ludint a les criatures enllaminides, que, si haguessin passat una temporada a casa pobra, no farien balafi de res)

parentiu, menjar

Xiquets i gossos, cadascú els d’ell (A ningú li agrada aguantar les molèsties dels altres)

parentiu, animals

Xiquets ploreu que pardalets tindreu (Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència)

parentiu, riure/plorar, animals

Pàgina 23 de 23.